resultats de la recerca

Tele/eXpres
 
 

El Tele/eXpres surt als quioscos el 14 de setembre de 1964. És un dels primers diaris que neixen a Barcelona després de la Guerra Civil, en part, gràcies a les bones relacions del primer editor, Jaume Castell, amb el règim franquista. La crisi del sector a finals dels anys 70 afecta també el Tele/eXpres, inclòs dins el grup empresarial Mundo, de l'editor Sebastià Auger, el diari es deixa de publicar de gener a març del 1980. Tornarà a publicar-se fins el 23 de desembre. Durant la primera etapa és un diari de tarda, i des del març al desembre de 1980 de matí.

Escrit en castellà, el Tele/eXpres té un format innovador i agressiu en format llençol (635x435 mm.). En un primer moment, el diari té unes 16 pàgines que arriba a doblar-les l'any 1969. Està imprès a tres colors: negre i blau o vermell. A la portada del Tele/eXpres hi ha un espai per a un article del director. “Nuestra Ciudad” és la primera secció, en referència a Barcelona: una agenda, cartes dels lectors, fotonotícies, normalment per acollir alguna notícia urbana de caràcter social, o bé per presentar algun personatge peculiar. És habitual la secció “Tele/expresando”, una mena d'editorial (no va signada), on s'aborda, des de la reflexió, un tema d'actualitat.

Segueix a aquesta secció “España Entera” i “Toda Cataluña”, i la informació internacional sota el nom de “Vasto Mundo”. Per últim, “Deportes”, “Los pequeños anuncios de Tele/eXpres”, la secció “Última hora”, i  “091”, amb successos. Tanca el diari: “Los espectáculos”, amb recomanacions, la programació de televisió i ràdio, crítiques de teatre, cinema i música.

A part de Josep Pernau, pel Tele/eXpres van passar-hi noms tan destacats del periodisme espanyol com Manuel Vázquez Montalbán, Josep Maria Sòria, Josep M. Huertas, Joaquím Ibarz, Xavier Roig, Jaume Guillamet, Josep Maria Casasús, Montserrat Nebot, Manuel Campo, Rafael Wirth, Carles Esteban i Bru Rovira, entre d’altres. Dels que més vinculats van estar al diari, i també dels que més articles signaven en destanquen Carlos Sentís, Andreu Avel·lí Artís “Sempronio”, Josep M. Lladó, Joan de Sagarra o F. Candel.

El Tele/eXpres va néixer com a un diari de tendència popular, no només per la gran varietat estilística, sinó també perquè intentava donar grans titulars. Tot i així, el pas del temps va anar canviant la orientació del diari, sobretot a partir de la direcció d’Escofet, fins anar-lo transformant en un mitjà preocupat per problemàtiques més socials, sempre dins el que el règim els permetia. Els gèneres més habituals del diari eren la crònica, el reportatge i la columna d’opinió.
La publicació va aparèixer amb ganes d’abanderar una certa modernitat dins la premsa escrita, fet que es va notar en el tractament de les imatges. A través de la tècnica del fotogravat, el Tele/eXpres comptava amb un bon nombre de fotografies dins de les seves pàgines. I no només això, ja que el gran tamany d’algunes d’elles també va suposar una novetat dins una premsa poc acostumada a trencar els esquemes.

Paper de Josep Pernau a Tele/eXpres

Josep Pernau entra al Tele/eXpres l'any de la seva fundació, el 1964. Fins aleshores, Pernau havia treballat a El Correo Catalan cultivant la seva carrera com a reporter. En el nou diari, però, Pernau s’ocupa de les tasques pròpies d’un redactor en cap. Tot i això, durant els dos primers anys, a més d’ocupar-se d’aquesta feina, Pernau també ha de dedicar part del seu temps a d’altres aspectes organitzatius del diari, ja que es disposaven de pocs recursos davant l’allau de feina que suposava la publicació diària del Tele/eXpres.

La publicació volia donar un caràcter més social a la informació, per això Pernau envia sovint els redactors per cultivar notícies pròpies donant-hi un punt de vista més emotiu. Aquesta tasca organitzativa de la redacció omple bona part de la seva estada al diari. Per aquest motiu, els articles signats per ell són ben pocs. Com a redactor en cap, i consultats alguns periodistes propers a ell en aquesta etapa, és possible que Pernau escrigués editorials, que, en no anar signades, és difícil catalogar com a articles seus. Una de les etapes amb més presència de la seva firma és l'any 1967. Aquell any marxa amb el fotògraf del diari, Postius, a Cuba, i en surt una sèrie de tres reportatges publicats el mes de juny.

En la mateixa línia de signar articles de caire internacional, uns mesos més endavant, el novembre de 1967, Pernau dóna la seva visió en un especial a dues pàgines sobre la crisi xipriota entre turcs i grecs. Finalment, el gener de 1968 elabora el perfil del guerriller guatemalenc César Montes. Josep Pernau treballa al diari fins l'agost del 1968 mantenint bones relacions amb els tres directors d’aquest període. Tanmateix, no va ser fins l’etapa amb el director Carles Sentís, quan Pernau es dedica més específicament  a la feina pròpia d’un redactor en cap.

   


Pujar