1r. Aprovació, si escau, de l’acta de la sessió de 14 de desembre del 2022.

2n. Informe del rector.

3r. Proposta d'aprovació de temes de l'àmbit acadèmic:

- Proposta d'aprovació de la programació de titulacions oficials per al curs 2024-2025.

- Proposta de modificació de l'oferta de places de grau i màster universitari per al curs 2023-2024.

- Proposta de modificació de la Normativa del Premi Extraordinari Fi d'Estudis.

- Proposta de modificació de la Normativa Acadèmica dels Ensenyaments de Grau.

4t. Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit de recerca i transferència del coneixement:

- Proposta de Bases reguladores del programa anual de beques i ajuts a la recerca de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge.

- Proposta de reconeixement de grups de recerca.

- Proposta d'aprovació de les "Bases de la convocatòria de beques de recerca artística per a creadors artístics interessats en l'àmbit de les ciències biomèdiques".

5è. Proposta d'aprovació de temes de l'àmbit de la comunitat universitària:

-Proposta d'aprovació del Protocol per actuar davant de conductes de violència psicològica en el treball.

-Proposta d’atorgament dels complements addicionals per mèrits de gestió.

6è. Proposta de designació i de modificació de membres de comissions de la Universitat i a altres organismes.

7è. Ratificació de convenis.

8è. Afers de tràmit.

9è. Torn obert de paraules.

(Data de publicació dels acords: 28 de febrer del 2023)

1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
S'aprova l'acta de la sessió de 14 de desembre del 2022.

3. Aprovació de temes de l'àmbit acadèmic:

3.1. Aprovació de la programació de titulacions oficials per al curs 2024-2025.

S’aprova la programació universitària de titulacions oficials per al curs 2024-2025, que consta com a annex 1.

3.2. Modificació de l'oferta de places de grau i màster universitari per al curs 2023-2024.

En data 26 d’octubre del 2022 el Consell de Govern va aprovar les places de grau, màster universitari i doctorat per al curs acadèmic 2023-2024.

Atès que ha estat necessari fer algunes modificacions en les mateixes el Consell de Govern acorda,

Primer. Modificar les places del Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració, de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials, que passen de 160 a 140.

Segon. Modificar les places del Màster Universitari en Formació de Professorat d’Educació Secundària i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes, que passen de 60 a 30 (especialitat en Llengua Anglesa).

Tercer. Modificar les places del Màster Universitari en Recerca en Ciència Política, del Departament de Ciències Polítiques i Socials, que passen de 0 a 35 places.

Quart. Aprovar l'oferta de les places del Màster Universitari en Estudis Migratoris, del Departament de Ciències Polítiques i Socials: 25 places. 

Cinquè. Aprovar l'oferta de les places del Màster Universitari en Democràcies Actuals, del Departament de Ciències Polítiques i Social: 35 places.

Sisè. El Màster Universitari en Recerca en Estudis Internacionals, de l’Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), no oferirà cap plaça per al curs 2023-2024.

Setè. La totalitat de places de les titulacions de grau, màster universitari i doctorat per al curs 2023-2024, consten com a annex 2 i annex 3.

3.3. Modificació de la Normativa del Premi Extraordinari Fi d'Estudis.

La Normativa del Premi Extraordinari de Fi d’Estudis de la Universitat Pompeu Fabra té per objecte regular la concessió dels premis de fi d’estudis dels estudiants de grau que han obtingut el millor rendiment acadèmic. Per a la concessió d’aquest Premi s’entén com a rendiment acadèmic no només la millor de les qualificacions mitjanes de la promoció, també es tenen en compte criteris com no haver reconegut més de 60 crèdits acadèmics (quan no es tracti de les mateixes assignatures) i el temps de finalització dels estudis.

L’article 3.3, en la seva redacció actual (fins el 2022), estableix que “només podran optar al Premi Extraordinari de Fi d’Estudis, els estudiants que finalitzin els estudis en els cursos acadèmics previstos a les memòries o, com a màxim, en un curs més.” Aquesta redacció no estableix si els cursos a què fa referència han de ser consecutius o no.

L’estudiantat universitari passa per diferents etapes que, en alguns casos, suposen una pausa, voluntària o involuntària, en els estudis, sense que això vagi en detriment del seu rendiment acadèmic. El Jurat del Premi Extraordinari de Fi d’Estudis del curs 2021-22, després d’analitzar aquesta situació, considera que tots els estudiants han de tenir les mateixes oportunitats d’obtenir el Premi Extraordinari de Fi d’Estudis. En aquest sentit, es considera que la durada dels estudis a la que fa referència l’article 3.3 s’ha d’entendre com el nombre total de cursos matriculats per la finalització dels estudis i no el curs d’inici, atès que el rendiment acadèmic, en termes de durada de cursos, és el mateix tant si es cursa de manera consecutiva com si no. Per tant, el Jurat sol·licita que la redacció d’aquest article afegeixi aquest aclariment per tal que sigui coherent amb aquest sentit.

A més, es proposa modificar el nom de la Normativa per fer-hi constar que fa referència als premis extraordinaris de fi d’estudis de grau.

Per tot l’exposat, el Consell de Govern

ACORDA

Article primer. S’aprova la modificació del nom de la Normativa del Premi Extraordinari de Fi d’Estudis que es dirà Normativa del Premi Extraordinari de Fi d’Estudis de Grau.

Article segon. S’aprova la modificació de l’apartat 3 de l’article 3 de la Normativa del Premi Extraordinari de Fi d’Estudis de la Universitat Pompeu Fabra que queda redactat de la manera següent:

“Article 3. Criteris per a la concessió del premi

3.3. Només podran optar al Premi Extraordinari de Fi d’Estudis, els estudiants que finalitzin els estudis en els cursos acadèmics previstos a les memòries o, com a màxim, en un curs més. Els cursos en què ha d’estar matriculat l’estudiant per poder obtenir el Premi Extraordinari de Fi d’Estudis no han de ser necessàriament consecutius. “

Disposició final. Aquest acord entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació i tindrà efectes per als estudiants que finalitzin els estudis des del curs 2022-2023.

3.4. Modificació de la Normativa Acadèmica dels Ensenyaments de Grau.

La Normativa acadèmica dels ensenyaments de grau té per objecte la regulació dels aspectes referents a l’expedient de l’estudiant.

La generalització de l’ús de l’administració electrònica en qualsevol tràmit que realitzi la comunitat universitària fa que sigui aconsellable eliminar les referències al Punt d’Informació a l’Estudiant. Per aquest motiu, es proposa la modificació dels  articles 3.1.3, 8.6 i 14.2.

D’altra banda, es proposa la modificació d’alguns apartats dels articles 8 i 11 per adaptar-los a un ús no sexista del llenguatge i s’eliminen alguns apartats dels articles 3 i 8 les referències a l’estructures acadèmiques d’estudi.

L’article 8 de la Normativa acadèmica dels ensenyaments de grau té per objecte regular el reconeixement de crèdits dels estudiants de grau. En concret, l’article 8.4 fa referència als criteris generals per al reconeixement de crèdits acadèmics. Alguns d’aquests criteris no s’adapten a la situació actual dels estudis de grau a la UPF i per aquest motiu, la Comissió de Reconeixement de Crèdits Acadèmics en proposa la modificació.

Així mateix, per tal d’adaptar la regulació actual a la nova Normativa de la guia docent i del pla d’aprenentatge de l’assignatura en els ensenyaments de grau i de màster, es proposa canviar totes les referències de la Normativa al PDA per la terminologia guia docent, als articles 8.4, 11.1.2, 11.2.1, 11.3.2, 11.4.1 i 12.1. A més, en referència a l’article 8.4 cal eliminar la impossibilitat de reconèixer una assignatura quan no existeixi el pla docent i facultar el degà o degana o el director o directora a comprovar-ne els continguts i coneixements a la memòria de verificació de la titulació.

Per tot l’exposat, el Consell de Govern

ACORDA

Article únic. Es modifica la Normativa acadèmica dels ensenyaments de grau de la Universitat Pompeu Fabra en els següents termes:

1. L’article 3.1.3. queda redactat de la següent forma:

“3.3.1. Les sol·licituds s'han de presentar pels mitjans establerts per la Universitat adreçades al degà o degana, director o directora de centre, en el termini comprès entre l'1 i el 10 de juliol.”

2. L’article 3.2.1 queda redactat de la següent forma:

“3.2.1. L'òrgan competent per resoldre les sol·licituds és el degà o degana o director o directora del centre.”

3. L’article 3.3. queda redactat de la següent forma:

“3.3. Notificació i règim de recursos

La secretaria de centre notificarà les resolucions a les persones interessades. Contra aquestes resolucions es pot interposar, en el termini d'un mes, recurs d'alçada davant el rector o rectora.”

4.- L’article 8.4 queda redactat de la següent forma:

“8.4. Criteris generals per al reconeixement de crèdits acadèmics

8.4.1. Per procedir al reconeixement d’una assignatura és necessari que se n’hagi publicat la guia docent. En el que cas que no s’hagi publicat mai, el degà o degana o el director o directora podrà, excepcionalment, procedir al reconeixement de crèdits d’aquella assignatura a partir del contingut i de les competències que constin a la memòria de verificació de la titulació de destinació.

8.4.2. No es podran reconèixer assignatures que constin com a superades a l'expedient de l'estudiant en els estudis de destinació. En el cas de les assignatures suspeses de l'expedient dels estudis de destinació, només es podran reconèixer si l’assignatura d’origen s’ha superat amb posterioritat.

8.4.3. El reconeixement de crèdits d'una assignatura s'establirà per la totalitat dels crèdits d'una o més assignatures.

8.4.4. Quan l'assignatura superada per l'estudiant en els estudis previs tingui un nombre inferior de crèdits a l'assignatura de destinació, per procedir al reconeixement caldrà que els crèdits de l'assignatura de l'estudi previ sigui igual o superior al 80% de l'assignatura de destinació.

8.4.5. Les assignatures reconegudes computaran a efectes de progressió en els estudis com a assignatures superades per l'estudiant.

8.4.6. S'estudiarà la concordança entre les competències i els coneixements quan l'estudiant de grau aporti matèries cursades dins dels ensenyaments de postgrau.

8.4.7. Es podran establir reconeixements entre assignatures degudament acreditades per estudiants matriculats a la UPF que han cursat a universitats estrangeres assignatures fora d'un programa d'intercanvi.

8.4.8. En la sol·licitud de reconeixement de crèdits de matèries de formació bàsica cursada en estudis previs, el degà o degana o director o directora establirà si s'escau l'equivalència. En la resta de casos, l'estudiant haurà d'especificar a la sol·licitud la proposta d'equivalències entre assignatures.”

5. L’article 8.6 queda redactat de la següent forma:

“8.6. Lloc i terminis de presentació

Les sol·licituds s'han de presentar pels mitjans establerts per la Universitat, adreçades al degà o degana o director o directora de centre, en els terminis següents:

- Les sol·licituds dels alumnes matriculats a uns ensenyaments a la Universitat Pompeu Fabra es poden presentar des de l'inici de curs fins al 31 de maig.

- Les sol·licituds dels alumnes de nou ingrés als ensenyaments s'han de presentar en el termini comprès entre l'1 i el 20 de setembre, sens perjudici del que es prevegi per a les sol·licituds d'accés des d'estudis universitaris iniciats.”

6. L’article 8.7.1 queda redactat de la següent forma:

“8.7.1. Reconeixement de matèries de formació bàsica

En el moment de fer la sol·licitud cal presentar la documentació següent, si bé la secretaria del centre pot requerir a l'interessat la documentació addicional necessària per resoldre la sol·licitud de reconeixement:

- Imprès de sol·licitud que expressi el detall de les assignatures de matèries bàsiques cursades.

- Certificat acadèmic en què constin les assignatures, el tipus, el nombre de crèdits i la qualificació obtinguda. Si l'estudiant ha cursat els ensenyaments d'origen a la Universitat Pompeu Fabra, no cal presentar aquest document.

- Document acreditatiu del pla d'estudis cursat, degudament segellat pel centre corresponent o còpia autèntica, en què consti la branca o àmbit de coneixement de l'ensenyament i de les matèries de formació bàsica. Si l'estudiant ha cursat els ensenyaments de grau d'origen a la Universitat Pompeu Fabra, no cal presentar aquest document.

- Resguard del pagament del preu públic per la sol·licitud d'estudi de reconeixement.”

7. L’article 8.7.2 queda redactat de la següent forma:

"8.7.2. Reconeixement de la resta de crèdits

En el moment de fer la sol·licitud cal presentar la documentació següent, si bé la secretaria del centre pot requerir a l'interessat la documentació addicional necessària per resoldre la sol·licitud de reconeixement:

- Imprès de sol·licitud que expressi el detall de les assignatures de les quals es demana el reconeixement de crèdits. Atès que demanar el reconeixement de crèdits ja cursats és una opció de l'estudiant, que sempre pot optar per cursar normalment les assignatures del seu pla d'estudis, no es pot reconèixer cap supòsit que no hagi estat expressament sol·licitat.

- Certificat acadèmic en què constin les assignatures, el tipus, el nombre de crèdits i la qualificació obtinguda. Si l'estudiant ha cursat els ensenyaments d'origen a la Universitat Pompeu Fabra, no cal presentar aquest document.

- Document acreditatiu del pla d'estudis cursat, degudament segellat pel centre corresponent o còpia autèntica. Si l'estudiant ha cursat els ensenyaments d'origen a la Universitat Pompeu Fabra, no cal presentar aquest document.

- Fotocòpia de la guia docent o del programa de les assignatures cursades, degudament segellat pel centre corresponent o còpia autèntica. Si l'estudiant ha cursat els ensenyaments d'origen a la Universitat Pompeu Fabra, no cal presentar aquest document.

- Resguard del pagament del preu públic per la sol·licitud d'estudi de reconeixement.”

8. L’article 8.8.4 queda redactat de la següent forma:

“8.8.4. Les resolucions adoptades pels degans i deganes o directors i directores es traslladaran a efectes informatius a la Comissió de Reconeixement de Crèdits Acadèmics prevista a l'apartat 10 d'aquest article.”

9. L’article 8.11.2 queda redactat de la següent forma:

“8.11.2. La Comissió de Reconeixement de Crèdits Acadèmics està composta pels membres següents:

- President o presidenta: el rector o rectora o vicerector o vicerectora en qui delegui.

- Vocals: fins a un màxim de 10 professors o professores que designa el Consell de Govern.

- Secretari o secretària: el/la cap del servei competent en matèria de gestió acadèmica.”

10. L’article 11 queda redactat de la següent forma:

“Article 11. Avaluació dels aprenentatges

11.1. Concepte

11.1.1. L'avaluació de l'aprenentatge de l'estudiant determina el grau d'assoliment de les competències i els continguts de l'assignatura cursada.

Els resultats de l'avaluació han de facilitar informació periòdica a estudiants i professors i professores sobre l'evolució i el progrés en l'assoliment dels continguts i de les competències expressades com a objectius d'aprenentatge.

11.1.2. L'avaluació està formada pel conjunt de processos, instruments i estratègies didàctiques definides a la guia docent i al pla d’aprenentatge de l’assignatura, aplicables de manera progressiva i integrada al llarg del seu desenvolupament.

11.1.3. L'estudiant té dret a una avaluació objectiva i, sempre que sigui possible, contínua, així com a ser informat de les normes de la Universitat sobre l'avaluació.

11.2 Criteris d'avaluació i de recuperació dels centres

11.2.1. Correspon als centres aprovar els criteris d'avaluació i de recuperació de les activitats inclosos a la guia docent i al pla d’aprenentatge de l’assignatura.

Els degans o deganes i directors o directores de centre faran arribar els criteris d'avaluació als diferents departaments i vetllaran perquè la guia docent i el pla d’aprenentatge de l’assignatura recullin un sistema d'avaluació ajustat als criteris esmentats.

11.2.2. Els criteris d'avaluació han de ser coneguts per l'estudiant a l'inici de cada període acadèmic.

11.3  Períodes d'avaluació i de recuperació

11.3.1. La Universitat programarà un període d'avaluació al final de cada trimestre en el calendari acadèmic, per tal que es puguin realitzar les proves i altres activitats d'avaluació de les assignatures. 

11.3.2. La Universitat programarà un període de recuperació en el mes de juliol per tal que es puguin realitzar les activitats d'avaluació d'assignatures segons estigui prevista a la guia docent i al pla d’aprenentatge de l’assignatura, sens perjudici que puguin ser recuperades al llarg del curs. En aquest darrer cas, el calendari acadèmic podrà habilitar alguns dissabtes del segon i tercer trimestres per efectuar les recuperacions del primer i segon trimestres respectivament.

11.3.3. Pel que fa als criteris a què es refereix l'article 11.2.1., els centres hauran de determinar el període en què poden tenir lloc les recuperacions, el mes de juliol o bé durant el curs d'acord amb l'apartat anterior.

11.3.4. El període de recuperació de juliol determinarà el tancament definitiu de les actes del curs acadèmic pel que fa a les qualificacions de 'suspens', que són les úniques susceptibles de modificació en el procés de recuperació.

11.4 Recuperació d'assignatures

11.4.1. Les assignatures tindran activitats de recuperació d'acord amb a la guia docent i el pla d’aprenentatge de l’assignatura, que  establiran els requisits necessaris per poder-hi concórrer.

11.4.2. Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que, havent participat a les activitats d'aprenentatge i avaluació durant el trimestre, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral. No hi podran concórrer els que no hagin participat en les activitats d'aprenentatge i avaluació o hagin renunciat a l'avaluació.

11.5 Renúncia a l'avaluació

11.5.1. A l'inici de cada curs, la Universitat publicarà els terminis de tramitació de

la  renúncia a l'avaluació, així com el seu procediment de sol·licitud.

11.5.2. En les situacions en què l'estudiant prevegi que no podrà superar l'avaluació d'una assignatura, i per tal d'evitar l'exhauriment de la convocatòria, cal que comuniqui la renúncia com a màxim el darrer dia de classe de cada trimestre, d'acord amb el calendari acadèmic del curs, mitjançant un escrit adreçat a la secretaria del seu centre pels mitjans establerts per la Universitat.

11.5.3. La renúncia a l'avaluació d'una assignatura implica la pèrdua de la possibilitat de participació en les activitats d'avaluació, incloent les de recuperació d'aquella assignatura.

11.5.4. Si l'assignatura preveu la realització d'una prova de caràcter global en el període d'avaluació trimestral i una causa de força major imprevisible impedeix a l'estudiant efectuar-la, es pot renunciar a l'avaluació fins als set dies posteriors a la data de la prova.

La sol·licitud es formularà mitjançant un escrit raonat adreçat al degà o degana o director o directora del centre, amb la justificació documental de les causes que van impedir realitzar la prova de caràcter global.

En aquest cas, el degà o degana o director o directora del centre dictarà una resolució en el termini màxim de deu dies a comptar des de la data de recepció de la sol·licitud. Contra aquesta resolució es podrà interposar reclamació davant el vicerector o vicerectora competent en matèria d'ordenació acadèmica en el termini de cinc dies a comptar des de l'endemà de la data de notificació de la resolució.

11.6. Conservació de les proves d'avaluació

El secretari o secretària general de la Universitat, ateses les funcions de direcció de l'Arxiu de la Universitat, és l'òrgan competent per fixar les condicions i calendari per a la conservació de les proves d'avaluació. (Vegeu la resolució de 22 de gener de 2018 per la qual s'estableix un nou procediment per a l'eliminació d'exàmens i documents base de la qualificació).”

11.- L’article 12.1 queda redactat de la següent forma:

“12.1. Sistema de qualificacions

L'estudiant ha de ser avaluat i qualificat, d'acord amb el que s'especifica a la guia docent i al pla d’aprenentatge de l’assignatura i segons la normativa vigent.”

12.- L’article 14.2 queda redactat de la següent forma:

“14.2. Una vegada esgotat el termini indicat al punt anterior, els estudiants que desitgin continuar els estudis han de fer-ho presentant la sol·licitud d'adaptació als nous plans d'estudis, adreçada al Deganat o Direcció del centre, pels mitjans establerts per la Universitat, abans de l'1 de setembre del curs en el qual s'ha de produir la incorporació al nou pla d'estudis.”

13.- La disposició addicional cinquena queda redactada de la següent forma:

“Disposició addicional cinquena

En casos de situacions excepcionals, degudament justificades, es faculta els degans i deganes o directors i directores perquè, respecte dels ensenyaments impartits al seu centre, puguin modificar el sistema d’avaluació i qualificació de les guies docents de les assignatures, i fer-hi les adaptacions curriculars que siguin requerides si escau.”

Disposició final.- Aquest acord entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació i tindrà efectes per als estudiants matriculats el curs 2023-24 en endavant.

4. Aprovació de temes de l’àmbit de recerca i transferència del coneixement:

4.1. Aprovació de les Bases reguladores del programa anual de beques i ajuts a la recerca de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge.

La Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge (en endavant, CBEH)  és una càtedra interuniversitària, integrada per la UB, la UPC, la UAB i la UPF, finançada per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

Un dels objectius principals de CBEH és la promoció de la investigació en tots els àmbits de coneixement relacionats amb l’habitatge i la transferència d’aquesta recerca a la societat, a fi de millorar les polítiques d’habitatge i donar millor cobertura instrumental i analítica als professionals que hi intervenen. Per aquesta raó, la CBEH inicia un programa anual de beques i ajuts adreçat a donar suport a persones investigadores en les seves tasques de producció i divulgació de coneixement en tots els àmbits temàtics relacionats amb l’habitatge.

Els estudis i treballs als quals dóna suport aquest programa es poden referir a qualsevol aspecte de l’habitatge com a matèria objecte de polítiques públiques o d’activitats privades que ha de ser analitzada interdisciplinàriament, i per tant poden referir-se a la seva dimensió i impacte polítics, econòmics, jurídics, socials, tecnològics, ambientals o de qualsevol altra índole.

Per tot això, El Consell de Govern

ACORDA

Article únic. Aprovar les bases reguladores del programa anual de beques i ajuts a la recerca de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge, que consten a l’annex.

ANNEX

BASES REGULADORES DEL PROGRAMA ANUAL DE BEQUES I AJUTS A LA RECERCA DE LA CÀTEDRA BARCELONA D’ESTUDIS D’HABITATGE

1. Objecte

El programa anual de beques i ajuts a la recerca de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge (en endavant CBEH) té per objecte la concessió de beques i ajuts, en règim de concurrència competitiva, per donar suport a persones investigadores en les seves tasques de producció i divulgació de coneixement en tots els àmbits temàtics relacionats amb l’habitatge.

Les beques i els ajuts donen suport econòmic per a la realització i la publicació de treballs de recerca referits a qualsevol aspecte de l’habitatge com a matèria objecte

d’anàlisi acadèmica, incloent la seva dimensió i impacte polítics, econòmics, jurídics, socials, tecnològics, ambientals o de qualsevol altra índole.

2. Modalitats de beques i ajuts

El programa es composa de dues modalitats:

a)  Beques de suport a la recerca

Les beques de suport a la recerca estan destinades a donar suport a la realització de treballs de recerca, incloent tesis doctorals, que els candidats prevegin dur a terme individualment o en col·laboració entre diverses persones.

Els treballs de recerca han de ser originals i inèdits, i es poden trobar emmarcats en projectes de recerca més amplis.

El període d’execució dels projectes s’establirà en les corresponents convocatòries. No s’acceptaran ampliacions del termini d’execució del projecte de recerca presentat sense una justificació prèvia, que haurà d’acceptar la Direcció de la CBEH. Les sol·licituds d’ampliació del termini d’execució  s’han de presentar abans de finalitzar el termini d’execució inicialment previst.

b) Ajuts a la publicació de la recerca

Els ajuts a la publicació de la recerca estan destinats a cobrir despeses de producció d’obres monogràfiques resultants de treballs de recerca d’autoria individual, incloent tesis doctorals, o d’autoria col·lectiva dels membres d’un grup de recerca agrupats en un volum unitari, incloent en ambdós casos despeses de traducció i d’edició. No es finançaran amb aquests ajuts articles o capítols de llibre que no formin una obra col·lectiva del grup de recerca.

En les publicacions que s’hagin finançat amb un ajut de la CBEH, caldrà fer-ho constar.

No es concediran ajuts a la publicació de la recerca a treballs que hagin estat duts a terme amb una beca prèvia de suport a la seva realització. 

3. Import

En cada convocatòria s’indicarà el pressupost destinat a cada modalitat, el nombre de beques i ajuts a concedir, així com la quantia màxima de cadascun.

L’import de les beques de suport a la recerca es lliurarà de manera fraccionada: 70% a l’atorgament de l’ajut i 30% al lliurament del breu informe memòria, un cop aprovat per la Direcció de la Càtedra.

L’import dels ajuts a la publicació de la recerca es lliurarà immediatament després de resoldre’s la convocatòria. 

Les beques i els ajuts se sotmeten al règim fiscal vigent en el moment del seu atorgament.

4. Beneficiaris

a) Beques de suport a la recerca

Poden ser beneficiàries de les beques persones individuals que tinguin la condició de personal funcionari o contractat d’alguna de les universitats que integren la CBEH o que hi estiguin matriculats com a estudiants de doctorat.

Si el treball de recerca per al qual se sol·licita la beca és una obra feta en col·laboració per diverses persones, la beca podrà ser objecte d'atribució a tots els col·laboradors que compleixin els requisits per ser beneficiaris de les beques, amb repartiment del seu import de la manera com s'hagi proposat en la sol·licitud o, si no s’hagués indicat, a parts iguals.      

b) Ajuts a la publicació de la recerca

Poden ser beneficiàries dels ajuts a la publicació de la recerca persones individuals que compleixin els mateixos requisits establerts per a la concessió de les beques de suport a la recerca.

També podran ser beneficiaris d’aquests ajuts grups de recerca quan la persona investigadora principal o coordinadora del grup tingui vinculació funcionarial o contractual amb alguna de les universitats que integren la CBEH. Aquesta persona investigadora principal o coordinadora del grup de recerca serà la responsable de l’ajut concedit. La institució a la qual estigui adscrita la persona investigadora principal o coordinadora del grup serà la receptora de l’import concedit, per tant, a efectes econòmics i administratius, l’ajut quedarà vinculat a la institució d'adscripció de la persona responsable.

5. Procediment de sol·licitud

Les sol·licituds es presentaran en la forma i en els terminis que estableixi cada convocatòria, acompanyades de la documentació que s’hi prevegi.

Les sol·licituds i la documentació s’hauran d’enviar a l’adreça electrònica que s’estableixi en cada convocatòria.

La presentació de la sol·licitud comporta l’acceptació plena d’aquestes bases i de la convocatòria corresponent.

6. Òrgan instructor

L’òrgan responsable de l’ordenació i la instrucció de les convocatòries és la Direcció de la CBEH.

7. Avaluació

L'avaluació i selecció de les propostes a les quals s'atorgarà beca o ajut serà efectuada per una Comissió de selecció integrada per un membre de la Direcció de la CBEH i dos membres del comitè assessor de la mateixa Càtedra. La Direcció de la Càtedra designarà els tres membres de la Comissió per a cada convocatòria i tres membres suplents.

Les propostes presentades s’avaluaran tenint en compte els aspectes següents:

- Pertinència de la temàtica, antecedents, coherència i rigor metodològic de la recerca.

- Innovació, noves perspectives de coneixement i originalitat de la recerca.

- Alineament amb els objectius de la CBEH, capacitat d'impacte i potencial de transferència de la recerca que es pretén produir o publicar.

- Currículum de recerca de les persones i grups sol·licitants i valoració prioritària de les recerques proposades en els estadis inicials de la carrera acadèmica.

- En els ajuts a la publicació, pressupost del projecte i mitjans i quanties de cofinançament aportats per altres persones o entitats.

8. Proposta de resolució

Correspon a la Direcció de la CBEH resoldre la inadmissió o desistiment de les sol·licituds, així com emetre la proposta de resolució a la vista de l’informe de la Comissió de selecció.

La Direcció de la CBEH podrà proposar declarar deserta la convocatòria, en tot o en part, si no es compta amb sol·licituds amb la qualitat suficient.

9. Resolució

La resolució de concessió o denegació correspon al rector de la Universitat convocant. El termini de publicació de la resolució serà el que prevegi la convocatòria corresponent.

Transcorregut el termini màxim de sis mesos sense que s'hagi dictat i publicat la resolució de la convocatòria, les persones sol·licitants poden entendre desestimades les seves sol·licituds per silenci administratiu.

10. Formalització de les beques i ajuts

L’atorgament de les beques i ajuts individuals es formalitzarà mitjançant la signatura per part de la persona beneficiària d’un compromís d’acceptació de la beca o ajut, així com de les condicions establertes a les bases del programa i a la convocatòria.

Per als ajuts a grups de recerca, l’atorgament es formalitzarà mitjançant un conveni de col·laboració entre la Universitat convocant i la institució a la qual estigui adscrit la persona investigadora principal o coordinadora del grup.

11. Justificació

Les persones beneficiàries de les beques hauran de presentar la documentació següent dins el període d’execució establert per la convocatòria, segons la modalitat:

- Beques de suport a la recerca: el treball realitzat i un breu informe memòria, el qual haurà de ser aprovat per la Direcció de la Càtedra.

- Ajuts a la publicació de la recerca: l’obra publicada. La Direcció de la CBEH podrà demanar justificants de la despesa realitzada.

12. Causes de reintegrament

A més de les causes previstes a la normativa general de subvencions, seran causa de reintegrament de la subvenció l'incompliment del lliurament del treball, el plagi o altres pràctiques contràries als bons usos acadèmics, així com el falsejament de les dades de sol·licitud de la subvenció.

 

4.2. Reconeixement de grups de recerca.

Vistos els informes favorables de la Comissió de Recerca d’1 de febrer del 2023,

El Consell de Govern,

ACORDA

El reconeixement del grups de recerca següents:

Grup d’Estudis de Cultura Catalana – GECC

Coordinador: Jaume Subirana Ortín

Adscripció: Departament d’Humanitats

Grup de Recerca en Gènere i Desigualtats – GRETA

Coordinadora: Maria Rodó Zárate

Adscripció: Departament de Ciències Polítiques i Socials

Incorporació de grups de recerca a unitats de recerca

Grup de Recerca en Gènere i Desigualtats – GRETA

S’incorporarà a la Unitat de Recerca en Ciències Polítiques i Socials
 

4.3. Aprovació de les Bases de la convocatòria de beques de recerca artística per a creadors artístics interessats en l'àmbit de les ciències biomèdiques

L’article 2.a de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats estableix com a funcions de la Universitat al servei de la societat la creació, desenvolupament, transmissió i crítica de la ciència, de la tècnica i de la cultura.

La Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Vila Casas van signar al 7 d febrer de 2020 un acord per impulsar l’art contemporani i la creació artística dins de la UPF. Entre els projectes i activitats que es volen desenvolupar hi ha la creació de la figura de l’artista en residència a la UPF perquè artistes seleccionats entrin en contacte amb professors, investigadors i grups de recerca de la Universitat.

Fruit d’aquest acord, i ateses les creixents interrelacions entre l’art i la ciència, la Universitat Pompeu Fabra a través del seu Departament de Medicina i Ciències de la Vida, en col·laboració amb la Fundació Vila-Casas, promou la convocatòria de beques de recerca artística per a creadors interessats en l’àmbit de les ciències biomèdiques.

Es pretén que a través d’una estada a les instal·lacions del Departament de Medicina i Ciències de la Vida al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’artista becat/da tingui la possibilitat d’intercanviar experiències amb els investigadors i buscar sinergies i punts d’encontre entre l’art i la ciència, amb l’objectiu de desenvolupar un projecte de format i tècnica artística totalment lliure.

Per tot això, el Consell de Govern,

ACORDA

Únic. Aprovar les bases de les beques de recerca artística per a creadors interessats en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut.

BASES DE LA CONVOCATÒRIA DE BEQUES DE RECERCA ARTÍSTICA PER A CREADORS INTERESSATS EN L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS I DE LA SALUT

1. Objecte

Les beques de recerca artística per a creadors interessats en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut, incloent especialment les ciències biomèdiques, tenen per objecte atorgar ajuts a creadors interessats en aquests àmbits per a fomentar un espai de diàleg creatiu entre la ciència i l’art, i de col·laboració entre la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Vila Casas. Estan inclosos tots els llenguatges artístics, des dels llenguatges més tradicionals –fotografia, pintura o escultura– fins a disciplines més experimentals dels llenguatges artístics contemporanis.

2. Requisits

2.1 Poden participar-hi persones físiques a títol individual o com a integrants de col·lectius. Els participants han de ser artistes majors d’edat que treballin en la interfície art-biologia-medicina i especialment en ciències biomèdiques.

2.2 Els participants hauran també de complir els següents requisits:

a) Trobar-se al corrent d’obligacions tributaries, amb la Seguretat Social i amb la Universitat Pompeu Fabra.

b) No tenir residencia fiscal en un país o territori qualificat reglamentàriament com paradís fiscal.

3. Nombre i import de les beques

La convocatòria anual de les beques detallarà el nombre de beques així com el seu import.

4. Procediment i tramitació

4.1 El procediment de concessió dels ajuts és de concurrència competitiva, valorant les sol·licituds presentades d’acord amb els criteris de valoració recollits en aquestes bases.

4.2 Correspon al rector, convocar les beques. La convocatòria contindrà com a mínim la informació que estableix l’article 23 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

4.3 Les convocatòries es publicaran a la web de la UPF https://www.upf.edu/ca/web/biomed.

4.4 La tramitació del procediment correspon a la Unitat de Gestió i Administració de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra.

4.5 Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, es publicarà una llista provisional de persones admeses i s’establirà un termini de 10 dies hàbils per a possibles esmenes. Si el sol·licitant no esmena la seva sol·licitud es considerarà que desisteix de la seva petició.

4.6.Esmenades les sol·licituds, o en cas que no procedeixi, es publicarà la llista definitiva, de les persones admeses.

4.7 La unitat de tramitació remetrà les sol·licituds i la informació complementaria presentada al jurat, a qui correspon analitzar i valorar les sol·licituds.

4.8 La resolució d’adjudicació dels ajuts correspon al rector i es farà en un termini establert a la convocatòria, comptador des de la data de la publicació de la convocatòria.

4.9 La resolució d’adjudicació de les beques expressarà els beneficiaris, les quanties i les sol·licituds denegades. Serà publicada a la següent web de la UPF https://www.upf.edu/ca/web/biomed.

4.10 Contra la resolució del rector que esgota la via administrativa, es podrà interposar  recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a partir del dia següent a la data de publicació de la resolució o, alternativament, recurs de reposició davant el rector en el termini d’un mes, comptador a partir del dia següent a la publicació de la resolució.

4.11 Les comunicacions amb les persones sol·licitants es faran únicament mitjançant l’adreça de correu electrònic que s’hagi fet constar a la sol·licitud. En cas de col·lectius les comunicacions es mantindran amb la persona que s’hagi designat com representant del col·lectiu.

5. Sol·licituds

5.1 Els interessats hauran d’expressar la seva voluntat de participació mitjançant una sol·licitud que caldrà presentar-la acompanyada de la documentació acreditativa, a través de la Seu Electrònica de la UPF o per qualsevol dels mitjans previstos a l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

5.2 La sol·licitud s’ha de presentar en el termini d’un mes des de la data de publicació de la convocatòria.

5.3 La sol·licitud haurà de contenir una declaració del sol·licitant sobre el compliment dels requisits de participació i el seu consentiment per al tractament de les seves dades personals.

5.4 La sol·licitud s’haurà d’acompanyar d’una memòria que contingui el projecte que es proposa desenvolupar i d’un currículum individual dels sol·licitants.

La presentació de les sol·licituds suposa l’acceptació d’aquestes bases.

6. Criteris de selecció

El jurat considerarà l’interès artístic de la proposta, les sinèrgies que poden establir-se amb els científics, i la transversalitat de la proposta. Els tres criteris es consideraran de manera que els dos primers ponderin un 40% cada un i el tercer un 20%.

7. Jurat

7.1 El jurat serà l’òrgan encarregat d’avaluar discrecionalment les sol·licituds presentades i proposar els candidats seleccionats al rector.

7.2 El jurat estarà compost per tres membres designats a proposta de la Universitat Pompeu Fabra (president, secretari i un vocal) i tres membres designats a proposta de la Fundació Vila Casas (tres vocals).

La convocatòria contindrà el nom dels membres del jurat.

Estudiada la documentació, el jurat valorarà les sol·licituds segons els criteris assenyalats en aquestes bases.

Es faculta al jurat per decidir totes aquelles qüestions que no quedin recollides en aquestes bases.

8. Compatibilitat de les beques i tractament fiscal

8.1 Les beques són compatibles amb qualsevol altre premi o beca.

8.2 Les beques estaran subjectes a la tributació que determini la normativa fiscal.

9. Pagament de la beca

El pagament de la beca serà fraccionat. 2/3 de la beca es pagaran a l’inici de l’estada, 1/3 de la beca en finalitzar el projecte. De la quantitat total, si l'artista ho demana, una part es podrà destinar a la compra del material necessari.

10. Drets sobre l’obra

10.1 Els drets de propietat intel·lectual, tant morals com d'explotació, sobre les obres que puguin resultar de l’estada pertanyen exclusivament als seus autors.

10.2 La Universitat Pompeu Fabra tindrà el dret no exclusiu d'exposar-les, en qualsevol suport, i de reproduir-les per publicar-les en els mitjans de comunicació de la Universitat en l'àmbit de les seves activitats pròpies i sense ànim de lucre, fent-hi constar sempre el corresponent copyright amb el nom de l'autor.

10.3 Si l'autor vol que l'obra es faci pública amb pseudònim, ho ha d’indicar expressament.

11. Publicitat i promoció

11.1 La Universitat Pompeu Fabra farà una presentació pública del projecte desenvolupat pels artistes becats durant la seva estada.

11.2 Els artistes becats en la difusió que facin de l’obra resultant de l’estada hauran d’indicar que han rebut finançament públic de la Universitat Pompeu Fabra per a la seva creació.

12. Justificació de les beques

El director del Departament de Medicina i Ciències de la Vida i el beneficiari seran el responsables de justificar l’aprofitament de l’estada al campus exigida per la convocatòria, a través de l’informe final que el beneficiari lliurarà al final de l’estada.

13. Revocació de les beques

Es podran revocar les beques en cas de comprovar que s’han falsejat les dades o que hi ha un incompliment dels requisits d’aquestes bases i de la convocatòria.

14. Autorització del tractament de les dades personals

14.1 La participació en la convocatòria implica el consentiment al tractament de les dades amb la finalitat de gestionar la convocatòria i fer-ne difusió en els termes exposats en aquestes bases.

14.2 Les dades es conservaran mentre siguin necessàries per a la gestió de la convocatòria corresponent i posterior difusió.

14.3 La UPF no cedirà les dades a tercers excepte que existeixi una obligació legal.

14.4 Els participants poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació i portabilitat de les seves dades per escrit, acreditant la seva identitat, per qualsevol dels mitjans previstos a l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

14.5 L’oposició al tractament de dades en la mesura que sigui incompatible amb la gestió de la convocatòria podrà determinar el desistiment o la renúncia a la beca.

 

5. Aprovació de temes de l'àmbit de la comunitat universitària:

5.1. Aprovació del Protocol per actuar davant de conductes de violència psicològica en el treball.

El 29 de juny del 2007 el Comitè de Seguretat i Salut en el Treball de la UPF va informar favorablement el primer protocol per gestionar conductes violentes, discriminatòries o d’assetjament, de data 21 de març del 2007. El 6 d’abril del 2011 el Consell de Govern va aprovar, mitjançant acord, el primer Codi de Conducta de la Universitat sobre comportaments discriminatoris, violents i d’assetjament, i integrar tant el Codi com aquest protocol en el Pla de Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat.

D’acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, el Pla de Prevenció de Riscos Laborals de la UPF és el document que estableix i formalitza la política de seguretat i salut en el treball de la Universitat, alhora que recull la normativa, la reglamentació i les actuacions de prevenció de riscos laborals. Per això, aquest protocol s’integra al volum II del Pla (“Processos del sistema”), que conté actuacions per establir la manera correcta de fer determinades activitats o tasques i controlar-ne l’eficàcia, aspecte fonamental en tot procés de millora contínua, i que s’han de revisar quadriennalment.

Aquest procés de millora contínua ha fet que des del 2007 s’hagin anat succeint diferents versions d’aquest protocol fins a arribar a l’actual, la setena. Les millores s’han introduït motivades per les actualitzacions periòdiques preestablertes, pels canvis legislatius sobre l’assetjament o per incorporar-hi aspectes nous i d’èxit d’iniciatives en la matèria d’altres institucions afins.

En aquest sentit, la darrera revisió programada del document ha coincidit amb l’aprovació de la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària que, entre d’altres temes, estableix l’elaboració de normes de convivència, i ha fet convenient proposar un nou protocol que permeti la seva integració dins d’aquestes normes que, en aquest àmbit, són d’obligat compliment pel personal de la UPF.

Per tot això, el Consell de Govern

ACORDA

Aprovar el Protocol per actuar davant de conductes de violència psicològica en el treball, que consta com a Annex.

PROTOCOL PER ACTUAR DAVANT DE CONDUCTES DE VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA EN EL TREBALL

1. OBJECTE

Aquest protocol documentat té com a finalitat establir:

• Els criteris essencials, de caràcter mínim, de les conductes considerades com a violència psicològica en el treball dins l'àmbit de direcció i d'organització de la unitat administrativa o acadèmica d'adscripció de la persona o persones que en són objecte, i en l'exercici de la seva activitat professional o com a conseqüència directa d'aquesta.
• El sistema de responsabilitats en l’aplicació del protocol.

Els objectius específics són dos:

• Prevenir l'aparició de conductes de violència psicològica en el treball entre els empleats públics de la Universitat.
• Establir unes pautes d'actuació per detectar conductes com les descrites en l'apartat 3; establir els mitjans per tal que siguin investigades i, si escau, s’iniciïn les actuacions administratives necessàries per tractar-les o depurar possibles responsabilitats disciplinàries.

2. ÀMBIT D’APLICACIÓ

2.1. Àmbit d'aplicació objectiu: qualsevol de les conductes relacionades a l'apartat 3 d'aquest protocol, sempre que reuneixin simultàniament les característiques següents:

• Que siguin reiterades i freqüents o bé que, sent puntuals, es considerin greus.
• Que siguin hostils i degradants per a la persona que n'és objecte, en constituir accions contra la reputació o la dignitat personal i/o contra l'exercici de la feina i/o de manipulació de la informació i/o per fomentar situacions d'iniquitat.
• Que tinguin una intencionalitat lesiva, ofensiva o humiliant contra la dignitat i la integritat moral de la persona i degradadora del seu ambient de treball.
• Que puguin produir o que hagin produït un dany a la salut.

Aquestes conductes es poden produir per mitjans verbals, físics o digitals com ara missatges de correu, xarxes socials, Whatsapps.

2.2. Àmbit d'aplicació subjectiu: la persona o persones presumptament afectades i el presumpte autor o autors de la conducta han de ser empleats públics de la UPF. Si fa menys d'un any que la persona presumptament afectada ha deixat de pertànyer al col·lectiu del personal d’administració i serveis o del personal docent i investigador de la Universitat, aquest protocol serà igualment d'aplicació, sempre que el presumpte autor o autors de la conducta continuïn formant part del personal al servei de la UPF i que els fets denunciats siguin anteriors a la data en què la persona afectada va deixar de trobar-se vinculada a la Universitat.

2.3. Àmbit d'aplicació organitzatiu: la conducta s'ha de produir dins l'àmbit organitzatiu i/o de prestació de serveis de la UPF, és a dir:

• dins de qualsevol espai dels campus o de les instal·lacions universitàries, o bé,
• fora de les instal·lacions universitàries, sempre que la conducta es produeixi en el marc d'una activitat o d'un servei organitzat per la UPF.

3. CONDUCTES CONSTITUTIVES DE VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA EN EL TREBALL

3.1. A continuació es relacionen les conductes i les actituds a les quals és d’aplicació aquest protocol.

3.1.1. Conductes de violència psicològica en el treball: comportaments agressius o insultants, entre persones pertanyents a l’organització, susceptibles de causar un dany o molèsties psicològiques a les víctimes, ja siguin aquests objectius intencionats o testimonis innocents involucrats de manera no personal o accidental en els incidents. Als efectes d’aquest protocol, el concepte inclou les conductes d’assetjament laboral i d’assetjament psicològic o moral en el treball.

3.1.2. Conducta d’assetjament laboral: fustigació psicològica o hostil en el marc de qualsevol activitat laboral o funcionarial que humiliï qui la pateix, imposant situacions de greu ofensa a la dignitat.

Les conductes d'assetjament laboral es poden classificar en tres modalitats. Per una banda, es troben les conductes d’abús del poder de direcció dels comandaments o responsables de l’organització o “abús d’autoritat”. Una altra manifestació és el “tracte vexatori” cap a un treballador que es produeix entre persones que no mantenen entre si una relació de jerarquia, o que, si la mantinguessin, no seria rellevant. La darrera varietat és la que preveu la legislació vigent, i es tipifica expressament a l’article 8.13 bis de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social com a infracció molt greu, que és l’“assetjament discriminatori”.

3.1.3.  Conducta d'assetjament discriminatori: acció, incident o comportament no desitjat relacionat amb l’origen racial o ètnic, la religió o les conviccions, la discapacitat, l’edat o l’orientació sexual d’una o diverses persones, que tingui com a objectiu o com a conseqüència atemptar contra la seva dignitat i crear un entorn intimidador, humiliant o ofensiu.

3.1.4. Conducta d'assetjament psicològic o moral en el treball: acció de violència psicològica intensa, dirigida de manera reiterada i prolongada en el temps envers una o més persones, per part d'altres que actuen davant d'aquelles des d'una posició de poder (no necessàriament jeràrquic, sinó psicològic) amb la intenció de crear un entorn hostil i humiliant que pertorbi la vida laboral de la víctima. Aquesta violència es dóna en el marc d'una relació de treball o funcionarial, però no respon a les necessitats d'organització d'aquest, i pot suposar un atemptat a la dignitat de la persona, així com un risc per a la seva salut.

3.1.5. Conducta de ciberassetjament: conjunt de comportaments mitjançant els quals una persona, un conjunt o una organització empren les tecnologies de la informació i del coneixement (TIC) per fustigar una o més persones.

3.2. Pel que fa a les modalitats d’assetjament, i als efectes d’aplicació d’aquest protocol, es considerarà, en funció de la direcció de les interaccions entre la persona o persones assetjadores i la persona o persones que les pateixen i dels nivells organitzatius afectats, que existeix:

• Assetjament vertical descendent: quan la pressió sigui exercida per una persona amb superioritat jeràrquica sobre un o més empleats.
• Assetjament vertical ascendent: quan la pressió sigui exercida per un empleat o empleada o un grup d'empleats sobre una persona amb superioritat jeràrquica.
• Assetjament horitzontal: quan la pressió sigui exercida per un empleat o empleada o per un grup d'empleats sobre algun dels seus companys i/o companyes.

4. PRINCIPIS I GARANTIES D'ACTUACIÓ

4.1. Respecte i protecció a les persones afectades. La Universitat ha de procedir amb la discreció necessària i adoptar les mesures pertinents per garantir el dret a la protecció de la intimitat i la dignitat de les persones afectades, en especial de les persones suposadament assetjades i assetjadores, donant-los suport a les diferents fases de les actuacions.

Les actuacions i les diligències han de tenir lloc amb el màxim respecte a totes les persones implicades. Totes les persones que participen en aquest protocol han de ser informades del seu contingut i, en qualsevol cas, la presumpta persona afectada per la conducta ha de donar-hi el seu consentiment en relació amb la seva aplicació.

Les persones afectades, si així ho sol·liciten, poden ser assistides per algun representant o un altre acompanyant de la seva elecció, incloent representants sindicals o assessors legals, al llarg de totes les actuacions. Per vetllar per aquesta garantia, s’informarà de manera expressa en les citacions de compareixença d’aquesta possibilitat.

4.2. Confidencialitat. La informació generada i aportada per les actuacions en l'aplicació d’aquest protocol tindrà caràcter confidencial i només serà accessible per al personal que intervingui directament en la seva tramitació.

Les persones que intervinguin en qualssevol de les actuacions previstes en aquest protocol tenen l’obligació de guardar una estricta confidencialitat i reserva i no han de transmetre ni divulgar informació o documents sobre el contingut de les consultes o de les denúncies presentades, resoltes o en procés d’investigació de què en tinguin coneixement.

4.3. Diligència i celeritat. El procés de recopilació d'informació s'ha de fer amb la major celeritat possible i amb la màxima sensibilitat i respecte als drets de cadascuna de les persones afectades.

La investigació sobre la conducta denunciada s'ha de dur a terme amb professionalitat i diligència i sense demores indegudes, tenint en compte que aquesta estarà subjecta al tipus de denúncia, el nombre de possibles testimonis i els actes d’investigació que se’n derivin, respectant-ne les garanties.

En tot cas, el termini per efectuar les actuacions previstes en aquest protocol no pot excedir els tres mesos, a comptar des de l'inici de les actuacions en els termes que estableix l'apartat 7.3.1, exceptuant els casos en què, per la seva especial complexitat, requereixin més temps. En aquest cas, i en especial pel que fa a l’apartat 7.4, serà potestat de la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica establir els nous terminis d’actuació per un període al més curt possible. Igualment, en supòsits determinats associats a l’absència justificada d’algun membre de la Comissió i la impossibilitat de substitució en el temps establert, ampliarà o suspendrà els terminis d’actuació per un període al més curt possible.

Als efectes de còmput de terminis, també seran dies inhàbils els tancaments institucionals acordats per la Universitat.

4.4. Audiència, imparcialitat i contradicció. En les actuacions regulades en aquest protocol s’ha de garantir una audiència imparcial, un tractament just i la defensa a totes les persones afectades. Totes les persones que intervinguin en les actuacions, en especial la denunciant, actuaran de bona fe en l’esclariment dels fets denunciats.

4.5. Protecció davant de possibles represàlies. S'adoptaran les mesures necessàries per garantir l’absència de represàlies contra les persones que formulin una denúncia, que compareguin com a testimonis o que participin en una investigació sobre conductes com les descrites en aquest protocol.

4.6. No duplicitat de les actuacions. L’obertura de procediments administratius disciplinaris, demandes o querelles davant la jurisdicció competent determinarà d’immediat l’arxiu de qualsevol de les actuacions articulades en aquest protocol.

5. MESURES DE PREVENCIÓ I RESPOSTA

S’hauran de preveure mesures adequades i eines oportunes per garantir a les víctimes, en tot moment, la informació sobre els seus drets i afavorir mesures d'acompanyament psicològic, si escau, a les víctimes en la recuperació o en l’adopció de possibles mesures cautelars.

Com a intervencions de prevenció primària, es proposen les mesures següents:

5.1. Desenvolupar un pla de comunicació, amb l'objecte que aquest protocol sigui conegut per tot el personal, d'acord amb els canals habituals de difusió.

5.2. Elaborar documents divulgatius sobre accions preventives, codis de conducta; drets, deures i responsabilitats i fer campanyes informatives i de sensibilització periòdiques (jornades o campanyes anuals).

5.3. Implantar accions formatives específiques dins dels plans de formació per al personal d’administració i serveis i el personal docent i investigador, en especial per a totes les persones que realitzen tasques de gestió i de direcció d'equips de treball, i els representants dels empleats sobre mesures de prevenció, detecció i actuació davant les conductes de violència psicològica en el treball.

5.4. Implantar accions formatives específiques per als integrants de la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica sobre les conductes de violència psicològica en el treball, en el moment d’incorporar-se i de manera periòdica.

5.5. Elaborar estudis que permetin conèixer la incidència de les situacions o conductes de violència psicològica en el treball a la Universitat i les característiques que presenta, així com buscar identificadors de la problemàtica i el seu impacte en la salut de les persones i en l'eficàcia de l'organització.

5.6. Fer enquestes sobre riscos psicosocials i clima laboral, amb una periodicitat quadriennal i quan es produeixi una reforma organitzativa de les unitats acadèmiques i/o administratives.

6. RESPONSABILITATS

Les funcions i les responsabilitats de gestió preventiva es troben distribuïdes entre els diferents nivells jeràrquics de la Universitat, d’acord amb la legislació vigent i amb l’apartat “4.3. Integració de la prevenció en el sistema de gestió” de la secció I, “Política de seguretat i salut en el treball”, del capítol II, “Sistema de prevenció de riscos laborals”, del Manual de gestió del Pla de Prevenció de Riscos Laborals.

Pel que fa a la implantació d’aquest protocol, les obligacions específiques de gestió preventiva es distribueixen entre els òrgans de la UPF de la manera que s’estableix en els apartats següents.

6.1. ÒRGANS D’ÀMBIT GENERAL

6.1.1. El rector o rectora, com a màxima autoritat universitària, és el responsable de dotar la Universitat dels mitjans humans, tècnics, materials i econòmics necessaris, així com de definir i aplicar la seguretat i la salut dels empleats segons els criteris establerts al Pla de Prevenció de Riscos Laborals i la legislació vigent, i és l’òrgan competent per desenvolupar en les seves polítiques de govern les accions necessàries per aconseguir la seva integració efectiva.

Sobre aquest òrgan recau el deure de seguretat i l’obligació de protegir els empleats de la Universitat davant els riscos laborals. Per això, ha de vetllar en tot moment per la seva seguretat i salut en tots els aspectes relacionats amb la feina. En conseqüència, és l'òrgan competent per incoar i resoldre els procediments que corresponguin a fi d'investigar i de depurar possibles responsabilitats disciplinàries, quan concorrin indicis de conductes descrites en aquest protocol.

6.1.2. El gerent o gerenta és el responsable de proposar el pressupost necessari per assumir les activitats que hi estan associades.

6.1.3. El Comitè de Seguretat i Salut en el Treball, com a òrgan paritari i col·legiat de participació destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de la UPF en matèria de prevenció de riscos laborals, ha de proposar l’aprovació d’aquest document. Aquest Comitè ha de ser informat de les conclusions a què arribi la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica, regulada a l'apartat següent, pel que fa al seguiment i control de les actuacions que es tramitin en aplicació d'aquest protocol.

6.2. ÒRGANS D’ÀMBIT ESPECÍFIC

6.2.1. La Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica és l’òrgan encarregat d’investigar els casos en què hi hagi indicis d’una conducta de les assenyalades a l'apartat 3 d’aquest protocol, i ha d’elaborar un informe de conclusions.

Ha de fer el seguiment de l'evolució del cas des de la denúncia i, en especial, el seguiment de la implantació de les mesures correctores o  disciplinàries que s’hagin adoptat i el control de la seva efectivitat.

També ha d’informar, en termes generals, la persona denunciant del resultat de les actuacions prèvies i ha de proporcionar acompanyament i suport a les persones afectades i supervisar les possibles represàlies contra qualsevol dels treballadors que hagin intervingut en les actuacions en condició de denunciant, víctima o informador.

6.2.2. El vicegerent o vicegerenta de l’Àrea de Persones i Desenvolupament Organitzatiu ha de col·laborar en les accions necessàries per implantar i aplicar aquest protocol, impulsant-ne el seguiment, la revisió i l’actualització i vetllant pel seu compliment; i ha de procedir d'acord amb la resolució que dicti el rector o rectora.  

6.2.3. El Servei de Personal d’Administració i Serveis, el Servei de Personal Docent i Investigador i l’Oficina d'Organització i Desenvolupament han d'aportar la informació de què disposin, en el marc dels actes d'instrucció que dugui a terme la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica.

6.2.4. L'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut, com a servei especialitzat, ha d'assessorar, informar i entrevistar la persona o persones que sol·licitin la valoració preliminar dels indicis d’una conducta percebuda; ha d'emetre un informe amb els resultats de la valoració, i ha de col·laborar en la implantació de les mesures preventives previstes en l’apartat 5 d’aquest protocol. També ha de publicar a la memòria anual d’actuacions el nombre d'intervencions i de conseqüències d'aquestes a partir d’una base de dades interna en què es recullin, anònimament i sense referències a dades de caràcter personal, totes les peticions d'informació, sol·licituds d’aplicació del protocol, denúncies, actuacions i resolucions.

6.2.5. L’Oficina d'Organització i Desenvolupament ha d'adoptar les mesures escaients per implantar programes formatius específics sobre prevenció, detecció i actuació davant les conductes de violència psicològica en el treball dins dels plans de formació per al personal d’administració i serveis i el personal docent i investigador i en desplegament de les mesures preventives previstes en l’apartat 5 d’aquest protocol.

6.2.6. La resta d'òrgans, càrrecs i comandaments de la Universitat i els investigadors principals responsables de projectes de recerca han de:

• Conèixer aquest protocol, vetllar pel seu compliment i detectar-ne les necessitats d'actualització o de millora.
• Vetllar per reduir i eliminar els factors de risc que generen l'aparició de situacions assetjants i altres riscos de naturalesa psicosocial.
• Garantir als empleats la informació dels seus drets així com del contingut d'aquest protocol i de tota la normativa de prevenció de riscos laborals i de règim disciplinari que s'hi troba relacionada.
• Impulsar les actuacions establertes a l'apartat 7 d'aquest protocol quan hi hagi indicis d'una conducta tipificada, col·laborant en l'aplicació quan l'activació afecti el personal de la seva unitat.
• Procedir d'acord amb la resolució que dicti el rector o rectora i vetllar per l'aplicació de les possibles mesures cautelars, les mesures correctores i de reparació.

6.2.7. La resta del personal ha de conèixer i complir aquest protocol i comunicar als comandaments intermedis les carències que detectin en la seva aplicació.

6.3. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ DE CONDUCTES DE VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA

6.3.1. La Comissió està formada per:

• el vicerector o vicerectora que designi el rector o rectora, que presidirà la Comissió i tindrà vot de qualitat;
• el/la cap de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut, i
• dos delegats de prevenció, un representant del personal d'administració i serveis i un altre del personal docent i investigador, designats pel Comitè de Seguretat i Salut en el Treball.

6.3.2. La Secretaria de la Comissió està ocupada per un funcionari o funcionària de la UPF, nomenat pel vicegerent o vicegerenta de l’Àrea de Persones i Desenvolupament Organitzatiu, amb veu i sense vot.

6.3.3. La Comissió podrà comptar amb l'assessorament de terceres persones externes o internes, que podran intervenir en els debats però que no tindran dret a vot.

6.3.4. La Comissió garantirà en tot el procés la confidencialitat de les dades i de les informacions obtingudes.

6.3.5. El funcionament de la Comissió es regirà per les disposicions reguladores del règim jurídic d'òrgans col·legiats de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

7. ACTUACIONS

Quan es detecti o es tingui coneixement d'una possible conducta de violència psicològica en el treball entre els empleats, d’acord amb l’apartat 3 d’aquest protocol, s'analitzaran les dades objectives conegudes i es valorarà si concorren els requisits necessaris per iniciar actuacions indagatòries.

7.1. FASES

Aquestes actuacions s'iniciaran d’ofici:

a. Per iniciativa pròpia del rector o rectora.

b. Per petició raonada d'altres òrgans.

c. Per denúncia de la presumpta persona afectada o d’un tercer.

Es preveuen les tres fases d’actuació següents:

1. La formulació de la denúncia, amb la qual s’inicien les actuacions.

2. El període d’informació o actuacions prèvies.

3. El seguiment i el control de l’evolució del cas, amb la qual finalitzen les actuacions.

Prèviament a iniciar les actuacions, la persona afectada per la conducta, o una  tercera, pot demanar, amb caràcter preliminar, a l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut la valoració tècnica dels indicis de la conducta percebuda.
 

7.2. VALORACIÓ PRELIMINAR D’INDICIS DE LA CONDUCTA

7.2.1. Quan una persona es consideri receptora o percebi o sigui coneixedora d’actuacions que poden constituir indicis d'una conducta de les previstes a l'apartat 3 d'aquest protocol, pot tramitar una sol·licitud d’intervenció per una conducta de violència psicològica en el treball (annex 4 , que estarà disponible a la intranet de l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut).

Aquest formulari, juntament amb la informació addicional que es consideri útil, s'introduirà en un sobre tancat indicant únicament a l’exterior “Sol·licitud d’intervenció a l’OPRLiPS. A l'atenció del/de la cap de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut”, i es presentarà davant el Registre General de la Universitat. Aquest sobre, sense obrir per respectar la confidencialitat, s'enviarà des del Registre General a l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut, que assignarà un codi numèric a la sol·licitud d'intervenció com a garantia d'intimitat i de confidencialitat.

Si la petició es formula verbalment a qualsevol membre de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut serà necessària la seva ratificació posterior per escrit i no seran objecte de tramitació les sol·licituds d’intervenció anònimes.

7.2.2. En el termini màxim de cinc dies hàbils des que la sol·licitud tingui entrada a l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut, un tècnic o tècnica especialista en psicosociologia aplicada vinculat a aquesta Oficina, acompanyat d'un delegat o delegada de prevenció i membre de la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica, s'entrevistarà amb la persona sol·licitant.

L'entrevista es durà a terme en un espai adequat per garantir un entorn confortable i la confidencialitat necessària, preferentment en dependències universitàries, però en el benentès que serà la naturalesa dels fets i la particularitat de cada cas el que determinarà el lloc més adequat.

En funció de la naturalesa dels fets informats a la petició, els anteriors podran sol·licitar la col·laboració d'un tècnic o tècnica de la unitat administrativa competent.

En el decurs de l'entrevista es confirmaran o s'ampliaran les dades informades. A tal efecte, si escau, es podrà emprar una enquesta autoadministrada, i altres instruments tècnics l'aplicació dels quals estigui contrastada dins l'àmbit de la prevenció de riscos laborals. També, es proporcionarà l'assessorament i l'orientació necessàries a la persona sol·licitant.

En el cas que la sol·licitud d’intervenció sigui presentada per un tercer, la persona presumptament afectada per la conducta haurà de ratificar-la perquè l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut la pugui admetre i trametre. De no fer-ho, i sense perjudici de les actuacions que aquesta unitat pugui endegar d'ofici en el marc de la prevenció dels riscos psicosocials, s’arxivarà la sol·licitud.

7.2.3. En un termini màxim de cinc dies hàbils des que tingués lloc l'entrevista, el tècnic o tècnica especialista en ergonomia i en psicosociologia aplicada vinculat a l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut i el delegat o delegada de prevenció emetran un informe tècnic preliminar d'avaluació de la naturalesa i l'àmbit de les conductes informades.

Aquest termini pot ser modulat en el supòsit que es presentin simultàniament diferents sol·licituds per un mateix motiu. En aquests casos, el tècnic o tècnica especialista en ergonomia i en psicosociologia aplicada vinculat a l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut vetllarà perquè aquesta etapa es desenvolupi amb la màxima celeritat possible.

7.2.4. En el termini màxim de cinc dies hàbils des que es conclou aquest informe tècnic, el tècnic o tècnica especialista en psicosociologia aplicada vinculat a l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut i el delegat o delegada de prevenció, es reuniran amb la persona sol·licitant per informar-la de les conclusions:

• Si els fets evidencien indicis d'una conducta de violència psicològica prevista a l'apartat 3 d'aquest protocol, s’informarà de la necessitat de presentar denúncia davant del rector o rectora per iniciar les actuacions indagatòries.
• Si s'evidencia que no hi ha indicis d'una conducta de violència psicològica prevista a l'apartat 3 d'aquest protocol, o bé, la conducta informada no s'emmarca dins l'àmbit d'aplicació d'aquest protocol, s'informarà de la manca de viabilitat de la sol·licitud i de la proposta d’arxivament.
  La persona sol·licitant, al seu criteri, podrà decidir continuar endavant amb la denúncia. En aquest cas, el tècnic o tècnica l'informarà de les conseqüències que això pot comportar sobre els drets de les persones afectades i les possibles responsabilitats, en cas de fer un ús maliciós d’aquest protocol, atès que les acusacions falses són una manifestació d’intimidació intolerable i poden ser determinants de la incoació d’un procediment disciplinari.

Es deixarà constància del contingut de la reunió i de la decisió de la persona sol·licitant en una acta de reunió de la qual s’emetran dues còpies signades per tots els assistents, una per a la persona i una altra que custodiarà l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut, juntament amb la sol·licitud d’intervenció.

7.2.5. El/la cap de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut notificarà a la persona sol·licitant l’arxivament de la sol·licitud, en cas que no sigui viable i que aquesta hagi ratificat la proposta.

7.3. PRIMERA FASE: FORMULACIÓ DE LA DENÚNCIA (inici de les actuacions)

7.3.1. La voluntat d’una persona d’iniciar l’aplicació d’aquest protocol amb la intervenció de la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica s’ha de formalitzar presentant una denúncia per violència psicològica en el treball davant del rector o rectora.

La denúncia (annex 5 , que estarà disponible a la intranet de l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut) es pot presentar mitjançant la Plataforma d’Administració Electrònica (PAE) o, presencialment, davant el Registre General de la UPF, en qualsevol de les seves seus. Així mateix, es poden presentar en aquells llocs que estableixi la normativa de procediment administratiu comú.

La denúncia ha d'incloure com a mínim: la identificació del denunciant amb nom, cognoms i document identificatiu (DNI/NIE/passaport), telèfon i correu electrònic; la identificació de la persona o persones afectades per la conducta, amb nom, cognoms i càrrec; la identificació del presumpte autor o autors de la conducta, amb nom, cognoms i càrrec; una exposició detallada de la situació per la qual passa la persona presumptament afectada i les accions concretes de la qual és objecte, així com les proves de què disposi, si és el cas, la persona o persones que hi estan implicades; i una exposició detallada de les mesures organitzacionals o correctives que considera la persona presumptament afectada, o el tercer denunciant, que solucionen el problema i li procuren una tutela íntegra transcendint el que habitualment es planteja en una demanda judicial; la data de l'escrit, i la signatura. Els fets s'han d'ordenar, en la mesura del possible, en un relat amb dates i llocs ben fixats, deixant clar el contingut ofensiu i aportant la identificació dels testimonis, si n’hi ha i es coneixen, amb nom, cognoms i col·lectiu.

7.4. SEGONA FASE: EL PERÍODE D’INFORMACIÓ O D’ACTUACIONS PRÈVIES

7.4.1. El rector o rectora, en vista de l’article 55 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre,  del procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb anterioritat a l’inici del procediment disciplinari, valorarà si obre un període d’informació o d’actuacions prèvies amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret i la conveniència o no d’iniciar el procediment disciplinari.

Les actuacions prèvies s’orientaran concretament a determinar, amb la major precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment disciplinari, la identificació de la persona o persones que poguessin resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concorrin en uns i altres.

Les actuacions prèvies seran realitzades per la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica.

7.4.2. En un termini màxim de cinc dies hàbils des que la denúncia tingui entrada a la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica, el seu president o presidenta convocarà els seus membres per presentar-los els fets denunciats,  debatre internament sobre la denúncia i proposar les actuacions que s’han de fer.

La Comissió designarà entre els seus membres una persona, que s'encarregarà de dirigir les actuacions que s'han de fer durant la investigació, informant la Comissió en els termes que aquesta estableixi. Podrà comptar amb la col·laboració d'assessors interns i/o externs.

7.4.3. Sens perjudici dels drets de les persones interessades a proposar aquelles actuacions que considerin adients, el membre designat per la Comissió per dirigir les actuacions acordarà d'ofici les diligències que consideri oportunes per tal de conèixer les circumstàncies del cas concret i fer les comprovacions i les indagacions oportunes.

Com a primera diligència, citarà a declarar la persona presumptament afectada i la persona o persones presumptament autores de la conducta d'assetjament que hagi motivat l'aplicació d'aquest protocol. Les convocarà en dies o en franges horàries diferents i en un espai adequat per garantir la confidencialitat necessària, per tal que puguin oferir la seva versió dels fets denunciats i aportar les proves i/o indicis en què es fonamentin.

Un cop hagin declarat, podrà acordar la pràctica d'aquelles altres proves que consideri pertinents, ja siguin testificals o documentals, per contrastar els indicis i aclarir els fets.

Així mateix, buscarà tota aquella informació que permeti verificar els indicis a partir de fets observables i no d'opinions que puguin aportar les altres persones implicades, testimonis o responsables de la unitat o unitats involucrades, a més de la que puguin aportar en tot moment la persona o persones implicades en els fets.

Tots els empleats públics de la UPF estan obligats a col·laborar en aquest procés d’investigació aportant tota la informació que se’ls demani.

7.4.4. A títol enunciatiu, les actuacions poden consistir en:

• La realització d'entrevistes personals estructurades per contrastar informació relativa a aspectes d'execució de la tasca (definició de funcions, realització efectiva d'aquestes funcions, excés o defecte de tasques, coneixement dels empleats de les seves funcions, entrenament o capacitat dels empleats per desenvolupar-les) i del conflicte (possibilitat de verificar l'existència de conductes, versions, explicacions i valoració de les conductes per altres persones, víctimes de les conductes, altres conflictes presents o anteriors).
• La realització d'entrevistes a caps directes, companys propers i subordinats de la persona o persones presumptament afectades, de la persona o persones presumptament autores de la conducta, empleats d'altres unitats o seccions i persones proposades per les persones interessades.

La informació comunicada serà utilitzada per fer la valoració final del cas. Per aquest motiu, s'informarà a l'inici de cadascuna de les entrevistes de l'ús que es pot fer de les dades aportades i se sol·licitarà el consentiment per gravar les compareixences, com a element de suport en actuacions posteriors derivades de la investigació i la resolució de l’expedient.

Si és necessari, podran participar en el procés diferents pèrits externs: un psicòleg o psicòloga, un tècnic o tècnica superior en prevenció de riscos laborals, especialista en psicosociologia aplicada, o altres especialistes en la naturalesa de l'àmbit de la conducta denunciada, que determinaran l'origen del conflicte i valoraran els possibles efectes psicològics. Amb aquesta finalitat, confirmaran les dades obtingudes de la persona o persones presumptament afectades, mitjançant una entrevista estructurada i altres instruments que l'especialista o especialistes considerin necessaris.

En cas que es cregui adient, també es podrà derivar la persona o persones presumptament afectades al servei sanitari responsable de la vigilància de la salut dels empleats concertat per la UPF. El metge o metgessa especialista en medicina del treball valorarà, mitjançant un examen de salut, alteracions psicosomàtiques que hi estiguin relacionades.

Els informes mèdics que pugui presentar el treballador afectat no poden servir, com a regla general, per determinar els fets, atès que aquests se solen basar únicament en el testimoni referit al facultatiu pel pacient. Tanmateix, aquests informes tenen utilitat per valorar el perjudici patit pel treballador a l’hora de qualificar (art. 11.4, 12.16 i 13.10 de la Llei sobre infraccions i sancions en l’Ordre Social) i graduar (art. 39.3 de la Llei sobre infraccions i sancions en l’Ordre Social) la sanció, i també per determinar l’aptitud o no aptitud del treballador per exercir les funcions del seu lloc de treball de cara a l’aplicació de l’article 25.1 de la Llei de prevenció de riscos laborals. 

Els pèrits externs aportaran informes d'aproximació, amb caràcter confidencial, que trametran a la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica, per custodiar-los.

7.4.5. La Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica impulsarà la fase d'actuacions prèvies amb la màxima celeritat possible (vegeu el principi i garantia d’actuació “4.3. Diligència i celeritat”), en funció de les característiques dels fets. Si és possible, no hauria d’allargar-se més de quaranta dies hàbils des de l’obertura del període informatiu.

7.4.6. Un cop concloses les actuacions, la persona que ostenta la presidència de la Comissió, previ estudi de l’informe d’aproximació i debat intern sobre el sentit d’aquest, elevarà al rector o rectora un informe de conclusions que ha de contenir, com a mínim, els punts següents:

• Relació nominal de les persones integrants de la Comissió que emeten l'informe, i la identificació de la persona que ha dirigit les actuacions i de les parts implicades.
• Antecedents: denúncia, si n'hi ha, i circumstàncies concurrents.
• Testimonis, diligències i proves practicades i informes obtinguts en el marc de les actuacions prèvies.
• Fets que han estat acreditats com a resultat de la investigació.
• Conclusions.

7.4.7. El rector o rectora, en vista de l'informe de conclusions de la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica, dictarà una resolució.

Aquesta resolució serà comunicada a aquesta Comissió perquè, en virtut dels apartats 6.2.1. i 7.5. d’aquest protocol, pugui fer el seguiment del cas i informar la persona denunciant del resultat de les actuacions prèvies fetes.

La decisió ha de consistir necessàriament en algun dels pronunciaments següents:

• Arxivar les actuacions per manca d'indicis suficients que acreditin l'existència de la conducta o quan la denúncia sigui manifestament falsa.
• Adoptar mesures específiques en el marc de la gestió dels riscos psicosocials, quan no s’acrediti l’existència de la conducta però sí d’altres comportaments susceptibles d’actuació (conflicte laboral de caràcter interpersonal o conflicte de la convivència, per exemple), o es determini que s’ha produït estrès o estrès crònic (Burn out), per exemple.
• Derivar a mediació, quan la conducta denunciada es trobi en un estadi inicial–situacions de violència de baixa intensitat o de curta durada– i sigui factible de ser reconduïda d’aquesta manera.
• Incoar un procediment disciplinari, quan hi hagi indicis de l'existència de possibles responsabilitats disciplinàries, la tramitació del qual es farà d’acord amb la normativa reguladora que correspongui.

7.5. TERCERA FASE: SEGUIMENT I CONTROL DE L'EVOLUCIÓ DEL CAS

7.5.1. La resolució d’adopció de mesures provisionals, si és el cas, i la resolució que posi fi al procediment disciplinari seran comunicades a la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica perquè, en virtut de l’apartat 6.2. d’aquest protocol, pugui fer el seguiment del cas.

La Comissió verificarà l'absència de la conducta que va motivar l’aplicació d’aquest protocol, tot avaluant la idoneïtat de les mesures adoptades i intentant evitar possibles situacions d'hostilitat a l'entorn laboral.

A tal efecte, s'entrevistarà amb les persones implicades en els fets cada tres mesos a partir de la data de fermesa de la resolució del rector o rectora, com a mínim durant el primer any, i informarà de les conclusions al Comitè de Seguretat i Salut en el Treball, mitjançant el/la cap de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut.

7.5.2. La Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica revisarà amb una periodicitat anual totes les actuacions tramitades amb motiu de les conductes relacionades en aquest protocol, per fer-ne un seguiment adequat i, si escau, proposar al rector o rectora l'adopció de mesures preventives i correctores adients.

En qualsevol cas, la Universitat podrà, en el marc de la Llei de prevenció de riscos laborals, adoptar les mesures necessàries per millorar el clima laboral i restablir la salut individual i ambiental.

5.2. Atorgament dels complements addicionals per mèrits de gestió.

Vist el Decret 405/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les retribucions addicionals del personal docent i investigador funcionari i contractat de les universitats públiques de Catalunya, regula el procediment per a l’assignació d’aquestes retribucions addicionals, segons el que preveu l’article 72 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

Vista la Resolució REU/3817/2021, de 23 de desembre, per la qual es dona publicitat al procediment i la certificació de la valoració dels mèrits individuals docents i de gestió del personal docent i investigador funcionari i contractat de les universitats públiques catalanes, meritats fins al 31 de desembre de 2021, per a l'assignació de les retribucions addicionals.

Atès que la Comissió Específica per a l’Avaluació de l'Activitat Docent i de Gestió de la Comissió d’Avaluació de la Recerca de de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya valida els informes d’avaluació emesos per la universitat i que el secretari de la Comissió Específica per a l’Avaluació de l’Activitat Docent i de Gestió de la Comissió d’Avaluació de la Recerca , el dia 9 de desembre de 2022 certifica l’informe d’avaluació dels mèrits individuals de gestió de la professora Antonia Agullo Agüero.

És per tot això que, en aplicació del que disposa l’article 7 del Decret 405/2006, el Consell de Govern

ACORDA

Proposar al Consell Social l’assignació dels complements addicionals per mèrits de gestió corresponent al primer tram de gestió a la professora Antonia Agullo Agüero meritats fins al 31 de desembre de 2021 i sol·licitats fora del termini ordinari.

6. Designació i de modificació de membres de comissions de la Universitat i a altres organismes.
S’aprova la designació del professor Lorenzo Pasquali, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, com a vocal de la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere, en substitució de la professora Gema Revuelta de la Poza.

7. Ratificació de convenis.
Es ratifiquen els convenis subscrits per la Universitat Pompeu Fabra, que consten com a annex 6.