Els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra són l’instrument jurídic que en defineix les funcions principals, les regles fonamentals de funcionament i els aspectes centrals de la seva organització. 

Des d’una perspectiva més política, els Estatuts constitueixen el marc de referència per projectar cap a dins i cap a fora de la comunitat UPF el model d’universitat que som i volem ser, així com la manera com volem treballar i relacionar-nos entre nosaltres i amb la societat. 

Com els de totes les universitats del sistema universitari espanyol, els Estatuts de la nostra universitat es dicten en virtut del principi d’autonomia universitària que estableix l’article 27.10 de la Constitució. 

Com els de totes les universitats del sistema universitari català, un cop aprovats pel Claustre, els Estatuts de la UPF han de ser aprovats també pel Govern de la Generalitat de Catalunya. 

Els Estatuts actuals de la Universitat Pompeu Fabra van ser aprovats pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 209/2003, de 9 de setembre. Posteriorment, el Govern va aprovar-ne dues modificacions els anys 2010 (per adaptar-los a la LOMLOU) i 2015 (per fer-hi una modificació puntual). 

Després de diversos intents i de diferents processos de negociació, el 22 de març de l’any 2023, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei orgànica 2/2023 del sistema universitari. Aquesta llei va entrar en vigor unes setmanes més tard, el 12 d’abril del 2023, i va substituir la llei que, fins llavors, regulava el sistema universitari espanyol (Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats). 

L’entrada en vigor de la nova llei orgànica introdueix canvis i novetats importants, i obliga totes les universitats del sistema universitari espanyol a revisar els seus estatuts per tal d’adaptar-ne el contingut a les exigències de la nova llei. Aquesta revisió l’ha de fer cada universitat d’acord amb els procediments i les normes establertes als seus estatuts i les normes que els desenvolupen. 

Per tal de fer-ho de manera ordenada, la disposició transitòria primera va concedir inicialment un període de dos anys a les universitats perquè aprovessin els nous estatuts i constituir els nous claustres i consells de govern. Posteriorment, aquest període va ser ampliat a tres anys mitjançant la disposició final 4.1 de la Llei 1/2024, de 7 de juny. 

Els primers Estatuts ja adaptats a la nova llei orgànica, els de la Universitat Politècnica de València, van entrar en vigor el 26 de setembre del 2024. A Catalunya, la primera universitat pública que, internament, va aprovar els nous Estatuts va ser la Universitat Autònoma de Barcelona, el 20 de juny del 2024. Altres universitats com, per exemple, la Universitat de Girona o la Universitat de Saragossa, també han aprovat els seus nous Estatuts al llarg dels darrers mesos. 

Per tal de facilitar el procés de revisió dels Estatuts de les universitats públiques catalanes, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) va publicar el febrer de l’any 2024 l’informe La reforma dels Estatuts de les universitats públiques de Catalunya derivada de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari.

Segons els anuncis que han anat fent, la majoria de les universitats públiques té previst aprovar els nous estatuts adaptats a la LOSU al llarg de l’any 2025. 

La Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari obliga les universitats a revisar i a modificar els seus estatuts; però no estableix cap procediment específic i deixa a les mans de cadascuna de les universitats seguir el procediment més adient en funció del que disposin els seus estatuts.

El títol 14 (articles 217 a 219) dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra preveu dos procediments per modificar-los. De manera resumida, el primer respon a la voluntat de la mateixa Universitat de canviar el text estatutari i no comporta cap limitació ni pel que fa al conjunt d’articles que es volen modificar ni pel que fa a l’abast dels canvis que es volen fer. El segon, en canvi, respon a la necessitat d’adaptar el text estatutari a noves disposicions legislatives i, en conseqüència, limita l'abast dels canvis que es poden fer al contingut de les disposicions legislatives que motiven el procediment. 

L’existència d’aquests dos procediments és una singularitat de la nostra universitat —en la majoria de casos, els textos estatutaris només preveuen un únic procediment—. El Reglament del Claustre especifica al capítol VII (articles 17 a 22) la manera per fer-los efectius.

Atès que la modificació que es vol fer dels Estatuts es limita a aquells aspectes fixats per la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, el 24 de gener del 2024 la rectora de la Universitat va proposar el Claustre iniciar un procediment d’adaptació per dos motius principals:

1. Perquè, després d'haver-se produït la darrera modificació l’any 2015, els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra són considerablement flexibles i ja estan força actualitzats, de manera que la LOSU no obliga a fer-ne una modificació profunda del contingut.
2. Perquè aquest procediment permet agilitzar al màxim la modificació dels Estatuts i, de retruc, ajuda a reservar energies per emprendre altres projectes i actuacions igualment importants i estratègics per a la Universitat. 

La Secretaria General, en l’elaboració de la proposta, fa ús de mecanismes de consulta i assessorament, com la consulta als Serveis Jurídics i converses amb altres universitats. A més, per tal d’afavorir la màxima transparència del procediment d’adaptació i promoure una ampla participació del conjunt de la comunitat universitària, ha adoptat dues mesures addicionals:

• La creació d’un grup assessor, format per persones dels diferents col·lectius de la comunitat UPF per acompanyar la Secretaria General en l'elaboració de la proposta que finalment haurà de valorar, esmenar i, si escau, adoptar el Claustre.
• La implementació del període de publicitat previ a la presentació formal de la proposta, que ha de permetre que qualsevol membre de la comunitat UPF pugui fer arribar suggeriments i propostes de millora. Això complementa el posterior període de presentació d'esmenes, del qual disposaran els membres del Claustre.

Està previst que el procediment intern d’adaptació dels Estatuts es desenvolupi durant el segon i el tercer trimestre d’aquest curs 2024-2025. Durant el segon trimestre la Secretaria General, amb l’acompanyament del grup assessor, i consultant diferents agents de la comunitat universitària, enllestirà un esborrany de proposta. Acte seguit, aquest esborrany es compartirà amb el conjunt de la comunitat universitària durant un període de publicitat oberta, que tindrà lloc dins del període lectiu del segon trimestre.

Al tercer trimestre s’iniciarà la fase “formal” del procediment, amb la presentació de la proposta d’adaptació per part de la rectora a la Mesa del Claustre. Aleshores, la Mesa obrirà el procediment per sotmetre la proposta a la consideració del Claustre: els seus membres rebran la proposta amb un mes d’antelació respecte a la data de les votacions i, dins d'aquest mes, hi haurà un termini de vint dies naturals durant el qual es podran presentar esmenes relatives a l’articulat objecte de modificació. Finalment, abans que acabi el tercer trimestre se celebrarà una sessió del Claustre, al llarg de la qual se sotmetran a votació les esmenes i la proposta d’adaptació dels Estatuts amb les esmenes incorporades, si escau.

A partir d’aquí, la Universitat ha de trametre a la Generalitat de Catalunya la proposta d’adaptació que hagi aprovat el Claustre perquè en faci el pertinent control de legalitat i, finalment, un cop hi doni el vistiplau definitiu, la publiqui al DOGC. Aquesta fase del procediment pot trigar fins a cinc mesos.