Normes de publicació

En enviar el seu treball a la redacció de Fair Play, l'autor cedeix a l'editor els drets de reproducció, publicació i comunicació la qual cosa s'efectuarà des del lloc propi de la revista i des del dipòsit cooperatiu de Revistes Catalanes amb Accès Obert (RACO), amb els titulars del qual l'editor ha arribat a acords amb la finalitat de potenciar la difusió de les seves publicacions.

Es permet a l'autor la reutilització dels treballs publicats amb finalitats no comercials, incloent el seu dipòsit en repositoris institucionals, temàtics o pàgines web personals. 

No existeixen càrrecs per postulació i processamen dels articles.

Política de detecció de plagi. En rebre el manuscrit i abans de la seva eventual publicació es procedeix a un sistema de detecció de plagi (Turnitin).

Enviament d'originals

Tots els articles hauran de ser originals, inèdits i no han d'estar en curs de publicació. Són sotmesos a un procés de revisió doble cec. En cas de discrepancia entre els revisors, s'envia el manuscrit a un tercer que decideix la publicació o no publicació.

Els treballs hauran d'enviar-se per duplicat al correu electrònic a [email protected]. Un dels arxius haurà de contenir autor, títol, nombre de paraules, resum (màxim, 200 paraules), una petita nota biogràfica i termes clau en espanyol i anglès. El segon arxiu adjunt, haurà de reunir les mateixes característiques, però haurà d'ometre el nom de l'autor. Els arxius hauran de presentar-se en format OpenOffice, Microsoft Word, Pages (Mac) o qualsevol altre programari que compleixi amb les característiques del Format Documento Obert per a Aplicacions Ofimàtiques. 
L'extensió màxima dels articles és de 15000 paraules (aprox. 30 pàgines) i les recensions de 2500 paraules (aprox. 4 pàgines).
Els articles poden ser presentats en castellà, portuguès, italià i anglès. 

Es permet als autors dels treballs publicats a la Revista que els reprodueixin en altres suports sempre que es faci esment a la seva publicació prèvia en Fair Play.

Quant al format, els treballs hauran d'estar redactats en Times New Roman 12 a doble espai.
L'ordre en què han d'estar redactats és el següent:
Títol i subtítol: 14 punts i negreta (títol) i 12 punts i negreta (subtítol). Autor/a o autors/as (primer nom i després cognoms): 12 punts.
Institució a la qual pertany l'autor: 12 punts.
Abstract: 10 punts.
Keywords (màxim 4): 10 punts.
Text: 12 punts.
Les referències bibliogràfiques han d'incloure's dins del text, escrivint entreparéntesis, a continuació de la cita, el cognom de l'autor, seguit de la data de publicació de l'obra i el nombre de les pàgines citades, de la següent manera:
(Honneth, 1997)
En el cas que es faci referència a les obres d'un autor publicades el mateix any, es distingiran entre si mitjançant minúscules correlatives, seguint l'ordre alfabètic:
(Habermas, 2000a) (Habermas, 2000b)
Per indicar la pàgina de la cita corresponent, se separarà amb dos punts: (Beauchamp, 2006: 75).
Quan la cita s'iniciï en una pàgina i conclogui en la següent, les pàgines se separaran amb un guió: (Beauchamp, 2006: 91-92).
El nombre de notes ha de limitar-se a l'estrictament necessari, i hauran d'aparèixer al final del text, precedides de l'encapçalament "NOTES".
A continuació s'inclourà l'apartat de "BIBLIOGRAFIA" en el qual s'oferirà el llistat de les obres citades en el cos del text per ordre alfabètic segons el cognom de l'autor. Les normes per citar informació bibliogràfica seran les de l'A.P.A., que resumim a continuació:
Normes A.P.A. per citar informació bibliogràfica A. Llibres.
1. Ha d'aparèixer: cognom de l'autor, coma, inicial/és del nom, punt, data entre parèntesi, punt, títol subratllat o en lletra cursiva, punt, lloc d'edició, dos punts, editorial, punt. Per exemple:
Carr, Wilfred i Kemmis, Steve (1988). Teoria crítica de l'ensenyament: La investigació-acció en la formació del professorat. Barcelona: Martínez Roca.
Coulon, Alain (1988). L'etnometodología. Madrid: Càtedra.
Elliott, John (1989). La Investigació-acció en educació. Madrid: Morata.
2. Quan el lloc d'edició no és una capital coneguda, és apropiat citar la província, l'estat o el país. Per exemple:
Menges, Prudenci (1974). Tècniques d'expressió-1: Guia per a la redacció i presentació de treballs científics, informes tècnics i tesines, (2a ed). Vilassar de Mar, Barcelona: Oikos-Tau. Fernández Sierra, Juan i Santos Guerra, M.Angel. (1992). Avaluació qualitativa de programes d'educació per a la salut. Archidona, Màlaga: Aljub.
Sáenz Barri, Oscar (Dir.)(1991). Pràctiques d'ensenyament: Projectes curriculars i d'investigació-acció. Alcoi, Alacant: Ivori.
3. Si hi ha més d'un autor han d'indicar-se tots, separats per "punt i coma" (;) excepte l'últim que va precedit de la conjunció 'i'. Per exemple:
Cook, Thomas D. i Reichardt, Xerris S. (1986). Mètodes qualitatius i quantitatius en investigació educativa. Madrid: Morata.
Goetz, Judith P. i LeCompte, Margaret D. (1988). Etnografia i disseny qualitatiu en investigació educativa. Madrid: Morata.
Kemmis, Steve i McTaggart, Robin (1988). Com planificar la investigació-acció. Barcelona: Laertes.
4. Si durant el text se cita una referència de més de tres autors es pot citar el primer seguit de l'expressió et al. (i uns altres). Per exemple, "Bartolomé et al. (1982)", "Gelpi et al. (1987)". Però en la bibliografia han d'aparèixer tots els autors. Per exemple:
Bartolome, Margarita; Echeverría, Benito; Mateo, Joan i Rodríguez, Sebastián (Coord.). (1982). Models d'investigació educativa. Barcelona: HISSI de la Universitat de Barcelona. Gelpi, Ettore; Zufiaur, Rosa; Cabrera, Flor i Ferrández, Adalberto (1987). Tècniques d'avaluació i seguiment de programes de formació professional. Madrid: Llarg Caballero.
5. De vegades l'autor és un organisme o institució. En aquests casos, per evitar la repetició, la referència s'assenyala al final amb la paraula "autor" Per exemple:
Circulo de Progrés Universitari (1982). Guia de les sortides universitàries. Madrid: Autor. Ministeri d'Educació i Ciència (1989). Llibre Blanco per a la Reforma del Sistema Educatiu. Madrid: Autor.
6. Quan es tracta d'obres clàssiques, de les quals s'ha consultat una versió recent, però interessa especificar l'any de la versió original, es pot fer entre parèntesi després de la referència consultada. Per exemple:
Bacon, Francis (1949). Novum Organum. Buenos Aires: Losada. (Versió Original 1620). Bernard, C. (1976). Introducció a l'estudi de la medicina experimental. Barcelona: Fontanella. (Versió original 1865).
7. Quan existeixen diverses edicions diferents s'especifica entre parèntesis després del títol, en nombres. Per exemple:
Brueckner, L.J. i Bond, G.L. (1984). Diagnòstic i tractament de les dificultats en l'aprenentatge (10 ed.). Madrid: Rialp.
Tenbrink, T.D. (1988). Avaluació: Guia pràctica per a professors (3 ed.). Madrid: Narcea.
8. Si una obra no ha estat publicada però es coneix la seva ràpida publicació, s'escriu en lloc de la data l'expressió "(en premsa)". Per exemple:
Rodríguez Rojo, Martín (coord). (en premsa). Actes del Simposi Internacional sobre Teoria Crítica i Investigació/Acció. Universitat de Valladolid: Valladolid, 1-4 de novembre.
9. Si són diversos volums els que componen la publicació, els quals han estat editats en diversos anys, aquests s'escriuen separats per un guió. Per exemple:
Wittrock, Merlin C. (Ed.). (1990). La investigació de l'ensenyament (3 toms) Barcelona: Paidós/MEC.
Arnau, Juan (1981-1984). Dissenys experimentals en psicologia i educació, (2 Toms). Mèxic: Trilles.
10. Quan són compilacions (readings) s'especificarà després del nom, compilador, editor, director o coordinador. Per exemple:
Haynes, Lucila (Comp.).(1989). Investigació/acció a l'aula (2a ed.). València: Generalitat Valenciana.
López Melero, Miguel i Guerrero López, J.Francisco. (Coords.). (1991). Caminant cap al segle XXI; la integració escolar. VII Jornades d'Universitats i educació especial. Màlaga: Universitat de Màlaga.
Quintana Cabanas, José M. (Coord.). (1986). Investigació participativa. Madrid: Narcea.
11. Quan se cita un capítol d'un llibre, el qual és una compilació (reading), se cita en primer lloc l'autor del capítol i el títol del mateix, seguidament el compilador (Comp.), editor (Ed.) o director (Dir.), coordinador (Coord.), títol (les pàgines entre parèntesis). lloc d'edició: i editorial, igual que en la referència de qualsevol llibre. Per exemple:
Guba, Egon G. (1983). Criteris de credibilitat en la investigació naturalista. En José Gimeno Sagristà i Angel. Pérez Gómez (Comps.), L'ensenyament: la seva teoria i la seva pràctica (pàg. 148-165). Madrid: Akal.
12. Quan el cognom de l'autor és molt corrent se solen posar els dos cognoms. Per exemple:
Martínez Rodríguez, Juan B. (Coord.). (1990). Cap a un enfocament interpretatiu de l'ensenyament. Granada: Universitat de Granada.
Pérez Serrano, Dt.. Gloria (1990). Investigació-acció: Aplicacions al camp social i educatiu. Madrid: Dykinson.
Rodríguez Espinar, Sebastián (1982). Factors de rendiment escolar. Vilassar de Mar, Barcelona: Oikos-Tau.
B. Articles de revistes.
1. En aquest cas, la qual cosa va subratllat, o en lletra cursiva, és el nom de la revista. S'ha d'especificar el volum de la revista i les pàgines que ocupa l'article separades per un guió. S'especificarà el volum i el nombre de la revista, quan cada nombre comença per la pàgina un. Per exemple:
García Ramos, J.Manuel (1992). Recursos metodològics en l'avaluació de programes. Bordó, 43, 461-476.
House, Ernie R. (1992). Gran política, petita política. Quaderns de Pedagogia, 202, 51-57. Stenhouse, Lawrence (1991). La investigació del currículum i l'art del professor. Investigació a l'Escola, 15, 9-15.
Molina García, Santiago (2003). Representacions mentals del professorat pel que fa al fracàs escolar. Revista Interuniversitària de Formació del Professorat, 17(1), 151-175.
2. En els altres aspectes les normes són equivalents a les donades per les referències de llibres.
C. Altres documents.
1. Si es tracta de documents no publicats i que es desconeix la seva possible publicació es pot indicar amb la paraula "inèdit". Per exemple:
Blanco Villaseñor, Angel (1984). Interpretació de la normativa APA sobre les referències bibliogràfiques. Barcelona: Departament de Psicologia Experimental, Universitat de Barcelona (inèdit).
2. Quan es tracta de comunicacions i ponències presentades a Congressos, Seminaris, Simposiums, Conferències, etc. s'especifica autor, títol i congrés, especificant si és possible el mes de celebració. Al final es pot posar la paraula "paper" per indicar que no ha estat publicat.Per exemple:
Pérez Gómez, Angel (1992). La formació del professor com a intel·lectual. Simposi Internacional sobre Teoria crítica i Investigació Acció, Valladolid, 1-4 abril, (paper).
3. Si es coneix la publicació posterior de la comunicació presentada a un congrés també es pot especificar. Per exemple:
Cronbach, Llegeix J. (1974). Beyond the two disciplinis of the scientific psychology. Comunicació a l'Assemblea de l'APA, 2 de setembre. Reproduït en Més enllà de les dues disciplines de la psicologia científica. En F. Alvira, M.D. Avia, R. Calvo i F. Morales, (1979). Els dos mètodes de les ciències socials, (pàg. 253-280). Madrid: Centre d'Investigacions Sociològiques.
D. Ordre alfabètic.
1. Les referències bibliogràfiques han de presentar-se ordenades alfabèticament pel nom de l'autor, o primer autor en cas que siguin varis.
2. Si un autor té diverses obres s'ordenaran per ordre d'aparició. Per exemple:
De Landsheere, Guy (1982). La investigació experimental en educació. París: UNESCO.
De Landsheere, Guy (1985). Diccionari de l'avaluació i de la investigació educativa. Vilassar de Mar, Barcelona: Oikos-Tau.
De Landsheere, Guy (1986). La recherche en éducation dans li monde. París: P.O.F.
Stenhouse, Lawrence (1984). Investigació i desenvolupament del currículum. Madrid: Morata. Stenhouse, Lawrence (1987). La investigació com a base de l'ensenyament. Madrid: Morata. Stenhouse, Lawrence (1991). La investigació del currículum i l'art del professor. Investigació a l'Escola, 15, 9-15.
3. Si són treballs en col·laboració amb diversos autors, l'ordre vindrà indicat pel cognom del segon autor, independentment de l'any de publicació. Les publicacions individuals es col·loquen abans de les obres en col·laboració. Per exemple:
Stake, Robert I. (1975a). Evaluating the arts in education: a responsive approach. Columbus, Ohio: Merril.
Stake, Robert I. (1975b). Program Evaluation: particularly responsive evaluation. Occasional Paper n. 5. Kalamazoo: University of Western Michigan.
Stake, Robert I. (1978). The casi study method in social inquiry. Educational Researcher, 7, 5- 8.
Stake, Robert I. and Easley, J.A.,Jr. (Comp.)(1978). Casi studies in science educations, vol 1, 2. Urbana, Ill.: CIRCE, University of Illinois
Stake, Robert I. and Gjerde, C. (1971). An evaluation of TCITY: The Twin City Institute for Talented Youth. Occasional Paper n. 1. Kalamazoo: University of Western Michigan.
4. Si d'un mateix autor existeixen diverses referències d'un mateix any s'especificaran els anys seguits d'un ordre alfabètic. Per exemple:
Freire, Paulo (1978a). Pedagogia de l'oprimit. Madrid: Segle XXI.
Freire, Paulo (1978b). Pedagogia i acció alliberadora. Madrid: Zero.
Freire, Paulo (1978c). Cartes a Guinea Bissau: Anotacions per a una experiència pedagògica en procés. Madrid: Segle XXI.
Més informació sobre les normes APA en els següents enllaços:
* APA Style Guide
o http://www.newark.ohio-state.edu/osuwrite/apa.htm
* APA Style Essentials
o http://www.vanguard.edu/faculty/ddegelman/index.cfm?doc_id=796
* A Guide for Writing Research Papers
o http://webster.commnet.edu/apa/apa_index.htm
* Guidelines for Writing in APA Style
o http://www.ldl.net/bill/aparev.htm
* Writer's handbook: documentation, APA style
o http://www.wisc.edu/writing/handbook/docapa.html
* Writers' workshop
o http://www.english.uiuc.edu/cws/wworkshop/bibliography/apa/apamenu.htm