El Termcat, el centre de terminologia en llengua catalana, ha publicat el llibre Creació terminològica: de Ramon Llull a les xarxes socials (2016), que inclou la ponència de la directora de l'Observatori de Neologia, Judit Freixa, sobre les tendències actuals en neologia catalana.

Judit Freixa divideix la seva intervenció en dues parts: en la primera, a partir del buidatge que es duu a terme des de l’Observatori de Neologia, fa una relació dels processos neològics que avui dia tenen més rellevància en la creació de denominacions catalanes. En una segona part compara l’aparició d’aquests neologismes en la premsa catalana i en la castellana i fa una deducció força inquietant: molts dels mots creats aparentment amb mecanismes propis de la llengua (no manlleus) pot ser que siguin calcs del castellà, atès que molts neologismes es documenten en català força anys més tard que no en la llengua veïna. Potser caldrà fer una anàlisi més aprofundida en el futur, abans d’extreure conclusions definitives (com ara veure si el castellà no calca també alhora l’anglès, què fan altres llengües romàniques o si l’arrel de problema no és més de creació i transmissió de coneixement que no pas de neologia). En qualsevol cas, Judit Freixa acaba amb un missatge positiu, valent-se també d’un neologisme: el català, històricament, ha 11 estat resilient i, per tant, cal pensar que serà capaç d’adaptar-se a les influències externes per sobreviure.