El llibre La universitat, a la cruïlla, obra de Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la UPF i comissionat per a la UPF-BSM i per a l'estratègia de la UPF, s’ha presentat aquest migdia en el decurs d’una conversa de l’autor amb l’economista Andreu Mas-Colell, catedràtic emèrit de la UPF i antic conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, que ha estat moderada per la periodista Laia Vicens.

L’acte, que ha inclòs la intervenció d’Oriol Amat, rector de la UPF, ha tingut lloc a la sala polivalent de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella i ha congregat prop de setanta persones vinculades al món de la gestió universitària, com els antics rectors Jaume Casals i Josep Joan Moreso, o Ramon Tremosa, antic conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

L’obra presentada avui és la primera publicació dins el projecte UPF Knowledge (en la seva col·lecció Assaig), el nou portal web de transferència del coneixement de la Universitat, que vol fer arribar el coneixement generat a la Pompeu Fabra a la societat i estimular la creació de publicacions i l’activitat divulgativa del professorat.

Una obra que escaneja els temes clau del sistema universitari de l’Estat

A La universitat, a la cruïlla, Carles Ramió analitza la majoria de temes clau del sistema universitari, com són la docència, la recerca, la transferència de coneixement, la gestió i els rànquings. Està repartit en vuit capítols i un apartat de conclusions, a banda d’un pròleg, signat per Oriol Amat, actual rector de la UPF, i un epíleg de Jaume Casals, anterior rector de la Universitat.

Laia Vicens, moderadora de l’acte, ha presentat el llibre com “una obra que analitza la situació actual i de futur de les universitats. Però també és un llibre per pensar, per debatre, per posar el sistema universitari davant del mirall”, i ho ha reblat assegurant que “he llegit molts llibres d’educació i universitats i aquest s’explica amb cruesa i claredat”.

El llibre inclou una primera part més general, sobre el valor i la competència que estan rebent actualment les universitats a l’Estat, en què l’autor es fa ressò dels nous reptes que han d’enfrontar aquestes institucions, i les estratègies que hauran d’assumir en el futur per poder sobreviure.

Una segona part tracta temes que afecten directament el col·lectiu del personal docent i investigador i les novetats que hi ha hagut en diferents àmbits, com ara els sexennis en la transferència de coneixement, la docència en línia derivada de la pandèmia, el llenguatge políticament correcte, els rànquings o els canvis en la dinàmica de recerca en les ciències socials, entre d’altres.

"Les universitats tenim una visió molt vaticana, amb centenars d’anys d’història. Som molt immobilistes i hem aconseguit superar grans canvis sense moure’ns massa”; ara, però “vénen unes transformacions que requereixen d’una adaptació ràpida ja que estan canviant els intermediaris que hi ha entre el coneixement i els estudiants”

Durant l’acte, Carles Ramió ha explicat que incorpora el concepte cruïlla al títol “perquè les universitats tenim una visió molt vaticana, amb centenars d’anys d’història. Som molt immobilistes i hem aconseguit superar grans canvis sense moure’ns massa”; ara, però “vénen unes transformacions que requereixen d’una adaptació ràpida ja que estan canviant els intermediaris que hi ha entre el coneixement i els estudiants”, ha assegurat. “Ens hem d’obrir i hem de flexibilitzar les nostres estructures si no volem veure perillar el nostre paper com a universitats dins el sector de l’educació superior”.

Andreu Mas-Colell, recollint la idea de flexibilitat, ha apuntat dos elements com a claus per assegurar el paper de les universitats en el nou entorn que arriba: el lideratge en la formació contínua i en la internacionalització. Ha reclamat deixar enrere la rigidesa normativa i ha esbossat quin seria el marc ideal d’actuació per a les universitats: política de professorat autònoma, programa d’incentius que premiï l’excel·lència en les diferents missions de la universitat, i agències que es limitin a regular les acreditacions docents, de manera flexible.

Un dels temes principals de la conversa ha girat al voltant del concepte d’autonomia universitària i com ara és malentès, tant pels reguladors estatals com autonòmics i, fins i tot, per les pròpies universitats. Carles Ramió ha reclamat la simplificació de les universitats, fer-les menys elitistes i barroques amb l’objectiu que siguin més comprensibles externament i interna: “Estem competint en un mercat internacional privat amb llibertat absoluta i la cojuntura política actual no permet fer canvis legislatius de calat que ajudin a potenciar canvis de model”, i ha remarcat que, en el nostre cas, “un sistema clarament igualitari i uniforme no ajuda a generar resultats positius ni a generar incentius, tots serem iguals, però serem igual de pobres”.

"El nostre és un sistema clarament igualitari i uniforme no ajuda a generar resultats positius ni a generar incentius, tots serem iguals, però serem igual de pobres”

En aquesta línea, Andreu Mas-Colell ha defensat que “l’estat espanyol hauria de permetre copiar els models de Portugal o Finlàndia, on la forma de govern o l’elecció del rector són més flexibles”. Malgrat tot, s’ha mostrat poc esperançat en assegurar que “el concepte espanyol d’autonomia universitària no canviarà”.

Aquest punt ha servit per comentar l’actual model de governança de les universitats, que Carles Ramió ha qualificat de purament corporativista i que no incentiva a portar a terme les transformacions que la universitat necessita. Ha remarcat que altres models de països del nostre entorn “aposten per equips de direcció professionalitzats, on el rector s’escull a través de la presentació d’un pla de govern profesional, i no d’un programa electoral, i la selecció es fa atenent criteris de meritocracia”. “És el que preveu el model portugués, per exemple”, ha reblat. Finalment, ha afirmat que, paradoxalment, “fer polítiques publiques aparentment d’esquerres dins de les administracions, té com a resultat adminstracions públiques de dretes” ja que es generen institucions extremadament rígides i poc flexibles que perden competitivitat enfront el sector privat, molt més ágil.

La transferencia de coneixement també ha protagonitzat part de la conversa entre els dos ponents. Andreu Mas-Colell ha manifestat que “en el nostre context és bo que una de les missions de la universitat sigui transferir coneixement”, i ha remarcat que “no ha de ser una responsabilitat individual dels professors i investigadors, sinó que ha de ser tota la institució qui s’hi bolqui ja que es tracta d’una tasca molt complexa que requereix la posada en marxa d’estructures de suport que ho facilitin”. Per la seva banda, Carles Ramió, ha assegurat que “si no fem transferència de coneixement perdem legitimitat social com a institució i, per tant, és important sortir dels murs de la Universitat”. Malgrat això, ha puntualitzat que “les universitats, fins i tot les més grans del sistema, tenim un problema d’escala en aquesta àrea i potser seria interessant estudiar la posada en marxa d’algun tipus d’agència que ajudi totes les universitats a desenvolupar la transferencia de coneixement”.

“L’estat espanyol hauria de permetre copiar els models de Portugal o Finlàndia, on la forma de govern o l’elecció del rector són més flexibles”

L’acte l’ha clausurat Oriol Amat, rector de la UPF, amb un agraïment als ponents i a la moderadora de la conversa. Ha recomanat llegar el llibre i ha assegurat estar-hi d’acord en un 99%. El rector ha reclamat que “cal mirar quines són les millors practiques internacionals per resoldre tots els temes que planteja l’obra” i ha demanat escoltar més a qui estem servint. Finalment, ha agraït a Carles Ramió que hagi sigut el primer en sumar-se a la proposta de l’UPF Knowledge, un portal digital per potenciar la transferencia de coneixement de la comunitat UPF.

Expert en gestió i institucions públiques

Carles Ramió Matas (Girona, 1963) és llicenciat en Ciència Política i de l’Administració per la Universitat Complutense de Madrid (1987) i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1994). A la UPF ha estat més de vint anys ocupant diferents càrrecs acadèmics, com els de vicerector, degà de facultat o director del departament (de Ciències Polítiques i Socials, en ambós casos). També ha estat director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya d’Ivàlua o del Programa de l’Amèrica Llatina del Cidob, entre d’altres càrrecs.

Expert en gestió i institucions públiques del sud d’Europa i de l’Amèrica Llatina, ha dedicat la seva carrera professional a promoure la regeneració institucional i la millora organitzativa en administracions locals, autonòmiques i estatals, i sempre ha estat preocupat per temes relacionats amb el futur de la universitat i el seu model d’organització i governança.