Prehistòries de la instal·lació procura explorar casos d'estudi en una cultura material d'immersió i teatralitat. Ho fa amb un enfocament en interiors i arranjaments escenogràfics, una àrea de treball que ha sofert molt sota l'èmfasi tradicional en els mitjans autònoms de la pintura, l'escultura i l'arquitectura. Els espais d'instal·lació, a vegades entreteixits amb una pràctica cultural de cerimònies, iteracions, jocs i performativitat, es trobaven sovint en les perifèries i llindars d'esferes oficials dedicades a la contemplació d'objectes d'art, com l'exposició, el monument urbà i el museu. El projecte explora i contextualitza fenòmens anteriors a l'apogeu de les instal·lacions en els espais expositius comissariats, i per als quals no existia un llenguatge establert de “crítica de la instal·lació”. L'equip de recerca plantejarà preguntes sobre el significat de l'art multimèdia, teatralitat i formes immersives en instal·lacions, interpretant el paper clau de les mateixes en la vida cultural pública i privada, i obrant per a obtenir tres resultats importants: (1) un examen crític de mecanismes d'espacialitat, moviment i presència en instal·lacions, amb especial atenció a una sèrie de casos de França, Espanya i Itàlia des de l'Antic Règim fins al Interbellum, (2) un relat de recursos immersius i teatrals que articulen els interiors eclesiàstics ibèrics del segle XVIII, i (3) un enfocament nou sobre la tecnologia de la il·luminació, el disseny d'interiors i les variades solucions "teatrals" per als ambients domèstics entorn de 1900, des d'espais totals "wagnerians" fins a estudis d'artistes.

Imatge: Mariano Fortuny y Madrazo, Escenografia per a Tristan und Isolde, La Scala, Milà, 1900.

Jornades: Mirades ciutadanes. Relacions entre experiència urbana, espectadoria, lluita de classes i visualitat en el món hispànic (1870–1930). 16-17 de desembre del 2021