Vés enrere Una recerca mostra els mercats setmanals de Catalunya com un espai de creativitat i diversitat

Una recerca mostra els mercats setmanals de Catalunya com un espai de creativitat i diversitat

Maria Lindmäe, investigadora postdoctoral del Grup de Recerca CaSEs de la UPF, és l'autora d'un article científic que analitza el paisatge sonor dels mercats de Vic i de Trinitat Vella. En el seu treball, reflexiona sobre el fet que un control excessiu dels crits que fan els venedors pot comportar discriminació.
18.05.2022

Imatge inicial

Com a part del projecte europeu Moving Marketplaces, la investigadora postdoctoral Maria Lindmäe, membre del Grup de Recerca Culture and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) del Departament d'Humanitats de la UPF, és l’autora d’un article que investiga el paisatge sonor de diferents mercats setmanals de Catalunya. Al treball, l'autora estudia les tàctiques acústiques i els diferents tipus de creativitat utilitzades pels venedors per mercantilitzar els seus productes.

L'article sota el títol “¡Tengo gloria bendita!: pitching and the sonic production of place atmospheres under increasing marketplace regulation”, publicat recentment a la revista Cultural Geographies, demostra que, en comptes de ser un soroll il·legal –com ho classifica l'actual regulació dels mercats-- el crit de venda (pitching) és una tradició cultural que comporta afecte, humor i creativitat, i que permet deixar-se sentir a grups socials que poques vegades tenen veu a l'esfera pública.

“El mercat que ‘sona’ representa un patrimoni cultural intangible que atrau la clientela precisament per la seva diversitat i espontaneïtat, a diferència dels centres comercials culturalment homogeneïtzats”

"Com una pràctica cultural i professional, els crits dels venedors produeixen ambients sonors que diversifiquen l'espai públic en termes socioculturals, i poden expressar un desig subtil de reconeixement de la diferència", afirma Maria Lindmäe. I afegeix: “El mercat que ‘sona’ representa un patrimoni cultural intangible que atrau la clientela precisament per la seva diversitat i espontaneïtat, a diferència dels centres comercials culturalment homogeneïtzats”.

Estudi centrat als mercats de Vic i Trinitat Vella, amb tres tipus de venedors

L'autora se centra en dos mercats amb característiques força diferents en termes de regulació. D'una banda, el mercat de Vic, que té una llarga tradició, l'ajuntament del qual destina recursos específics per a la seva administració; i de l'altra, el mercat de Trinitat Vella, al nord-est de Barcelona, ​​que és de creació més recent i no té una estructura administrativa igual de persistent.

L'autora presenta una tipologia triple de venedors (sonors) del mercat: els repetidors, els influencers i els silenciats

L'autora presenta una tipologia triple de venedors (sonors) del mercat (pitchers): els repetidors, els influencers i els silenciats, que li permeten il·lustrar els diferents nivells de creativitat en joc, un qüestionament de les regulacions que prohibeixen aquesta forma "sorollosa" de publicitat. “En descriure tres tipus de venedors, he pretès demostrar que les seves intervencions sonores afegeixen capes als ambients dels mercats i els fan més animats, creatius i, de vegades, entretinguts”, assegura Maria Lindmäe.

L'autora afegeix que “Els crits de mercat (pitching) permeten als comerciants ocupar un territori determinat mitjançant l'abast sonor de la seva veu i, de vegades, submergeix els clients i altres comerciants en atmosferes afectives que animen la gent a interactuar i a associar records positius amb el mercat."

L'estudi es va fer a partir d'entrevistes semiestructurades amb comerciants i gestors de mercats, el seguiment dels comerciants, els enregistraments de camp i les observacions. Les dades utilitzades es van recollir entre juny del 2020 i juliol del 2021, quan els mercats ambulants catalans estaven sotmesos a mesures sanitàries que canviaven sovint i que exigien més distàncies entre els llocs i l'ús de mascaretes.

Un control excessiu dels sons pot implicar discriminació

El treball recorda als ajuntaments que gestionen els mercats setmanals que l'excessiu control dels sons és una manera de poder decidir quins grups socials poden i quins no poden ser escoltats (i vistos) a l'espai públic, i per tant, en representa una possible pràctica de discriminació. “A més d'intervenir en l'ambient dels mercats, la regulació dels mateixos pot crear límits i discriminació a diferents nivells. Catalogar nombroses formes de conducta i pràctiques com a il·legítimes, imposa normes dominants de civisme i ordre a l'espai públic, cosa que alhora exclou les pràctiques que no entren en aquestes definicions”, raona l'autora.

"En il·legalitzar els seus crits, els venedors se situen als marges de la societat i queden en la incertesa sobre la legitimitat de la seva professió”

En aquest sentit, segons Maria Lindmäe, atès que la majoria dels venedors de mercat, la publicitat sonora dels quals descriu el seu treball, són comerciants espanyols d'ètnia gitana i del sud d'Àsia, la regulació sonora dels mercats perjudica sobretot aquests grups ètnics, que ja estan sistemàticament marginats. “En il·legalitzar els seus crits, els venedors se situen als marges de la societat i queden en la incertesa sobre la legitimitat de la seva professió”, afirma. Així, segons l'autora, la prohibició se suma a altres formes de discriminació ja existents cap als immigrants i els gitanos espanyols, que experimenten una exclusió sistemàtica de les professions més convencionals a causa dels règims migratoris, l'ètnia o la classe social.

Seminari de cloenda del projecte Moving Marketplaces

Moving Marketplaces, que ha tingut una durada de tres anys, ha estudiat les dinàmiques d'inclusió i exclusió dels mercats setmanals a quatre països europeus (Espanya, Suïssa, Països Baixos i Regne Unit), i hi han participat quatre universitats, situades, respectivament, en aquests països: Universitat Pompeu Fabra, Université de Nauchâtel, Radbound University i Open University (coordinadora).

El projecte es desenvolupa en el marc Humanities in the European Research Area HERA del programa Horitzó 2020 i, per part espanyola, amb fons del Ministeri de Ciència i Innovació. Es tancarà en un webiar que tindrà lloc divendres, 20 de maig, de 12.15 a 14.00 hores, amb la intervenció dels nou investigadors i investigadores que formen l'equip de recerca, reunit a la ciutat de Neuchâtel (Suïssa) per presentar les principals conclusions.

Entre els participants al webinar hi haurà Maria Lindmäe i Marco Madella, professor de recerca ICREA del Departament d'Humanitats de la UPF, coordinador del Grup Culture and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) i investigador principal del projecte a la Universitat. Les persones interessades podran seguir l‟acte a través d‟un enllaç accessible des del web del webinar.
 

Article de referència: Lindmäe, M.  (maig 2022). “’¡Tengo gloria bendita!’: pitching and the sonic production of place atmospheres under increasing marketplace regulation”. Cultural Geographies

https://doi.org/10.1177/14744740221086260

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

10. reducció de les desigualtats
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació