L'exposició “Verdaguer segrestat. La utilització del mite durant el franquisme”, la primera de les activitats de la "Primavera Verdaguer", organitzada conjuntament per la Facultat d'Humanitats de la UPF,  la Fundació Jacint Verdaguer i el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), es podrà visitar fins al 17 de juny del 2022 al campus de la Ciutadella de la Universitat.

La inauguració de la mostra, una producció de la Fundació Jacint Verdaguer i la Xarxa de Museus d’Història de Catalunya amb la col·laboració del MUHBA, que vol donar a conèixer quin tractament va tenir la figura del poeta Jacint Verdaguer durant el franquisme, ha tingut lloc el 8 d’abril, a les 11.30 hores, a l’espai Reprografia (aula 20.047) de l’edifici Jaume I (on hi ha instal·lada l’exposició).

Com i per què es va utilitzar aquesta icona de la catalanitat per legitimar el govern franquista? Quins en van ser els protagonistes? Quina imatge tindríem del poeta si res d’això no hagués passat? Aquestes són algunes de les qüestions a les quals l’exposició aporta llum

L’acte inaugural ha comptat amb la presència de Jordina Boix, directora de la Fundació Jacint Verdaguer; Josep M. Castellà, degà de la Facultat d’Humanitats; Teresa Macià, responsable d’activitats del MUHBA, i l’historiador Carles Puigferrat i la historiadora de l’art Carme Torrents, comissaris de la mostra. També hi han estat presents Maria Dasca i Jaume Subirana, professors del Departament d’Humanitats.

Després d’una benvinguda a càrrec de Jaume Subirana, Jordina Boix ha volgut recordar que al cap de tres anys, ha estat possible la instal·lació de la mostra a la UPF, ja que la pandèmia va impedir que es pogués fer en el seu moment. La directora de la Fundació Jacint Vergaduer ha esmentat que l'exposició és fruit d'una recerca iniciada l'any 2017, en el marc de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, que va voler respondre una pregunta central: "Com és que aquest museu, que havia de ser inaugurat durant la República, finalment ho va ser l'any 1967, en ple franquisme?".

Jordina Boix ha esmentat algunes de les principals qüestions que aborda l'exposició, que serveix com a reparació d'una mentida: "Com és que el poeta va ser instrumentalitzat pel franquisme i se'l va fer seu? Per què hem tingut una imatge de Verdaguer modelada per una etapa de 45 anys tristos? Com pot una dictadura militar conquerir el pesament d'un poble?". Ha acabat donant una dada: la primera tesi doctoral sobre Verdaguer es va fer l'any 1990, i avui en dia, se'n continuen fent: "La recerca segueix ben viva", ha sentenciat.

En el seu parlament, Teresa Macià ha explicat que Jacint Verdaguer és l'únic poeta reconegut amb dues cases museu, una en el seu lloc de naixement (Folgueroles) i una altra, al lloc on va morir (Vil·la Joana, a Vallvidrera). Ha repassat diverses de les activitats que tindran lloc durant la "Primavera Verdaguer", amb especial èmfasi al seminari "Els altres Verdaguers d'Europa", programat per al 10 de juny del 2022, a Vil·la Joana, coincidint amb el 120è aniversari de la mort del poeta.

En la seva intervenció, Josep M. Castellà ha volgut parlar de l'espai que acull la mostra, el campus de la Ciutadella, que antigament eren unes casernes militars, regalades per l'Ajuntament de Barcelona a l'exèrcit: "Ara que hem recordat que hi ha guerra, és més important que mai que recordem que aquesta universitat s'ha construït en un lloc en què hem canviat les armes pels llibres, i això és un motiu d'orgull", ha emfasitzat el degà de la Facultat d'Humanitats de la UPF.

Seguidament, el comissari Carles Puigferrat ha fet una visita guiada per l'exposició, que ha estat seguida atentament per un nombrós grup d’estudiants de l’assignatura Literatura Catalana del grau en Humanitats de la UPF i altres persones assistents.

¿Com Verdaguer va ser instrumentalitzat pel franquisme?

“Verdaguer segrestat. La utilització del mite durant el franquisme” abraça el període que va de la Segona República a l’inici de la Transició (1931-1977). A través d’una recerca exhaustiva d’articles periodístics, imatges, enregistraments i correspondència, mostra com el poeta va ser instrumentalitzat pel franquisme.

El govern de Franco, des del primer moment, va presentar Verdaguer com un geni de la nació espanyola. Com i per què es va utilitzar aquesta icona de la catalanitat per legitimar el govern franquista? Quins en van ser els protagonistes? Quina imatge tindríem del poeta si res d’això no hagués passat? Aquestes són algunes de les qüestions a les quals l’exposició aporta llum.

El recorregut per la mostra, que inclou un total de dinou plafons, estructurats en tres blocs, s’obre amb una presentació audiovisual i amb la reflexió de quin Verdaguer tenim en el nostre imaginari. Partint de l’etapa de la Segona República, donen a conèixer aspectes com ara el reconeixement del poeta durant aquesta etapa prèvia a la guerra, l’assimilació franquista del símbol, la commemoració oficial del centenari de la seva mort, la clandestinitat, les commemoracions a l’exili, el cinquantenari de la mort, la instrumentalització del règim, les relectures del mite, la reivindicació de la vocació religiosa del poeta a càrrec de l’església o les iniciatives de debat i memòria al voltant del poeta.

L'exposició arriba a la UPF després d'itinerar per diversos equipaments culturals del país: la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, el Museu Comarcal de Cervera, el MUHBA Vil·la Joana, Casa Verdaguer de Literatura de Barcelona a Vallvidrera, el Museu Comarcal de Cervera, el Museu d'Història de Catalunya a Barcelona, l'Arxiu Comarcal de la Selva a Santa Coloma de Farners, el Centre Cultural de Terrassa, la biblioteca del Casino de Manresa, el Centre Cultural de Terrassa, el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, la Fundació la Caixa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el MUHBA, el Museu d’Història de Catalunya i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris i l’associació Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català.

La “Primavera Verdaguer” aglutina diverses activitats al voltant del poeta

La mostra és la primera de les activitats de la “Primavera Verdaguer”, una iniciativa conjunta de la Facultat d'Humanitats de la UPF,  la Fundació Jacint Verdaguer i el Museu d'Història de Barcelona, que es completa amb altres propostes de caire divulgatiu i acadèmic que transcorreran durant els mesos de maig i juny.

El 20 de maig, a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles (Osona), s’ha programat la sessió “Joan Amils i el bitllet de 500 pessetes”, una conversa entre l’historiador Joan Vilamala i el museòleg Florenci Crivillé, amb motiu de l’acte de donació del Fons Amils a la Casa Museu Verdaguer a cura d’Agustí Dalmau

El 9 de juny, sota la coordinació del professor Jaume Subirana, tindrà lloc la sessió acadèmica “National Poets, Cultural Saints”, a l’Institut de Cultura de a la UPF, amb la participació de Marijan Dovic, professor del Research Centre of the Slovenian Academy of Sciences and Arts (ZRC-SAZU), i María Xesús Lama (UB).

L’endemà, 10 de juny, conicidint amb el 120à aniversari de la mort del poeta, transcorrerà el seminari “Els altres Verdaguers d’Europa” al MUHBA Vil·la Joana (Vallvidrera, Collserola), amb la participació de Jean-Yves Casanova (Université de Pau), Marijan Dovic (ZRC-SAZU), Josep M. Domingo (UB), Mireia Freixa (UB), María Xesús Lama (UB), Jaume Subirana (UPF) i Magí Sunyer (URV).

Finalment, el 17 de juny, hi haurà una classe i una visita guiada al MUHBA Vil·la Joana. Casa Verdaguer de la Literatura de Barcelona, en el que serà la darrera classe de l’assignatura Literatura Catalana del grau en Humanitats de la UPF. La sessió inclourà un recital poètic i una interpretació musical, a càrrec d'Arnau Tordera, líder del grup Obeses, que canta Verdaguer en el seu espectacle "El Joglar".