Jaume Viñas Tarradas, autor del treball “Betty Boop i la Gran Depressió. La influència de la crisi nord-americana en la icona cultural” i estudiant de l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal de Girona, és el guanyador del Premi Francesc Noy d’Humanitats de l’any 2021. El jurat l’ha premiat “atesa la qualitat del treball, que es reflecteix en l’interès del tema escollit, el gran esforç de recerca realitzat, la claredat de l’estructura expositiva, l’acurada anàlisi conceptual, i la qualitat i la maduresa de la redacció”. A més, el tribunal avaluador ha tingut molt en compte la seva interdisciplinarietat entre art i història, que és una de les característiques del grau d’Humanitats, on s’amplia la interdisciplinarietat a la literatura i el pensament.

El premi Francesc Noy d’Humanitats dona, cada any, un reconeixement al millor treball de recerca de Batxillerat en qualsevol disciplina d’humanitats que hagi estat presentat en el curs acadèmic actual en els centres de secundària de Catalunya.

El premi Francesc Noy d’Humanitats dona, cada any, un reconeixement al millor treball de recerca de Batxillerat de Catalunya en qualsevol disciplina d’Humanitats.

L’acte de lliurament del premi es va fer en línia el 19 de maig al migdia, presentat per Josep Maria Castellà, degà de la Facultat d’Humanitats i president del jurat, i la catedràtica Montserrat Cots va esmentar les diverses persones premiades i reconegudes. Antonio Monegal, catedràtic i membre del Grup de Recerca de Literatura Comparada (GRLC), va presentar el treball guanyador i en va reforçar la idea per la qual el jurat l’havia premiat.

Finalistes i mencions especials, en una edició amb més de 100 obres presentades

D’entre les 109 obres presentades en la XIX edició del premi (l’any 2020 van ser 52, i el 2019, 78) han arribat a la selecció final set obres, de les quals el jurat n’ha triat quatre de finalistes. Aquestes són “El matrimoni a l’antiguitat com a ritus de pas”, d’Aina Roig Pérez, del Col·legi Badalonès de Badalona, “Estudio sobre las matemáticas en la representación realista de la figura humana en el arte. El Doríforo de Policleto y el Hombre de Vitruvio”, d’Irene Guirado Muñoz, de l’Escola Mare de Déu de la Salut de Sabadell; “L’eterna controvèrsia moral entorn la pràctica avortiva” ,de Noa Gibert Aran, del Col·legi Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia, i “Valoració i masclisme del treball domèstic i la cura de les persones de manera no remunerada a Catalunya”, d’Ainhoa Martín Sierra, de l’Institut Baix Empordà de Palafrugell.

El jurat també ha concedit una menció especial a dues obres més: la menció segona ha estat per “Interpretació filosòfica i hermenèutica de la Segona simfonia de Gustav Mahler”, de Maria Subirats Múria, de l’Institut Cristòfol Despuig de Tortosa. Finalment, la menció primera ha estat per “La mirada femenina en 'Música de cámara' de Rosa Regàs”, de Maria Castellà Fàbregues, estudiant de l’Institut Roquetes de Roquetes.

El jurat dels premis està format pels professors Jordi Ibáñez, Josep Pich i Alexandre Coello;  els investigadores postdoctorals Maria Betlem Castellà i Jacobo Zabalo, a més dels mencionats Josep Maria Castellà (president)  i Montserrat Cots.

“Entre broma y broma, la verdad se asoma”: el reflex de Betty Boop

Jaume Viñas, tutoritzat pel professor Joan Boada, va presentar el seu treball de recerca sota el pseudònim: Roland Dimon “Doc” Crandall, que va ser un dibuixant nord-americà conegut pel seu treball de dibuixos animats al Fleischer Studio, especialment en la versió de Betty Boop de Snow White i com a dibuixant principal amb Seymour Kneitel el primer any de les caricatures de Popeye el mariner, a partir del 1933.

Viñas va presentar el seu treball de recerca sota el pseudònim: Roland Dimon “Doc” Crandall, conegut pel seu treball de dibuixos animats al Fleischer Studio.

El treball de recerca premiat pretén mostrar la correlació entre Betty Boop i la societat dels anys trenta, a través de l’estudi de la indústria del cinema nord-americana i els dibuixos animats de Betty Boop. Com afirma l’autor del treball: “Entre broma y broma la verdad se asoma”. Viñas explica que tot i tenir 91 anys, Betty Boop segueix sent una icona nord-americana mundial que reflecteix el que es podria identificar com el sorgiment d’un nou tipus de dona, que a la societat actual es pot considerar molt “normal”, però que als anys del període d’entreguerres (1919-1939) no ho era.

Betty Boop segueix sent una icona nord-americana que mundial que reflecteix el que es podria identificar com el sorgiment d’un nou tipus de dona.

El personatge és creat quan els EUA i el món està patint la Gran Depressió de la dècada dels anys trenta del segle XX. Viñas marca que Betty Boop és coneguda arreu del món per la seva explícita sensualitat i optimisme infantil. No obstant això, els dibuixos animats de Betty Boop mostren un món ombrívol, on res no té sentit.

També analitza la rellevància de les caricatures com a fonts històriques i els dotze capítols protagonitzats per Betty Boop, entre 1930 i 1934.

D’altra banda, l’autor va plantejar, preparar i dur a terme una exposició sobre aquesta icona tant nord-americana com mundial. Jaume Viñas remarca que l’èxit de Betty Boop es deuria a les característiques del període en el qual va sorgir, ja que amb el dibuix van crear una icona optimista i feminista per a les dones que tenien uns problemes que no eren únicament econòmics, sinó també socials.

L’autor remarca que l’èxit de Betty Boop es deuria a les característiques del període en el qual va sorgir.

El fet que el personatge perdés rellevància a partir de 1934, també respondria als canvis de la societat nord-americana. Com que la seva personalitat era la base del seu èxit, les regulacions del Codi Hays -codi de producció cinematogràfic vigent entre 1934 i 1967 que descrivia el que era considerat moralment acceptable- van caure sobre les seves espatlles i exigien una dona menys independent. Per això, van crear una “Betty gris”, com diu l’autor, que no agradava al públic.

Viñas inicia les seves conclusions afirmant que “si dos anys abans m’haguessin dit que el meu objecte d’estudi seria la Betty, no m’ho hagués cregut. Però quan no et pots deixar de preguntar si s’amaga alguna cosa darrere de la seva innocència, no pots evitar investigar-la a fons”. Finalitza dient-nos que “les icones s’esborren molt lentament. La Betty Boop encara apareix sense deixar-nos mai ben bé del tot, transcendint el temps, confonent la història i sense deixar mai de bategar. Boop-oop-a-doop!”.