El modelatge climàtic s'enfronta al futur, amb la intenció general de plantejar la hipòtesi de l'aspecte que tindrà el planeta en dates posteriors. Atès que la vegetació de la Terra influeix en el clima, els models climàtics sovint inclouen reconstruccions de vegetació i es validen mitjançant comparacions amb el passat (incloent la vegetació). No obstant això, moltes vegades aquests models simplifiquen massa com les societats antigues han afectat els diferents ambients de la Terra i les seves vegetacions.

Per contra, un dels principals objectius de l'arqueologia és descobrir el màxim possible sobre aquestes alteracions antròpiques. "Comprendre l'impacte humà sobre la Terra és més que mirar la vegetació del passat. També és important entendre l'ús del sòl -agriíola, pastoral, etc.- durant el passat per part dels humans i, en particular, com aquest ús ha afectat la vegetació original", afirma Kathleen Morrison, arqueòloga de la Universitat de Pennsilvània (EUA)

Marco Madella: "L'objectiu principal de l'article publicat a PLOS ONE és el desenvolupament d'un sistema de classificació de l'ús del sòl basat en la síntesi de dades històriques i arqueològiques, que permeti una millor comprensió de la informació de la vegetació del passat i de les evidències de l'ús humà del sòl."

Tot i que els models actuals de sistemes terrestres suggereixen que l'activitat humana dels últims 12.000 anys va influir en el clima regional i global, Marco Madella, professor d'investigació ICREA del Departament d'Humanitats de la UPF i coordinador del Grup de Recerca Complexity and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs), afegeix que "els models no capturen la diversitat i la intensitat de les activitats humanes que van afectar la vegetació del passat, ni tampoc capturen els efectes humans en els cicles del carboni i de l'aigua".

L'absència d'aquestes dades va motivar el desenvolupament del grup de treball LandCover6k, un projecte que ara arriba al seu sisè any, que inclou més de 200 investigadors i investigadores que treballen en arqueologia, història, geografia, paleoecologia i en modelatge del clima de tot el món. L'objectiu de LandCover6k és sintetitzar evidències arqueològiques i històriques de sistemes d'ús del sòl de quatre períodes de temps -fa 12.000 anys, fa 6.000 anys, fa 4.000 anys i al voltant de l'any 1500- en una base de dades única que qualsevol persona pugui comprendre i utilitzar.

Liderat per K Morrison, M Madella i Nicki Whitehouse, aquest última, vinculada a la Universitat de Glasgow (Regne Unit), amb l'experiència en tractament de dades que proporciona l'arqueòloga paisatgista de la Universitat de Pennsilvània, Emily Hammer, i altres acadèmics, LandCover6k ofereix el que els investigadors esperen que es converteixi en una eina per millorar les prediccions sobre el futur de la planeta, a més d'omplir buits sobre el seu passat. En un nou article publicat a PLOS ONE, proporcionen una introducció detallada al sistema de classificació d'ús del sòl de LandCover6k i a la base de dades global.

Segons Marco Madella, "l'objectiu principal de l'article publicat a PLOS ONE és el desenvolupament d'un sistema de classificació de l'ús del sòl basat en la síntesi de dades històriques i arqueològiques, que permeti un millor ús i comprensió de la informació de la vegetació del passat i de les evidències de l'ús humà del sòl".

Crear un llenguatge comú, un sistema

Compartir aquestes dades significava primer crear un llenguatge comú que els científics de totes les disciplines poguessin entendre i compartir. És una tasca més pesada del que podria semblar, diu Morrison. "Classificar significa posar vores rígides a alguna cosa. Això és molt difícil, ja que en arqueologia sovint ens sentim molt més còmodes amb la narrativa".

En part, a causa de la manca de terminologia compartida, els arqueòlegs no han intentat afegir i comparar dades a escala mundial, una cosa que ja havien estat fent els paleoecòlegs i els experts en models del projecte, afegeix. "Vam passar anys consultant amb col·legues de tot el món, discutint sobre els diferents tipus d'ús del sòl i desenvolupant un sistema de classificació i comunicació (el mateix idioma, la mateixa terminologia) que es podria utilitzar a tot arreu".

L'esperança era oferir suficients matisos per a la comunitat arqueològica i, així mateix, fer accessibles les dades a modeladors del clima.

Com que històricament aquestes categories han tingut un significat diferent segons el lloc, el context i el període de temps, inicialment els qui treballen en arqueologia es van comprometre a apostar per definicions individuals per a cadascuna d'aquestes categories. Hammer ofereix com a exemple el concepte d' ''agricultura'. "La línia entre el que es diu 'agricultura' i la producció d'aliment a petita escala duta a terme pels caçadors-recol·lectors varia realment a tot el món", diu. Aleshores, com podríem definir quan les accions dels caçadors-recol·lectors que gestionaven els recursos vegetals i animals silvestres es van convertir en veritables 'cultius'?"

Preguntes com aquestes van provocar que l'equip de LandCover6k creés una jerarquia dins el sistema de classificació, amb una categoria de nivell superior que capturés una idea en la seva gamma més àmplia i des d'allà, es canalitzessin diverses subcategories diferents. En l'exemple de l'agricultura, l'equip d'investigació va crear un subgrup, la 'producció d'aliments de baix nivell', que podia incloure el treball dels caçadors-recol·lectors. A grans trets, l'esperança era oferir suficients matisos per a la comunitat arqueològica i, així mateix, fer accessibles les dades a modeladors del clima.

A més de la jerarquia extensible i la terminologia uniforme, la classificació final té tres característiques principals. És independent de l'escala i de la font, és a dir, explica les infinites maneres en què es pot estudiar alguna cosa. "Pren la perspectiva de l'entorn en lloc de les persones”, tal com escriuen els investigadors a PLOS ONE, i utilitza una escala de quadrícula de 8x8 quilòmetres. "Això és una mida bastant gran, des d'una perspectiva arqueològica", diu Hammer, "però ho hem fet perquè el trasllat de la informació sigui estandarditzat".

Exemples concrets

Per mostrar el funcionament de la classificació, els investigadors ofereixen l'exemple de l'Orient Mitjà fa 6.000 anys. Aquesta regió, la zona representada per l'actual Iraq, Síria, Jordània, Kuwait, Aràbia Saudita, Qatar, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Oman i Iemen, va albergar alguns dels primers exemples d'agricultures del món. Mitjançant la nova classificació i base de dades, l'equip va crear un mapa regional d'ús del sòl, tot i que la disponibilitat de dades difereix d'un lloc a un altre.

"La Mesopotàmia s'ha estudiat des de mitjans de segle XIX, per la qual cosa hi ha moltes dades i molta síntesi en la qual confiar", explica Hammer. "Aràbia no ha estat tan ben estudiada. Només hi ha un parell de zones amb dades, especialment per a aquest període, i a causa dels esdeveniments climàtics, les dades són encara més escasses que en altres períodes. Volíem il·lustrar l'enfocament que prendríem en una situació amb molta heterogeneïtat, en la qual en un lloc tenim moltes dades enfront un altre lloc del qual només en tenim unes quantes". El nou mapa d'ús del sòl prehistòric de l'Orient Mitjà és una prova de concepte del projecte, i que mostra el contrast entre els agricultors assentats a Mesopotàmia i a les terres d'Aràbia menys poblades.

Morrison: "Els humans han transformat paisatges durant milers d'anys. Però no podem dir només això. Ho hem de demostrar".

Els investigadors no veuen problemàtics els buits d'informació, com els d'Aràbia. Bàsicament perquè la base de dades d'ús del sòl també registra la cobertura i la qualitat de les dades, i pot ressaltar àrees que necessiten més recerca. "Els humans han transformat paisatges durant milers d'anys", diu Morrison. "Però no podem dir només això. Ho hem de demostrar".

I això és exactament el que LandCover6k pretén fer, a partir de fusionar el que els i les arqueòlogues han recollit sobre l'ús humà del sòl de diferents èpoques i llocs en una única base de dades accessible per als modeladors del clima, entre d'altres. "Aquest projecte tracta realment de traduir el que fem", diu Hammer, "no només sobre l'estandardització de la terminologia per tal que puguem parlar a escala global, sinó també sobre teixir les narracions del passat".

LandCover6k és un grup de treball de Past Global Changes (PAGES), que forma part de Future Earth, una comunitat internacional de científics que fa recerca sobre sostenibilitat. El finançament va provenir de l'Oficina del Prebost de la Universitat de Pennsilvània i de PAGES. En la recerca han participat també la professora d'Investigació ICREA Carla Lancelotti i l'investigador postdoctordal Stefano Biagetti, ambdós del Grup de Recerca CaSEs del Departament d'Humanitats de la UPF.

Article de referència: Morrison, K., Hammer, E., Boles, E., Madella, M., Whitehouse, N. et al.( abril 2021). "Mapping past human land use using archaeological data: a new classification for global land use synthesis and data harmonization" PLOS ONE

https://doi.org/10.1371/journal.pone.0246662