Vés enrere Els primers humans de l'Amazònia van crear milers d'"illes de bosc" alhora que domesticaven plantes silvestres per al seu consum

Els primers humans de l'Amazònia van crear milers d'"illes de bosc" alhora que domesticaven plantes silvestres per al seu consum

Un estudi publicat a Nature, amb la participació de Javier Ruiz-Pérez, investigador del Grup de Recerca Culture and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) de la UPF, va fer una anàlisi regional sense precedents de 61 jaciments arqueològics, identificats prèviament per teledetecció, ara taques de bosc envoltades de sabana.

08.04.2020

Imatge inicial

Els primers habitants humans de l'Amazònia van crear milers de monticles artificials i domesticar plantes silvestres per al seu consum, segons mostra un estudi.

El descobriment dels monticles és l'última evidència que demostra l'extens impacte que l'ésser humà va tenir a la zona. Des de la seva arribada fa 10.000 anys, va transformar el paisatge quan va començar a conrear mandioca i carabassa.

La recerca confirma que aquesta part de l'Amazònia és un dels primers centres de domesticació de plantes en el món. 

Això va provocar la construcció de 4.700 illes de bosc en el que ara és Llanos de Moxos, al nord de Bolívia, segons ha descobert l'equip d'investigadors. Aquesta zona de sabana s'inunda de desembre a març i és extremadament seca de juliol a octubre; però els monticles es mantenen per sobre del nivell de l'aigua durant la temporada de pluges i permeten que els arbres creixin. Així, aquests monticles van promoure la diversitat del paisatge i demostren que les comunitats a petita escala van començar a donar forma a l'Amazònia 8.000 anys abans del que es pensava.

La recerca confirma que aquesta part de l'Amazònia és un dels primers centres de domesticació de plantes en el món. Utilitzant cèl·lules silicificades de plantes, anomenades fitòlits, que es troben ben conservats en els boscos tropicals, els experts han documentat les primeres evidències trobades a l'Amazònia de mandioca (fa 10.350 anys); de carbassa (fa 10.250 anys) i de blat de moro (fa 6.850 anys).

Les plantes cultivades a les illes de bosc van ser escollides perquè eren riques en hidrats de carboni i fàcils de cuinar, i probablement proporcionaven una part considerable de les calories que consumien els primers habitants de la regió, complementades amb peix, una mica de carn i recursos obtinguts mitjançant recol·lecció.

L'estudi, publicat a la revista Nature, ha estat fet per Umberto Lombardo (primer autor i coordinador de la recerca) i Heinz Veit, de la Universitat de Berna; José Iriarte i Lautaro Hilbert, de la Universitat d'Exeter; Javier Ruiz-Pérez, investigador predoctoral i membre de el Grup de Recerca Culture and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) del Departament d'Humanitats de la UPF (sota la direcció de Marco Madella, professor d'investigació ICREA-UPF), i José Capriles, de la Universitat Estatal de Pennsilvània.

L'estudi va consistir en una anàlisi regional sense precedents, a gran escala, de 61 jaciments arqueològics, identificats prèviament per teledetecció, ara taques de bosc envoltades de sabana. Es van recuperar mostres de 30 illes forestals i s’hi van fer excavacions arqueològiques a quatre.

Umberto Lombardo ha afirmat: "Els arqueòlegs, els geògrafs i els biòlegs han defensat durant molts anys que el sud-oest de l'Amazònia era un probable centre de domesticació primerenca de les plantes, perquè molts cultius importants com la mandioca, la carabassa, els cacauets, algunes varietats de bitxo (chili) i la mongeta anomenada jackbean són genèticament molt properes a plantes silvestres que viuen aquí. No obstant això, fins a aquest estudi recent, els científics no havien buscat ni excavat jaciments arqueològics antics d'aquesta regió que poguessin documentar la domesticació precolombina d'aquests cultius d'importància global".

El professor Iriarte ha expressat: "Les proves genètiques i arqueològiques suggereixen que hi havia almenys quatre àrees del món on els humans van domesticar plantes fa uns 11.000 anys, dues al Vell Món i dues al Nou Món. Aquesta recerca ens ajuda a demostrar que el sud-oest de l'Amazònia és probablement la cinquena. Les evidències que hem trobat mostren que els primers habitants de la zona no eren només caçadors-recol·lectors tropicals, sinó colonitzadors que conreaven plantes. Això obre les portes per suggerir que ja tenien una dieta mixta quan van arribar a la regió."

Javier Ruiz-Pérez ha manifestat: "Mitjançant una exhaustiva prospecció arqueològica que va incloure excavacions, i després d'analitzar desenes de dates de radiocarboni i mostres de fitòlits, hem demostrat que els pobles precolombins es van adaptar a les sabanes inundades estacionalment del sud-oest de l'Amazònia, i les van modificar, mitjançant la construcció de milers de monticles on es van assentar i van conrear -i fins i tot domesticar- plantes des de l'inici de l'Holocè".

Treball de referència: U. Lombardo, J Iriarte, L. Hilbert, J Ruiz-Pérez, J.M. Capriles i H. Veit (abril, 2020). “Early Holocene crop cultivation and landscape modification in Amazonia, Nature. DOI: 10.1038/s41586-020-2162-7

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació