Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

El Consell Europeu de Recerca consolida la tasca d’excel·lència científica de quatre investigadors vinculats a la UPF

El Consell Europeu de Recerca consolida la tasca d’excel·lència científica de quatre investigadors vinculats a la UPF

Són Antoni Ivorra i Albert Guillén i Fàbregas del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions; Julian Di Giovanni, del Departament d'Economia i Empresa; i Toni Gabaldón, del Centre de Regulació Genòmica, centre participat i adscrit a la Universitat.  

16.12.2016

El 13 de desembre, el Consell Europeu de Recerca (CER) va anunciar la concessió de les seves subvencions de consolidació a 314 investigadors europeus. El finançament, per un import total de 605 milions d’euros, els permetrà que les seves recerques tinguin una repercussió en el món de la ciència i en altres àmbits. Les subvencions corresponen a la prioritat anomenada «excel·lència científica» del programa de recerca i innovació de la UE Horitzó 2020.

Entre els investigadors seleccionats n'hi ha deu que estan duent els seus projectes en centres de recerca o universitats catalanes, quatre dels quals vinculats a la Universitat Pompeu Fabra,  i la resta repartits entre la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona,  i l'Institut de Ciències Fotòniques. Tots ells,  científics d’alt nivell amb idees autènticament innovadores. Invertir en els seus projectes tindrà rendibilitat”, va  declarar Carlos Moedas,  comissari de Recerca, Ciència i Innovació de la Comissió Europea.

Implants electrònics injectables

En el projecte "Electronic AXONs: wireless microstimulators based on electronic rectification of epidermically applied currents" (eAXON), Antoni Ivorra, investigador del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF,  pretén demostrar una tecnologia d’implants electrònics injectables capaços d’estimular els músculs i de registrar-ne la seva activitat. Potencialment,  aquesta tecnologia serà emprada en la recuperació de funcions motores en pacients que pateixen paràlisi. Els implants tindran l’aparença d’un fil flexible d’uns tres centímetres de llarg i menys d’un mil·límetre de gruix. Aquestes són característiques sense precedents que seran possibles gràcies al fet que es defugirà dels mètodes d’alimentació elèctrica que s’han fet servir fins ara en implants actius (alimentació per bateries i acoblament inductiu) donat que requereixen components massa voluminosos. L’estratègia que es farà servir consisteix en la rectificació de ràfegues de corrent d'alta freqüència que flueix innòcuament a través dels teixits i que són aplicades externament a través d’elèctrodes tèxtils.  

Antoni Ivorra és professor agregat Serra Húnter al DTIC de la Universitat Pompeu Fabra. És doctor en Enginyeria Electrònica pe la UPC (2005) i ha estat investigador del Centre Nacional de Microelectrònica de Bellaterra (1998-2005), del CNRS a Villejuif (França) i de la Universitat de Califòrnia de Berkeley (EUA) (2005-2008). La seva recerca s’emmarca principalment en l’estudi dels fenòmens bioelèctrics i, en particular, en l’ús que pot fer-se d’aquests per a implementar nous mètodes i dispositius per a la pràctica mèdica.  

Estudi teòric del processament de la informació

La Teoria de la Informació de Claude E. Shannon (1916-2001) va obrir el camí per a l'era de la informació, proporcionant els fonaments matemàtics dels sistemes d'informació digitals. Un dels principals supòsits dels resultats de Shannon és el coneixement de la distribució de probabilitat que governa el sistema. En sistemes reals, sovint aquest coneixement no és possible. El projecte d’Albert Guillén i Fàbregas "Information Theory with Uncertain Laws", desenvoluparà estudis teòrics de processament de la informació que tingui en compte la incertesa en la distribució de probabilitat que governa el sistema,  així com sistemes de codificació que assoleixin els límits establerts per l'estudi teòric.

Albert Guillén i Fàbregas és professor ICREA al DTIC de la UPF, així com també investigador adjunt a la Universitat de Cambridge (Regne Unit). Es va graduar en Enginyeria de Telecomunicacions i en Enginyeria Electrònica per la Universitat Politècnica de Catalunya i al Politenico di Torino (Itàlia), respectivament. Seguidament es va doctorar a l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne (Suïssa) el 2004. Va ser un dels membres principals del comité organitzador del 2016 IEEE International Symposium on Information Theory que es va fer a la UPF el Juliol del 2016 i és membre de diversos consells editorials de publicacions i revistes especialitzades internacionals.

Interdependència econòmica en un món globalitzat

Investigadors i polítics per igual han posat de relleu els potencials guanys en eficiència que suposaria una estructura de producció global. No obstant això, aquests vincles comporten també possibles riscos. El projecte de Julian Di Giovanni, “Global Production Networks and Macroeconomic Interdependence” (GLOBALMACRO),  aborda dos reptes, empírics i teòrics, en la incorporació de l'estructura microeconòmica de les xarxes internacionals de producció i de comerç en l'estudi de la propagació dels xocs a nivell internacional i el seu impacte en la interdependència macroeconòmica. El projecte proporciona una anàlisi quantitativa de la importància dels vincles,  tant a nivell d'empresa com d’economia global,  i proposa l'ús de conjunts de dades de nova construcció,  a nivell microeconòmic.

Julian Di Giovanni es va doctorar en Economia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley (EUA) el 2004. Actualment és professor en el Departament d’Economia i Empresa de la UPF, ocupa el càrrec de subdirector de recerca i professor de recerca a la Barcelona GSE i és investigador associat al Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI). A més, és investigador del Centre for Economic Policy Research de Londres (Regne Unit).

Pel que fa a les concessions per a la consolidació de la recerca d’excel·lència aconseguides per membres vinculats a la UPF,  en l’àmbit de Ciències de la Vida, “Reticulate evolution: patterns and impacts of non-vertical inheritance in eukaryotic genomes” de Toni Gabaldón, investigador ICREA del Centre de Regulació Genòmica, centre adscrit i participat per la UPF.

Enguany el CER ha avaluat 2.274 propostes de recerca i n’ha triat el 13,8 %. El 28 % de les subvencions ha estat atorgat a dones. Les subvencions permetran crear uns 2.000 llocs de treball per a estudiants de doctorat, postdoctorat i personal administratiu que treballi en els equips de recerca.

El Consell Europeu de Recerca, creat per la Unió Europea el 2007, és el principal organisme de finançament de la recerca d’avantguarda. Les subvencions de consolidació del CER es concedeixen a investigadors de qualsevol edat i nacionalitat amb un mínim de 7 i un màxim de 12 anys d’experiència, un cop enllestit el doctorat i amb un historial científic brillant. La recerca s’ha de dur a terme en un centre de recerca públic o privat ubicat en un dels estats membres de la UE o dels països associats. La subvenció, d’un màxim de 2 milions d’euros, es concedeix per un màxim de cinc anys i serveix per finançar principalment el lloc de treball dels investigadors i del personal dels seus equips.

Font de la informació: nota de premsa emesa per la representació a Barcelona de la Comissió Europea.

Categories: