Pablo Hernández Sau és becari postdoctoral de Juan de la Cierva i especialista en la història global de les mobilitats a les Ibèries (inicis) modernes, amb especial en el llarg segle XVIII. El 2020 va completar el seu doctorat  a l'Institut Universitari Europeu de Florència, i va ser becari postdoctoral al Madrid Institute for Advanced Studies i The University of Manchester. Durant el seu doctorat, va desenvolupar un estudi de microhistòria global sobre una família mòbil, la família Bouligny, buscant entendre com la globalització estava ancorada a l'Imperi espanyol borbònic. Es va centrar en una família de comerciants francesos establerts a Alacant al final de la Guerra de Successió, que es van estendre pel món durant la segona meitat del segle XVIII, servint l'imperi espanyol a Istanbul, Orà i Nova Orleans, entre d'altres llocs. Les seves trajectòries li van permetre cavar en el paper de veïnatge o 'immobilitat' a la Corona  d'Aragó des Borbons; el paper dels moviments urbans i regionals en la construciò del mercat imperial; i la importància que els agents imperials experimentin i s'apropiïn dels seus moviments transoceànics (individuals i col·lectius) en el món hispànic del segle XVIII. La seva investigació actual combina la història global, els estudis de mobilitat i les blue humanities per estudiar les polítiques de mobilitat i les relacions humanes-no humanes al riu Mississipí durant la colonització espanyola.