Joaquim Albareda i Salvadó, catedràtic d'Història Moderna ha estat director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives entre el 2007 i 2013. Ha centrat la seva investigació en el tema de la guerra de Successió d'Espanya (1705-1714), tant des del vessant internacional com de la guerra civil que va suposar en els territoris de la monarquia.  També s´ha dedicat a  la història política del segle XVIII. És l'Investigador principal del projecte La política exterior de Felipe V y su repercusión en España (1713-1740) i del Grup d'estudi de les institucions i de les cultures polítiques (S. XVI-XXI).  Ha publicat: La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (Crítica, 2010, 2012, 2014);  J. Albareda (ed.), El declive de la monarquía y del imperio español. Los tratados de Utrecht (1713-1714) (Crítica, 2015). Ha coordinat les obres col.lectives Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX) (Eumo Editorial, 2001), Una relació difícil. Catalunya i l´Espanya moderna (Editorial Base, 2007) i J. Albareda (dir.), Catalunya, nació d'Europa, 3 volums (Enciclopèdia Catalana, 2013). Juntament amb M. Janué i Miret ha coordinat el volum El nacimiento y la construcción del Estado moderno. Homenaje a Jaume Vicens Vives (Publicacions de la Universitat de València, 2011). Amb M. Herrero, Political Representation in the Ancien Régime (Routledge, 2018).