Vés enrere Els infants tenen expectatives molt precises sobre els actes comunicatius dels adults

Els infants tenen expectatives molt precises sobre els actes comunicatius dels adults

Segons un treball recent fet amb nadons de 12 a 15 mesos, publicat a la revista Cognition per Núria Sebastián Gallés, coordinadora del Grup de Recerca en Adquisició i Percepció de la Parla del Centre de Cognició i Cervell, i de Gaye Soley, investigadora del Departament de Psicologia de la Universitat Boğaziçi d'Istanbul (Turquia).

06.04.2020

Imatge inicial

Les persones adultes parlem als nadons de manera diferent de com ho faríem a persones adultes. En comparació amb com parlem als adults, la parla dirigida als bebès acostuma a tenir un to més alt i més variat, una afectació positiva més gran, una velocitat més lenta i les frases són més curtes. Les característiques d’aquesta parla dirigida als bebès s’ha estudiat àmpliament i s’ha observat que és una característica comuna a diferents cultures.

Per una altra part, diferents investigacions han mostrat que ja als primers mesos de vida, els nadons no només interpreten les mirades, la parla o els gestos quan ens comuniquem amb ells, sinó que també entenen que les altres persones els fan servir quan es comuniquen entre elles.

Si bé investigacions anteriors han establert que els nadons són sensibles a que els parlin com a infants, fins ara no se sabia quines expectatives tenen els infants,  si esperen ser atesos amb una parla específica per a ells, i en general per a tots els nadons com ells, o si esperen que els adults parlin entre ells com a adults. Un estudi ha volgut comprovar si els nadons prenen consciència d'aquest fet i si saben diferenciar quan una persona s'està dirigint apropiadament a ells o a d’altres adults.

Els resultats mostren que els nadons han format expectatives no només sobre els destinataris de la parla adreçada a infants, sinó també sobre els destinataris de la parla adreçada a adults

Vídeos animats per a nadons de 12 a 15 mesos

Un treball publicat en edició avançada a la revista Cognition presenta els resultats d'una sèrie d'experiments fets amb nadons espanyols i turcs, de 12 a 15 mesos. Els infants van veure vídeos animats amb figures geomètriques grans i petites que simulaven adults i infants parlant entre ells. Aquest ha estat un treball de Núria Sebastián Gallés, cap del Grup de Recerca en Adquisició i Percepció de la Parla (SAP), al Centre de Cognició i Cervell (CBC), en el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, conjuntament amb Gaye Soley, investigadora del Departament de Psicologia de la Universitat Boğaziçi d'Istanbul (Turquia).

Els resultats van mostrat que els infants, tant espanyols com turcs, van parar major atenció als esdeveniments incongruents que als congruents

En dues de les condicions (a i b de la figura 2 del treball), les respectives figures es comunicaven de manera congruent, és a dir, la figura de l'adult s'adreçava a la del nen amb una parla apropiada per a infants (IDS – Infant Directed Speech en anglès), o a un altre adult amb parla apropiada per els adults (ADS - Adult Directed Speech en anglès). En les altres condicions (c i d a la figura 2 del treball) aquest patró s'alterava de manera incongruent:  l'adult li parlava a un altre adult com si fos un nen, o li parlava al al nen com si fos un adult. Els resultats van mostrat que els infants d’entre 12 i 15 mesos, tant espanyols com turcs, miraven durant més temps quan se’ls presentaven els esdeveniments  incongruents que als congruents. Aquest increment de la mirada s’interpreta com una reacció de sorpresa davant d’una situació inesperada.

Al darrer experiment els estímuls eren idèntics als dels experiments 1 i 2  però els personatges ja no es “miraven” un a l’altra (figura 4). En aquesta situació els bebès no mostraven diferències en els seus temps de mirada entre les condicions congruents i incongruents. Aquest resultat indicaria que els bebès interpreten que les figures no s’estan comunicant entre elles ja que no mantenen contacte visual.

Aquests descobriments plantegen qüestions importants sobre els mecanismes amb què es formen les expectatives dels nadons. "Els nostres resultats mostren que els nadons han format expectatives no només sobre els destinataris de la parla adreçada a infants, sinó també sobre els destinataris de la parla adreçada a adults, cosa que suggereix que les seves expectatives no es formen basant-se només en les seves pròpies experiències, sinó també en les seves observacions d’interaccions entre adults", afirmen Soley i Sebastián.

Els nadons podrien desenvolupar aquestes expectatives a mesura que s’exposen a diferents registres de la parla quan altres al seu voltant es comuniquen amb nadons i adults. Si és així, les expectatives dels nadons poden ser diferents  en funció de com els adults dels seus entorns produeixen la parla. Això mateix es podria estudiar i fer extensiu a altres modalitats comunicatives com ara gestos o accions.

Les expectatives dels nadons respecte als destinataris de la parla, infants o adults, apunten a la importància social d’aquests diferents estils de comunicació i suggereixen que, des de ben aviat, els indicis acústics associats a aquests diferents registres de parla estan a disposició dels nadons i guien les seves expectatives socials.

Treball de referència:

Gaye Soley, Nuria Sebastian (2020), "Infants' expectations about the recipients of infant-directed and adult-directed speech", Cognition, vol. 198, maig. https://doi.org/10.1016/j.cognition.2020.104214
 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació