ES lengua materna / EN mother tongue / FR langue maternelle / DE Muttersprache

La llengua materna és la que s’adquireix en la infància mitjançant la interacció amb adultes de l’entorn. Aprendre-la i desenvolupar la facultat del llenguatge verbal consisteixen en un mateix i únic procés.

Un altre terme per a la mateixa realitat és el de llengua nadiua (parlant nadiu d’una llengua), i tots dos solen contraposar-se al de llengua estrangera. En sociologia del llenguatge s’empren els termes llengües nadiues i  llengües vernacles per referir-se a les que comparteixen els membres de comunitats en què s’han implantat llengües procedents d’altres comunitats, generalment més desenvolupades o colonitzadores. A l’escola de les societats multilingües actuals, en què conviu un alumnat de procedència lingüística i geogràfica molt variada, sol designar-se com a llengua familiar no curricular, o també llengua d’origen, a la de família de l’alumne que no és objecte d’ensenyament escolar.

Per assolir una precisió més gran en la denominació d’aquesta llengua s’han proposat altres termes alternatius, ja que la mare de l’infant (‘infant’, etimològicament: ‘que no parla’) no és necessàriament l’únic interlocutor ni el més freqüent durant el procés d’adquisició del llenguatge; altres familiars o cuidadors poden exercir un paper igualment important. D’altra banda, en aquest procés d’adquisició poden intervenir simultàniament dues (o fins i tot més) llengües i és per això que s’ha encunyat el terme de ‘bilingüisme com a llengua materna’. En el camp de l’ensenyament de llengües sol emprar-se com a alternativa l’expressió primera llengua o llengua 1 (L1).

Independentment de la denominació que se li doni, la llengua materna és molt important per a la persona en diversos sentits: en ella hi construeix els primers significats en la seva relació amb el món i li confereix un sentiment d’identitat i de pertinença a una comunitat. En l’aprenentatge de llengües addicionals és fonamental: pel que suposa quant a coneixements i l’experiència adquirida sobre l’ús del llenguatge, representa un vertader trampolí des del qual fer-hi el salt; en contrapartida, els seus sistemes fonètic-fonològic i morfosintàctic poden interferir negativament en el desenvolupament dels de la nova llengua. En aquest sentit, l’anomenat bilingüisme sembla un gran avantatge per superar algunes d’aquestes dificultats, com també ho és la creació i el conreu d’un repertori lingüístic ric.

Referències

  • Durk Gorter y Jasone Cenoz (2016). “Language education policy and multilingual assessment”, Language and Education, 31(3), 231-248, DOI: https://doi.org/10.1080/09500782.2016.1261892
  • Pattanayak, D. P. (sin fecha). «Mother tongues: the problem of definition and the educational challenge». En Ouane, A. (Ed.). Towards a Multilingual Culture of Education. Hamburgo: The UNESCO Institute for Education. http://www.unesco.org/education/uie/pdf/uiestud41.pdf