La lliçó inaugural de Biologia Humana reivindica la importància de la diversitat a la ciència
Avui, dijous 7 d'octubre, Marc Suárez Calvet ha impartit la lliçó inaugural del grau en Biologia Humana “Té la micròglia la clau per aturar la malaltia d’Alzheimer?”. L’acte d’inauguració del curs 2021-2022 s’ha celebrat a la sala Josep Marull del campus de la Mar i s'ha retransmès en línia. Ha estat presidit per Joaquim Gea, degà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF; David Comas, director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF i Francisco Muñoz, vicedegà de la Facultat i coordinador del grau en Biologia Humana.
Marc Suárez Calvet, neuròleg clínic i neurocientífic de la Fundació Pasqual Maragall i del Barcelonaβeta Brain Research Center, ha iniciat la seva ponència parlant sobre la magnitud de l’Alzheimer, que afecta a més de 800.000 famílies a Espanya, i les seves característiques des del punt de vista de la biologia.
Els últims estudis han posat de manifest que les cèl·lules de la microglia són extremadament diverses. Hi trobem diferents gens i proteïnes que són rellevants per l’Alzheimer i l’efecte de la seva activació pot ser diferent en funció de la fase de la malaltia.
És una malaltia amb una fase preclínica molt llarga, és a dir, es comença a desenvolupar molt abans de presentar els primers símptomes. En aquesta línia “treballem en el desenvolupament, la validació i l’aplicació de nous biomarcadors que millorin el diagnòstic de l’Alzheimer o altres malalties neurodegeneratives en les seves fases més primerenques amb l’objectiu d’aconseguir detectar-la amb una anàlisi de sang”, ha detallat.
Marc Suárez Calvet centra la seva recerca en la micròglia, unes cèl·lules de suport al nostre cervell que reparen els danys. El seu rol a la malaltia d'Alzheimer ha passat inadvertit i —fins fa poc temps— no ha estat una de les prioritats de la recerca en aquest camp. “En els últims anys, especialment gràcies a la perspectiva genètica ha passat a estar en el focus”, ha explicat.
En concret, al seu grup de recerca estudien l'expressió del receptor TREM2 a la micròglia, que podria conferir a aquestes cèl·lules un paper protector en l'Alzheimer. Ha explicat treballs que han realitzat amb models animals i també estudis observacionals en humans. Ha volgut emfatitzar, però, que “els últims estudis han posat de manifest que les cèl·lules de la microglia són extremadament diverses. Hi trobem diferents gens i proteïnes que són rellevants per l’Alzheimer i l’efecte de la seva activació pot ser diferent en funció de la fase de la malaltia”. Tot això fa que la recerca en aquest àmbit sigui complexa.
A la lliçó, el ponent també ha volgut destacar la importància de la diversitat en la ciència i reivindicar figures de científics com Pío del Río Hortega, descobridor de la microglia “injustament relegat a la invisibilitat durant molt de temps, malgrat ser una de les figures més importants de la història en la neurociència”.
Ha volgut transmetre un missatge final als estudiants: “podem gaudir fent recerca guiats per la curiositat. A la carrera científica és molt important mantenir la capacitat d’emocionar-se i meravellar-se amb els nous descobriments”.
Vídeo de la lliçó inaugural de Biologia Humana del curs 2021-2022.
Àlbum flickr de la lliçó inaugural de Biologia Humana del curs 2021-2022.
