El Consell de Ministres del Govern d’Espanya va aprovar el passat mes de maig la coneguda com a “Llei Rider”, una legislació pionera a Europa a l’hora de regular específicament el treball en el sector de les plataformes digitals de repartiment i distribució, que entrarà en vigor el proper 12 d’agost.

La nova llei, que reforça els drets de les persones treballadores del sector, arriba després de ser pactada amb la patronal i els sindicats. Però aquesta regulació és suficient? Resol la precarietat laboral inherent en aquest àmbit? Quin tipus de drets reconeix a les persones que treballen en plataformes i quin abast tenen? Aquestes són algunes de les qüestions que analitza a fons el número 2 (2021) de IUSLabor, la revista de l’àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social del Departament de Dret de la UPF.

Anna Ginès afirma que la nova llei es refereix solament a les plataformes de treball o distribució i deixa de banda gent que treballa en altres plataformes, també aquelles de sectors més feminitzats

Anna Ginès i Fabrellas, professora titular de Dret del Treball de la Universitat Ramon Llull-ESADE i coeditora de la revista, signa l’editorial, titulada “El derecho a conocer el algoritmo: una oportunidad perdida de la ‘Ley Rider’”. Malgrat afirmar que la nova llei és un pas endavant, ja que aborda la consideració jurídica d’aquesta nova forma laboral com a treball per compte d’altri, introdueix la presumpció de laboralitat en les plataformes de repartiment i distribució i considera les fórmules de direcció algorítmica utilitzades per les plataformes com a pròpies de la relació laboral, creu que es tracta d’una regulació parcial i que no tanca el conflicte jurídic existent. Anna Ginès afirma que la nova llei es refereix solament a les plataformes de treball o distribució i deixa de banda gent que treballa en altres plataformes, també aquelles de sectors més feminitzats (com ara plataformes de neteja o cures), evidenciant una falta de perspectiva de gènere de la nova regulació . A més, “el treball en plataformes genera una precarietat laboral que va més enllà de la naturalesa jurídica de la relació”.

Tot i aquestes limitacions, la professora de la URL-ESADE pensa que la llei és positiva ja que introdueix un nou aspecte, no només en l’àmbit de les plataformes digitals: “Reconeix el dret de la representació legal de la plantilla a obtenir informació per part de l’empresa dels paràmetres, regles i instruccions en què es basen els algoritmes o sistemes d’intel·ligència artificial que afecten la presa de decisions que poden incidir en les condicions de treball i en l’accés i el manteniment de la feina, incloses l’elaboració de perfils”. Tanmateix, crítica que la llei no aborda un aspecte essencial com és el dret de les persones treballadores (i no sols a la representació legal) sotmeses a decisions automatitzades, incloent l’elaboració de perfils, d’obtenir informació de la lògica utilitzada per l’algoritme, especialment perquè es tracta d’un dret ja reconegut al Reglament General de Protecció de Dades. "Una oportunitat perduda per a dotar de contingut un dret essencial en el nou context digital".

Adrián Todolí: "No existeix res inherent a les noves tecnologies que les faci incompatibles amb la regulació laboral”

Una altra peça centrada en el mateix tema és l’article a càrrec d’Adrián Todolí Signes, professor de Dret del Treball de la Universitat de València, titulat “Cambios normativos en la Digitalización del Trabajo: Comentario a la 'Ley Rider' y los derechos de información sobre los algoritmos”. L’autor destaca els aspectes positius de la nova llei, i la considera un primer pas cap a la regulació a nivell normatiu de la digitalització del treball, malgrat el seu abast limitat (només se centra en l’àmbit de repartiment en plataformes digitals, deixa fora la resta de sectors i no entra en temes com la regulació d’horaris i jornada de treball o la concurrència deslleial, entre d’altres mancances).

Adrián Todolí afirma que la llei és fruit del diàleg social entre patronal i treballadors, un fet que reforça Espanya com a referent mundial en la matèria, i serveix per regular, concertar i aclarir l’aplicabilitat dels drets en l’àmbit digital. Segons l’autor, “No existeix res inherent a les noves tecnologies que les faci incompatibles amb la regulació laboral”, i afegeix: “Les noves tecnologies (algoritmes, plataformes digitals) no són més que els mitjans de producció pels quals s’exerceix una activitat econòmica, i per tant, els que presten serveis dins els seu àmbit haurien de considerar-se treballadors laborals’”.

Altres continguts de plena actualitat

El nou número de IUSLabor es completa amb altres continguts relacionats amb diverses problemàtiques actuals, entre els quals trobem, dins la secció de Dret del Treball i Covid-19, l’article “¿Es posible establecer la obligatoriedad de la vacunación contra el SARS-COV-2 en el ámbito laboral?”, de Raquel Poquet Catalá (Universitat de València); i dins la secció Dret i Tecnologia, “Un estudio acerca de la eventual Directiva comunitaria sobre el derecho a la desconexión digital en el Trabajo”, de Francisco Trujillo Pons (Universitat Camilo José Cela); “Trabajo a distancia y conciliación familiar y laboral”, de Vanessa Cordero Gordillo (Universitat de València); i “Mujer discapacitada, empleo y progreso tecnológico. Polimorfología de un conflicto sistémico”, de Marina Fernández Ramírez (Universitat de Màlaga).

El sumari es completa amb tres estudis doctrinals, que analitzen diversos temes relacionats amb la prevenció del risc de pobresa i exclusió social a través de la Seguretat Social; la responsabilitat empresarial en les cadenes empresarials de valor i la paralització de l’activitat empresarial per risc laboral greu o imminent; i tres comentaris de sentència, a més de la secció habitual de “Treball en la historia”.

Nova acreditació de la qualitat de IUSLabor

IUSLabor, la revista de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, està coeditada per Manel Luque Parra (UPF), Anna Ginès i Fabrellas (URL-ESADE) i Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida). Com a mostra del rigor dels seus continguts, recentment ha obtingut el segell de qualitat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), una fundació pública dependent del Ministeri de Ciència i Innovació, després de superar el procés d’avaluació de la qualitat editorial i científica, en el marc de la VII convocatòria d’Avaluació de Revistes FECYT.

L’any 2019, la revista digital havia estat indexada a Carhus Plus + C (desenvolupat per l’AGAUR) i a ERIH Plus (creat per investigadors europeus coordinats pel Comitè Permanent per a les Humanitats de la Fundació Europea de la Ciència), dos sistemes d'avaluació de revistes científiques dels àmbits de les iències socials i les humanitats publicades a escala internacional.