L’Institut d'Estudis Catalans, va celebrar ahir 3 de juny el Ple extraordionari per triar la nova presidència de l'Institut d'Estudis Catalans. L’única candidatura ha estat l'encapçalada per M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica i catedràtica emèrita de la UPF que va sortir elegida per àmplia majoria. Completen la candidatura Marta Prevosti i Maria Corominas, com a vicepresidentes, i Àngel Messeguer, com a secretari general.

Els membres de la candidatura escollida començaran a exercir el càrrec l’1 de setembre de 2021. El mandat del càrrec de president de l’IEC té una durada de quatre anys i només pot ser reelegit consecutivament una vegada.

Cabré ha afirmat que buscarà "recuperar per a l’IEC l’esperit de servei com a estructura d’estat que li va donar Prat de la Riba", perquè, ha reblat, «un país sense estructures de referència, sòlides, és un país líquid».

Durant el seu discurs, la nova presidenta ha destacat que l’Institut és singular per quatre motius: "És l’única institució acadèmica de creació catalana, té una tradició ininterrompuda d’activitat des del seu naixement, l’any 1907, abasta tots els territoris de parla catalana i és pluridisciplinari".

Ha subratllat que la institució s’ocupa de la normativa de la llengua, de fer recerca i "d’emetre opinió sobre qüestions que afecten la societat". I ha avançat: "El fet que l’IEC aplegui bona part de l’expertesa del país i la nostra independència de criteri ens ha de portar a emetre opinions vinculants per als poders públics".

L'IEC ha de prioritzar la llengua catalana en la recerca

En l’àmbit de la recerca, ha advertit que la investigació de l’IEC ha de ser "d’abast universal però vinculada a la catalanística, un concepte que s’ha d’ampliar perquè cobreixi tots els àmbits del saber" i que es promourà la recerca amb finançament europeu, «amb programes cooperatius». També ha afirmat que l’Institut ha de prioritzar la presència de la llengua catalana en la recerca.

Sobre la llengua, ha assegurat que "es continuarà amb la cooperació iniciada amb organismes concernits per l’orientació de la llengua, tant de caràcter normatiu, com d’assessorament, per construir una normativa única, que internament sigui flexible, perquè tots els territoris s’hi puguin sentir identificats", i ha afegit: "Si permetem escissions en matèria normativa, la llengua hi surt perdent, es fragmenta". També ha expressat la seva voluntat de posar en marxa un nou diccionari normatiu pancatalà, "amb trets actius de cada dialecte, però que comparteixi els trets prestigiosos dels altres".

M. Teresa Cabré , lingüista i filòloga,  actualment dirigeix la Càtedra Pompeu Fabra creada el 2014. Es va incorporar a la Universitat Pompeu Fabra el 1994 i va fundar l'l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat, del qual en va ser la primera directora de 1994 a 2004. Actualment està vinculada a la Universitat com a professora emèrita, i es manté activa en docència i recerca.

Dins de l'IULA va crear el grup de recerca IULATERM, que ha arribat a ser un grup de recerca consolidat i reconegut en l'àmbit de la lingüística aplicada al lèxic (lèxic, terminologia, neologia, discurs especialitzat i tecnologies associades). Va ser la investigadora principal des de la seva fundació,  l'any 1994 fins al 2014, grup en què va incorporar l' Observatori de Neologia. Avui dia, l’Observatori és una unitat de transferència i desenvolupament que ofereix serveis, crea recursos i coordina diverses xarxes d'observatoris a tot el món. Des de 1989 és membre numerari de l 'Institut d'Estudis Catalans  i, des de juliol de 2014, és presidenta de la Secció Filològica de l'IEC.