“Arquitectura social: pràctiques d’anàlisi política en el territori” és el títol de la lliçó inaugural que ha pronunciat Itziar González-Virós, arquitecta, urbanista, activista política i social i exregidora de Ciutat Vella, que ha obert el nou curs de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.

L’acte virtual, que ha tingut lloc el 12 de novembre i que han seguit en directe per videoconferència prop de 200 persones, ha posat en valor la figura de M. Rosa Virós Galtier (Barcelona, 1935-2010), mare de la ponent: va ser rectora de la UPF entre els anys 2000 i 2004, primera catedràtica de Ciència Política a Espanya, primera rectora a Catalunya, i un pilar fonamental per a l’organització i el desplegament dels estudis de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.

“La trajectòria d’Itziar González-Virós sempre ha pretès fomentar la participació i la resolució de conflictes en espais públics en diferents ciutats”.

Han participat en l’acte Josep Lluís Martí, vicerector per a projectes d’innovació, que ha intervingut en nom del rector Jaume Casals; David Sancho, director del Departament de Ciències Polítiques i Socials; Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials; i Jacint Jordana, catedràtic de Ciència Política, que va fer una glossa de M. Rosa Virós, amb la qual va formar equip a principis dels anys 90, quan van posar les bases dels estudis de Ciències Polítiques i Socials a la UPF.

La obertura i clausura de l’acte ha anat a càrrec del vicerector Josep Lluís Martí, que ha destacat la importància de continuar fent aquest tipus d’activitats, més enllà de les classes i assignatures de cada grau, i ha elogiat la figura de Rosa M. Virós, qualificant-la, a banda de la seva excel·lència acadèmica, de ser “una molt bona persona, que va aportar un gran valor afegit a la Universitat”.

El degà de la Facultat, Miquel Salvador, va ha fet una presentació de la ponent, Itziar González-Virós, i ha volgut remarcar que la seva lliçó era un bon reflex d’un conjunt de valors i de l’esperit dels quals els estudis de Ciència Política de la Universitat es vol impregnar: voluntat d’aportar valor a la societat, igualtat, solidaritat, compromís, excel·lència, bona feina i interdisciplinarietat: “La trajectòria d’Itziar González Virós sempre ha pretès fomentar la participació i la resolució de conflictes en espais públics en diferents ciutats”, ha apuntat.

En la seva intervenció, David Sancho, director del Departament de Ciències Polítiques i Socials, ha assegurat que hi havia la intenció, malgrat les circumstàncies adverses, d’introduir més presencialitat en els diferents graus de la facultat, sobretot a primer curs, ja que “és en aquesta etapa quan cal més socialització, participació, trobar-se, conèixer-se, i a on la dimensió presencial de la universitat és més important”.

Jacint Jordana fa una glossa de la figura de M. Rosa Virós

Jacint Jordana, catedràtic de Ciència Política de la UPF, ha explicat que cap a principis de la dècada dels 90, ja fa gairebé 30 anys, juntament amb M. Rosa Virós, formaven part de l’equip que, procedent de la Universitat de Barcelona, va aterrar a la UPF, per endegar els estudis de polítiques, amb idees innovadores en docència i recerca: “Estàvem molt emocionats, amb noves idees i il·lusions. Reconec que la realitat i l’èxit del projecte ha superat les nostres expectatives inicials”, ha afirmat.

Ha recordat la figura de M. Rosa Virós com una pionera en els estudis de les ciències polítiques a Catalunya als anys 70 i 80, especialment en temes de participació política i socialització: “Va tenir una capacitat de lideratge i una visió per impulsar un projecte que es va fer realitat, com va ser la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i més enllà, en un àmbit més general, quan va ser rectora de la UPF entre els anys 2000 i 2004”.

Jacint Jordana ha esmentat alguns dels valors que encarnava la professora Virós: “Pluralisme, crear comunitat de treball, reflexió, estudi i un entorn tolerant, que han format part de l’ADN dels nostres estudis des de la seva fundació. Ella ens va transmetre aquestes idees, que assumim col·lectivament. La seva figura continua impregnant-nos, com una realitat viva que es va desenvolupant any rere any”, ha assegurat.

L’arquitectura social, eix de la lliçó inaugural d'Itziar González-Virós

Itziar González-Virós ha començat la seva lliçó recordant un valor fonamental de la cultura política que encarnava la seva mare: la capacitat d’escoltar, i d’aquesta manera ha volgut donar les gràcies a totes les persones que estaven seguint l’acte per videoconferència. L’eix conductor de la seva intervenció ha estat la reivindicació de l’arquitectura social, que veu com “unes tècniques d’anàlisi política que ajuden a innovar, crear, amb les quals sents que estàs sent útil a la societat”.

La ponent ha explicat com ja des de ben petita, amb dotze o tretze anys, va formar part de l’equip de treball la seva mare, que li va donar la primera feina, i la va iniciar en les tècniques gràfiques i expressives com a instrument per radiografiar la realitat socioeconòmica i política: “Ella em va encomanar la passió per la transmissió del coneixement, l’aprenentatge, la docència, i com aquesta traspassava els límits de l’acadèmia i s’obria a la societat”.

L’àmbit acadèmic formava part del seu entorn familiar: la seva mare va fer una tesi (1974) sobre les eleccions a la província de Girona durant el període de la Segona República, i el seu pare, una altra (1963) sobre l’arquitectura iugoslava  De la seva mare en destaca una habilitat: “Era capaç de compartir estructures mentals diverses. Reconeixia que tothom té els seus propis models d’organització mental”. I ha afegit: “La clau és poder estar entre dos mons, tenir empatia, escoltar, un balanceig que et permeti estar en un i en l’altre. Aquesta capacitat és clau per descriure i transformar la nostra societat”.

"La clau és poder estar entre dos mons, tenir empatia, escoltar, un balanceig que et permeti estar en un i en l’altre. Aquesta capacitat és clau per descriure i transformar la nostra societat”.

Al llarg de la seva lliçó ha anat repassant diferents àmbits i projectes acadèmics, urbanístics i socials en els quals ha participat (com ara el Parlament Ciutadà, la remodelació de la Plaça Lesseps, o la recuperació de les Rambles), i que han girat al voltant de diferents eixos: la idea de la recerca com un món per explorar, per arriscar i per perseverar en l’assaig-error; la seva passió per estudiar l’urbanisme espontani, base del desig ciutadà (“la comunitat és la que crea la realitat política d’un territori”); el combat per ajustar l’administració pública a la ciutadania, que té dret a  entendre els planejaments urbanístics i a prendre part en els processos de participació i cooperació; o el concepte de construcció col·lectiva (“a vegades cal renunciar a tot per aconseguir una cosa millor, que ens inclou a tots”).

Ha posat èmfasi en la necessitat de deconstruir el binomi públic-privat i d’implicació de la ciutadania en coses que l’afecten directament: “La ciutadania no vol participar en coses en les quals no està implicada, sinó en les que hi està ficada de ple”. A més, ha parlat dels límits dels espais de governança o del concepte de “re-volta”, un treball solidari entre l’administració i els administrats: “Cal trobar un sistema estructural comunitari i públic que ens faci sentir igual d’importants i que ens permeti desenvolupar la nostra capacitat juntament amb l’Administració”. Aquesta administració, de la seva part, “ha de sortir del que li marca la llei, ha de ser creativa, construir un espai de mediació”.

Les intervencions del vicerector Josep Lluís Martí i del degà Miquel Salvador, que ha declarat inaugurat el curs 2020-2021 de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials, han posat punt final a l’acte.