Vés enrere

Deu estudiants de doctorat reben els Premis Extraordinaris de l’Escola de Doctorat

Deu estudiants de doctorat reben els Premis Extraordinaris de l’Escola de Doctorat

Els deu premis extraordinaris de Doctorat es concedeixen a Adrià Aterido, Silvia Chafino Aixa,Marc de Manuel Montero,Leticia Galera-Laporta, Hector Huerga, Rosa Martinez Corral, Rocio Saravia Santos, Sergi Sayols-Baixeras, Ana Fernández-Aballí Altamirano i Xavier Ramon Vegas.

30.07.2020

Imatge inicial

El Comitè Directiu de l'Escola de Doctorat de la UPF ha acceptat la proposta dels Comitès Acadèmics per concedir els deu premis extraordinaris de Doctorat. D’aquests, vuit s’han concedit al programa de Doctorat en Biomedicina i dos al programa de Doctorat en Comunicació. 

L’entrega dels premis s’acostuma a fer a l’acte acadèmic de graduació de màsters i doctorats, que enguany s’espera poder fer quan la situació sanitària ho permeti. Les tesis premiades es detallen a continuació: 

 
  • Adrià Aterido, per la seva tesi “Identification of clinically relevant genetic variation in immune-mediated inflammatory diseases using genome-wide approaches”, dirigida per Sara Marsal i Antonio Julià del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). La seva tesi s’ha centrat en la identificació de la variació genètica clínicament rellevant en malalties inflamatòries mediades per la immunitat, com l’artritis reumatoide, la psoriasi, l’artritis psoriàsica, el lupus eritematós sistèmic, la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. Mitjançant l’anàlisi de dades genòmiques d’una gran cohort de 6.485 pacients, els resultats han contribuït a avançar en la comprensió de les bases genètiques d’aquestes malalties. A més, suggereixen de forma més específica i preventiva estratègies terapèutiques per al seu tractament.

  • Silvia Chafino Aixa, per la seva tesi “Endocrine control of insect metamorphosis: Characterization of the ‘metamorphic gene network’”, dirigida per David Martín, Xavier Franch i Elena Casacuberta de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE:UPF-CSIC). La seva recerca ha tractat sobre el control endocrí en la metamorfosi d'insectes i la caracterització de la seva “Xarxa de gens metamòrfica”. El seu treball ha revelat canvis crítics genètics i de desenvolupament en l’expressió i la funció dels gens “Metamorphic Gene Network” que van tenir una importància cabdal per a l’evolució de la metamorfosi completa. Pots llegir l’entrevista sobre el seu doctorat a la web de l’IBE. 

  • Marc de Manuel Montero, per la seva tesi “Genetic introgression in chimpanzees and bonobos” dirigida per Tomàs Marques-Bonet de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE:UPF-CSIC) i la UPF. La seva investigació s’ha centrat en la introgressió genètica en ximpanzés i bonobos, a partir de la qual es posa en rellevància que la subestructura de poblacions de ximpanzés converteixen la informació genètica en un bon pronòstic del seu origen geogràfic a escala nacional i regional. Suggereix que els orígens dels ximpanzés confiscats es poden distingir amb dades suficients de poblacions de referencia. Aquests resultats poden contribuir a la conservació d’aquesta espècie en perill. Pots llegir l’entrevista sobre el seu doctorat a la web de l’IBE.
  • Leticia Galera-Laporta, per la seva tesi “Dynamical aspects of the regulation of bacterial proliferation”, dirigida per Jordi Garcia-Ojalvo de la UPF. La seva investigació ha abordat els aspectes dinàmics de la regulació de la proliferació bacteriana. Aquest estudi ha demostrat per primera vegada una connexió entre ribosomes i potencial de membrana, dos components cel·lulars fonamentals que són essencials per a la vida. Aquesta investigació té importants aplicacions potencials per al desenvolupament d’estratègies de lluita de les soques bacterianes resistents als antibiòtics. D’altra banda, els seus resultats també mostren un procés alternatiu de resistència als antibiòtics que no només es basa en mecanismes moleculars, sinó també en context microbià. Així, el seu estudi suggereix que no podem extrapolar la resposta antibiòtica de les espècies bacterianes en situacions en què conviuen múltiples espècies. 

  • Hector Huerga, per la tesi “Analysis of transcription mechanisms that limit type I interferon responses”, dirigida per Cristina Lopez-Rodriguez i Jose Aramburu de la UPF. La seva recerca ha analitzat els mecanismes de transcripció que limiten les respostes d'interferó tipus I. El seu treball planteja NFAT5 com un factor de transcripció capaç d'induir o reprimir l'expressió de gens objectiu específics en resposta al reconeixement d'antigen i també en absència d'estímuls. Aquesta tesi confirma NFAT5 com un regulador pleiotròpic de respostes immunes innates.

  • Rosa Martinez Corral, per la seva tesi “Modelling spatiotemporal cell regulation”, dirigida per Jordi Garcia Ojalvo de la UPF. Una qüestió fonamental en biologia és com la funció de les cèl·lules depèn dels senyals tant de l’entorn cel·lular intern com extern. En última instància, les cèl·lules responen a senyals químics com les hormones i els nutrients, però les restriccions espacials i les variacions temporals (dinàmiques) en les molècules de senyalització també són reguladors importants que no s’entenen bé. Aquesta tesi ha modelitzat la regulació cel·lular spatiotemporal a diversos nivells de complexitat, des de cèl·lules simples fins a teixits animals. Aquest treball revela un nivell addicional de regulació en aquesta via de senyalització que té un paper fonamental en el desenvolupament, la regulació de les cèl·lules mare i la malaltia. 

  • Rocio Saravia Santos, per la seva tesi “Novel insights in nicotine addiction: focus on cognitive function”, dirigida per Fernando Berrendero i Rafael Maldonado de la UPF. En la seva tesi ha investigat les novetats de la dependència de la nicotina centrant-se en la funció cognitiva. El seu treball revela per primera vegada que la inflamació en zones cerebrals, clau per a l’aprenentatge i la memòria, s’associa als dèficits cognitius presents en l’abstinència primerenca de la nicotina. Demostrant també que l’ús de fàrmacs antiinflamatoris normalitza la cognició durant l’abstinència primerenca. Aquests resultats deixen oberta la possibilitat d’utilitzar compostos antiinflamatoris per tractar un dels aspectes relativament desconeguts de deixar de fumar, l’aprenentatge i l’alteració de la memòria, que tenen un paper clau en la recaiguda al consum de tabac.

  • Sergi Sayols-Baixeras, per la tesi “DNA methylation and its relationship with lifestyle, environmental and cardiovascular risk factors”, dirigida per Carla Lluís-Ganella i Roberto Elosua de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). A la malaltia coronària hi ha una interacció entre factors genètics i ambientals. Les variants genètiques comunes expliquen només el 15-20% de la seva heretabilitat. La metilació de l’ADN, que regula l’expressió gènica sense alterar la seqüència d’ADN, s’ha proposat com a signatura hereditària per explicar aquesta falta d’heretabilitat i com a efecte mediador de l’estil de vida i el medi ambient sobre la salut. Sergi Sayols-Baixeras, ha investigat la metilació de l’ADN i la seva relació amb l’estil de vida, els factors de risc ambientals i cardiovasculars. Posa en rellevància que el tabaquisme està fortament associat a un patró de metilació distintiu i hi ha una relació entre la metilació de l'ADN i diversos factors de risc cardiovascular, tot i que la seva causalitat és complexa. 

  • Ana Fernández-Aballí Altamirano, per la seva tesi “Comunicación y epistemología freireana: micro-mundos posibles en docencia, cooperación, activismo y medios”, sota la direcció de Matilde Obradors, de la UPF. La tesi aborda de manera crítica i interrelacionada la comunicació participativa per al desenvolupament i la comunicació per al canvi social, la pedagogia crítica, la publicitat i les relacions públiques, el camp de les ONGs i el tercer sector social, el Teatre de l'Oprimit, la utilització del vídeo i l'anàlisi crítica del discurs. En particular, es desenvolupen quatre models per a la praxi sobre la base de l'epistemologia freireana en el camp de la comunicació. 

  • Xavier Ramon Vegas, per la seva tesi “Sports journalism ethics and quality of information: the coverage of the London 2012 Olympics in the British, American and Spanish press”, sota la direcció de Salvador Alsius, de la UPF. Aquesta tesi ha examinat fins a quin punt sis prestigiosos diaris (The Guardian/The Observer, The Daily Telegraph/The Sunday Telegraph, The New York Times, The Washington Post, El País i La Vanguardia) van complir en la seva cobertura dels Jocs Olímpics de Londres 2012 amb els principis fonamentals de la deontologia periodística: veritat, justícia i responsabilitat. L’anàlisi revela fortaleses significatives que inclouen l’ús d’un ampli ventall de fonts, una anàlisi exhaustiva dels aspectes contextuals, el reconeixement d’errors i la lluita contra la discriminació. Malgrat això, la recerca ressalta que en altres aspectes essencials, com la diversitat de l’agenda esportiva, el sensacionalisme, els estereotips o l’ús del llenguatge bel·licista, hi ha un ampli marge de millora. 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit