El catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Barcelona (UB), Daniel Navajas, va pronunciar ahir, 29 de setembre, la lliçó inaugural del grau en Biologia Humana impartit per la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF. L'acte va estar presidit per Joaquim Gea, degà de la de la Facultat, que va donar la benvinguda als estudiants que formaran la novena promoció del grau.

Sota el títol “Biofabricació d'òrgans: una nova estratègia per a la regeneració tissular”, Navajas va fer un repàs al passat, present i futur de la creació d'òrgans per al seu ús posterior en trasplantaments, centrant-se sobretot en els pulmons.

Segons Navajas, “el trasplantament d'òrgans és avui dia l'única solució definitiva a moltes malalties greus, en particular a les cardíaques i les pulmonars. No obstant això, es tracta d’una solució amb moltes mancances .” La falta de donants, la possibilitat de rebuig o les baixes probabilitats d'èxit són alguns dels inconvenients a què ha fet referència Navajas en la xerrada. Segons la seva experiència, el repte actual recau en aconseguir més fonts de trasplantaments i en eliminar el rebuig. Per a això, la comunitat científica avança ràpidament cap a la fabricació d'òrgans.

Actualment hi ha tres estratègies per crear òrgans de manera artificial: la bioimpressió 3D, la simplificació d'òrgans a xips i l'enginyeria d'òrgans propis, sent aquesta última l'especialitat del ponent. “La creació de pulmons mitjançant l'ús de bioimpressores 3D resulta de moment impossible, ja que les impressores amb què comptem en l'actualitat no permeten treballar les mides necessàries.” L'enginyeria d'òrgans es presenta com la millor opció per al trasplantament de pulmó. Es tracta d'una tècnica mitjançant la qual s'extreuen els pulmons del donant o malalt i s'eliminen totes les cèl·lules que hi ha al seu interior, de manera que únicament es conserva la matriu extracel·lular, que preserva l'estructura tridimensional de l'òrgan. En eliminar les cèl·lules de la matriu, s'eliminen també les possibilitats de rebuig. El següent pas és el de repoblar el pulmó amb cèl·lules sanes per obtenir un pulmó apte per al trasplantament.

La importància de les forces mecàniques en la diferenciació cel·lular

Malgrat els avenços en biofabricació d'òrgans i de l'existència d'una teoria ben establerta, el trasplantament de pulmons enginyeritzats segueix sent una realitat llunyana. “L'eliminació de les cèl·lules de la matriu pulmonar s'ha aconseguit amb èxit, però la repoblació i diferenciació cel·lulars tenen unes taxes d'èxit molt baixes. Això ens indica que encara sabem molt poc de la diferenciació cel·lular”, destacà Navajas. La diferenciació cel·lular és el procés pel qual una cèl·lula mare adquireix la morfologia i les funcions d'un tipus cel·lular específic. Durant anys, s'ha tingut molt en compte la importància dels senyals químics en la diferenciació i la formació d'òrgans. L'equip de Navajas ha anat un pas més enllà i ha estudiat la influència que exerceixen les forces mecàniques sobre aquest procés. “Les cèl·lules de pulmó o cor estan sotmeses constantment a deformacions: contraccions i estiraments. Això exerceix un important efecte sobre la morfologia final de les cèl·lules”. Els estudis liderats pel ponent posen de manifest la mecanotàxia existent en les cèl·lules i obren, per tant, noves vies de recerca a la creació d'òrgans a partir de la matriu original.

Navajas va tancar la conferència amb un breu resum dels avantatges i limitacions de cadascuna de les tres tècniques de biofabricació d'òrgans. “L'important és treballar a diverses escales. Totes les escales són fonamentals i és primordial fer experiments que ens permetin observar cadascun dels detalls des de diferents punts de vista per tal de decidir quins resultats són robustos i consistents. “

Sobre el grau en Biologia Humana

El grau en Biologia Humana impartit per de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida al campus del Mar de la UPF, té com a objectiu principal formar professionals amb competències específiques i genèriques per desenvolupar amb èxit activitats professionals a la indústria farmacèutica i biotecnològica i als laboratoris d'anàlisis clíniques o ambientals i que, alhora, puguin liderar la recerca biomèdica del futur, tant en el món acadèmic com en el de la indústria.

Aquest és un títol homologat i adaptat a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) de quatre anys de durada, amb una càrrega lectiva de 240 crèdits ECTS. El seu Pla d'Estudis es caracteritza per tenir un mòdul de pràctiques professionalitzades de caràcter extern (14 crèdits), a més de les corresponents assignatures bàsiques i obligatòries, i un mòdul de mobilitat o matèries optatives (16 crèdits). És una proposta acadèmica única i innovadora a l'Estat i constitueix un referent per als futurs graus en biomedicina.