Les llengües de signes, com a llengües naturals que són, estan dotades d’estructures gramaticals complexes com qualsevol altra llengua parlada. Així, també poden incloure estructures oracionals complexes i es pot distingir entre oracions actives (“Els policies van enxampar els lladres”) i oracions passives (“Els lladres van ser enxampats”).

En la darrera edició del congrés de lingüística 48th Annual Meeting of the Societas Linguistica Europaea (SLE) celebrat a Leiden (Països Baixos) entre el 2 i el 5 de setembre del 2015, Gemma Barberà, professora i investigadora del Grup de Lingüística Formal (GLiF) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (DTCL), va ser guardonada amb el primer premi de presentació de conferència dins de la categoria d’investigadors postdoctorals.

L’estudi titulat Backgrounded agents in sign language: passives or impersonals?, realitzat per Barberà en col·laboració amb Patricia Cabredo Hofherr (CNRS/Paris 8), proposa que una estructura que tradicionalment s’havia considerat una oració passiva en llengua de signes americana i llengua de signes irlandesa no s’hauria de considerar com a tal en llengua de signes catalana (LSC).

Com explica Barberà, “per a la LSC trobem dos tipus d’estructures que posen l’agent de l’oració (qui fa l’acció) en un segon pla: una estructura transitiva amb un subjecte impersonal (“Han trencat el gerro”) i una estructura no activa (“El gerro s’ha trencat”). A partir de criteris sintàctics i semàntics, l’estudi proposa que cap d’aquestes construccions no es pot analitzar com una passiva en LSC”.

Comprendre el funcionament del llenguatge humà

Estudis d’aquest tipus permeten desenvolupar teories de variació sintàctica/semàntica que contribueixen a entendre millor el funcionament del llenguatge humà com a sistema complex. El fet que aquest tipus d’estructures es trobin en llengües de canals diferents (tant parlades com signades) mostra que són trets lingüístics que caracteritzen el llenguatge humà i que van més enllà del canal en què es produeix o es percep la llengua.

Un pas en el desenvolupament de la llengua de signes catalana

Aquesta feina és un pas més cap a la codificació de la gramàtica de la llengua de signes catalana, feina que fan des de fa anys al Laboratori de llengua de signes catalana (LSC Lab), així com també representa un reconeixement més cap a la caracterització de les llengües de signes com a llengües amb estructures gramaticals complexes, que formen part del nostre patrimoni lingüístic.