La prosòdia és una branca de la lingüística que analitza i representa formalment aquells elements de l'expressió oral, com ara l'accent, els tons i l'entonació. Emma Rodero, investigadora del Grup de Recerca en Prosòdia (GrEP) i membre del Departament de Comunicació de la UPF, treballa en una línia d’investigació l’objectiu de la qual és estudiar si les estratègies prosòdiques aplicades a missatges mediàtics, per exemple de ràdio, poden millorar l’atenció i la memòria dels oients amb la finalitat de millorar el processament cognitiu.

És una línia de recerca que té una aplicació directe en tots els àmbits en què s’ha de parlar en públic: mitjans de comunicació, educació, publicitat, per a professionals de l’advocacia, de la política, etc., i també per ajudar a determinats col·lectius a entendre millor els missatges: persones grans, infants amb dèficit d’atenció, etc.

Com explica Rodero “es tracta d’analitzar si les diferències d’entonació, accent i velocitat de la parla, aplicades a falques de ràdio (missatges sonors-auditius), poden influir en el processament cognitiu dels oients i modificar el record i el reconeixement de la informació”.

Una metodologia psicofisiològica per estudiar l’impacte dels missatges

En la seva recerca, Rodero ha analitzat diferents models d’entonació, accent i velocitat de la parla i ha estudiat quins models milloren l’atenció i la memòria.

Una aproximació metodològica innovadora ha estat mesurar la resposta biològica dels participants en l’estudi,  dels quals la investigadora va mesurar durant l’estímul sonor, el ritme cardíac, l’activitat electrodèrmica i el moviment dels músculs de la cara de cada individu.

En resum els resultats indiquen que “pel que fa a l’entonació, per incrementar l’atenció dels oients i per a què els missatges es recordin millor, són necessàries variacions tonals d’acord amb el contingut del missatge, i pel que fa a l’accent, cal posar èmfasi només en un 25% de les paraules, les més rellevants”, ha explicat Rodero. Un altre àmbit que ha estat considerat és el de l’optima velocitat de la parla la qual se situa al voltant de les 180 paraules per minut.

En definitiva, els resultats demostren que la prosòdia influencia el processament cognitiu i emocional dels missatges auditius i que, per tant, la manera en què es comuniquen té impacte en l’atenció i el record del contingut. Aquests resultats poden aplicar-se a qualsevol missatge sonor-auditiu.

Hi ha programat un seminari “Estimulant l’atenció i la memòria amb la prosòdia”, el proper 23 de novembre, a les 15.00 hores, a l’aula 52.735-737 del campus del Poblenou de la UPF que explicarà en més detall la recerca i els resultats obtinguts. L’estudi s’ha fet gràcies a l’ajut Marie Curie de la Unió Europea i l’estada de la professora Rodero a les universitats nord-americanes d’Indiana i de Califòrnia.

Treballs de referència:

• Rodero, E. (2015), “Stress variations to stimulate your attention and memory”. Comunicació al 55th Annual Meeting of the Society for Psychophysiological Research (SPR), Seattle, USA.
• Rodero, E. & Potter, R. (2015). “Melodic variations to stimulate your attention. Communication across the life span”, Comunicació al 65^th ICA Annual Conference, Puerto Rico, USA.
• Rodero, E. (2015), “Melodic Variations to Stimulate your Memory. How Pitch Variations can Improve Effectiveness, and Memory of an Audio Message”. Comunicació al Fourth Annual Nonverbal Behaviour Preconference. Society for Personality and Social Psychology of America, Long Beach, USA.