Laia Dosta té 23 anys, tot just ha acabat el grau en Publicitat i Relacions Públiques a la UPF i aquest estiu se’n va a viure a Mali. En dos anys ha aconseguit finançament per construir una escola bressol i reformar un centre mèdic a les afores de Bamako, la capital del país. Ara torna a “casa” per seguir desenvolupant el que s’ha convertit en el seu projecte vital, Djouma, l’ONG que ella mateixa ha impulsat.

- Enguany has tornat a rebre un ajut econòmic d’UPF Solidària per la teva ONG DJouma. Què et sembla que la Universitat s'impliqui en iniciatives de cooperació i desenvolupament? 

Crec que té molt de sentit i és una manera de predicar en l’exemple. Hi ha gent que s’omple la boca de dir que creu en la cooperació i que és solidària i després no fan res. En canvi la Pompeu aposta, no per grans projectes de grans ONGs, sinó per petits projectes dels quals pot formar part la comunitat universitària. És una manera de potenciar la iniciativa dels estudiants.

- En què invertirà aquest ajut econòmic l’ONG?

Tenim un projecte a Uganda, que es diu Gomesi, que treballa per l’empoderament de la dona. Té tres blocs: un d’assessoria financera, un altre de formació professional i un altre de sensibilització comunitària. L’ajut de la Pompeu anirà destinat a finançar aquest últim bloc, concretament a unes xerrades de sensibilització que es fan un cop al mes. Se’n beneficiaran 900 dones i s’hi discuteixen temes tan importants com ara la violència de gènere, el matrimoni i l’explotació infantil, els drets humans...

“Se’n beneficiaran 900 dones i s’hi discuteixen temes tan importants com ara la violència de gènere, el matrimoni i l’explotació infantil, els drets humans...”

- Com funciona Djouma i quins objectius persegueix?

Som una iniciativa molt petita, vam començar fa 3 anys. Tenim un equip de voluntaris, la xarxa Djouma, que està format per unes 20 persones. Cada una d’elles ajuda Djouma fent el que sap fer perquè ja ho fa en el seu dia a dia, com ara dissenyar, preparar tallers infantils, donar un cop de mà amb la informàtica o fer fotografies. La meva funció és coordinar tota aquesta gent per fer possible tots aquells projectes que es desenvolupen a Uganda i Mali. Nosaltres no tenim un voluntariat en aquests països, el que fem és contractar la gent local amb el finançament que aconseguim gràcies als voluntaris d’aquí.

La missió de Djouma és garantir el dret a una salut i una educació equitativa, de qualitat i universal. Així vam començar, i ara, a més a més, treballem per l’empoderament de la dona. Però sempre partint de la base que el que volem és crear oportunitats en països com Mali i Uganda i aquestes oportunitats no es creen si els dret com la salut o l’educació no estan garantits.

- Tens 23 anys, has acabat el grau en Publicitat i Relacions Públiques i aquest estiu te’n vas a viure a Mali. Però, on comença tot?

Jo vaig arribar a Mali perquè vaig anar de voluntària amb una organització que es diu CCONG. Em vaig enamorar del país i de la gent d’allà i vaig decidir tornar l’estiu següent. Va ser aleshores quan vaig fundar Djouma, el meu propi projecte. Abans, però, havia sigut voluntària i vaig entendre que el que jo volia era que la gent del país treballés pel projecte.

- Què et va motivar a anar a Mali aquell primer estiu?

Jo sempre he tingut aquesta vessant humanista. Ja havia estat abans a l’Àfrica, em cridava molt l’atenció, volia sortir de la zona de confort i conèixer altres realitats. També volia veure com la gent d’allà desenvolupava aquets projectes solidaris.

- El tercer estiu aconsegueixes finançament per impulsar el teu propi projecte, reformar un centre mèdic, i l’any següent per construir una escola bressol. Com ho vas aconseguir?

El segon estiu ens vam trobar amb un hospital destrossat, vam fundar Djouma i vam estar un any sencer recollint finançament per poder arreglar aquell centre mèdic el tercer estiu. Tots aquests diners els aconseguim, principalment, gràcies a fons privats, com ara persones particulars que decideixen fer-nos una donació. També venem merchandising i fem activitats específiques com venda de roses i llibres per Sant Jordi. Hi ha una altra part que són els ajuts com el de la Pompeu Fabra o petites empreses que decideixen donar a Djouma.

- Què et va animar a engegar un projecte d’aquestes característiques?

Djouma va començar l’estiu del 2015, quan jo estava a Mali de voluntària. Amb un company de Mali vaig anar a visitar una zona rural i vaig veure un edifici en ruïnes. Vaig demanar entrar-hi i em vaig sorprendre molt quan em van dir que allò era un hospital. Allò em va xocar molt. Al sortir vam anar a visitar una família amiga del meu company que vivia just davant i vaig conèixer una nena que era pura vida i es deia Djouma. El dia que jo vaig tornar a Barcelona em van trucar i em van dir que ella havia mort de malària. Vivia a 20 metres de l’hospital i va morir d’una malaltia que té cura. Em vaig enfonsar un moment però després vaig decidir aixecar-me, fundar Djouma amb una companya que es diu Marina i buscar el finançament per reformar aquest hospital.

“Amb un company de Mali vaig anar a visitar una zona rural i vaig veure un edifici en ruïnes. Vaig demanar entrar-hi i em vaig sorprendre molt quan em van dir que allò era un hospital”

- Com encares aquesta nova etapa?

Me’n vaig a viure a Mali a finals de maig i em fa bastant respecte però en tinc moltíssimes ganes. Sempre he anat cap allà amb bitllet de tornada i ara tinc l’oportunitat de prendre’m el meu temps, conèixer noves comunitats, nova gent, seguir el meu instint i veure on podríem començar nous projectes amb comunitats locals. És un repte molt gran però em fa més il·lusió que respecte.

- Com creus que s’hauria d’enfocar la cooperació al desenvolupament?

El problema de la cooperació al desenvolupament és que només el nom ja indica una situació d’inferioritat. La cooperació hauria de ser per treballar d’igual a igual i que els que tinguin més pes en els projectes siguin els locals. Ara mateix la majoria de projectes de cooperació venen dissenyats des dels països del nord per implementar-los als del sud, i com a molt contractar gent dels països del sud. Però la gent local no és part activa en el disseny del projecte perquè la idea no és seva, no el lideren. Els contracten per fer una feina, la fan i s’ha acabat. Però no participen ni en el disseny, ni en la planificació, ni en la valoració, i molt menys en la implementació. Crec que el futur de la cooperació és donar-los aquestes oportunitats, no quedar-nos nosaltres amb tota la presa de decisions.

“Crec que el futur de la cooperació és donar a les comunitats locals les oportunitats necessàries, no quedar-nos nosaltres amb tota la presa de decisions”