Un article escrit per dos investigadors del grup de recerca GRITIM-UPF presenta els resultats d’un marc analític dissenyat per monitoritzar el discurs polític discriminatori sobre la immigració, i que han implementat a Catalunya, a partir d’un estudi pilot, durant el període que va del 2007 al 2012. Segons explica un dels seus autors, Ricard Zapata-Barrero, “El Consell d’Europa ja s’ha posat en contacte amb nosaltres per a estudiar potencials aplicacions a la UE basades en aquest model”.

Ricard Zapata-Barrero, juntament amb Gema Rubio Carbonero, docents del Departament de Ciències Polítiques i Socials i investigadors del Grup de Recerca Interdisciplinari en Immigració (GRITIM) de la UPF, han publicat recentment aquest article en línia a la revista Discourse & Society. Per fer aquesta recerca, els seus autors han combinat tres disciplines principals per interpretar la construcció del discurs discriminatori: la ciència política, la psicologia social i els estudis del discurs (crític).

Aquest primer estudi pilot exploratori, que va ser finançat per l'Open Society Foundation, es basa en un total de 66 fonts documentals, que inclouen programes i campanyes electorals (maig del 2007 i del 2011 quant a eleccions municipals, i novembre del 2010 i 2012, quant a eleccions autonòmiques), activitats plenàries i entrevistes amb polítics de sis partits diferents: CiU, ERC, ICV-EUiA, PPC, PSC i PXC (Plataforma per Catalunya, un dels primers partits polítics anti-immigració d’Espanya). Aquesta època va estar marcada pel govern del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA)  a escala catalana, i pel mandat de Jordi Hereu (PSC)  a l’Ajuntament de Barcelona.

Altres objectius de l’estudi són, d’una banda, produir un impacte social i polític, que serveixi com a eina per identificar i quantificar el discurs polític discriminatori, a més de donar recursos conceptuals a la societat civil per controlar la conducta discursiva dels partits polítics; i de l’altra, establir un marc conceptual que podria ser aplicable en altres contextos, en països i entorns polítics diferents.

Principals resultats de l’estudi pilot fet a Catalunya

L’estudi pilot conclou que, en termes globals, no s’evidencia un patró discursiu discriminatori consistent i generalitzat en el discurs polític català analitzat. No obstant això, mostra algunes característiques que representen la immigració de manera negativa. En aquest sentit, el discurs polític no sempre es dirigeix al conjunt de la població, sinó només als ciutadans “nacionals”, i s’observen algunes polaritzacions entre ciutadans nacionals i els immigrants.

A més, s’han vist algunes estratègies que representen de manera negativa la immigració, o determinats grups d’immigrants, sobretot com una amenaça o una càrrega per a la societat d’acollida, així com amb presència en el discurs de generalitzacions i hipèrboles que maximalitzen i tracten el fenomen de la immigració com un problema.

Finalment, tot i que no hi ha una percepció negativa sobre els immigrants, s’ha detectat una tendència discriminatòria implícita en el discurs nacionalista que prioritza la pròpia identitat, la cultura i la nació en la major part del discurs, sense saber però si això es fa de manera intencionada o inconscient.

Analitzar si un discurs polític és discriminatori a partir de dotze nivells diferents

L’estudi dels investigadors de la UPF pretén analitzar si un discurs polític és discriminatori (o no) a través de dotze nivells o normes, que es reparteixen entre tres etapes: certificar si el discurs polític és discriminatori de manera sistemàtica; en cas que ho sigui, fer-ne la quantificació;  i finalment,  avaluar la manera com es legitima o justifica aquest discurs.

En la primera etapa (certificació del discurs discriminatori), s’hi inclouen tres nivells: si el discurs en termes globals està explícitament o implícitament adreçat als ciutadans nacionals o a la població en el seu conjunt; si hi ha una polarització entre els ciutadans nacionals i els immigrants; i si hi ha presència recurrent d’estratègies semàntiques (generalitzacions, hipèrboles, etc.) que presentin la immigració de manera negativa (per exemple, parlar de “immigrants il·legals o irregulars”, o presentar l’arribada d’immigrants com a “ones”).

La segona etapa (quantificació del discurs discriminatori), ja no faria falta aplicar-la en el cas català, ja que no es va certificar com a discriminatori, però igualment es va tirar endavant l’anàlisi. Aquest apartat fa referència a set normes diferents:  si els països d’origen s’esmenten en contextos negatius; si hi ha referències implícites o explícites a preferències entre els països d’origen; si s’associen valors positius o negatius amb la immigració i la diversitat (es va detectar una alta freqüència de valors negatius associats a la immigració); la immigració com a fenomen conceptualitzat amb connotacions positives (oportunitat o repte), negatives (problema) o neutres.

Els altres nivells d’aquesta segona etapa són els següents: quines són les àrees polítiques i problemes més freqüents en què s’emmarca la immigració i com es construeixen: si són neutres (integració), negatives (inseguretat, conflicte social, etc.) o positives (immigració com a oportunitat), que és la predominant a Catalunya; i la representació global dels immigrants (com a amenaça, com a beneficiaris –la més estesa-, com a agressors, o com a benefactors).

Finalment, la darrera etapa (avaluació de la retòrica del discurs: legitimació i justificació de les polítiques i actituds basades en qüestions de diversitat), hi trobem dos nivells, que fan referència al tipus de retòrica discursiva utilitzat (argumentativa, manipuladora, etc.),  i per últim, si es fa servir una retòrica conservadora o populista,  uns trets que estan presents en el discurs català, tot i que no són majoritaris.

Article de referència: Ricard Zapata-Barrero, Gema Rubio Carbonero (Gener, 2017): “Monitoring discriminatory political discourse on immigration: A pilot study in Catalonia”, Discours & Society (SAGE Journals). DOI: https://doi.org/10.1177/0957926516685464