Ja s’ha convocat l’edició 2016 del premi Vanguardia de la Ciència, una iniciativa del Grup Godó, editor de La Vanguardia, i de la Fundació Catalunya - La Pedrera, amb l’objectiu de donar visibilitat a la recerca d’excel·lència que es fa a Espanya. Els lectors podran votar la recerca del 2016 que considerin més important fins al darrer dia de febrer a mitjanit.

D’entre les vuit candidatures seleccionades per a aquesta setena edició dels guardons (La Vanguardia publicarà entrevistes als seleccionats al llarg del mes de febrer), tres estan encapçalades per investigadors vinculats a la UPF, una dins de l’àmbit biomèdic, i dues en l’àmbit de l’economia i empresa.

Pura Muñoz-Cánoves (que ja va ser la guanyadora d’aquest premi en l’edició del 2014) i Laura García-Prat, investigadores del Grup de Recerca en Biologia Cel·lular del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS-UPF), han estat seleccionades per la seva recerca al voltant de la regeneració dels teixits envellits.

Les altres dues candidatures de la UPF al premi, que és honorífic i no té dotació econòmica, són de dues persones vinculades al Departament d’Economia i Empresa i a la Barcelona GSE: Rosa Ferrer, amb una recerca centrada en per què l’escletxa salarial entre sexes es manté avui en dia, i Luigi Pascali, amb una recerca sobre els països beneficiats i els perjudicats per la globalització.

Els candidats han estat seleccionats per un comitè assessor que té representació de destacades institucions de la comunitat científica,  en base a dos únics criteris: l’excel·lència de les investigacions, i que el director i /o el primer autor dels treballs estiguin afiliats a una institució d’Espanya.

A banda de les tres candidatures finalistes vinculades a la UPF, les altres cinc són les de Miguel Beato i Roni Wright, del Centre de Regulació Genòmica (CRG); Salvador Aznar i Gloria Pascual, de l’Institut de Recerca Biomèdica Barcelona; Gustau Catalán, de l’Institut Català de Nanociències/Nanotecnologia /ICREA; Francisco M. Mojica i Cristóbal Almendros, de la Universitat d’Alacant, totes elles seleccionades per un comitè assessor que té representació de destacades institucions de la comunitat científica.

El comitè assessor ha estat format per representants de les institucions següents: la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (el microbiòleg Ricard Guerrero); l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (el metge Ramon Gomis); la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (el lingüista Rafael Marín) i la Fundació La Caixa (el biòleg Jordi Portabella), a més de l’economista i director del CREI-UPF Jordi Galí, d’un representant de La Vanguardia i d’un altre de la Fundació Catalunya - La Pedrera.

Rejovenir els teixits envellits

Les investigadores del DCEXS Pura Muñoz-Cánoves (ICREA-UPF i membre de CIBERNED) i Laura García-Prat, actualment al Canadà, han centrat la seva recerca (els resultats de la qual han estats publicats a Nature) en els teixits musculars, que es deterioren amb el pas dels anys a mesura que les cèl·lules mare perden la capacitat de regenerar-los.

En la seva recerca, han demostrat que això passa quan falla el mecanisme de neteja de les cèl·lules (autofàgia), fet que porta a acumular residus, i que si s’administren fàrmacs per restaurar aquest mecanisme, les cèl·lules mare recuperen la capacitat de regenerar els músculs. A més, això té un efecte rejovenidor per a la musculatura, que recupera tot el vigor perdut. La recerca, que s’ha fet en ratolins, obre la via per a millorar la salut de les persones ancianes debilitades per la pèrdua de massa muscular, i pot ser útil per a persones que han perdut massa muscular per malalties com el càncer, la sida o la tuberculosi, a més de poder servir per retardar l’envelliment d’altres òrgans.

Per què l’escletxa salarial entre sexes es manté?

La recerca de Rosa Ferrer (Departament d’Economia i Empresa i Barcelona GSE), feta conjuntament amb Ghazala Azmat (Sciences Po, a París) s’ha centrat a comprendre millor a què es deu l’escletxa salarial i aquestes diferències entre homes i dones, més enllà de la hipòtesi clàssica que apel·la a la discriminació. I sobretot tenint en compte que es dóna en professions per a les quals estan igual de formats, que hi ha més homes que dones entre els alts càrrecs i que després de cinc dècades de reducció, en els últims anys la bretxa s’ha mantingut estable.

Per a portar a terme la seva recerca, acceptada al Journal of Political Economy, van buscar indicadors de rendiment en el Col·legi d’Advocats dels EUA, que té dades disponibles de rendiment anual, retribució i promoció dels advocats. Els resultats, que consideren extrapolables a altres professions i altres països, mostren que persisteixen les diferències entre homes i dones fins i tot quan no hi ha proves de discriminació, i que estan relacionades amb dos factors: la maternitat i les diferències entre les aspiracions professionals d’homes i dones.

Vencedors i víctimes de la globalització

Luigi Pascali, investigador del Departament d’Economia i Empresa i vinculat a la Barcelona GSE, ha fet una recerca, pendent de publicar a American Economic Review, sobre els efectes del comerç sobre el desenvolupament econòmic dels diferent països a la primera gran era de la globalització: a partir del 1870, coincidint amb el canvi que hi va haver quan els vaixells de vapor van reemplaçar els velers en el transport de mercaderies, i les rutes comercials van deixar de dependre dels vents i van passar a dependre únicament de les distàncies.

Contràriament al que s’esperava, va descobrir que en conjunt, la globalització no afavoreix el desenvolupament econòmic a curt termini, sinó que beneficia uns països i en perjudica d’altres. La globalització augmenta la riquesa de països amb democràcies madures i sistemes judicials eficients on el govern no està per sobre de la llei, però en canvi, l’economia es veu perjudicada en règims autoritaris on els governants controlen el sistema judicial.