"Llibertat i enigma en tres escenes” és el títol de la lliçó inaugural que ha impartit Rafael Argullol, catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts del Departament d’Humanitats de la UPF, durant l’acte acadèmic d'obertura del curs 2017-2018 de la UPF.

L’acte, retransmès en directe a través de la web institucional i difós per xarxes socials (#InauguracioUPF), ha tingut lloc avui dilluns, 9 d’octubre, a les 12.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, presidit per Jaume Casals, rector de la UPF.

Hi han estat presents Arcadi Navarro, secretari d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF.

L'acte ha començat amb una benvinguda a càrrec de Jaume Casals, que ha donat pas a la projecció de la videomemòria del curs 2016-2017 de la Universitat. Aquesta inclou un repàs de les principals fites assolides en els àmbits de la docència, la recerca i la transferència, la projecció institucional i la comunitat universitària.

Videomemòria del curs 2016-2017

Seguidament, Jaume Casals ha donat pas a la lliçó inaugural de Rafael Argullol, sota el títol "Llibertat i enigma en tres escenes". El rector l’ha presentat com una persona que ajuda a impregnar d’humanitats tots els sectors i estaments de la Universitat.

Lliçó inaugural de Rafael Argullol

> Lliçó inaugural íntegra en pdf.

Abans de començar la lliçó, Argullol ha explicat que ha estat temptat de no parlar “després dels dies tristos que hem viscut”. Però ha decidit que sí, que valia la pena parlar perquè “la universitat no és només un lloc per transmetre coneixements, sinó un lloc per ajudar a crear éssers lliures”.

Extractes de la lliçó

Lliurament dels premis del Consell Social

Acabada la lliçó inaugural, s'ha procedit al lliurament dels premis del Consell Social de la UPF, a càrrec de Núria Basi, presidenta d'aquest òrgan. Es tracta dels premis a la qualitat en la docència; a la transferència de coneixement; a la iniciativa i a la innovació en l'administració i els serveis, i finalment, als guanyadors de la quarta edició del Concurs de Projectes de Responsabilitat Social Solidària, impulsat conjuntament amb el Vicerectorat encarregat de la direcció de projectes per al compromís i la igualtat. El projecte guanyador d'aquest darrer premi ha estat "Escola Drassanes i UPF: excel·lència inclusiva a primària", a càrrec d'un equip format per una vintena de professors, estudiants i personal d'administració i serveis de la UPF.

L'acte ha continuat amb un bloc de parlaments de les autoritats, que ha engegat Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF.

Parlament de Núria Basi

> Parlament íntegre en pdf.

Extractes del parlament

Parlament d'Arcadi Navarro

El secretari d'Universitats i Recerca també ha començat la seva intervenció recordant el context polític que viu Catalunya actualment: “Aquesta setmana hem vist imatges indesitjables de violència i repressió contra persones que només volien votar”. I ha assegurat que “cal negociar i donar respostes a l’expressió de la voluntat d’un poble respectuós, cívic i pacífic”.

Ha posat les universitats com a exemple d’institucions de referència a Catalunya, ja que “només disposem del nostre enginy per bastir un món millor”, i ha recordat que són les institucions més ben valorades dels ciutadans catalans, “element clau per al futur del país”.

Navarro ha assegurat que la Pompeu és una de les universitats més destacades del sistema utilitzant un símil futbolístic: “La UPF és el Messi de les universitats catalanes, menuda i molt bona”. N’ha destacat la seva capacitat de situar-se en un lloc preeminent des del punt de vista global amb molt pocs anys d’existència.

També ha remarcat que “Catalunya té el sistema universitari més potent del sud d’Europa”, amb una de les proporcions més altes d’estudiants en universitats que se situen entre les cent millors del continent. I ha defensat la construcció d’una universitat més equitativa, “donant més facilitats encara als estudiants de rendes més baixes”.

Finalment, ha destacat que "les universitats són una locomotora de dinamisme i formen part de les estructures de l’estat per augmentar el benestar social". 

Parlament del rector Jaume Casals

> Parlament íntegre en pdf.

Extractes del discurs

“Versos que [...] fan ressonar la insuportable retòrica i els sofismes de l’esbarzer que aquesta dies ens atrapa, als quals dedico aquest, diguem-ne, semisilenci. Semi silenci que conté, inevitablement, un visca la UPF i un visca Catalunya”

Finalment, Jaume Casals ha tancat el seu parlament declarant inaugurat el curs 2017-2018 i el Cor de la UPF ha interpretat la cançó tradicional universitària Gaudeamus igitur.

Rafael Argullol: professor universitari i escriptor prolífic que conrea diversos gèneres

Rafael Argullol Murgadas (Barcelona, 1949), narrador, poeta i assagista, és autor de més de trenta llibres en diferents gèneres i àmbits literaris i d'obres pertanyents a l'escriptura transversal. És professor del Departament d’Humanitats i membre del Grup de Recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas de la UPF. Va ser el director de l'Institut Universitari de Cultura (IUC) de la Universitat entre els anys 2002 i 2008.

Ha estudiat Filosofia, Economia i Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona. S’ha format també a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres i a la Universitat Lliure de Berlín, i es va doctorar en Filosofia (1979) a la seva ciutat natal. Ha impartit docència en universitats europees i americanes, com ara la Universitat de Berkeley.

Col·laborador habitual de diaris i revistes, ha vinculat sovint la seva faceta de viatger i la seva estètica literària, i ha intervingut en diversos projectes teatrals i cinematogràfics, a més d’impartir conferències arreu del món.

Ha guanyat el Premi Nadal amb la seva novel·la La razón del mal (1993), el Premi Assaig de Fons de Cultura Econòmica amb Una educación sensorial (2002), i els premis Cálamo (2010) i Ciutat de Barcelona (2010) amb Visión desde el fondo del mar. Les seves últimes obres són Tratado erótico-teológico (2016), Mi Gaudí espectral. Una narración (2015) i Pasión del dios que quiso ser hombre (2014).

El cartell inaugural del curs 2017-2018 és obra de Jaume Plensa

Jaume Plensa, a partir de la tècnica de llapis de grafit sobre paper, és l’autor del cartell inaugural del curs acadèmic 2017-2018, que s’incorporarà al catàleg d’UPF Art Track. Eduard Cairol, professor del Departament d’Humanitats de la UPF i bon coneixedor de l’obra de l’autor, afirma, en referència al cartell: “Pare de criatures andrògines, Plensa ens regala ara un infant, o un nou nat, o qui sap si –anant encara més enrere- un nasciturus”…. “Enigmàtic, suggestiu, universalment comprensible/incomprensible: magnètic. Com les grans imatges mítiques. Eloqüència i misteri, retracció”… “Profund sense caure en l’alambinament, persuasiu sense pecar de dogmàtic. I sempre amb el punt de frescor i de gosadia, amb el grau d’irreverència d’un infant. Un infant etern”….

Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1955) viu actualment entre Barcelona i París, i té el taller a Sant Feliu del Llobregat. Es va formar a l’Escola d’Art i Disseny de la Llotja i a l'Escola de Belles Arts de San Jordi de la seva ciutat natal. El 1980, després de realitzar la seva primera exposició a Barcelona, comença a ser conegut. Des de llavors ha viscut i treballat en països com Alemanya, Bèlgica, Anglaterra o França. Ha estat professor de l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París i col·labora habitualment amb la School of the Art Institute de Chicago, com a professor convidat.

És conegut majoritàriament per les seves grans escultures formades per lletres i números, encara que també treballa altres materials com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l'alabastre o la fusta. Les seves obres s'han exposat en nombroses galeries i museus d'arreu del món, especialment a Europa, Estats Units i Japó.En paral·lel als seus projectes escultòrics, ha desenvolupat obra sobre paper, dibuixos i collages.

Una part important de la seva trajectòria l'ha dedicat a l'escultura per a espais públics, de tal manera que el seu treball es pot trobar a ciutats de tot el món. Algunes de les seves creacions més brillants han estat "The Crown Fountain" (2004) al Millennium Park de Chicago, el projecte "Breathing" (2005) per a la BBC de Londres, “World Voices” (2010) a Dubai, o "Carmela" (2015) a Barcelona.

Ha guanyat nombrosos premis i distincions, entre els quals la Medalla des Chevaliers des Arts et Letres (1993), els premis de la Fundació Atelier Calder (1996), Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1997), Naconal de Bellas Artes (2012), Creu de San Jordi (2012), Nacional de les Arts Plàstiques (2012), Velázquez de Artes Plásticas (2013), Nacional de Arte Gráfico (2013), premi Global Fine Art a la millor Instal·lació exterior (2015) i premi Ciutat de Barcelona de Projecció Internacional (2015). L’any 2005 va ser investit doctor honoris causa per la School of Art Institute de Chicago.

Vídeo resum de l'acte d'inauguració del curs 2017-2018