El passat dilluns 15 de març va tenir lloc el primer Fòrum Alzheimer: "Avanços en el diagnòstic de la malaltia", que va reunir 120 participants en línia. Va ser una activitat organitzada pel Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la Universitat Pompeu Fabra amb la Càtedra QUAES-UPF de Biomedicina i Enginyeria Biomèdica. 

En primer lloc, el Dr. Francisco J. Muñoz, professor de la UPF en el DCEXS, va centrar la seva presentació titulada “Bases moleculars i cel·lulars de la malaltia de l'Alzheimer” a explicar el paper del pèptid beta amiloide en la malaltia i com pot produir la mort de les espines sinàptiques i les neurones. 

També va detallar com els sistemes de degradació i aclariment d'aquest pèptid amiloide desapareixen amb l'edat. El Dr. Muñoz va afirmar: “Cal recordar que els nostres avantpassats no podien viure més de 30 o 40 anys i ara mateix tenim una esperança de vida sense parangó en la història de la humanitat. Les nostres neurones no estan preparades per a duplicar aquesta esperança de vida”. 

Per part seva, el Dr. Eduard Riera, responsable de Medicina Nuclear de Cetir Ascires, va titular la seva ponència “Biomarcadores d'Imatge en la malaltia d'Alzheimer. Actualització en la pràctica assistencial”. En ella va explicar com aquesta pràctica es basa a observar les diferents àrees cerebrals integrant, de manera simultània, la informació que proporcionen els biomarcadors d'imatge i complementant-los amb intel·ligència artificial. 

“Poder captar de manera sincrònica la fusió de la imatge estructural de la Ressonància Magnètica i la imatge metabòlica del PET (Tomografia per Emissió de Positrons) és ideal per a l'estudi de la malaltia neurodegenerativa”, va explicar. Va afegir que, una vegada diagnosticada la malaltia i orientat el tractament, la PET/RM podrà adquirir protagonisme en la següent etapa: el seguiment de la teràpia. “Predir si un tractament en fase prodròmica de la malaltia està sent efectiu, i poder realitzar un seguiment de l'evolució del pacient; tots ells són punts clau per a determinar l'èxit del procés”, va afirmar. 

Posteriorment la Dra. Nina Gramunt, directora tècnica de l'Àrea Social i de Divulgació de la Fundació Pasqual Maragall, va centrar la seva ponència en els nivells de prevenció de la malaltia en fase preclínica, va destacar també la importància de la detecció precoç i la labor que desenvolupen en la Fundació en relació amb aquests àmbits.

Va explicar que, si bé existeixen factors de risc no modificables, hi ha uns altres que sí que ho són i tenen a veure amb els hàbits de vida saludable i hàbits adequats per a prevenir problemes cardiovasculars. “No en va -va destacar- s'utilitza l'expressió mens sana in corpore sano, perquè el que és bo per al cor, també és bo per al cervell”. 

Finalment, Montse Farré, familiar d'un pacient d'Alzheimer, va explicar el procés de detecció de la malaltia del seu espòs, el diagnòstic i els passos seguits a nivell mèdic i personal. Va explicar tant l'evolució del seu marit amb la malaltia com la seva experiència com a familiar quant a l'acceptació de la mateixa. També va abordar les dificultats afegides per les limitacions derivades de la pandèmia i va finalitzar destacant el paper dels grups de suport de la Fundació Pasqual Maragall.

La sessió va concloure amb un torn de preguntes en la qual el públic va participar activament plantejant dubtes als ponents derivades tant de les seves presentacions com de temes relacionats amb la malaltia des de diferents punts de vista. 

La xerrada està disponible en el canal de Youtube de la Càtedra QUAES-UPF.