Marta Barniol Xicota (Sant Cugat, 1988), farmacèutica i doctora en química mèdica per la Universitat de Barcelona, on va desenvolupar molècules petites per millorar les propietats de proteïnes de membrana i canals iònics. Un treball de “química pura i dura” que ben aviat va anar migrant cap a la química mèdica. 

No es pot negar que a la Marta la mou la inquietud i les ganes d’aprendre. Durant el seu doctorat va fer tres estades; a Regne Unit (University College London), a Estats Units (University of California San Francisco) i a un altre laboratori de Barcelona (Institut de Biologia Molecular de Barcelona) per aprendre. Sobretot de biologia molecular i cristal·lografia de proteïnes. I va seguir amb dues estades postdoctorals a Bèlgica (Universitat Catòlica de Leuven) i, de nou, als Estats Units (Stanford) que l’han dut a trobar el seu lloc, entre la química i la biomedicina, per començar el seu grup de recerca al MELIS i ensenyar als alumnes de la Facultat que “la química té moltíssimes aplicacions en biomedicina i no té perquè ser una assignatura a odiar!”. 

Apunts de química 

En la seva carrera investigadora, la Marta ha desenvolupat l’aplicació de nanodiscs lipídics (SMALPS) per aïllar proteases de membrana. “Fent servir les tècniques d’aïllament tradicionals, les proteïnes que es troben en un entorn lipídic, perden la seva activitat. En canvi, quan fem servir els nanodiscs, que són uns petits polímers, podem mantenir les proteïnes en un estat molt més semblant al natiu i podem estudiar la seva activitat biològica de manera més fidedigna”, explica.  

Per fer els seus assaigs d’activitat de proteïnes de membrana, també ha utilitzat sondes químiques, petites molècules sintètiques específiques per a una proteïna que tenen un reporter. A banda dels assaigs d’activitat, “les sondes químiques tenen moltes altres aplicacions. Permeten visualitzar una proteïna en una línia cel·lular o fer proves diagnòstiques. O, si tens un medicament que interactua amb una proteïna específica, et permeten veure quines altres proteïnes interactuen amb el medicament.”

Aquestes sondes, les ha incorporat a pèptids d’un “phage display”, una tècnica que utilitza bacteriòfags per estudiar les interaccions de les proteïnes entre elles o amb altres pèpitds o l’ADN, “connectant” fenotip i genotip. És a dir, les proteïnes d’estudi amb l’ADN que les codifica.  

El Barniol - Xicota lab

L’objectiu del seu laboratori, on ara mateix s’hi ofereix una posició per fer-hi el doctorat, és desenvolupar sondes químiques per estudiar enzims de membrana relacionats amb el metabolisme dels lípids que no estan del tot caracteritzats. 

“Sabem que alguns d’aquests enzims estan sobreexpressats en alguns tipus de càncer de mama, sobretot els que tenen un perfil més agressiu, i  es pensa que aquests enzims poden ser possibles dianes per frenar l’agressivitat d’alguns càncers de mama, perquè quan se n’ha fet un knock out, s’ha frenat la metàstasi. Però no s’ha pogut trobar una molècula que els marqui específicament ni tampoc determinar la seva activitat.”, explica.

“Prefereixo estar en un departament divers on tinc la possibilitat d'establir col·laboracions amb grups que treballin amb organoids o animals model que poden complementar la meva recerca, que no pas ser en un departament on tothom fa el mateix”

El Barniol-Xicota Lab serà un laboratori de química en un departament on hi abunda la biomedicina i les ciències de la vida. Per això el fet que el laboratori no tingui un equip de ressonància, que trobaria a qualsevol departament de química, no és un gran inconvenient. “A Barcelona hi ha altres equips que puc fer servir!”. I afegeix,  “prefereixo estar en un departament divers on tinc la possibilitat d'establir col·laboracions amb grups que treballin amb organoids o animals model que poden complementar la meva recerca, que no pas ser en un departament on tothom fa el mateix”.

Una col·laboració on creu que seran claus el servei de genòmica i proteòmica, essencials per poder fer bons assaigs per combinar les sondes químiques i el “phage display”.