La Universitat Pompeu Fabra ha culminat un procés d’anàlisi crític de l’estat de la internacionalització a la institució, però sobretot del conjunt de línies mestres per construir un model estratègic basat en els valors de la UPF i en les seves aspiracions de futur, suficientment flexible per poder adaptar-se i acompanyar el projecte global de la Universitat en els propers anys.

El document del nou model estratègic de la internacionalització de la UPF presenta un relat integral del que s’entén, des de la institució i com a comunitat, per “internacionalització”, tot destacant que és indispensable elaborar un marc conceptual a més d’un model de funcionament i gestió. Una proposta vinculada amb altres àrees i iniciatives institucionals, com el nou marc educatiu EDvolució o Planetary Wellbeing, amb els quals comparteix objectius, i que es reforcen mútuament.

“Si bé el Pla estratègic de la UPF fins al 2025 inclou la internacionalització com a eix transversal, que afecta totes les funcions de la Universitat, el procés que ens ha ocupat ha confirmat que la internacionalització és també en sí mateixa un àmbit estratègic, subjecte avui més que mai a transformacions conceptuals de gran abast: l’antic model de la diplomàcia universitària dels convenis bilaterals ha donat pas a un model de complexitat estructural molt més acusada”, explica Isabel Valverde, vicerectora per a projectes per a la internacionalització.

"Si bé el Pla estratègic de la UPF fins al 2025 inclou la internacionalització com a eix transversal, que afecta totes les funcions de la Universitat, el procés que ens ha ocupat ha confirmat que la internacionalització és també en sí mateixa un àmbit estratègic, subjecte avui més que mai a transformacions conceptuals de gran abast"

El procés de reflexió compartida, que es va iniciar el novembre de 2018, amb una conferencia del professor Francis Vérillaud, director d'Afers Internacionals de Sciences Po (París), s’ha desenvolupat a través de reunions de treball amb la Comissió de Relacions Internacionals, on hi participaven representants de tots els col·lectius de la Universitat i de tots els àmbits acadèmics, a més d’una ronda d’entrevistes i consultes a les quals es va convidar altres membres de la comunitat UPF per recollir les diferents perspectives.

Segons Isabel Valverde, “tal com s’afirma en el document estratègic, el punt de partida ha estat la convicció que convertir-se en una universitat global i genuïnament internacionalitzada no succeirà de manera espontània, sinó que requereix una voluntat explicita i compartida a tots els nivells, un esforç conscient i consistent a nivell institucional, amb un abast estratègic”.                                                                               

La vicerectora destaca que cal definir i acordar els significats de la internacionalització amb una visió integrada que permeti una acció coordinada en la qual la comunitat en el seu conjunt s'hi reconegui, situant la internacionalització al centre de la visió de la UPF com a motor per la creació de coneixement i de capital reputacional, i amb ramificacions i insercions en cadascuna de les seves missions.

El document aposta per situar la internacionalització al mateix nivell que aspectes fonamentals com la docència, la recerca o el professorat. L’objectiu és definir un marc estratègic que expressi el compromís de tota la comunitat universitària, tant del personal docent i investigador, el personal d’administració i serveis i els estudiants.

La participació en xarxes i associacions d’universitats internacionals de prestigi posiciona la UPF a escala internacional

En paral·lel a la reflexió i l’elaboració del pla d’internacionalització, aquest model estratègic s’ha anat construint a través de la participació en “iniciatives emblema” que ja estan posicionant la UPF a escala internacional, aprofitant les oportunitats que ofereix l’escena europea.

El nou mapa de l’Espai Europeu d’Educació superior i de recerca es dibuixa a través de les aliances i titulacions europees. La UPF s’ha integrat en el projecte pilot d’universitat europea EUTOPIA, amb la qual la Universitat canvia la seva escala i obre una nova via de creixement internacional i de transformació institucional, a través de l’experimentació i la innovació del model educatiu.

La UPF també ha potenciat el seu perfil europeu a través de la participació a la xarxa The Guild (formada per 21 universitats europees amb més intensitat en recerca de setze països diferents que es dedica a millorar la veu de les institucions acadèmiques, els seus investigadors i els seus estudiants en els debats europeus sobre investigació i innovació) o l’associació The Europaeum, que aplega 18 institucions liderades per la Universitat d’Oxford per dur a terme projectes d’excel·lència en el camp de les ciències socials i les humanitats.

El model estratègic s’ha anat construint a través de la participació en “iniciatives emblema” que ja estan posicionant la UPF a escala internacional, aprofitant les oportunitats que ofereix l’escena europea.

Alhora, la UPF participa activament en la nova generació de programes europeus 2021-2027, amb un Erasmus més internacional i inclusiu, en la seva promoció de la innovació docent i la digitalització, i alhora més connectat amb el programa Horitzó Europa a través de les universitats europees.

Molts dels objectius que conté el pla estratègic d’internacionalització estan totalment alineats amb el plantejament de la nova carta ECHE de la UPF (el segell de qualitat “Carta Erasmus per a l’Educació Superior” que la UPF va renovar recentment amb la màxima qualificació), que vol aprofitar les oportunitats de mobilitat i cooperació en el marc del nou programa Erasmus 2021-2027.

La “internacionalització a casa”, una experiència més inclusiva i intercultural

Segons Isabel Valverde, “la revisió dels programes internacionals de la UPF ha contribuït a superar una visió de la internacionalització centrada en la mobilitat i el model fins ara prevalent dels programes per a estrangers (Study Abroad)”. Així, la refundació dels programes també estableix els fonaments de nous projectes, on la “internacionalització a casa”, més inclusiva socialment a tots els efectes i més universal, ocupa un lloc destacat, i pensada, per exemple, per als estudiants que no poden marxar: “S'ha d'aconseguir que l’experiència a la UPF sigui internacional per defecte, independentment de si et mous o no de Barcelona”, afirma la vicerectora.

Algunes de les característiques per arribar a aquest objectiu de la internacionalització a casa són la voluntat de captar i retenir estudiants amb talent d’arreu del món, assegurar la diversitat d’estudiants per garantir una experiència internacional i plural a la Universitat, i fomentar aquesta interculturalitat als campus.

“S'ha d'aconseguir que l’experiència a la UPF sigui internacional per defecte, independentment de si et mous o no de Barcelona”

Una iniciativa que exemplifica a la perfecció aquest model és la creació del Barcelona Program for Interdisciplinary Studies (BaPIS), posat en marxa l’any 2020, una aposta per la interdisciplinarietat i la internacionalització del currículum a la UPF, dins un entorn multicultural que afavoreix el pensament crític i la curiositat com a motor del coneixement i l’aprenentatge. El BaPIS segueix el camí obert per la Barcelona International Summer School (BISS), fundada el 2018, com a programa de referència per enriquir el currículum dels estudiants de la UPF i d'altres universitats, tant nacionals com internacionals, durant l’estiu.

Un model basat en tres pilars i deu objectius estratègics

El model d’internacionalització de la UPF es basteix sobre tres pilars i es defineix a través de deu objectius, cadascun dels quals inclou diferents accions proposades per tal de portar-los a terme:

Segons Sara López, cap del Servei de Relacions Internacionals, “dins de cada pilar, potser els que comporten una càrrega més profunda de transformació, pel seu impacte en diversos nivells de la institució, siguin aquells objectius relatius a les apostes per la internacionalització a casa, a l’adaptació de l’estructura organitzativa per una governança més eficient, així com la gestió de la comunicació interna i les bones pràctiques internes per esdevenir una organització més preparada per i oberta a la internacionalització”.

Particularment en relació als estudiants, desenvolupar la internacionalització a casa significa anar més enllà del 40% de graduats que gaudeixen de les oportunitats de mobilitat per arribar al 60% restant en un clar compromís per oferir una experiència i exposició internacionals a tots els estudiants de la UPF.

Un entorn convuls que posa a prova la flexibilitat i el compromís internacional de les universitats

L’exercici de reflexió al voltant de la internacionalització de la UPF ha coincidit amb el context de noves oportunitats que ofereix l’escena europea i sobretot amb els reptes als quals ens ha enfrontat la covid-19, que ha implicat un canvi radical en les condicions de docència i recerca i ha forçat a experimentar en poc temps noves maneres de relacionar-se: l’efecte de la pandèmia ha servit per fer una reflexió sobre la internacionalització com a un fenomen generalitzat que progressa a un ritme imparable obeint a mecanismes no només acadèmics.

“Aquesta situació ha permès posar a prova la nostra capacitat per respondre i reajustar les iniciatives internacionals sense renunciar al nostre compromís amb la mobilitat i la innovació. També han fet més palesa i urgent la necessitat de coordinació i d’alineament que es defensa com objectius fonamentals del pla i que haurà d’anar assentant-se a nivell polític, acadèmic i organitzatiu en una visió integral i cohesionada de la internacionalització, que es construeix sobre les fortaleses i els èxits assolits fins ara”, afirma Isabel Valverde.

El pla va més enllà de l’esforç per replantejar els conceptes clàssics de la internacionalització, i opta per donar respostes a les necessitats i les expectatives de la UPF en l’època que s’obre en un escenari post-covid, amb una globalització hegemònica i un moment de crisi d’ordre econòmic, climàtic i social en tot el planeta

Així, segons la vicerectora, el pla va més enllà de l’esforç per replantejar els conceptes clàssics de la internacionalització, i opta per donar respostes a les necessitats i les expectatives de la UPF en l’època que s’obre en un escenari post-covid, amb una globalització hegemònica i un moment de crisi d’ordre econòmic, climàtic i social en tot el planeta. “El procés s’ha demostrat, no només una deliberació necessària a nivell intern per consensuar plantejaments, sinó també una reflexió ineludible per situar la UPF en una posició d’avantatge en l’actual entorn que s’està definint”, conclou Isabel Valverde.