La ventriculomegàlia es una afecció que es presenta en 0,3 - 1,5 vegades en cada 1.000 recent nascuts i significa l’augment de la mida d’un dels dos ventricles laterals, unes cavitats localitzades a l’interior de cadascun dels hemisferis cerebrals, lloc on s’origina el líquid cefaloraquidi que protegeix el sistema nerviós central: el cervell i la medul·la espinal.

Hi ha certa relació entre el grau de dilatació dels ventricles laterals amb el desenvolupament del sistema nerviós central i l’aparició d’alteracions neurològiques a llarg termini. Una recerca ha tingut com a objectiu principal l’estudi de la ventriculomegàlia aïllada no severa i la seva relació amb el plegament cortical cerebral i els resultats s’han publicat en accés obert el 28 de gener en l’edició en línia de la revista NeuroImage: Clinical.

L’estudi del cervell mitjançant tècniques d’imatge juga un paper crucial a l'hora d'entendre les anomalies cerebrals i el diagnòstic precoç. És molt important estudiar les anomalies cerebrals en l'úter i l'avaluació de les desviacions en cas d’un mal desenvolupament. En aquest treball es van utilitzar imatges de ressonància magnètica cerebral a partir de 23 fetus humans amb diagnòstic de ventriculomegàlia aïllada no severa i 25 controls sans, entre les 26 i 29 setmanes de gestació per identificar desviacions del plegament de l’escorça cerebral relacionades amb la ventriculomegàlia i el desenvolupament neurològic.

Els resultats del treball indiquen que hi ha un plegament cortical disminuït en els fetus que presenten ventriculomegàlia. Més concretament, una disminució del plegament significativa en la insula, part posterior del lòbul temporal i del lòbul occipital. Com és sabut que hi ha un risc de deteriorament neurològic alt en els fetus que presenten ventriculomegàlia, una afecció que pot estar relacionada amb altres processos de desenvolupament neurològic, d’aquest estudi es desprèn que les regions corticals amb plegament alterat podrien constituir possibles bons biomarcadors per al pronòstic d’alteracions neurològiques i que la ventriculomegàlia és un indicador del desenvolupament cortical alterat.

Són autors d’aquest estudi membres de la Universitat Pompeu Fabra vinculats al Grup d’Investigació SIMBIOsys (Simulation, Imaging and Modelling for Biomedical Systems) de BCN MedTech, entre els quals hi ha Miguel Ángel González Ballester, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i director del grup, conjuntament amb Gemma Piella, Oualid M. Benkarim i Gerard Sanroma, que han dut a terme la recerca amb Eduard Gratacós, Elisenda Eixarch i Nadine Hahner, investigadors de l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i membres de la xarxa en malalties rares CIBER-ER.

Treball de referència:

Oualid M. Benkarim, Nadine Hahner, Gemma Piella, Eduard Gratacós, Miguel Ángel González Ballester, Elisenda Eixarch, Gerard Sanroma (2018), “Cortical folding alterations in fetuses with isolated non-severe ventriculomegaly”, Neuroimage:Clinical, Volume 18, pp. 103–114. https://doi.org/10.1016/j.nicl.2018.01.006. Accés obert. 

Imatge, Figura 2 de l'article: Fetal brain MRI segmentation: 26.4 GW-old fetus with right INSVM (A) and corresponding segmentation (B), with different labels for left and right WM, cortex and lateral ventricles