Article publicat a El País l'1 d'octubre de 2022

Vladímir Putin no desafia les regles de la tradició política russa, més aviat les segueix, com els “grans” líders de la història del seu país, que deixaven enrere anys o dècades de guerres i moltes morts, fins i tot dels seus propis fills, amb l'objectiu de veure expandides les fronteres del seu imperi per garantir-se un lloc destacat a les enciclopèdies universals. És, sobretot, amb Ivan el Terrible i l'ascens de Moscovia (segle XVI) que s'institueixen diverses característiques de la manera de governar presents fins a l'actualitat: la centralització del poder, el control de l'esfera eclesiàstica, l'expansió territorial i una altra de les contradiccions típicament russes, reflectides plenament en la seva relació amb el món estranger: proclamar, a la teoria, un camí democràtic, dirigit a l'obertura del país, però mantenir-se en realitat molt aferrat a la tradició i al despotisme. Si s'hi ajunta una profunda irracionalitat i una actitud messiànica, on el líder polític actua com si tingués la veritat al seu costat, es pot entendre que no és fàcil de preveure, i no només d'entendre, quin rumb pot seguir la desastrosa guerra que Rússia exerceix a Ucraïna. "Si em consideren cruel, seré terrible", diuen que va exclamar l'esmentat tsar, que justificava el seu dret a la crueltat ia l'autocràcia (samodrzhstvo) amb la teoria que ell era el líder d'un poble elegit que s'havia de confrontar amb els incrèduls . La guerra que Ivan va emprendre contra Livonia es va allargar durant 25 anys i va suposar l'afebliment de Rússia i un caos interior, a banda d'un conflicte militar i ideològic amb l'Europa occidental. Però alhora que va perdre al Nord molts territoris guanyats 20 anys abans, aquest tsar va aconseguir arribar amb el seu exèrcit fins a Kazan, obrint el camí cap a Àsia. Actualment, Rússia és el país més extens del continent asiàtic.

[Seguir llegint]