Article publicat a El Punt Avui el 25 de setembre de 2022

Resulta difícil analitzar amb la fredor que requereix l’objectivitat de l’anàlisi econòmica la notícia que el govern d’Andalusia renuncia a un centenar de milions d’euros i s’apunta a l’abolició fàctica de l’impost de patrimoni. Deixaré aquí els comentaris que mereix la barra amb què el seu president s’ha referit als catalans i que haurien causat escàndol si fos Catalunya qui els hagués fet.

Però voldria remarcar algunes coses. Es refereixen simplement a l’impost, i per tant són aplicables també als abolicionistes locals d’aquest impost. Efectivament, si es comencés de zero, gravar el patrimoni no és la millor opció possible: suposa una imposició reiterada sobre l’estalvi i com a tal el penalitza. Però mai els sistemes fiscals comencen de zero i la teoria de la imposició òptima en certes circumstàncies ho aconsella. Però és que partim d’una insuficiència manifesta de recursos públics.

[Seguir llegint]