Vés enrere La igualtat no és cosa de temps. Ester Oliveras

La igualtat no és cosa de temps. Ester Oliveras

Ester Oliveras, professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF.
20.11.2020

 

Fa 10 dies que vaig començar a treballar gratis. Les dones treballen 51 dies sense remunerar en relació als homes. El 2006 va ser a partir del 8 de novembre i, el 2020, és des de l'11 de novembre. Per a aquelles persones que argumenten que la igualtat és cosa de temps, fem els càlculs: 3 dies a 15 anys, igualtat per a l'any 2275.

Les estadístiques també mostren que, a menor formació, més bretxa salarial, i que aquesta descendeix, però no desapareix amb nivells educatius més alts, de manera que es podria desprendre que el remei és més educació per a les dones. Doncs benvinguda és l'educació, però homes i dones tenen dret a cobrar el mateix, en la mateixa categoria, sense importar el nivell educatiu. Faltaria més. En nivells més elevats, hi ha menor bretxa salarial, però la discriminació continua existint, més subtil i subterrània. Les dones tendeixen a fer-se càrrec de més tasques de poca visibilitat o "encàrrecs enverinats" amb poc suport, dels quals és impossible sortir amb èxit. I això afecta la seva progressió professional i l'accés a càrrecs superiors.

El 2006 va ser a partir del 8 de novembre i, el 2020, és des de l'11 de novembre. Per a aquelles persones que argumenten que la igualtat és cosa de temps, fem els càlculs: 3 dies a 15 anys, igualtat per a l'any 2275.

L'educació veritablement necessària és una educació transversal de gènere, per a tots i totes. Formar persones responsables que puguin reconèixer el biaix cognitiu a que molts -homes i dones- tendim de manera inconscient, el que fa que "el que diu o produeix" una dona tendeixi a valer menys. Moltes generacions d'homes han sortit amb avantatge i, des d'una posició d'alçada, guanyada amb petits i grans privilegis basats exclusivament en el seu sexe i no en una intel·ligència o talent extraordinaris, es permeten dir que les accions positives no tenen sentit. Que la que val, val, i la que no, que millori. Quant cinisme.

Però aquestes estadístiques són només un revers de la moneda. L'esfera pública. I no hi ha cara sense creu. Esfera pública i esfera privada. Mirem com es reparteix la feina a casa, qui assumeix més tasques de la llar? Qui assumeix la major càrrega durant la maternitat i la criança? Qui té més cura de la gent gran? El que podem anomenar el "no treball". Les estadístiques d'usos del temps indiquen que la càrrega recau en major proporció sobre les dones. L'Organització Mundial del Treball calcula que les dones en el món treballen 4 hores i 25 minuts al dia en tasques no reconegudes com a treball, mentre que els homes ho fan 1 hora i 23 minuts. L'enquesta sobre usos del temps durant el confinament del Centre d'Estudis d'Opinió també va posar de rellevància el repartiment desigual de la feina de cures. En un altre article, Kyle Myers i altres autors mostren com les dones científiques, amb nens i nenes a càrrec, han pogut dedicar molt menys treball a la investigació comparat amb els seus companys homes. Això té efectes, a mig i llarg termini, en promocions i en accés a finançament.

L'Organització Mundial del Treball calcula que les dones en el món treballen 4 hores i 25 minuts al dia en tasques no reconegudes com a treball, mentre que els homes ho fan 1 hora i 23 minuts.

Davant d'aquesta situació hi ha dues solucions: o es reparteix el pes del "no treball" a parts iguals, o es comencen a equiparar el "treball" i el "no-treball". Repartir el "no treball" es basa en potenciar la coresponsabilitat d'homes i dones davant la cura. La dificultat d'aquesta solució és que es tracta d'un valor, pel que és difícil d'imposar. Requereix de molta educació i sensibilització. Certament, les polítiques de conciliació poden ajudar, però si són només les dones les que s'acullen a elles, es perpetua el patró. L'altra opció, valorar el "no-treball" o les activitats de l'esfera privada, és un dels postulats de l'economia feminista i implica donar un tomb al marc econòmic actual basat en que el que afegeix valor econòmic és només el que suposa un intercanvi monetari. Podem imaginar una societat en la que tingués valor la cura de les persones i que la feina fos només el mitjà per aconseguir-ho? Jo no. És el que té haver-se educat en una economia basada en valors androcentristes.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact