Vés enrere Marc Balcells: "En els delictes vinculats al patrimoni cultural, la prioritat de la policia és recuperar la peça, més que atrapar el delinqüent"

Marc Balcells: "En els delictes vinculats al patrimoni cultural, la prioritat de la policia és recuperar la peça, més que atrapar el delinqüent"

El professor de Criminologia i Dret Penal de la UOC, alumni de la UPF i professor associat del Departament de Dret de la Universitat durant vuit anys, ha impartit la lliçó "De Barcelona al món, de la delinqüència contra el patrimoni cultural a la delinqüència transnacional", que ha obert el curs 2022-2023 del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció.

05.10.2022

Imatge inicial

El curs 2022-2023 del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció de la Facultat de Dret de la UPF s’ha obert amb la lliçó "De Barcelona al món, de la delinqüència contra el patrimoni cultural a la delinqüència transnacional", impartida per Marc Balcells, professor de Criminologia i Dret Penal de la UOC, antic alumne de la UPF i professor associat (2015-2022) del Departament de Dret de la Universitat.

David Felip: "És un moment de retrobament, senyal de normalitat, i sobretot me n’alegro pels estudiants, que són els que han tingut més problemes de cohesió i falta de contacte durant aquest període”.

En l’acte inaugural, que ha tingut lloc el 5 d’octubre, al migdia, a la sala de graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella, Marc Balcells ha compartit la taula amb David Felip, professor de Dret Penal del Departament de Dret, vicedegà i director dels Estudis de Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció, que ha excusat l’absència d’Anna Caballé, degana de la Facultat.

David Felip ha fet l'obertura de l'acteDavid Felip, en les seves paraules d’obertura, ha emfasitzat que estàvem davant un acte especial: “Recuperem els actes inaugurals presencials, després d’una interrupció de tres anys provocada per la pandèmia. És un moment de retrobament, senyal de normalitat, i sobretot me n’alegro pels estudiants, que són els que han tingut més problemes de cohesió i falta de contacte durant aquest període”.

En la seva presentació del ponent, ha destacat que Marc Balcells té una extensa formació, amb tres graus (Dret, per la UPF; Criminologia; per la UAB; i Ciències Humanes, per la UOC), dos màsters (en Criminologia i Ciències Penals per la UPF i en Justícia Criminal pel Joy Jay College of Criminal Justice de Nova York) i un doctorat, d’aquest mateix àmbit, pel Graduate Center de la City University de Nova York. “El Marc, durant els anys que ha estat a la UPF com a professor associat (tot i que continuarà col·laborant amb nosaltres), ha destacat pel seu compromís amb els estudiants. S’ha volgut dedicar a la recerca i la docència, i sens dubte el mou una gran passió per la criminologia”.

Els estudiants han omplert la sala de graus Albert Calsamlglia per escoltar la lliçóAl principi de la seva lliçó, Marc Balcells ha.explicat que ell, en totes les assignatures que imparteix, els dona un angle transnacional, que acostuma a ser minoritari. “Falta fer molta recerca pel que fa a la delinqüència organitzada transnacional (que implica més d’un estat). És un àmbit en què les dades solen estar en mans de la policia, i és complicat”, ha confessat.

Tot i això, ell s’ha especialitzat en aquesta temàtica, concretament en la delinqüència en el patrimoni cultural, i a més, ha fet recerca a la part més complicada de la cadena, anant a buscar l’origen, on hi ha l’oferta, amb entrevistes a persones que es dediquen a cometre aquests delictes: “Aquest tema em fascina, perquè està molt poc estudiat”.

“El que sí que és nou és la sofisticació d’aquesta tipologia delictiva, amb l’ús de noves tecnologies, com internet, o les piconadores”

Ha recordat que els delictes contra el patrimoni cultural venen de lluny (“a l’antiga Grècia o a Roma ja existien els lladres de tombes”), però tot i que el modus operandi dels delinqüents no ha variat durant centenars d’anys, darrerament sí que hi ha hagut un canvi important: “El que sí que és nou és la sofisticació d’aquesta tipologia delictiva, amb l’ús de noves tecnologies, com internet, o les piconadores”.

Segons el ponent, aquest tipus de delinqüència afecta tant les comunitats a les quals se saqueja el seu patrimoni cultural (amb components religiosos i sociològics), com als científics, ja que es troben, per exemple, amb tombes insegures, desposseïdes de tots els objectes de valor.

Marc Balcells ha explicat que hi ha un auge de la criminologia amb un patró “sud-nord”: els robatoris es cometen a països de l’Orient Mitjà, Amèrica Llatina, el sud-est asiàtic, etc. Mols cops, els delinqüents aprofiten les dictadures, les guerres, que faciliten la sortida del patrimoni cultural, a canvi de beneficis elevats. El destí final del material: els grans hubs, situats sobretot a Europa (com ara Brussel·les, Anglaterra o París).

"El gran avantatge d’aquesta delinqüència és que hi ha un profit econòmic brutal, amb uns beneficis altíssims pels costos econòmics que comporta”

“El gran avantatge d’aquesta delinqüència és que hi ha un profit econòmic brutal, amb uns beneficis altíssims pels costos econòmics que comporta”, ha reflexionat. A més, ha apuntat que la principal prioritat de les forces policials no és lliurar els delinqüents al sistema penal i processar-los, sinó que és recuperar les peces. “Només cal veure la poca gent que hi ha dins el sistema penitenciari que hagi comès aquest tipus de delictes”. En cas de ser atrapats, els delinqüents solen afrontar càstigs lleus, i això els dona molta tranquil·litat.

Un procés delictiu dividit en diverses fases

Marc Balcells ha repassat les diferents fases per les quals transita aquest material, que serà obtingut i extret com a patrimoni cultural, i acabarà comprat com a art, en un procés blanquejador. “Aquí no estem parlant de mercat negre, sinó gris”, ha puntualitzat.

La primera fase és la de l’oferta, en l’origen: si és un bé conegut (catalogat, en un registre oficial) serà un robatori, i si és un bé no conegut, un saqueig. “Molta gent ho ha de fer per subsistència familiar, és el seu modus vivendi”, ha explicat.

"Aquest material serà obtingut i extret com a patrimoni cultural, i acabarà comprat com a art"

Marc Balcells en un moment de la seva lliçóUna segona fase és la del “Middle man”, una zona de trànsit, en què s’ha de facilitar la circulació de les peces. Aquí hi ha un tema de permisos, falsificació de documents, etc. “En aquests processos inicials hi ha molt poques dones. Conforme anem avançant cap a les fases finals de destí, en trobem més”, ha apuntat el ponent, que ha explicat que fins i tot es poden arribar a trossejar les peces per poder obtenir més beneficis.

Finalment, el bé espoliat arriba al seu destí: “Hi ha un pes del diner i del poder important. La gent rica compra art, una peça és per una col·lecció determinada, és un bé únic que puja de valor, i que comporta un guany assegurat. S’ entra en un procés en què les peces s’incorporen a la propietat dels particulars o institucions, es fan circular i es van blanquejant”. I ha afegit: “Trobar peces per internet i a les xarxes socials és fàcil”.

A la darrera part de la seva lliçó, Marc Balcells, a partir de la seva experiència, ha animat els estudiants a fer recerca en aquest camp, i a incorporar experiències a la seva trajectòria. “Quan vaig començar a estudiar Dret a la UPF, el 1997, quan la facultat es trobava a l’Estació de França, poc m’imaginava que ara estaria parlant de delinqüència transnacional davant de tots vosaltres”… “Us desitjo molta sort”.

Després d’un torn de preguntes del públic assistent, David Felip ha donat per inaugurat el curs acadèmic 2022-2023 del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció de la UPF.

>Àlbum de la lliçó inaugural publicat a Flickr

Inaguruació del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció 2022-2023

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació