Vés enrere Un sistema d’escaneig làser remot permet descobrir xarxes de poblats a l’Amazònia des de l’aire

Un sistema d’escaneig làser remot permet descobrir xarxes de poblats a l’Amazònia des de l’aire

La troballa, publicada al Journal of Computer Applications in Archeology, ha anat a càrrec d'un equip internacional d'arqueòlegs, entre els quals Jonas Gregorio de Souza, investigador Marie Curie del Departament d'Humanitats de la UPF.
20.01.2021

Imatge inicial

Un grup d’arqueòlegs vinculats a sis institucions pertanyents a la Gran Bretanya, Brasil i Espanya, entre les quals la UPF, han descobert, mitjançant escàners làser remots instal·lats en helicòpters, un conjunt de poblats antics (Mound Villages) disposats en forma de rellotge sota la vegetació de la zona meridional de l’Amazònia.

Les troballes, datades dels segles XI al XVII d.C. i publicades el desembre passat a la revista Journal of Computer Applications in Archaeology, van ser possibles gràcies a la tecnologia d’escaneig LIDAR, la mateixa tècnica de detecció de profunditat de llarga distància que es troba en els cotxes autònoms i en els iPhones més moderns.

“He participat en les excavacions en els diversos llocs arqueològics i, abans de la feina de camp, en el procés d'identificació de llocs per imatges de satèl·lit", explica Jonas Gregorio de Souza.

Segons José Iriarte, investigador de la Universitat d’Exeter (Regne Unit) i primer autor de l’article, “LIDAR ens ha permès detectar aquests poblats i les seves característiques, així com les carreteres que els uneixen, fet que abans no era possible, perquè la majoria no són visibles a partir de les millors dades satel·litals disponibles”.

En lloc d’analitzar cada monticle per separat, com va succeir en el passat, els investigadors van poder veure els dissenys de pobles sencers i les connexions entre ells a través d'un sensor LIDAR RIEGL VUX-1 UAV, integrat en un helicòpter MD 500, que va monitoritzar el bosc des d’una visió aèria.

Els escanejos van mostrar com els llogarets, construïts entre els anys 1000 i 1650 d.C. I situats al sector sud-est de l’estat d’Acre al Brasil, es van organitzar per representar models socials molt específics, sense una jerarquia clara. "La distribució espacial uniforme dels llogarets en els monticles, com moltes aldees d'anells contemporanis del Neotròpic, probablement eren representacions físiques del cosmos dels nadius americans", afirmen els investigadors.

Una estructura d’aldees amb diferents formes connectades per carreteres

Els arqueòlegs van trobar entre 3 i 32 monticles en cada lloc arqueològic (dedicats a habitatges o cementiris, entre altres funcions per determinar en recerques futures), amb una alçada de tres metres en alguns casos, i que s'estenien fins a vint metres de longitud. LIDAR també va descobrir carreteres secundàries i vies principals enfonsades, llargues i amb grans ribes, que irradiaven des de les aldees dels monticles com raigs de sol o com les manetes d'un rellotge.

En total, els arqueòlegs van estudiar unes 36 aldees, algunes a tan sols 2,5 quilòmetres de distància entre elles. A més de llogarets en formes circulars i el·líptiques, els investigadors també els van trobar disposats en forma més rectangular.

La participació de la UPF en la recerca

Jonas Gregorio de Souza, investigador Marie Curie i membre del Grup de Recerca CaSEs del Departament d’Humanitats de la UPF, coautor de l’article, explica el seu paper en la recerca: “He participat en les excavacions en els diversos llocs arqueològics i, abans de la feina de camp, en el procés d'identificació de llocs per imatges de satèl·lit. També he pres part en el desenvolupament dels models estadístics que demostren la regularitat de la distribució dels llogarets amb monticles i dels camins que les connecten”, detalla.

Sobre la rellevància d’aquestes troballes, l’investigador de la UPF destaca que “la importància de la descoberta està en el fet que es creia que aquesta era una regió de bosc poc explotada, amb la presència de petites poblacions, però ara sabem que estava densament ocupada abans del contacte amb els europeus, amb múltiples poblats connectats uns als altres per camins rectes, en un veritable sistema regional. Existeixen sistemes semblants en altres parts de l’Amazònia, però no eren coneguts a la regió on treballem, que es pensava que durant segles havia estat escassament habitada”.

Les sis institucions participants en aquesta recerca han estat les universitats d’Exeter (Gran Bretanya), Federal de Pará i Federal d’Acre (ambdues de Brasil) i Pompeu Fabra, a més del National Institute for Space Research i l’Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional del Brasil.

Article de referència:

Iriarte, J., Robinson, M., de Souza, J., Damasceno, A., da Silva, F., Nakahara, F., Ranzi, A. and Aragao, L., 2020. “Geometry by Design: Contribution of Lidar to the Understanding of Settlement Patterns of the Mound Villages in SW Amazonia”. Journal of Computer Applications in Archaeology, 3(1), pp.151–169.
DOI: http://doi.org/10.5334/jcaa.45

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact