El Voluntariat Lingüístic universitari
Abstract
La present intervenció es proposa exposar breument com es va iniciar a les universitats de Catalunya el que s'ha denominat "voluntariat lingüístic", i com s'ha plasmat i ha anat evolucionant aquesta iniciativa en les diverses universitats i, molt especialment, en el cas de la Universitat Pompeu Fabra, en vista de l'evolució sociolingüística i de la creixent internacionalització que s'ha produït en els darrers anys.
Afavorir una acollida immediata i amable des de l'arribada dels estudiants d'intercanvi a la Universitat té sens dubte efectes beneficiosos per a aquests estudiants, que se senten atesos i informats i que poden conèixer amb l'ajut d'estudiants locals els aspectes més diversos de la llengua, la cultura i la societat catalanes; al mateix temps, però, no hi ha dubte que això també redunda en benefici de la mateixa Universitat, del procés de normalització lingüística i d'una més bona convivència entre locals i forans -i també, d'altra banda, i és un aspecte important, de la multilingüització i internacionalització dels estudiants catalans-, en la mesura que la informació i l'acollida que es dóna sobre el terreny, juntament amb la informació prèvia sobre aspectes lingüístics que aquests estudiants han rebut i els cursos gratuïts de català que se'ls ofereix des que arriben, contribueixen a desactivar certs prejudicis i percepcions poc o gens favorables a les llengües i cultures menys difoses i ajuden d'aquesta manera a evitar o a mitigar la formació de guetos d'erasmus, generalment impermeables o com a mínim indiferents a la realitat del país que els acull durant un temps.
Orígens i justificació
Durant la segona meitat de la dècada dels noranta es van anar creant, primer a la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1995, i posteriorment en diverses universitats de l'àmbit lingüístic català, els anomenats voluntaris lingüístics, l'objectiu inicial dels quals era impulsar el procés de normalització lingüística de la llengua catalana a partir d'accions i campanyes de sensibilització adreçades al conjunt de la comunitat universitària, a fi de consolidar i de fer avançar la presència de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida universitària, i especialment a la docència. Es van fer obres de teatre sobre qüestions lingüístiques, seminaris sobre drets lingüístics, campanyes de sensibilització, cursos de formació de voluntaris lingüístics... Ja feia bastants anys que s'havia restaurat la democràcia, i els processos de normalització lingüística iniciats a les universitats havien començat a donar fruit, però s'havien de consolidar els èxits obtinguts i guanyar nous espais per a l'ús de la llengua catalana.
No obstant això, va ser precisament en aquells anys quan va es començar a generalitzar i a intensificar progressivament la presència d'estudiants d'intercanvi a la universitats catalanes, estudiants que desconeixien en la pràctica totalitat no solament la llengua pròpia de Catalunya, i per tant de les seves universitats, sinó també, en molts casos, fins i tot el simple fet que a Catalunya es pogués parlar com a llengua corrent i habitual cap altra llengua que no fos el castellà. Això era sovint motiu de queixa dels estudiants d'intercanvi, que deien que no havien estat informats degudament sobre la realitat lingüística de la universitat, i també, en no poques ocasions, de debats acalorats i discussions entre els mateixos estudiants del país, quan a l'inici del curs un dels estudiants estrangers aixecava la mà per sol·licitar el canvi de llengua al castellà. Entre els estudiants locals, hi havia, òbviament, els partidaris que el professor canviés de llengua, per allò de l'"educació", que el castellà "el sabem tots", etc.; i, d'altra banda, els qui consideraven que no havien de renunciar al dret de rebre l'ensenyament en la llengua pròpia del país. Amb tot, pel que sabem, majoritàriament -tot i que no sempre, cal dir-ho- el professor optava per canviar de llengua.
Així doncs, la presència d'estudiants estrangers a les aules, que fins a aquell moment no passava de ser una anècdota més o menys aïllada i dispersa, va anar adquirint durant la segona meitat de la dècada del 1990 una dimensió que començava a ser inquietant des de molts punts de vista, en la mesura que començava a crear distorsió en els usos lingüístics establerts en les universitats i provocava certa tensió i malestar a les aules davant el canvi de llengua del professor a causa de la presència d'estudiants estrangers que deien que no entenien el català, i que es queixaven fins i tot de no haver estat degudament informats sobre la realitat lingüística de la universitat que els acollia. Aquest malestar va saltar en moltes ocasions a la premsa, especialment en la secció de cartes al director, des d'on alumnes conscients i convençuts del seu dret a cursar els estudis en català a Catalunya es queixaven d'una situació que conduïa en massa freqüència al canvi de llengua del professor, sempre en detriment de la docència en català. La campanya de denúncia d'aquesta situació de suposada renúncia lingüística a les universitats es va traduir també a vegades en forma d'articles d'opinió, que en no poques ocasions apuntava molt directament la Universitat Pompeu Fabra, probablement perquè havia estat creada en una data llavors tan recent com el 1990 pel Govern de la Generalitat i de la qual precisament per aquest motiu, i també perquè portava el nom del nostre lingüista més insigne, se n'esperava uns índexs de normalització lingüística més elevats, així com una actitud més decidida en la matèria.
Les següents xifres i percentatges d'alguns indicadors d'internacionalització de la Universitat Pompeu Fabra, ens mostren no només l'evolució d'aquesta sinó, a més a més, ens diuen fins a quin punt aquesta es dóna, essent ja la universitat de tot l'Estat espanyol que registra una percentatge més gran d'estudiants d'intercanvi.
EVOLUCIÓ DE LA MOBILITAT D'ESTUDIANTS DE PRIMER I SEGON CICLE A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA
|
Curs |
Estudiants de la UPF en mobilitat |
Estudiants en mobilitat a la UPF |
|
2001-2002 |
400 |
355 |
|
2002-2003 |
433 |
405 (+14%) |
|
2003-2004 |
471 |
643 (+59%) |
|
2004-2005 |
462 |
1172 (+82%) |
|
2005-2006 |
488 |
1203 (+2,6%) |
|
2006-2007 |
476 |
1079 (-10,3%) |
|
2007-2008 |
426 |
1417 (+31,3%) |
|
2008-2009 |
477 |
1348 (-4,8%) |
|
2009-2010 |
480 |
1373 (+1,85%) |
|
2010-2011 |
614 |
1440 (+4,8%; +305% acumulat) |
INDICADORS DE MOBILITAT PER AL CURS 2009-2010
Estudiants en mobilitat de la UPF: 614
Total d'estudiants de la UPF: 8836
Percentatge de mobilitat: 6,95%
Estudiants internacionals i de la resta de l'Estat en mobilitat: 1440
Total d'estudiants de la UPF: 8836
Percentatge de mobilitat: 16,30%
ALTRES DADES D'INTERNACIONALITZACIÓ
La tan proclamada i necessària internacionalització de les nostres universitats, era ja, doncs, un fet palpable -i des de llavors, com acabem de comentar, ha seguit incrementant-se, a més, amb una gran intensitat-, i havia generat o destapat un problema que s'havia de resoldre, abans no arribés un dia que amb la simple presència d'un únic estudiant estranger en cada aula universitària -hipòtesi certament catastrofista, però no tan remota- s'extingís de sobte la docència universitària en llengua catalana.
Per tant, el problema era i continua sent exactament com conciliar la necessària i imparable internacionalització de la universitat amb la no menys necessària preservació de la identitat pròpia i amb el manteniment del català com a llengua pròpia i majoritària de la docència. Cal recordar, en aquest sentit, que fa quinze anys els percentatges de docència en català en els centres de primer i segon cicle se situava en el conjunt del sistema universitari català en aproximadament una mitjana del 70%. Doncs bé, per tenir certes garanties d'èxit es va considerar que el problema s'havia d'abordar des d'una triple perspectiva: la perspectiva de la informació, la perspectiva de la formació i la perspectiva de la dinamització:
• Abordar el programa des de la perspectiva de la informació significa informar degudament, especialment els estudiants d'intercanvi, sobre la realitat sociolingüística del país i de la universitat en general, ja des d'abans d'arribar a la Universitat, i també proporcionar-los, a través dels coordinadors d'intercanvi, informació concreta sobre la llengua en què s'imparteix cada assignatura (una mena de "mapa lingüístic" de la docència) a què poden voler matricular-se, perquè decideixin amb coneixement de causa i actuïn en conseqüència. Resulta raonable pensar, en aquest sentit, que ningú no admetria, per exemple, que un estudiant catalanoparlant o castellanoparlant que assistís a una classe en anglès coneixent aquesta circumstància prèviament, el primer dia de classe aixequés la mà i digués que no entén l'anglès i demanés al professor que impartís la classe en català; si això ningú no es consideraria acceptable, tampoc, hauria d'ocórrer per a un estudiant de fora que, havent estat informat que una classe s'imparteix en català, o en castellà o en la llengua que sigui; que disposa de cursos gratuïts de català i que disposa d'un programa d'acollida i d'una borsa d'intercanvi de conversa amb estudiants catalans, aixequés la mà i demanés al professor que es passés al castellà, tal com tristament passa cada curs -actualment en menor mesura, però continua passant- a les aules de les universitats catalanes. Amb tot, no n'hi ha prou amb informar únicament als estudiants d'intercanvi, sinó que també és necessari proporcionar tota la informació rellevant i un suport institucional més gran al professorat, perquè sàpiga com actuar en aquestes circumstàncies de petició de canvi d'idioma, i també que tothom -estudiants locals, estudiants estrangers i professorat- sàpiga no solament el que ha de saber, sinó també les coses de què s'ha informat els altres col·lectius. D'aquesta manera ningú no podria jugar la carta del "és que jo no sabia que aquesta classe era en català...", "és que no sé on o com aprendre català...", i per tant davant qualsevol petició de canvi de llengua l'actitud del professor i de la resta d'estudiants hauria de ser significativament diferent.
La informació és, doncs, el pas previ per avançar cap a la desactivació del possible conflicte i per mantenir els nivells d'usos de la llengua pròpia aconseguits després de tants anys d'esforç normalitzador. Per desgràcia, però, aquest és un dels aspectes en què costa més avançar en algunes universitats, a causa de velles inèrcies i de la visió -esbiaixada d'acord amb els mateixos índexs d'internacionalització de la UPF- segons la qual posar totes les cartes sobre la taula en qüestió de llengües equival a perdre estudiants internacionals i de la resta de l'Estat, amb tot el que això comporta.
• En segon lloc, abordar el problema des de la perspectiva de la formació significa oferir cursos gratuïts de llengua catalana a tots els estudiants procedents de fora de Catalunya que ho vulguin, i també formació en altres llegües per al conjunt de la comunitat universitària, si el que es vol és avançar cap al multilingüisme. L'objectiu seria aconseguir una comunitat universitària en què tots els membres, i especialment els estudiants i el professorat, tinguessin com a mínim coneixement actiu de català, de castellà o d'anglès, però coneixement passiu de totes tres llengües, amb la qual cosa tothom podria usar la llengua que volgués sense obligar a ningú a canviar d'idioma. En aquest àmbit d'oferta de cursos de català per al conjunt dels estudiants d'intercanvi (erasmus/sèneca, de conveni bilateral, de tercer cicle...), totes les universitats catalanes responen al nivell que correspon, en gran part gràcies als ajuts per a cursos de català que ofereix anualment el Departament encarregat d'Universitats de la Generalitat.
• I finalment, abordar el problema des de la perspectiva de la dinamització significa prestar atenció sobre el terreny als estudiants de fora, garantir que saben tot el que han de saber sobre el país, sobre la llengua, sobre la cultura; afavorir el contacte amb els estudiants catalans, i facilitar l'intercanvi personal, cultural i lingüístic amb ells, amb la finalitat que coneguin el país d'acollida, encara que sigui per poc temps, "en versió original" o de la manera apropiada, és a dir, mantenint-los en contacte amb la realitat autòctona i allunyats per tant de certs tòpics de sol, platja, toros, etc., que continuen circulant encara. També en aquest punt s'ha de dir que el conjunt de les universitats catalanes treballen en la línia adequada, a través dels programes de voluntariat lingüístic respectius que es gestionen des dels serveis lingüístics.
A la Universitat Pompeu Fabra es treballa des de fa temps en aquesta triple direcció, de manera que s'informa degudament del fet lingüístic als estudiants d'intercanvi -es publica el "mapa lingüístic" de la docència amb la finalitat que els estudiants de fora de Catalunya puguin elegir assignatures en funció dels interessos però tenint en compte també els seus coneixements lingüístics-, es programa una àmplia oferta de cursos de català per als estudiants estrangers en el seu conjunt, i es desenvolupa un programa de voluntariat lingüístic per dinamitzar tota aquesta qüestió.
El programa de Voluntariat Lingüístic de la UPF
Des del convenciment, doncs, que una política activa en aquest triple eix d'acció -la informació, la formació i la dinamització- tancaria el cercle i permetria posar les bases de la conciliació de mobilitat i identitat, i desactivar en gran mesura el potencial conflicte lingüístic a les aules que suscita sempre una petició de canvi d'idioma, la Universitat Pompeu Fabra es va posar en marxa, i el 8 de març del 2000 la Junta de Govern aprovava el reglament "Regulació i fonament de l'ús del català a la Universitat Pompeu Fabra", en què s'estableix, entre moltes altres coses, el següent:
• que el català és la llengua pròpia i oficial de la UPF, i per tant la llengua que s'ha d'usar de manera preferent en tots els àmbits de la Universitat (article 2);
• que el català és el vehicle d'expressió normal de les activitats docents de la Universitat, per bé que el professorat i els estudiants tenen dret a expressar-se en cada cas, oralment o per escrit, en la llengua oficial -català o castellà- que prefereixin (article 21);
• que, amb la finalitat que l'assistència a classe dels alumnes procedents de fora de l'àmbit lingüístic català no comporti alteracions de l'ús del català en la docència, la Universitat informarà prèviament a aquests estudiants de l'ús de les llengües en la docència, amb tots els mitjans a l'abast, electrònics o escrits, i informarà prèviament, així mateix, sobre l'oferta de cursos de llengua catalana que la Universitat ofereix específicament per a aquest col·lectiu d'estudiants (article 22);
• i, finalment, aquest reglament estableix que la UPF promourà la creació del programa de Voluntariat Lingüístic, amb la participació dels diferents col·lectius que conformen la comunitat universitària, perquè actuï com a xarxa de suport lingüístic i d'integració a la cultura catalana dels estudiants procedents de fora de l'àmbit lingüístic català (article 22).
Posteriorment, en el mandat ja del rectorat actual, s'ha creat un nou Vicerectorat de Promoció Lingüística, que s'ha fixat com a objectius principals, tal com quedà reflectit en el Pla Director corresponent al període 2006-2009, reforçar el català en el marc d'una universitat multilingüe, sobre la base del triple eix citat: maximitzar la informació que s'ofereix, a través del denominat "Portal de les llengües de la UPF", que es posarà en funcionament coincidint amb l'inici del present curs acadèmic; reforçar significativament l'oferta de cursos de català per a estrangers i, també, d'altres llengües per al conjunt de la comunitat universitària, amb l'objectiu d'avançar cap al multilingüisme; i potenciar finalment el Voluntariat Lingüístic com a instrument d'acollida i de dinamització.
En aquest context global, doncs, el Voluntariat Lingüístic de la UPF, que va començar a funcionar a l'inici del curs 2001-2002, pretén convertir-se en el punt de referència de l'acollida lingüística i cultural dels estudiants d'intercanvi i contribuir a l'aprenentatge "informal" de llengües, és a dir, no acadèmic, i a la internacionalització dels estudiants catalans.
El programa de Voluntariat Lingüístic de la UPF es coordina i impulsa des del començament des del Gabinet Lingüístic, i té la col·laboració de l'Oficina de Relacions Internacionals i l'impuls institucional del Vicerectorat de Promoció Lingüística de la Universitat. D'altra banda, el programa també té una subvenció anual del Departament d'Universitats del Govern de Catalunya, amb la qual es contracta una persona que coordina el programa i es financen gran part de les activitats, que són gratuïtes tant per als estudiants d'intercanvi com per al conjunt dels estudiants de la Universitat inscrits en el programa.
L'objectiu és, doncs, anar més enllà del plantejament inicial dels primers programes de voluntariat lingüístic universitari, que en una primera fase, superada ja en tots els casos, es proposava afavorir i impulsar únicament l'ús del català, al marge del llavors encara incipient fenomen de la internacionalització o sense comptar-hi. Així, el que es pretén articular és un programa d'acollida que afavoreixi la integració dels estudiants estrangers mitjançant una acollida amable i integradora, d'una banda, i afavorir al mateix temps la internacionalització "a casa" i el multilingüisme dels estudiants catalans, a partir de la interrelació i interacció entre els dos col·lectius. Es tracta, en definitiva, de construir relacions entre persones i cultures sobre la base dels intercanvis personals, culturals i lingüístics, des del convenciment que "conèixer és voler" i amb el propòsit afegit de contribuir a un multilingüisme respectuós amb totes les persones i amb totes les identitats, començant per la del territori d'acollida.
Funcionament del programa de Voluntariat Lingüístic
Si bé és obert al conjunt de la comunitat lingüística -professorat, personal d'administració i serveis, i estudiants-, el Voluntariat Lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra bàsicament es dirigeix (i se'n nodreix) a dos col·lectius: el col·lectiu d'estudiants estrangers o de la resta d'Espanya que fan una estada acadèmica a la UPF, cursant estudis de primer, segon o tercer cicle, i el col·lectiu d'estudiants locals que volen contribuir a la integració dels estudiants de fora o que simplement volen millorar la pràctica d'alguna llengua estrangera. La majoria dels voluntaris s'inscriuen al programa per dos motius bàsics, que no s'exclouen: perquè han estat o seran erasmus, i creuen que la seva participació al programa pot ajudar els estudiants d'intercanvi i proporcionar-los un enriquiment personal, i/o perquè volen millorar el coneixement d'alguna llengua estrangera al mateix temps que ensenyen català i/o castellà a les seves respectives parelles lingüístiques.
Durant els deu anys d'existència, el VL ha anat creixent d'una manera considerable tant en el nombre de participants com en el d'activitats, amb una mitjana en aquest últim curs d'unes desena d'activitats per trimestre, uns trenta o quaranta participants en cada activitat i un total aproximat de més de cinc-centes parelles lingüístiques formades en l'últim curs.
La manera de funcionar és bàsicament la següent: abans de començar cada trimestre, el Servei de Relacions Internacionals ens proporciona l'adreça electrònica de tots els estudiants d'intercanvi que faran una estada acadèmica a la UPF, i llavors se'ls envia un missatge de benvinguda quan són encara al seu país i se'ls explica qui som, què fem i amb quins objectius. Això permet establir un primer contacte abans que arribin a Barcelona, i ja sobre el terreny es fa una presentació del programa i s'explica el programa d'activitats del trimestre i el funcionament de la borsa d'intercanvi de conversa. D'altra banda, el programa de Voluntariat Lingüístic disposa d'una pàgina web pròpia (www.upf.edu/vl) amb l'objectiu de facilitar l'accés i la consulta habitual als voluntaris lingüístics i als estudiants d'intercanvi de la UPF. Així, la pàgina web del VL s'ha dissenyat tenint com a objectiu que tothom pugui entendre amb facilitat en què consisteix el programa i com funcionen les activitats lúdiques i culturals i el programa d'intercanvi de conversa, per a la qual cosa s'han definit i establert la manera i els terminis d'inscripció a totes les activitats i s'han introduït formularis en línia per a la inscripció en el programa d'intercanvi lingüístic, entre altres novetats.
D'altra banda, també s'ha creat un nou sistema semiinformatitzat per a l'assignació de parelles lingüístiques a partir de paràmetres com ara les opcions lingüístiques escollides, els estudis o edat dels sol·licitants, entre d'altres. A més a més, i gràcies a la col·laboració de tots els membres del Voluntariat Lingüístic que participen en les activitats que es van fent durant el curs, s'ha anat enriquint la galeria de fotografies de la pàgina web del VL, que s'actualitza regularment i en la qual es poden veure les imatges que els participants de les activitats ens fan arribar per correu electrònic.
Si bé en principi també s'editaven cartells per promoure i difondre les activitats del programa, actualment gairebé totes les comunicacions es fan a través del correu electrònic personal dels estudiants i de la pàgina web del programa. Els missatges s'escriuen sistemàticament en català, castellà i anglès, per aquest ordre, i a l'inici del missatge s'indica que el text en català va seguit de les respectives traduccions al castellà i l'anglès, i es respon a cada persona en la llengua que utilitza. S'entén que amb aquest trilingüisme sistemàtic es garanteix la comunicació i es deixa clar, al mateix temps, quina és la llengua principal i amb la qual ha estat concebut i escrit el missatge, abans de procedir a traduir-lo. I per bé que majoritàriament els estudiants d'intercanvi usen el castellà o l'anglès per comunicar-se amb nosaltres, cada any hi ha uns quants casos d'estudiants que acaben escrivint íntegrament en català o que esquitxen els seus missatges en castellà o anglès amb paraules en català. I cada any hi ha també -encara que això no és un mèrit exclusiu del Voluntariat Lingüístic, sinó sobretot dels cursos gratuïts de llengua catalana- un grapat d'estudiants que acaben el curs expressant-se en un correctíssim català. Així, per exemple, en el sopar de final de curs que es fa cada any amb voluntaris i estudiants d'intercanvi que han participat a les activitats programades durant el curs, aquest juny passat s'establiren converses entre un català i una romanesa, una canadenc i un polonès en correctíssim català, en una conversa en què també intervenien en castellà, perquè no parlaven però sí que entenien el català, altres estudiants d'altres nacionalitats... S'ha d'entendre que aquestes coses compensen amb escreix l'esforç, i donen a entendre que s'està treballant en la línia correcta, tal com també ho confirmen, d'altra banda, alguns missatges d'agraïment i de suport.
En aquest sentit, convé citar només un exemple entre d'altres, el d'una noia de Romania, que a principi de fa uns cursos, va escriure en anglès, el següent:
Many thanks for the great job you do in Voluntariat Linguistic (it's not easy to work with all foreign students, but you do it very well). And it is also very helpful for us.
I appreciate your work because I saw my colleagues from UAB and they don't have such activities and there's no Voluntariat Linguistic there. Sometimes they have difficulties in meeting other students from here, or finding nice places to go.
Keep up the great work you do!
Big hug,
Cristina
Al cap de vuit mesos justos, la mateixa noia va escriure per acomiadar-se. Aquesta vegada ho va fer en correctíssim català. Diu així:
Adéu Barcelona, adéu Voluntariat Lingüistic, torno a casa
Hola,
Com que aquesta setmana tornaré a casa meva no vull partir sense dir-vos adéu. Crec que el voluntariat lingüístic ha sigut una de les primeres coses bones que vaig conèixer aquí a Barcelona. L'organització d'activitats i la col·laboració dels estudiants estrangers i catalans em va semblar una idea excel·lent.
Em recordo com, els primers dies, tots els estudiants ERASMUS eren una mica desorientats i no sabien que fer en aquesta ciutat molt maca que és Barcelona. Després vam aprendre que existeix un servei que es diu Voluntariat Lingüístic i que organitzava activitats per els estudiants estrangers i catalans. Així vaig descobrir el Voluntariat Lingüístic i i vaig participar en casi totes les activitats i em vaig fer molts bons amics a Barcelona. També vaig conèixer una mica de l'historia de les tradicions de Catalunya. Vam visitar llocs molt bonics. Després de deu mesos de estada ERASMUS a Barcelona se moltes coses sobre les catalans i la seva cultura. També vaig fer classes de llengua catalana i ara tinc el certificat de nivell A2 i també fa dos dies em vaig presentar al examen per el certificat oficial de llengua catalana - nivell elemental.
Ara torno a casa i em sembla que la meva estada a Barcelona va ser una experiència molt especial. Moltes gràcies per els estudiants que activen al Voluntariat Lingüístic. Esteu fent una bona feina !
Un petó,
Cristina
Aquest missatge il·lustra a la perfecció la tasca del Voluntariat Lingüístic i el que es vol aconseguir... Tornant a com funciona el programa de Voluntariat Lingüístic, les activitats es divideixen en dos grans blocs d'actuació:
• el programa de dinamització lúdica i cultural, i
• el programa de dinamització lingüística.
Programa de dinamització lúdica i cultural
Durant tot el curs acadèmic, el Voluntariat Lingüístic ofereix al col·lectiu d'estudiants estrangers que fan una estada acadèmica a la UPF -tant si són de primer i segon cicle com si són de tercer cicle- un ventall d'activitats lúdiques i culturals amb les quals es pretén donar-los a conèixer aspectes molt diversos de la realitat catalana: coneixement de la gent, del territori, dels costums, de les tradicions, de la cultura, de la història, de la gastronomia, de l'arquitectura, de l'oci, etc. Aquestes activitats, conduïdes normalment per un guia professional del lloc amb la col·laboració d'alguns voluntaris lingüístics, consisteixen generalment a visitar punts d'interès tant de Barcelona com de la resta de Catalunya accessibles amb transport públic i que permetin anar i tornar en un mateix dia; van dirigides tant als estudiants d'intercanvi com als estudiants de la UPF que formen part del Voluntariat Lingüístic -que actualment són prop de cinc-cents, encara que sóc molts menys, certament, els que participen regularment de manera activa-, per afavorir els intercanvis personals, lingüístics i culturals en tots dos sentits.
Dintre d'aquest gran bloc d'activitats de dinamització lúdica i cultural, durant el curs 2010-2011 es va oferir un gran nombre d'activitats organitzades, que han arribat a una mitjana de vuit per trimestre, incloent, també, la difusió i l'assistència a festes locals de Barcelona i de Catalunya. Entre aquestes sortides hi trobem visites de racons emblemàtics de Barcelona (gòtic, Montjuïc, Parc Güell, Tibidabo, etc.), sortides d'apropament a la cultura catalana (ruta gastronòmica, recorregut per la Barcelona cinematogràfica, ruta literària, Museu d'Història de Catalunya, etc.) i passejades amb motiu de dates significatives (Nadal, Sant Jordi, Carnaval, etc.). A més a més, el VL ha visitat indrets com Vic, Tarragona, Girona, Montserrat, Núria, etc. La idea és oferir una visió de la varietat del territori català, de Tarragona al Pirineu, perquè els estudiants puguin tenir certa idea de conjunt del país, més enllà dels límits de la ciutat de Barcelona.
Programa de dinamització lingüística
Ara fa uns cursos, el Voluntariat Lingüístic va impartir un curs intensiu de vint hores d'introducció a la llengua, la cultura i la societat catalanes destinat a tots els estudiants d'intercanvi. El curs, que va tenir lloc durant les dues setmanes anteriors a l'inici de les classes del nou curs acadèmic, hi van assistir cent quaranta estudiants, que es van dividir en dos grups. Al gener del mateix any el Voluntariat Lingüístic va impartir unes sessions d'introducció a la cultura i la societat catalanes durant la primera setmana de classes, amb una durada de sis hores lectives i un total de seixanta inscrits. Aquests cursos -que per qüestions organitzatives internes no varen tenir continuïtat en el mateix format- eren unes sessions molt dinàmiques i obertes sobre tot tipus de qüestions relacionades amb el fet català en sentit ampli; i, a partir del fil conductor central molt bàsic en llengua catalana, eren unes sessions en què el professorat passava del català al castellà, l'anglès o l'italià, en funció del tema, del moment, de la capacitat de comprensió o de la llengua de l'alumnat, etc., amb la qual cosa s'assenyalaven aspectes bàsics de la llengua, la cultura i la civilització catalanes (presentar-se o saludar, tipologia i orientació dels diferents diaris i mitjans de comunicació, les opinions polítiques, el clima, el territori, etc.) en un entorn de multilingüisme actiu que va donar molt bons resultats.
Actualment els esforços se centren en l'organització i la dinamització del programa d'intercanvi entre els estudiants d'intercanvi i els estudiants catalans. Si bé es dóna preferència a les parelles que vulguin aprendre català en primera instància, s'assigna igualment una parella catalanoparlant a aquells estudiants de fora que volen intercanviar castellà en primera instància, ja que, a part d'afavorir igualment la internacionalització i la multilingüització dels estudiants catalans, s'ha constatat que en molts casos aquest intercanvi inicial a través de la llengua castellana porta després a molts estudiants estrangers a aprendre català amb la mateixa parella lingüística amb la qual havien intercanviat castellà inicialment. Tot i això, a diferència d'altres programes d'intercanvi de conversa universitaris, en el cas de la Universitat Pompeu Fabra no s'obtenen crèdits acadèmics -i tampoc s'exigeixen mínims ni es donen pautes, més enllà d'uns consells bàsics i d'algun material bàsic d'orientació-, i per tant els estudiants hi participen, per tant, moguts únicament per l'objectiu específic del programa. Anualment es formen al voltant de 500 parelles lingüístiques, que intercanvien català i/o castellà per fins a una vintena de llengües diferents. D'aquestes parelles lingüístiques, entorn del 20% o 25% han intercanviat català o bé català i castellà amb alguna llengua estrangera, mentre que en la resta de casos s'ha intercanviat castellà amb una llengua estrangera.
Aquest percentatge de parelles que intercanvien només català o bé català i castellà pot semblar baix, però hem de recordar que la xifra d'assistència als cursos de català és molt més alta, i per tant és probable que molts estudiants d'intercanvi ja en tinguin prou amb els coneixements de català que adquireixen a través dels cursos gratuïts que els ofereix la Universitat; i tampoc no s'ha de perdre de vista, en aquest sentit, que en el cas de les universitats en principi hem de quedar satisfets amb el fet que els estudiants d'intercanvi adquireixin un coneixement passiu de català que els permeti, si és el cas, seguir les classes en aquesta llengua, amb la qual cosa no s'haurien de produir peticions de canvi d'idioma i hauríem aconseguit, per tant, el nostre objectiu essencial i bàsic.
El programa Voluntaris per la Llengua de la Generalitat de Catalunya
Arribats a aquest punt, no voldria deixar de comentar una experiència similar a la del voluntariat lingüístic universitari, però en l'àmbit social, ja què té moltes similituds amb el de les universitats. Impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Presidència i pel Departament de Benestar i Família del Govern de la Generalitat de Catalunya, Voluntaris per la Llengua és un projecte de participació lingüística nascut l'any 2002 a partir dels voluntariats lingüístics que les universitats havien anat impulsant i de la pròpia dinàmica dels cursos de català, i el seu objectiu és afavorir la integració lingüística i social tant de la nova com de la vella immigració. Actualment disposa del suport de les universitats i de un gran nombre d'entitats i associacions de la societat civil, i des del 2004 abraça tot el territori de Catalunya.
Per arribar al seu objectiu, aquest programa de voluntariat lingüístic posa en contacte voluntaris que vulguin destinar una hora a la setmana (durant un mínim de deu setmanes) a conversar en català amb alumnes dels cursos de català que necessitin reforçar l'aprenentatge de la llengua catalana. D'aquesta manera es pretén ajudar a aquests estudiants procedents majoritàriament de fora de Catalunya a superar la possible inseguretat que provoca l'aprenentatge de una nova llengua, cosa que s'aconsegueix a partir del contacte personal entre un catalanoparlant i un alumne disposat a reforçar l'aprenentatge de l'aula. Amb aquesta iniciativa, a més de proporcionar als alumnes un interlocutor per poder conversar en català, es vol incidir també en els hàbits lingüístics dels catalanoparlant i consolidar la idea que el català és i ha de ser llengua d'acollida.
Segons un estudi d'avaluació fet pel mateix programa el 2004, el 40% de les persones que s'hi van inscriure per aprendre català procedia de l'Amèrica Llatina; el 38,5% era originari de la resta de l'Estat espanyol, i el 8,9% havia nascut a Catalunya. La valoració sobre la utilitat del programa aconsegueix una puntuació de 8,66 sobre deu, segons els propis participants.
Entre els aspectes positius indicats pels qui aprenen català destaquen, per aquest ordre, l'aprenentatge de la llengua, el fet de perdre la por o la vergonya a parlar català, una millora de la fluïdesa i el fet d'haver pogut practicar la llengua. Quant als aspectes més socials, els principals beneficis destacats són haver pogut tenir contacte o entaular amistat amb catalans i haver-los permès incrementar els seus coneixements sobre Catalunya i la seva integració.
Per als voluntaris, per la seva banda, els aspectes més positius destacats són contribuir que la gent parli la llengua i estendre'n l'ús social, haver pogut tenir contacte o establir amistat amb altres persones i haver pogut intercanviar o compartir experiències, així com haver pogut ajudar altres persones.
Es tracta, per tant, d'una experiència una mica diferent a l'intercanvi lingüístic universitari, en la mesura que en aquest cas no hi ha intercanvi lingüístic pròpiament, sinó ajut a l'aprenentatge de la llengua i a la integració, però comporta l'avantatge, d'altra banda, de treballar amb persones que resideixen de manera estable a Catalunya, per la qual cosa la feina que porten a terme es molt fructífera des del punt de vista social i més duradora que en el cas de les universitats, en què els estudiants passen pocs mesos i se'n van.
En aquest cas l'encert de la iniciativa ve avaluat, a més a més, pel fet que el 26 de setembre del 2005, coincidint amb el Dia Europeu de les Llengües -l'objectiu del qual és celebrar la diversitat lingüística, el plurilingüisme i l'aprenentatge de llengües durant tota la vida-, la Comissió Europea va publicar en el marc de l'estudi LINGO les millors experiències pedagògiques lingüístiques que s'estan portant a terme en tota la Unió Europea. En aquesta publicació, i dins de la llista de les 50 millors maneres de motivar a estudiar un nou idioma o de posar en pràctica els coneixements lingüístics ja adquirits, es va incloure en primer lloc el programa Voluntaris per la Llengua. Les diferents experiències seleccionades són de tot Europa, i van des de petites iniciatives d'àmbit local fins a programes a gran escala a nivell regional, nacional o europeu. Entre tots cobreixen dotzenes de llengües diverses i tots els grups d'edat, nivells socials i nivells de coneixements lingüístics.
La Comissió Europea va fer la selecció de les cinquanta millors pràctiques indicades sobre la base de l'originalitat i en la mesura que són susceptibles de ser traslladades a altres països o contextos, i constitueixen la mostra més representativa de les moltes i excel·lents iniciatives que s'estan portant a terme per promoure l'aprenentatge de llengües. En aquesta llista, el programa Voluntaris per la Llengua es defineix com "una iniciativa regional que ajuda els estrangers a aprendre i practicar la llengua catalana en un entorn informal. Amb el suport financer del govern local i dels municipis, aconsegueix tant promoure l'ús del català com millorar la integració social i la consciència intercultural. El programa beneficia tant els estudiants com els voluntaris, ja que els voluntaris tenen l'oportunitat de saber més coses sobre la cultura i el país d'origen de l'estudiant i de contribuir a la vida de la comunitat, al mateix temps que els estudiants se senten acollits, incrementen l'autoconfiança a l'hora de practicar la llengua i reforcen la seva integració en la societat catalana.
Aquesta és, doncs, una bona definició i explicació del que es pretén des del Voluntariat Lingüístic també, encara que amb els matisos propis del col·lectiu amb què treballem, els voluntariats lingüístics universitaris, que hem de felicitar-nos també, per tant, de l'encert i del reconeixement a nivell europeu d'aquesta altra iniciativa de voluntariat lingüístic.
Conclusions
• Per tant, i per acabar, s'entén que les activitats que es fan a les universitats -i també, per descomptat, fora d'aquestes, com s'ha comprovat- en el marc del que denominem voluntariat lingüístic són un camí adequat per contribuir des de les persones, des dels ciutadans, a conciliar fins on sigui possible el que és global amb el que és local, la internacionalització i la preservació de la identitat pròpia. Encara que no és, evidentment, una qüestió fàcil.
• Així i tot, o potser precisament per això, s'ha d'aspirar a tot, encara que siguem conscients de les nostres limitacions -de les de la nostra llengua i cultura, de les del breu espai de temps que els estudiants d'intercanvi passen entre nosaltres, de la creixent presència de persones d'altres llengües i cultures...-, i contrarestar-les actuant amb tota normalitat, amb tota cordialitat i amb el millor dels somriures a l'hora de mostrar a qui ens visita o fixa la residència entre nosaltres quina és la nostra llengua i la nostra visió del món, com és el nostre territori, les nostres ciutats, les nostres tradicions... Segur que una actuació de suport personal ben feta té efectes més positius que segons quines lleis o normatives per aconseguir que la màxima "conèixer és voler" es converteixi en realitat.
• Amb tot, com a mínim en el cas de les universitats no es poden oblidar, finalment, dos aspectes fonamentals que han d'acompanyar i guiar la nostra actuació en el marc del Voluntariat Lingüístic. Es tracta, en primer lloc, que les universitats apliquin una política informativa clara i sense complexos sobre la realitat lingüística del país i de la institució; i, en segon lloc, que ofereixin al mateix temps en nombre suficient cursos gratuïts de la llengua catalana als estudiants d'intercanvi. L'eix de la dinamització ha d'anar precedit i acompanyat, per tant, de l'eix de la informació i de la formació.
• I el segon aspecte fonamental que cal tenir en compte a les universitats és la internacionalització i la multilingüització dels nostres estudiants, amb l'objectiu de poder acollir els estudiants de fora també en altres llengües i de situar la llengua pròpia en un context més ampli de llengües.
