La identitat grāfica corporativa és un dels elements principals que configuren la imatge d'una organitzaciķ. El 1990 la Universitat Pompeu Fabra es va dotar del símbol que l'ha identificada fins avui i que ha permčs que la UPF sigui perfectament reconeguda tant a la mateixa organitzaciķ com externament.
La UPF, al llarg de la seva trajectōria, ha anat consolidant una identitat corporativa que ha difķs, amb consistčncia i efectivitat, els seus valors i que l'ha consolidada com una instituciķ universitāria de prestigi i de qualitat. Un dels elements que configuren la identitat de la UPF és la seva identitat grāfica corporativa.
Les normes d'identitat grāfica corporativa de la UPF sķn l'instrument que tenen la UPF i les seves unitats per identificar-se grāficament en les seves comunicacions i es recullen en el Manual d'identitat grāfica corporativa de la UPF. Aquest manual que ara presentem ha de constituir l'eina bāsica d'aplicaciķ dels criteris grāfics que conformen la identitat de la UPF. La publicaciķ d'aquest manual pretén facilitar la tasca de totes les persones que hagin de treballar en la producciķ grāfica d'elements comunicatius de la UPF (siguin en el suport que siguin).
En aquest manual, a més de la normativa bāsica per aplicar la marca de la UPF, hi trobareu també els criteris d'aplicaciķ de tot el ventall de submarques (ōrgans de govern, unitats acadčmiques, entitats del Grup UPF, unitats administratives...), així com les aplicacions de la marca en cas que hagi de conviure amb altres marques d'entitats relacionades amb la UPF o externes a la UPF.
Si les recomanacions que es fan tot seguit sķn observades com cal, tant per part dels membres de la comunitat universitāria com per part dels professionals externs, s'assoliran els objectius als quals aspira l'ediciķ d'aquest manual virtual:
-Facilitar la identificaciķ, retenciķ i memoritzaciķ visual d'una instituciķ complexa i canviant.
-Informar individualment la comunitat universitāria d'acord amb estratčgies de difusiķ basades, d'una banda, en la coherčncia interna necessāria per tal d'aplicar-la a totes les comunicacions amb un rigor que les faci eficients, sense deixar de banda la imaginaciķ, i d'altra banda, en la versatilitat d'una imatge que entre tots hem de fer que es manifesti, en cada variant comunicativa, com una unitat d'identitat indispensable.