La identitat gràfica corporativa és un dels elements principals que configuren la imatge d'una organització. El 1990 la Universitat Pompeu Fabra es va dotar del símbol que l'ha identificada fins avui i que ha permès que la UPF sigui perfectament reconeguda tant a la mateixa organització com externament.
La UPF, al llarg de la seva trajectòria, ha anat consolidant una identitat corporativa que ha difós, amb consistència i efectivitat, els seus valors i que l'ha consolidada com una institució universitària de prestigi i de qualitat. Un dels elements que configuren la identitat de la UPF és la seva identitat gràfica corporativa.
Les normes d'identitat gràfica corporativa de la UPF són l'instrument que tenen la UPF i les seves unitats per identificar-se gràficament en les seves comunicacions i es recullen en el Manual d'identitat gràfica corporativa de la UPF. Aquest manual que ara presentem ha de constituir l'eina bàsica d'aplicació dels criteris gràfics que conformen la identitat de la UPF. La publicació d'aquest manual pretén facilitar la tasca de totes les persones que hagin de treballar en la producció gràfica d'elements comunicatius de la UPF (siguin en el suport que siguin).
En aquest manual, a més de la normativa bàsica per aplicar la marca de la UPF, hi trobareu també els criteris d'aplicació de tot el ventall de submarques (òrgans de govern, unitats acadèmiques, entitats del Grup UPF, unitats administratives...), així com les aplicacions de la marca en cas que hagi de conviure amb altres marques d'entitats relacionades amb la UPF o externes a la UPF.
Si les recomanacions que es fan tot seguit són observades com cal, tant per part dels membres de la comunitat universitària com per part dels professionals externs, s'assoliran els objectius als quals aspira l'edició d'aquest manual virtual:
-Facilitar la identificació, retenció i memorització visual d'una institució complexa i canviant.
-Informar individualment la comunitat universitària d'acord amb estratègies de difusió basades, d'una banda, en la coherència interna necessària per tal d'aplicar-la a totes les comunicacions amb un rigor que les faci eficients, sense deixar de banda la imaginació, i d'altra banda, en la versatilitat d'una imatge que entre tots hem de fer que es manifesti, en cada variant comunicativa, com una unitat d'identitat indispensable.