En l'Informe sobre el Desenvolupament de les Nacions del 1998, UNICEF va exposar que les nacions riques no són precisament un bon exemple pel que fa a l'atenció als més petits. Confirmant el que ja se suposava, aquest document denunciava que les economies avançades no sempre garanteixen el desenvolupament social. I afegia UNICEF que són algunes de les nacions més empobrides les que estan fent majors progressos en la defensa dels drets de la infància perquè "fan de les necessitats bàsiques dels nens una autèntica prioritat".
Tot i que el suport a un tractat internacional que prohibeixi l'ocupació de nens en conflictes armats va continuar augmentant durant l'any 2001 (ja l'han ratificat 87 països), mig milió de nens van ser reclutats per exèrcits estatals, forces paramilitars o grups armats no estatals a 87 països, i almenys 300.000 d'aquests nens van participar activament en conflictes armats en 41 estats. A part dels riscos de mutilació o mort, els menors que es veuen embolicats en conflictes bèl·lics poden quedar afectats mentalment després d'haver presenciat assassinats, tortures i violacions, sovint de les seves pròpies famílies. Fins i tot quan la guerra s'acaba, el perill continua en forma de mines antipersona.
La Convenció sobre els Drets de l'Infant estableix en l'article 29 el dret dels nens a l'educació. No obstant això, molts menors no poden assistir a l'escola perquè han d'ajudar al manteniment de les seves famílies, perquè no hi ha escoles prou accessibles o, senzillament, perquè viuen al carrer. A més, al món es nega l'educació bàsica a 130 milions d'infants. Dos de cada tres d'aquests menors són nenes. Un estudi de l'organització no governamental Intermón Oxfam revela que garantir l'escolarització bàsica universal suposaria una despesa addicional de 8.000 milions de dòlars a l'any. O el que és el mateix, la despesa militar mundial de quatre dies. Human Rights Watch va constatar que durant l'any 2001 a molts llocs del món es va denegar l'ensenyament als nens pertanyents a minories o a altres grups amb desavantatges socials. Gairebé un quart dels 1,6 milions de nens en edat escolar d'Israel - ciutadans àrabs palestins - van rebre ensenyament en un sistema públic completament separat.
La pobresa és un factor crític en l'expansió de la indústria del sexe ,
que abarca la prostitució, el tràfic de nens i l'explotació
pornogràfica a nombrosos països asiàtics o d'Europa de l'Est. El nombre
de nens involucrats en aquesta activitat continua creixent
perillosament. En algunes regions d'Àfrica hi ha moltes nenes que
encara pateixen el trauma de la mutilació genital en nom de la tradició .
Els nens contra l'Estat- A molts països, els nens no tenen drets i són
merament considerats responsabilitat única dels seus pares. Si no tenen
pares, o si han marxat de casa fugint de la violència o de l'abús
sexual, generalment es veuen forçats a viure al carrer. Actualment hi
ha més de 100 milions de nens del carrer als països empobrits. 40
milions viuen a Amèrica Llatina. Molts governs consideren els nens del
carrer éssers indesitjables, aptes per a ser abatuts o assassinats per matons o esquadrons de la mort
que sovint pertanyen a les pròpies forces de seguretat, com al Brasil o
en alguns països centreamericans. La manca de drets fonamentals provoca
que aquests nens perdin el control sobre aspectes importants de la seva
vida i es guïin, en bona part, per impulsos, amb el perill de caure en
mans de la droga o de la delinqüència crònica. En alguns països, encara
avui, són sentenciats a mort delinqüents condemnats per delictes que
van cometre quan encara no havien arribat a la majoria d'edat. Als
Estats Units han executat 18 delinqüents juvenils des del 1976.
El treball infantil és descrit comunment com un mal social major. Encara que sigui certa, sobretot quan el treball es converteix en explotació, aquesta afirmació tendeix a ignorar l'existència d'altres dos grans mals, la misèria i la fam, que afectarien molts nens si aquests fossin exclosos de tota mena de treball remunerat. És una qüestió complicada, en què intervenen molts factors, que no té una resposta fàcil. A l'Equador, una investigació d'Human Rights Watch durant l'any 2001 va descobrir la contractació regular de nens en la indústria bananera, on estaven exposats a pesticides i feien treballs perillosos.
Els preceptes bàsics per als drets de la infància ja existeixen. La Convenció de Drets dels Infants, redactada el 1989 per la Comissió sobre Drets Humans de l'ONU, proposa establir principis que protegeixin els nens de les diferents formes d'abandó i abús a què s'enfronten dia rere dia a tot el món, tenint en compte les diferències culturals, polítiques i socials de cada país. L'acord internacional emfatitza que la primera responsabilitat d'atenció i protecció és de la família, que sempre ha d'actuar perseguint el benefici del menor. Un total de 191 estats han ratificat la Convenció dels Drets dels Infants, amb només dos absents: Somàlia i Estats Units. En última instància, els drets dels nens depenen del nostre compromís i responsabilitat com a adults. Els nens només són invisibles (ningú els veu ni els escolta) quan els adults elegim ignorar-los. Aquesta actitud també ens posa en perill a nosaltres perquè ells i elles són el nostre futur.
L'índex de mortalitat infantil
a Espanya és un dels més alts de la Unió Europea, al costat d'una de
les taxes de natalitat més baixes, no només de la UE sinó del món.
Segons el comitè espanyol d'UNICEF, a Espanya prop de 100.000 nens
realitzen un treball assalariat en condicions indignes. La figura del
menor desemparat és un altre problema no menys greu. Des que el 1997 es
van detectar a Barcelona els primers casos de nens immigrants en
situació de desemparament al carrer, el nombre de menors que viuen i
dormen als carrers de les grans ciutats espanyoles no ha parat de
créixer. Es tracta majoritàriament de joves barons de procedència
magribina que arriben a Espanya sense un referent familiar adult, amb
un projecte laboral concret i disposats a guanyar diners ràpidament per
poder ajudar les seves famílies. En aquests casos, els menors tenen a
favor seu una llei inequívoca: "Una persona menor d'edat que es trobi
en territori espanyol, sense referents familiars adults, haurà de ser
declarada en desemparament i emparada, tutelada i documentada pels
serveis d'atenció a la infància de la comunitat autònoma corresponent.
Entenent que el desemparament és una situació de fet, que la tutela ha
de fer-se de forma immediata i de manera efectiva i que ha d'usar-se
tota la diligència necessària per aconseguir la documentació i
regularització del menor". No es tracta, per tant, de reivindicar unes
lleis més justes, sinó de crear el marc necessari perquè es compleixin
les vigents.
Aquesta
guia ha estat realitzada per Carles Vidal, periodista especialitzat en
desenvolupament i infància i és una versió actualitzada i adaptada de
l'article original en anglès de Bry Lynas que acompanya la guia de
drets de la infància de l'edició internacional d'OneWorld.
Convenció sobre els Drets dels Infants
Boes.org ofereix una web que conté el text complet de la Convenció dels
Drets del Nen i altres articles, campanyes, i enllaços interessants. En
aquest enllaç, el text en castellà.
Casa Alianza
Aquesta ONG denuncia la sistemàtica violació dels drets de la infància
a Amèrica Llatina. El seu lloc web ofereix informació d'actualitat,
campanyes i estadístiques.
UNICEF
Pàgina en espanyol del Fons de les Nacions Unides per a la Infància
(UNICEF). Amb notícies d'actualitat, informació i campanyes.
Comitè espanyol d'UNICEF
Pàgina del comitè espanyol d'UNICEF.
Enrédate con UNICEF
Aquest programa d'UNICEF pretén implicar els menors en la lluita activa
i responsable pels drets de la infància a tot el món. Amb articles,
anàlisi, xats i fòrums.
Mestres per Bòsnia
ONG catalana que promou la reconstrucció de les escoles i del sistema
educatiu a Bòsnia com un primer pas cap a la pau i el desenvolupament.
Educació Sense Fronteres
ONG del sector educatiu que centra el seu treball en projectes de cooperació i sensibilització.
Children's Rights
Pàgina específica de Human Rights Watch per denunciar els abusos als drets de la infància a tot el món.
Child Rights Information Network (CRIN)
Portal internacional d'informació i recursos sobre els drets de la
infància. Amb temes com la sida, la discriminació, la salut o la
violència contra els nens.
A name, a home, a nationality
Un terç dels nens que arriben al món cada any no té certificat de
naixement, un document sempre necessari per accedir als drets més
bàsics.
Child Soldiers
Campanya d'Amnistia Internacional per denunciar la situació dels nens soldat.
Global March
La Marxa Global Contra el Treball Infantil va denuncia l'explotació laboral.
Children in need network
Xarxa d'ONG i organitzacions populars i governamentals que treballa per la infància en un país africà: Zàmbia.
DNI Espanya - ADIN
DNI és una ONG internacional amb seu a Espanya que vetlla per la
promoció i protecció dels drets de la infància. Des del 1993 promou
l'ONG infantil ADIN, creada i gestionada per nens i nenes.