Són els diners que els
països del Sud deuen als bancs, als països del Nord, al Fons Monetari
Internacional i al Banc Mundial com a conseqüència dels préstecs que
els seus governs van rebre en el passat i als quals no han pogut fer
front. Segons l'Observatori del Deute en la Globalització, el deute del
conjunt dels països empobrits, així com el seu pagament (amortització
del capital i interessos) s'ha anat incrementant en les últimes
dècades, malgrat que aquests països no han deixat de pagar. Així, per
exemple, el 1999 la quantia del deute era més de quatre vegades major
que quan va esclatar la crisi del deute l'agost del 1982. L'augment
dels interessos que els països deutors es veuen obligats a pagar i la
necessitat de sol·licitud, per part dels països deutors, de nous
crèdits per retornar els anteriors, a causa dels problemes de
solvència, expliquen aquesta situació.
Existeix la temptació, a l'hora d'analitzar el deute extern, d'imputar la persistència del problema a una suposada indolència als països del Sud. Si analitzem la qüestió a fons, n'hi ha prou amb tres dades per definir la veritable dimensió del problema. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) estima que a la dècada dels vuitanta els tipus d'interès per als països pobres van ser quatre vegades més alts que per als països rics. Es calcula que els països del Sud han pagat entre tres i quatre vegades el que haurien pagat si no haguessin canviat les condicions pactades en un principi, i que per cada dòlar que el Nord envia al Sud en concepte d'ajuda en rep tres com a cobraments d'interessos del deute extern del Tercer Món. Així entrem en un dels factors que expliquen perquè la bretxa Nord-Sud no deixa d'eixamplar-se. El deute extern, lluny de ser un problema purament econòmic, és d'una dimensió tal que suposa un impediment per a una convivència pacífica i un impediment per a les mínimes consideracions en justícia social.
El 1973 el preu del petroli es multiplica per tres. Els països
productors guanyen ingents quantitats de diners. Acudeixen a bancs
privats que no posen condicions amb tipus d'interès extremadament
baixos. El 60% dels crèdits van a països empobrits. A finals del 1979
se succeeixen quatre fets perjudicials per aquests països. Primer:
pugen els tipus d'interès (es multipliquen per quatre des de finals de
l'any 1970 fins a principis de l'any 80), la qual cosa precipita la
crisi del deute de l'any 1982, es popularitza (per inevitable)
l'adquisició de nous préstecs per fer front al pagament de deutes
impagables, provocant a partir d'aquí la catàstrofe econòmica d'aquesta
dècada i la multiplicació del deute. Segon: s'aprecia fortament el
dòlar. Tercer: cau el comerç mundial i es deprecien les exportacions
del Sud que no siguin petroli. I quart: s'inicien, a més, els plans
d'ajustament estructural.
S'arriba llavors a una situació, que
metafòricament explicava l'analista Ignacio Ramonet a la Revista
Consumer (juliol-agost de 2001), que ha provocat que els països del
Tercer Món inverteixin més diners en retornar els interessos d'aquest
deute que en el seu propi desenvolupament: "Vostè per comprar un pis,
demana un crèdit de 10 milions amb un interès al 5%, però al cap de
tres mesos el banc li puja l'interès al 8% i un no pot queixar-se. Als
6 mesos, l'hi puja al 20%, amb la qual cosa el préstec que va demanar
podria haver-lo pagat però amb aquest ja no pot (...) Això és el que ha
passat amb el deute extern. (...) Ara (els països pobres) estan
obligats a exportar per aconseguir divises amb les quals poder pagar
els interessos del seu deute exterior. D'aquesta manera, el país està
volcat en el comerç exterior i això li impedeix ocupar-se del seu
mercat interior".
És sabut que a l'època en què es va originar el problema del deute no pocs governs dictatorials van entrar en aquest cercle viciós. Entre les altres causes, la fuga de capitals va privar aquests països d'una font d'estalvi intern, imprescindible per l'impuls del propi desenvolupament. La socialització de pèrdues, una pràctica habitual als setanta per la qual l'Estat figurava com a aval de les concessions exteriors de préstec a agents privats, també explica part de l'origen del problema. Les inversions fallides o la insolvència d'aquests agents va fer que determinats deutes particulars passessin automàticament a convertir-se en deute públic.
La majoria dels països en desenvolupament viuen la dicotomia de veure's obligats a pagar uns deutes impossibles d'afrontar, cosa que els porta a un endeutament creixent, impagable i etern. Només cal comprovar l'evolució del deute en les últimes dècades. Segons la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern, el 1970 el deute era de 68.000 milions de dòlars. En una dècada, el deute va créixer fins a 577.000 milions de dòlars, tot i que encara era assumible si s'haguessin mantingut els termes en què va ser contractat. Als anys vuitanta, recordats com la dècada perduda per al desenvolupament, el deute es va convertir en impagable i va assolir unes proporcions tan importants que es va convertir en un dels principals obstacles per al progrés. En aquella dècada, els països en desenvolupament van pagar una factura de l'ordre d'1 bilió 300.000 milions de dòlars (1 milió de milions tres-cent mil milions de dòlars) en concepte de pagament del servei del deute. Tot i així, segons el Banc Mundial, el 1999 el deute extern total dels països empobrits ascendia a gairebé 2,6 bilions de dòlars. Ja al segle XXI i malgrat la campanya del Jubileu 2000 i la pressió social, les condonacions han estat parcials i insuficients, per la qual cosa el deute no només segueix essent un problema endèmic, sinó que no ha deixat d'incrementar-se.
Amb el problema del deute extern després de la macro campanya de
pressió empresa entre el 1998 i el 2000 ha passat alguna cosa semblant
al que va succeir amb el 0,7%. Les millores aconseguides, molt parcials
i més encaminades a rentar la imatge davant l'opinió pública que no pas
a una reforma de fons, han provocat una barreja d'escepticisme i
resignació entre la ciutadania. Per altra banda, després del
macroatemptat de l'11 de setembre a les torres bessones de Nova York,
la cojuntura internacional en la qual els Estats Units aspiren a
reforçar la seva hegemonia ha difuminat la visibilitat del problema del
deute extern. Tanmateix, nous enfocaments com l'anàlisi del deute
ecològic del Nord amb el Sud s'han anat incorporant com a part d'un
argumentari més ampli que connecta amb la sostenibilitat mediambiental
i l'exigència de canvis en la globalització, amb moviments socials cada
vegada menys estancats i més interconnectats. En qualsevol cas,
perviuen diferents organitzacions que s'han constituït en observatoris
de vigilància i examinen de prop l'estat de la qüestió, que dista molt
d'haver-se solucionat. En el cas concret espanyol, a finals de gener
del 2003, Càritas, Intermón Oxfam i l'Observatori del Deute en la
Globalització van presentar a Porto Alegre un informe amb propostes per
avançar denunciant "la paràlisi" de l'executiu espanyol davant aquest
assumpte. Avui dia el deute segueix essent una de les demostracions que
l'existència d'un tercer món no s'entén sense les decisions del primer.
> Noticiasaliadas.org
Article publicat en aquest portal on es parla del deute ecològic
produït per l'espoliació dels recursos. Segons alguns especialistes en
medi ambient, la quantitat d'aquest deute no només compensa, sinó que
supera el deute extern dels països en desenvolupament.
> Global Issues
Un web de caràcter autènticament global: informació sobre deute,
comerç, drets humans i geopolítica, sempre des d'una perspectiva
mundial. Declaracions, anàlisis, amb informació clara i ordenada.
> Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute extern
Notícies, comunicats, revista, elaborats per aquesta organització.
Disposa d'informació àmplia per a la investigació, l'activisme i la
mobilització.
> Deute Ecològic / Ecological Debt
Portal per conèixer l'altre deute mediambiental i de sostenibilitat planetària, on els creditors són els països del Sud.
> Deute extern: Implicacions Ètiques i Polítiques
Textos, assaigs i documents per comprendre en síntesi la qüestió. Inclou una pel·lícula Flash: l'espiral del Deute (150KB)
> Globalización.org
En un portal amb recursos, informació i notícies sobre globalització,
desenvolupament i societat civil a Amèrica Llatina, el problema del
deute no hi pot faltar.
> EURODAD - European Network on Debt and Development
La principal virtut del portal d'aquesta organització és la quantitat
de documentació específica sobre arbitratge del deute, la sortida
negociada a la condonació de sumes insostenibles.
> CADTM : Comité pour l'Annulation de la Dette du Tiers Monde
Des dels orígens del deute fins els nostres dies. Un portal
permanentment actualitzat amb un repàs a la situació de països concrets.