El comerç just és un moviment internacional que, des de fa més de
trenta anys, es planteja un repte difícil: lluitar per una major
justícia i igualtat de condicions en el terreny del comerç mundial.
Milers d'organitzacions de solidaritat, de cooperació per al
desenvolupament, cooperatives i col·lectius de productors del Sud han
contribuït a teixir en aquests anys una amplíssima xarxa d'intercanvi,
de suport mutu i de comercialització.
Des de les primeres botigues pioneres de la solidaritat, sorgides en
els països del nord d'Europa, fins a les nombroses entitats
importadores que avui es coordinen a través de l'EFTA (European Fair
Trade Association), la IFAT (International Fair Trade Association) o
d'altres associacions internacionals, aquest moviment s'ha vist en
diverses ocasions reconegut i recolzat per diversos organismes
internacionals. Cal citar la “resolució sobre la promoció de la
justícia i la solidaritat en el comerç Nord-Sud”, aprovada pel
Parlament europeu el 1994 o el més recent Dictamen del Comitè Econòmic
i Social de la UE.
Amb tot, el seu reconeixement més gran és representat per les
consecucions en el terreny de la sensibilització i de la cooperació i,
resultat molt més ambiciós i realment difícil d'aconseguir, per les
quotes comercials assolides en aquests últims anys. L'últim anuari de
l'EFTA parla de 3.000 botigues de comerç just consolidades a tota
Europa, 45.000 punts de venda i un facturatge calculat en més de 80
milions d'ECU (i aquesta és una dada de mitjans anys 90). Alguns
productes "estrella", com el cafè, han consolidat quotes de mercat del
voltant del 5% en països com Suïssa o Holanda, en una imparable
dinàmica de creixement a tot el continent.
Malgrat que les relacions
econòmiques amb el mal anomenat "tercer món" ja no segueixin les
rígides pautes d'espoliació de l'època colonial, la seva realitat està
molt lluny de ser un idíl·lic intercanvi igualitari. La divisió
internacional del treball segueix fent d'aquests països les reserves
barates de matèries primeres, els preus de les quals són establerts pel
"mercat", en aquest cas un eufemisme per definir els dictàmens de les
grans corporacions econòmiques i industrials dels països avançats.
Encara més: en molts d'aquests països, l'herència colonial ha
significat la permanència d'una economia gairebé exclusivament basada
en l'exportació d'un o més productes bàsics, en molts casos productes
agrícoles. És el cas de Filipines amb el sucre o d'Uganda amb el cafè.
Això significa, entre altres coses, una dependència absoluta dels preus
arbitraris que hem esmentat, la preeminència del monocultiu (amb totes
les conseqüències ecològiques i socials que comporta) i la progressiva
escassetat d'altres mitjans de subsistència.
Finalment, els països més rics s'han anat dotant d'eines per protegir
les seves exportacions i els seus mercats: els elevats aranzels sobre
els productes treballats i les fortes subvencions a l'exportació de
molts dels seus productes agrícoles determinen una espiral cada cop més
gran de desigualtat comercial a escala mundial. S'arriba així a
veritables desastres econòmics i socials: el sucre subvencionat europeu
envaeix i arruïna el mercat i els cultivadors de Filipines; el blat de
moro d'Estats Units destrueix el mercat centreamericà. I no són els
únics exemples de dúmping, encara que potser són els més emblemàtics.
Dit sigui de passada, el clamorós fracàs de les últimes reunions de
l'Organització Mundial del Comerç (OMC) té l'origen en aquesta situació
cada cop més injusta i cada cop més patent i en la negativa de molts
països "de segon pla" de seguir arruïnant les seves precàries
economies.
Davant d'aquesta
realitat, el moviment de comerç just va començar plantejant unes
opcions concretes de desenvolupament. Amb el lema "comerç, no ajuda" es
van portar a terme els primers projectes que pretenien establir noves
bases, equitatives i solidàries, de les relacions comercials entre el
Nord i el Sud.
A més de la intensa activitat de sensibilització i pressió política, es
van establir uns criteris d'intercanvis econòmics amb els productors
del Sud que resumim breument:
- Que els processos de cultiu i de producció siguin respectuosos amb el medi ambient.
- Que els productes siguin elaborats per petits productors agrupats en
forma cooperativa o en altres alternatives de treball associat,
assegurant en qualsevol cas condicions dignes de treball.
- Les operacions comercials són directes amb les contraparts, evitant així intermediaris i especuladors.
- Garantir als productors un preu de compra just per als seus productes
i per al procés d'elaboració. Aquest preu sempre és superior al que
obtindrien a través del mercat tradicional.
- Garantir una cooperació a llarg termini amb els productors i un
avançament dels pagaments per evitar, en la mesura que sigui possible,
el recurs a préstecs bancaris.
- Invertir part dels beneficis en programes de desenvolupament comunitari.
- Garantir una transparència en els preus tant per als productors com per als consumidors.
El moviment de comerç just no
s'ocupa únicament de comercialitzar i distribuir els productes del Sud,
sinó que té en el seu actiu moltes campanyes de sensibilització,
algunes de les quals s'han revelat fonamentals per denunciar
gravíssimes situacions. És el cas del mercat mundial del tèxtil i de
les "maquiles" o de l'explotació del treball infantil. Les campanyes
del moviment, que han involucrat i involucren parlaments nacionals,
sindicats, organitzacions internacionals com la UNESCO i milions de
ciutadans i ciutadanes, han donat una contribució important a la
creació d'una nova consciència solidària arreu del món. Avui resulta
més difícil per a qualsevol empresa, encara que lamentablement no
impossible, passar-se per alt els drets bàsics de treballadors i
treballadores en molts països en vies de desenvolupament. Saben que
sectors importants de consumidors ben informats poden exercir el seu
dret de vet, senzillament deixant de comprar els seus productes.
I aquesta, en realitat, és la gran força del moviment de comerç
alternatiu. Per què un consumidor o una consumidora estan disposats a
pagar més per un cafè solidari? Per què el moviment de comerç just no
necessita grans inversions publicitàries perquè el facturatge global de
les seves organitzacions creixi any rere any? O senzillament és que la
solidaritat és un valor comercial afegit?
En realitat, darrere de cada paquet de cacau o de cafè de comerç just
venut existeix un fenomen social i polític que ja no es pot subestimar:
l'emergent consciència de qui els compra; una crítica, potser modesta i
en veu baixa, al món en què vivim a partir del que consumim diàriament.
> XCS: Punts de venda-Botigues a Catalunya www.xarxaconsum.org/venda.html
> Setem: www.setem.org/
> Intermón, Campanya Comerç amb Justícia: www.intermonoxfam.org/page.asp?id=75
> Alternativa 3: www.alternativa3.com
> Campanya Bon cafè: www.boncafe.org/
> Coordinadora Estatal: www.e-comerciojusto.org/
Oxfam
Pàgina dedicada al comerç just d'Intermón Oxfam, amb informació,
botigues i campanyes de solidaritat relacionades amb el consum
responsable. També podeu visitar la botiga on-line d'Oxfam.
Xarxa de Consum Solidari de Catalunya
Aquesta xarxa d'organitzacions i punts de venda de comerç just aposta
des del 1996 per una cultura de consum responsable que respecti el
planeta i els seus habitants.
Campanya Bon Cafè
SETEM impulsa aquesta campanya perquè els cafès produïts sota criteris
de comerç just estiguin presents en els nostres comerços i oficines.
Més del 50% dels països del Sud depenen en major o menor mesura de les
exportacions de cafè.
Sodepaz
ONG de desenvolupament i solidaritat internacional fundada l'any 1992,
manté una important activitat de promoció del comerç just.
Fair Trade
Pàgina de Global Exchange: botiga on-line, informació sobre els
productors i directori internacional de recursos, entre altres enllaços.
Coordinadora Estatal de Comercio Justo
Neix el 1996 amb la finalitat de potenciar el comerç just al nostre
país. Integra les organitzacions que importen els productes i les
botigues que els venen.
Alternativa 3
Organització de comerç just i solidari que des del 1992 es dedica a la
importació, distribució i comercialització de productes tèxtils,
d'alimentació i d'artesania que provenen de grups d'artesans i
productors dels països del Sud.
Espanica
Empresa que distribueix des de fa molts anys a l'estat espanyol el cafè
de comerç just de Nicaragua. Una de les peculiaritats d'aquesta entitat
és la seva propietat: un 50% de l'empresa pertany als cultivadors de
cafè de Nicaragua, mitjançant diferents associacions de productors.
Mercadeco
És l'organització de comerç just pionera a Euskadi. Organització
independent sense ànim de lucre, va néixer a Bilbao l'any 1995, i l'any
2000 ha estat reconeguda pel Govern basc com a fundació.
IDEAS
Comercialització, a través de la xarxa de les botigues de la
Solidaritat, de productes que compleixen els criteris del comerç just.
EFTA
Federació Europea de Comerç Just, organització que aglutina a les principals importadores de comerç just d'Europa.
NEWS
Xarxa Europea de Botigues de Comerç Just.