En un món globalitzat com l'actual, la cooperació entre els diferents països depèn en bona mesura del grau de coneixement i comprensió de les idees, ideals, valors i actituds que les diferents cultures han desenvolupat al llarg de la història. El curs respon així a la creixent demanda en els darrers anys d'incrementar la presència de les tradicions culturals i intel·lectuals no europees en el currículum acadèmic dels estudis universitaris.
En aquest sentit, el Curs de Postgrau en Pensament i Religions d'Àsia, organitzat per la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra amb la col·laboració de Casa Àsia, ofereix per primer cop en l'àmbit universitari espanyol un diploma especialitzat en el camp de l'estudi de les religions asiàtiques.
Aquest nou títol universitari ofereix la possibilitat d'aproximar-se a l'estudi acadèmic de les principals tradicions religioses i corrents de pensament d'Àsia, en els seus respectius contextos històrics i culturals, posant un especial èmfasi en la formació pràctica mitjançant visites guiades a centres i espais de culte i tallers participatius de meditació i música sacra, entre d'altres.
L'equip docent està format per professors experimentats en els camps de la sinologia, la japanologia, la indologia, la tibetologia, la buddhologia i la islamologia, amb competències en les seves corresponents llengües i fonts textuals originals.
Conferència inaugural a càrrec del professor Giangiorgio Pasqualotto de la Università di Padova, "Aspetti filosofici nei pensieri d'Oriente" (Aspectes filosòfics en els pensaments d'Orient). que tindrà lloc el dia 9 de gener de 2012 a Casa Àsia.
El curs es dirigeix a estudiants universitaris en el camp de les humanitats, professionals vinculats amb el món asiàtic i les seves tradicions espirituals i totes aquelles persones amb formació acadèmica interessades en aprofondir en el coneixement rigorós del pensament i les religions d'Àsia.
Per matricular-s'hi cal estar en possessió d'un títol de graduat/llicenciat o diplomat o aconseguir-ho durant l'any acadèmic 2011-12
Català i Castellà
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Carrer Ramon Trias Fargas, 25-27
08008 Barcelona
Campus de Ciutadella
Aula: 40.154 de l'edifici de Roger de Llúria
Lliçó inaugural i tallers:
Casa Àsia
Av. Diagonal, 373
08008 Barcelona
Inici de les classes: 9 de gener del 2012
Finalització de les classes: 3 de maig del 2012
Els candidats hauran de presentar, en el moment de la matriculació, la documentació següent:
Full de dades personals
Fotocòpia compulsada del títol de graduat/ llicenciat o de diplomat
Breu currículum
Descripció dels motius del seu interès pel curs
Fotocòpia del DNI o del passaport
3 fotografies mida carnet
Dates d'inscripció: del 3 d'octubre al 23 desembre de 2011
L'import del curs són 480 euros. Cal fer un ingrés al núm.de compte 2013-0695-15-0200552398 de CatalunyaCaixa(Caixa Catalunya). Al concepte de pagament, indiqueu el nom de l'estudiant i nom del curs. Perquè sigui efectiva la matrícula, és imprescindible que lliureu el comprovant de pagament a la secretaria de la Facultat d'Humanitats (despatx 40.271,edif.Roger de Llúria), correu electrònic (secretaria.humanitats@upf.edu); o bé fax (93 542 2426) i que ompliu el formulari següent:
El Curs Universitari de Postgrau en Pensament i Religions d'Àsia consta de 60 hores lectives repartides en sis mòduls.
· Conferència inaugural (2 h)
· Mòdul 1 - Pensament i religions de l'Índia i el Sud-est Asiàtic (18 h)
· Hinduisme (6 h) - Pawel Odyniec
Del ritual al coneixement: religiositat vèdica i la gnosi de les Upaniṣad. Els sis sistemes ortodoxos del pensament hindú: Pūrvamīmāṃsā i Uttaramīmāṃsā, Sāṃkhya i Yoga, Nyāya i Vaiśeṣika. El desenvolupament dels teismes i l'aparició de les doctrines tàntriques: el Śivaisme de Caixmir.
· Jainisme (2 h) -Agustín Pániker
Cultura ascètica del nord de l'Índia. Mahāvīra. Expansió del jainisme. Escissió entre Śvetāmbaras i Digambaras. Desenvolupament del monaquisme jaina. Reformes i retorn als orígens. Jainisme contemporani. Fonaments bàsics de cosmologia, metafísica i lògica. Pràctica ascètica i laica. Soteriologia.
· Buddhisme indi (6 h) - Ferran Mestanza
Context cultural dels orígens del buddhisme; Elements històrics i llegendaris de l'hagiografia del Buddha. Ètica (śīla), meditació (samādhi) i coneixement (prajñā) en els discursos del Buddha. Escoles i tradicions de pensament del buddhisme primigeni, el Gran Vehicle (Mahāyāna) i el buddhisme tàntric (Vajrayāna).
· Buddhisme del Sud-est Asiàtic (2 h) - Tew Bunnag
Les pràctiques bàsiques del buddhisme Theravāda a Tailàndia. La influència de l'hinduisme. La integració de creences indígenes (màgia, culte dels esperits). Els desenvolupaments dels darrers anys.
· Sikhisme (2 h) - Agustín Pániker
Trets bàsics del sikhisme (les 3 Gs): Gurū, Granth, Gurduāra. Qüestions identitàries. Repàs històric des de Gurū Nānak (dharm), Gurū Arjan (panth), Gurū Gobind (qaum). Procés de coagulació del sikhisme als segles XIX-XX. Nacionalisme religiós sikh.
· Mòdul 2 - Pensament i religions del Tibet, regions de l'Himàlaia i Mongòlia (6 h)
· Bon (2 h) - Ramon N. Prats
Creences i pràctiques de la religió autòctona del Tibet. Elements xamànics i animistes. Els sacerdots gshen. Reialesa divina. La triple tradició oral (drung, lde'u, bon). Institucionalització i sistematització del bon i la seva relació amb el buddhisme tàntric. Aspectes característics.
· Buddhisme tibetà (4 h) - Ramon N. Prats
Formació i evolució. Ordes i llinatges iniciàtics principals: Nyingma (rnying ma), Kadam (bka' gdams), Sakya (sa skya), Kagyu (bka' brgyud), Guelug (dge lugs). Aspectes peculiars: la institució dels lames reencarnats; la figura del Dalai Lama; els tresors carismàtics; el Llibre dels Morts Tibetà. La tradició Dzogchen.
· Mòdul 3 - Pensament i religions de Xina i Japó (20 h)
· Confucianisme (4 h) - Antoni Prevosti
Els rú (lletrats confucians) i el seu paper en la societat, el pensament i la religió de la Xina. La figura de Confuci. Textos fundacionals i canònics del confucianisme. La religió ancestral. El pensament ètic, polític i cosmològic dels lletrats. La religió oficial i l'ortodòxia. Moments clau del desenvolupament històric del confucianisme.
· Daoisme (4 h) - Albert Galvany
Context històric i social dels orígens del daoisme. Autoria, composició i datació dels textos fundacionals del daoisme filosòfic. Cosmologia, observació de la naturalesa i recerca de l'eficàcia en el Laozi. La vocació transgressora del Zhuangzi: per una nova ètica, estètica i política. Evolució i deriva religiosa del daoisme.
· Buddhisme xinès (4 h) - Ramon N. Prats
Formació i evolució. Relació amb el daoisme i el confucianisme. Textos, tendències doctrinals i escoles (zōng) principals: Lotus Blanc (báilián), Chán, Plataforma Celestial (tiāntái), Mots Reals (zhēnyán), Terra Pura (jìngtǔ) i Garlanda de Flors (huāyán). Guānyīn, la divinitat més popular de la Xina.
· Shintō (2 h) - Carla Tronu
Desenvolupament històric del shintō: arcaic (context social dels orígens del shintō, els mites del Kojiki i la família imperial), medieval (associació amb el buddhisme shinbutsu shūgō i shintō pur yuiitsu shintō), modern (escola nativista kokukagu i separació del buddhisme shinbutsu bunri) i contemporani (shintō de santuari i sincretisme religiós).
· Buddhisme japonès (4 h) - Raquel Bouso
Introducció del buddhisme en el Japó. Les Escoles de Nara. Desenvolupaments del buddhisme Tendai i Shingon en el període Heian. La devoció a Amida i l'escola Nichiren. Nous moviments religiosos japonesos vinculats al buddhisme.
· Zen (2 h) - Raquel Bouso
Orígens, principis doctrinals i pràctiques del buddhisme Zen japonès. Zen Sōtō, Rinzai i Ōbaku. La pràctica de la meditació: zazen, sanzen, kōan i samu. El Zen i les arts tradicionals. Obres i ensenyances dels mestres zen Eisai, Dōgen i Hakuin.
· Mòdul 4 - L'islam a l'Àsia (6 h)
· Islam (4 h) - Víctor Pallejà
Vint paraules-conceptes sobre l'islam. Introducció a la història, geografia i cultures musulmanes. Debat: trencant barreres contra la ignorància de les cultures musulmanes. L'islam avui: diversitat, crisis i esperances.
· Sufisme (2 h) - Halil Bàrcena
Orígens i intuïcions espirituals fonamentals del sufisme. La senda sufí com a alquímia interior: de la sharîa i la tarîqa a la haqîqa i la ma'arifa. Sufisme i sufismes: desenvolupament històric, corrents i formes organitzatives. Pràctiques sufís majors: dhikr i samâ'. El sufisme i les arts islàmiques tradicionals. Sufisme, avui.
· Mòdul 5 - Visites guiades (4 h)
· Gurduāra; Institut d'Estudis Sufís
· Mòdul 6 - Tallers (4 h)
· El mantra i la seva visualització; meditació Therevāda
Professorat
L'equip docent està format per professors experimentats en els camps de la buddhologia, la indologia, la islamologia, la japanologia, la sinologia i la tibetologia, amb competències en les seves corresponents llengües i fonts textuals originals.
Halil Bárcena és arabista i islamòleg, especialista en mística sufí. Format en cal·ligrafia i musicologia islàmiques, és intèrpret de ney, la flauta dervix de canya. L'any 1998 funda l'Institut d'Estudis Sufís de Barcelona, que dirigeix des d'aleshores. Dirigeix també el grup de música sufí 'Ushâq. És professor del Màster d'Història de les Religions de la Universitat de Barcelona.
Raquel Bouso, és doctora en Humanitats, amb una tesi sobre la noció de vacuïtat en el filòsof japonès Keiji Nishitani, per la Universitat Pompeu Fabra (2005), on és professora lectora. És especialista en l'Escola de Kioto, el pensament i les religions del Japó, i autora del llibre El zen (2009).
Tew Bunnag, mestre tailandès de buddhisme Theravāda. Estudià xinès i economia a la Universitat de Cambridge, on es va llicenciar el 1968. El 1966 s'inicia la seva formació espiritual amb Chögyam Trungpa Rinpoche i posteriorment amb Chao Khun Sobhana Dhammasuddhi. Des del 1975 ha estat mestre de meditació i t'ai chi i ha publicat llibres sobre aquests temes. El 2000 va començar a treballar per a la Human Development Foundation, situada en els suburbis de Bangkok, i actualment és membre del patronat.
Albert Galvany és investigador associat en el departament d'Àsia Oriental de la Universitat de Cambridge i investigador postdoctoral Marie-Curie en el departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És especialista en xinès clàssic, en història intel·lectual de la Xina pre-imperial i en filosofia comparada.
Ferran Mestanza, tibetòleg. Llicenciat en Humanitats (Universitat Pompeu Fabra), llicenciat en Llengua, literatura i civilització tibetana (Institut National des Langues et Civilisations Orientales) i té el Màster en Estudis Asiàtics Superiors (École Pratique des Hautes Études). Professor de buddhisme indi del títol on-line Experto Universitario en Lenguas y Culturas de India e Irán (Universidad de Salamanca).
Pawel Odyniec, indòleg. És llicenciat en Filosofia (UAB) i té el Màster en Història de les Religions per la UAB i el Master of Arts in Indian Philosophy and Religion per la Banares Hindu University, Índia, on ha estudiat durant varis anys. La seva àrea de recerca es centra en la filosofia índia i les expressions místiques de l'hinduisme.
Víctor Pallejà, arabista i islamòleg. Professor a diverses universitats UOC, UIC, UA, UPF, University of New Haven. Ha viscut a Síria, Egipte, Tunísia i el Marroc, a més a més d'Iran, Uzbekistan, Azerbaidjan i Tadjikistan. Manté contactes amb mestres tradicionals i intel·lectuals d'aquests països, realitzant tasques com investigador, conferenciant i traductor de textos clàssics del pensament islàmic.
Agustín Pániker és director de l'editorial Kairós, en la qual treballa des de 1979, i professor en el Màster d'Història de les religions de la UB. És autor dels llibres: El jainismo. Historia, sociedad, filosofía y práctica (2001) [Jainism. History, Society, Philosophy and Practice (2010)]; Índika. Una descolonización intelectual (2005); Los sikhs. Historia, identidad y religión (2007).
Ramon N. Prats, Dr. en tibetologia, des de 1981 és professor d'estudis tibetans i buddhistes, primer a l'Orientale de la Universitat de Nàpols i ara a la UPF. Ha treballat vuit anys a Nova York, on segueix col·laborant activament amb centres de recerca tibetològica i el Rubin Museum of Art. És autor d'una seixantena de publicacions i ha comissariat diverses exposicions d'art.
Antoni Prevosti és professor titular de Filosofia a la UB i sinòleg. Especialitzat en l'estudi d'Aristòtil, Tomàs d'Aquino i en temes de filosofia natural i científica, en l'àmbit del pensament occidental i, en l'oriental, en els antics mestres xinesos, en particular Confuci, Menci, Laozi i Zhuangzi. Ha traduït al català una Antologia Metafísica de Sant Tomàs i les Analectes de Confuci.
Carla Tronu, japanòloga, és llicenciada en Humanitats (Universitat Pompeu Fabra), màster en Religions Japoneses (School of Oriental & African Studies, University of London) i màster en Cultura Japonesa (Osaka University of Foreign Studies). Ha viscut 3 anys al Japó i actualment és professora d'Història i Religions del Japó a la Universitat Autònoma de Madrid.
Una prova escrita final i un breu treball de recerca sobre un tema a escollir per l'estudiant, que es basi en el seguiment de les lliçons i en un mínim de lectures. El treball de recerca comptarà amb la tutoria del professor responsable de l'àrea corresponent.
El curs consta de 60 hores teòriques i pràctiques (5 ECTS)
Facultat d'Humanitats de la UPF i Casa Àsia.
Horari del curs:
Dilluns i dijous de 19.00h a 21.00h
(els dilluns 2 d'abril (Pasqua), 9 d'abril (pasqua) i 23 d'abril (st.Jordi) no hi ha classe)
Preu global de l'estudi: 480 (380 euros + 100 euros d'inscripció)
Assistència, com a mínim, al 80% de les sessions del curs.