Curs 2013-14

Teoria Política I (21674)

Titulació/estudi:  Grau en ciències politiques i de l'administració
Curs: 3r
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores dedicació estudiant: 150 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Camil Ungureanu

 

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta assignatura introdueix als estudiants a la historia del pensament polític occidental, des de la política clàssica fins al segle XIX.  S'estudien els pensaments politics d'autors que han format la teoria política d'avui.  L'objectiu final es establir una relació entre els principals problemes, conceptes i corrents de la Teoria Política. Es posarà èmfasi en els elements rellevants per l'anàlisi de la realitat política actual.

 

2. Competències a assolir

2.1 Competències generals

 

Competències instrumentals:

 

-       Capacitat d'anàlisi i de síntesi

-       Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia

 

Competències interpersonals:

-       Compromís ètic

-       Treball en equip

 

Competències sistèmiques

 

-       Capacitat d'aprendre

-       Habilitat per a treballar de manera autònoma

 

 

2.2 Competències específiques

 

-       Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració. Conèixer las elaboracions conceptuals, els marcs teòrics i els enfocaments que fonamenten el coneixement científic.

 

-       Reconèixer l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics. Comprendre els diversos elements que conformen els sistemes polítics i l'entorn en el qual interactuen.

 

-       Reconèixer el comportament ciutadà i els valors democràtics. Aquesta competència permet comprendre les actituds i els comportaments polítics així com el procés de formació i expressió de preferències polítiques.

 

-       Reconèixer la dimensió històrica dels processos polítics i socials. La competència consisteix en conèixer i interpretar els marcs polítics i socials històrics, com antecedents explicatius dels actuals, a fi d'obtenir una major comprensió de la realitat actual i la prospecció futura.

3. Continguts

Unitat 1: Introducció als mètodes i les lògiques d'anàlisi

 

1.1 L'estudi del pensament polític i el paper en la ciència política (R.Bauböck)

1.2 El textualisme, el contextualisme i l'intencionalisme (F.Vallespín)

  

Unitat 2: Teoria política clàssica (I)

 

Grècia: La Polis

 

2.1 Sòcrates  (470 aC - 399 aC)

2.2 Plató (427 aC - 347 aC)

2.3 Aristòtil (384 aC - 322 aC)

 

Unitat 3: Teoria política clàssica (II)

 

Roma:  La República

 

3.1 Ciceró (106 aC - 43 aC)

3.2 Sèneca (4aC - 65)

 

Unitat 4: Política i Religió

 

4.1 Orígens del cristianisme (IV dC)

4.2 L'Antic i Nou testament

4.3 La influència de l'Islam

 

Unitat 5: Teoria política medieval:

 

5.1 Agustí d'Hipona (354 - 430)

5.2 Tomàs d'Aquino (1225 - 1274)

 

Unitat 6: Teoria política moderna (I):

 

6.1 Nicolau Maquiavel (1469 - 1527)

6.2 Thomas Hobbes (1588 - 1679)

 

Unitat 7: Teoria política moderna (II):

 

7.1 John Locke (1632  - 1704)

7.2 Montesquieu (1689 - 1755)

7.3 Jean-Jaques Rousseau (1712  - 1778)

7.4 The Federalist Papers (1787)

4. Avaluació

4.1 Avaluació continua (60% de la nota final):

 

a) Individual: Participació activa en els seminaris. Comentaris de text sobre cada autor que es tracten als seminaris. 

 

b) En grup: relatoria i presentació de lectures o autors en els seminaris.

 

4.2 Avaluació final individual (40% de la nota final):

 

Examen de coneixements bàsics sobre les sessions de teoria i de seminaris.

 

4.3 Recuperació:

 

Podran concórrer al procés de recuperació del mes de febrer tots els estudiants que hagin participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada (és a dir a dos o més seminaris) i s'hagin presentat a l'examen final de l'assignatura, però que hagin obtingut la qualificació de suspens al global de l'assignatura.

El calendari de recuperació serà el que estipula el calendari acadèmic de la universitat per a una assignatura de primer trimestre: és a dir els dissabtes 2 i 9 de febrer del 2013.

La recuperació de l'assignatura consistirà en un examen de continguts bàsics de les sessions teòriques i de seminaris.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Introducció:

  

BAUBÖCK, Rainer. "Normative Political Theory and empirical research", a  Della Porta, D.; Keating, M. (2008) Approaches and methodologies in the Social Sciences: A pluralist perspective, Cambridge

 

BOUCHER, David (Ed.) Political Thinkers, From Socrates to the Present, Oxford.

 

PAREKH, Bhikhu (2001): «Teoría política: tradiciones en filosofía política», en R.

GOODIN y H.- D. KLINGEMANN (Eds.): Nuevo Manual de la Ciencia Política. Madrid: Istmo; Vol. 2: 727-748.

 

VALLESPÍN, Fernando (1990): «Introducción general», en F. VALLESPÍN (Ed.):

Historia de la Teoría Política. Madrid: Alianza Editorial. Vol. 1: 7-14.

 

VALLESPÍN, Fernando (1990): «Aspectos metodológicos en la Historia de la Teoría

Política», en F. VALLESPÍN (Ed.): Historia de la Teoría Política. Madrid: Alianza Editorial. Vol. 1: 19-52.

 

La teoria política a la Grècia i Roma clàssiques

  

ARCE, Javier. 1990. «Roma», en F. VALLESPÍN (Ed.): Historia de la teoría política.

Madrid: Alianza Editorial. Vol. 1: 167-215.

 

DAHL, Robert. 1992. La democracia y sus críticos. Barcelona: Paidós. (págs. 21-34 y

66-70).

 

FARRAR, Cynthia. 1995. «La teoría política de la antigua Grecia como respuesta a la

democracia», en J. DUNN (Dir.): Democracia. El viaje inacabado. Barcelona: Tusquets. Pp. 30-53.

 

GARCIA GUAL, Carlos. 1990. «La Grecia antigua», en F. VALLESPÍN (Ed.): Historia

de la teoría política. Madrid: Alianza Editorial. Vol. 1: 107-164.

 

HORNBLOWER, Simon. 1995. «Creación y desarrollo de las instituciones

democráticas en la antigua Grecia», en J. DUNN (Dir.): Democracia. El viaje inacabado. Barcelona: Tusquets. Pp. 13-29.

 

TOUCHARD, Jean. 2000. Historia de las ideas políticas («El principado»; págs. 74-86):

Madrid:Tecnos.

 

La teoria política a l'època medieval

  

ARCE, Javier. 1990. «Roma», en F. VALLESPÍN (Ed.): Historia de la teoría política.

(«Civitas Dei», págs. 211-214). Madrid: Alianza Editorial.

 

BARCALA MUÑOZ, Andrés. 1990. «La Edad Media», en F. VALLESPÍN (Ed.):

Historia de lateoría política. («La sociedad civil, según Tomas de Aquino» y «Los últimos siglos medievales», págs. 294-319). Madrid: Alianza Editorial.

 

ROBLES, Laureano y Ángel CHUECA. 2002. «El tratado De Regno de Santo Tomás»,

en S.Tomás De Aquino, La monarquía, Madrid: Tecnos (págs. XXXV-LV).

 

SABINE, George H. 2002. Historia de la teoría política. («Armonía y consentimiento»,

págs.255-259). Madrid: FCE.

 

TOUCHARD, Jean. 2000. Historia de las ideas políticas («Roma y los comienzos del

cristianismo», págs. 21-34). Madrid: Tecnos.

 

La teoria política moderna I

 

AGUILA TEJERINA, Rafael del. 1990. «Maquiavelo y la política renacentista», en F. Vallespín (Ed.): Historia de la teoría política, vol. 2. Madrid: Alianza Editorial.

 

SABINE, George H. 2002. Historia de la teoría política. («Maquiavelo», págs. 255-259). Madrid: FCE.

 

SKINNER, Quentin. 1995. Democracia. («Las ciudades-república italianas», págs. 70-82). Barcelona: Tusquets.

 

VALLESPIN, Fernando. 1990. «Thomas Hobbes», en F. Vallespín (Ed.): Historia de la teoría política, vol. 2. Madrid: Alianza Editorial.

 

La teoria política moderna, II

 

AGUILA TEJERINA, Rafael del. 1990. «Locke», en F. Vallespín (Ed.): Historia de la teoría política, vol. 2. Madrid: Alianza Editorial.

 

FETSCHER, Iring (1991): "La Ilustración en Francia: La Enciclopedia, Montesquieu y Rousseau", en F. Vallespín (Ed.): Historia de la teoría política, cap. 2, vol. 3. Madrid: Alianza Editorial.

 

SABINE, George H. 2002. Historia de la teoría política. («Locke», págs. 402-415). Madrid: FCE.

 

SÁNCHEZ CUENCA, Ignacio y Pablo LLEDÓ (2002): "La teoría de la democracia y las instituciones en el debate constitucional americano", introducción a Artículos federalistas y antifederalistas, Madrid: Alianza; p. 7-41.

 

TOUCHARD, Jean. 2000. Historia de las ideas políticas. («Locke y la teoría de la Revolución inglesa», págs. 294-300). Madrid: Tecnos.

5.2. Recursos didàctics

Els materials pels seminaris estaran a disposició de l'estudiant a l'aula global i al dossier de lectures. Aquests inclouran els capítols i fragments a comentar de cada autor estudiat a les sessions de continguts.

6. Metodologia

6.1 Activitats presencials:

 

- Sessions de contingut: s'impartiran com a classe magistrals.  El professor presentarà els elements i els conceptes basics de cada unitat. Les unitats estaran estructurades a partir del context històric de pensament per després abordar els autors seleccionats per a cada període. 

 

- Seminaris (3 seminaris per a cada subgrup): aquests es faran en petit grup i el protagonisme es cedeix a l'estudiant.  En cada seminari estarà dedicat a comentar dos autors diferents.  En els seminaris es presenten les lectures obligatòries i es comenten els texts dels autors corresponents.  Cada seminari estarà dirigit per un grup d'estudiants.

 

- Tutories per a resoldre dubtes i preparar els seminaris. Cada grup tindrà una tutoria amb el professor abans del seminari que dirigiran. Aquestes tutories seran obligatòries.

 

6.2 Activitats no presencials:

 

- En grup: preparació de material pels seminaris i presentacions

 

- Individuals: preparació dels articles i els comentaris de text 

 

 


  

7. Programació d'activitats

Set

Ses

Tip

Contingut de la sessió

Treball de l'alumne/a durant la setmana

Activitat d'aprenentatge

Hor.Pre.

Hor. No Pre.

A l'aula

Fora de l'aula

1

T

Unitat 1: Introducció als mètodes i les lògiques d'anàlisi...

Explicació per part del professor

Lectures recomanades

2

5

2

T

Unitat 1: Introducció als mètodes i les lògiques d'anàlisi...

Explicació per part del professor

Lectures recomanades

2

5

IIª

3

T

Unitat 2: Teoria Política Clàssica (I): Grècia

Explicació per part del professor

Lectures recomanades

2

5

4

T

Unitat 2: Teoria Política Clàssica (I): Grècia

Explicació per part del professor

Lectures recomanades

2

5

IIIª

5

T

Unitat 3: Teoria Política Clàssica (II): Roma

Explicació per part del professor

Preparació de seminari. Fer comentari de text

2

8

 

S

Seminari 1 (subgrups 101,103, la resta setmana següent))

Treball grup i individual

2

IVª

6

T

Unitat 3: Teoria Política Clàssica (II): Roma

Explicació per part del professor

Lectures recomanades

2

5

7

T

Unitat 4: Política i Religió

Explicació per part del professor

Lectures recomanades

2

5

8

T

Unitat 4: Política i Religió

Explicació per part del professor

Lectures recomanades

2

8

9

T

Unitat 5: Teoria Política Medieval

 

Lectures recomanades

2

5

VIª

10

T

Unitat 5: Teoria Política Medieval

Explicació per part del professor

Preparació de seminari. Fer comentari de text

2

8

 

S

Seminari 2 (subgrups 101,103, la resta setmana següent)

Treball grup i individual

2

VIIª

11

T

Unitat 6: Teoria Política Moderna (I)

Explicació per part del professor

Preparació de seminari. Fer comentari de text

2

8

 

S

Seminari 3  (subgrups 101, 103, la resta setmana següent)

Treball grup i individual

2

VIIIª

12

T

Unitat 6: Teoria Política Moderna (I)

Explicació per part del professor

Lectures recomanades

2

8

IXª

13

T

Unitat 7: Teoria Política Moderna (II)

Explicació per part del professor

Lectures recomanades

2

8

14

T

Unitat 7: Teoria Política Moderna (II)

Explicació per part del professor

Lectures recomanades

2

8

Dedicació hores: Subtotal (per cada grup)

34

79

XIª  XIIª

Dedicació hores per la preparació de l'avaluació final

37

TOTAL HORES DE L'ASSIGNATURA

150

Sem: nº de setmana;  Ses: nº de sessió; Tip: tipus de sessió, T (teoria), S (seminari); Hor. Pre: Hores presencials previstes.; Hor. No Pre: Hores no presencials, temps estimat.