Curs 2015-2016

Taller Integrat de Periodisme (21328)

Titulació/estudi: Grau en Periodisme
Curs: tercer
Trimestre: primer, segon i tercer
Nombre de crèdits ECTS: 24
Hores de dedicació de l'estudiant: 600 hores
Llengua o llengües de la docència: Català i espanyol
Professor:

Coordinació: Salvador Alsius, Francesc Salgado

Premsa: Carlos Pérez de Rozas, David Caminada, Teresa Domingo, Olga Lamas

Televisió: Roger Cassany, Antoni Esteve, Vicenç Sanclemente

Ràdio: Josep M. Palau, Joan Catá, Manuel Borrell, Juanjo Ramos Monter

Internet: Sílvia Llombart, Eva Domínguez, Cristina Ribas

Professors ajudants: Irene da Rocha, Ariadna Fernández, Marta Narberhaus, Xavier Ramon

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta assignatura constitueix una de les grans bases del pla d'estudis del grau en Periodisme.

A grans trets consisteix a desenvolupar un treball continuat en una redacció d'un mitjà informatiu que canalitza la seva producció a través de les diverses plataformes: premsa, ràdio, televisió i internet.

Aquesta tasca es portarà a terme principalment a la Redacció Integrada, un espai de què està dotat el Campus de la Comunicació de la UPF que simula la sala de redacció d'un grup de mitjans informatius. Aquest espai permet el treball simultani de 80 redactors, és a dir, tantes persones com estudiants han de cursar la matèria. Està dotat d'una sala de confecció de premsa, de dos estudis de ràdio i d'un estudi de televisió.

Al llarg del curs els estudiants s'exercitaran en l'estudi de models de diari o revista, d'informatius de radio i televisió i de "premsa digital", i en l'elaboració de projectes periodístics amb continuïtat temporal.

Mitjançant el procediment de simulació, s'exercitarà la producció i la redacció per a tot tipus de gèneres periodístics i per a les diversos canals de difusió.

El caràcter totalment pràctic i el treball en equip són dues de les característiques principals d'aquesta matèria.

S'hi adquiriran coneixements sobre jerarquització, catalogació, redacció i presentació d'informació en els mitjans de comunicació, així com d'organització de redaccions.

L'assignatura en el context del pla d'estudis del Grau en Periodisme

Aquesta assignatura s'ha concebut com una matèria continua que abasta els tres trimestres del tercer curs de la carrera i que atorga als estudiants un total de 24 crèdits.

En els dos primers cursos els estudiants, a més de seguir l'itinerari triat per a la seva formació de base (Dret, Econòmiques, Humanitats o Polítiques), tenen una sèrie d'assignatures específiques de Periodisme que acompleixen diversos objectius: proveir-los d'habilitats suficients en matèria d'expressió escrita en els diversos gèneres periodístics, dotar-los dels coneixements fonamentals en teories de la comunicació i estructura social de la comunicació, i també fer-los adquirir les tècniques bàsiques corresponents als diversos mitjans de comunicació (premsa, Internet i mitjans àudiovisuals).

Tot això els prepara i els predisposa per arribar, a començament de tercer curs, per treballar -encara que sigui a un nivell de principiants- en una Redacció.

L'assignatura en el context professional

Fins ara la carrera de Periodisme a la UPF (antiga llicenciatura de segon cicle) tenia com a elements cabdals del seu pla d'estudis els tallers pràctics que ensinistraven en les tasques pròpies dels diversos mitjans de comunicació (Taller de Premsa, Taller de Ràdio, Taller de Televisió i Taller d'Internet). La creació i posada en funcionament d'una assignatura anomenada "Taller de Periodisme Integrat" vol ser un pas més en l'adequació de l'ensenyament a les noves formes d'exercici de la professió periodística.

Actualment les empreses dedicades a la producció de continguts informatius es troben, en general, implicades en un procés que se sol conèixer com "convergència de redaccions". S'acostuma a anomenar així la tendència a concentrar en una sola sala de redacció els equips de periodistes (editors, redactors, reporters, etc.) que treballen per a diverses plataformes de difusió, per tal de crear entre ells les degudes sinergies i aconseguir una major eficàcia en l'elaboració dels diversos productes informatius. Els processos integradors van començar quan alguns grups mediàtics van voler estar presents a Internet amb versions electròniques dels diaris. En un primer moment es mantenien redaccions separades i independents per a ambdues modalitats de difusió (el paper imprès i la xarxa). Però les empreses, estimulades sobretot per la voluntat de reduir costos, aviat van començar a fer provatures per veure si era possible que els mateixos periodistes treballessin per als dos fronts alhora. Així, la major part de les experiències de "convergència" que s'han donat arreu han estat les que tractaven d'integrar les dues modalitats de periòdic, la impresa i l'electrònica. Però hi ha hagut també intents d'aquest tipus en empreses bolcades principalment cap a la difusió audiovisual (amb emissores de ràdio i/o de televisió) que mantenen també portals digitals. I, per descomptat també s'ha volgut seguir aquest camí per part de grups que, com sol ser cada cop més freqüent, concentren la propietat i el control de mitjans de difusió diversos.

Es poden trobar nombroses referències a aquest procés a: http://infotendencias.com És la web corresponent a una recerca I+D que duen a terme els equips d'investigació de diverses universitats espanyoles.

El procés de convergència (que, per exemple, ja va ser iniciat per la BBC en la dècada dels Noranta) ha tingut en els darrers anys molts avenços i retrocessos. De fet no li han faltat detractors des del primer moment. El principal argument que sol esgrimir-se en contra seu és que se'n ressent la qualitat de la informació que arriba als destinataris de la informació, és a dir els ciutadans-clients. Certament és difícil imaginar que un mateix periodista, amb les condicions de pressió i de pressa amb què se sol treballar a les redaccions, pugui fer ben fetes (tant des del punt de vista dels continguts com pel que fa a l'estil) peces diverses destinades a àmbits tan diferents com, per exemple, un diari, la versió electrònica d'aquest mateix diari i un informatiu de televisió. Un altre inconvenient no menor és la dificultat de coordinar equips de treball que han de donar resposta a temàtiques molt variades, amb horaris summament extensos i amb ritmes productius diversos. A tot això s'ha de sumar la proverbial resistència al canvi que es troba en tants col·lectius professionals i contra la que no estan pas immunitzats els periodistes. El cert és que algunes empreses que han iniciat processos de convergència han hagut de fer marxa enrere, en alguns casos per tornar al punt de partida i en altres per reorientar de bell nou el rumb a seguir.

Sigui com sigui, a les instàncies empresarials i professionals del món periodístic es dóna per segur que, amb més o menys dificultats, el procés de convergència no té aturador. És prou conegut que existeixen moltes càbales i especulacions sobre com seran els mitjans de comunicació del futur. S'ha especulat sobre una imminent desaparició dels diaris impresos (situant alguns la "imminència" en un horitzó de 20 anys); s'ha posat en qüestió que la mateixa professió periodística pugui subsistir tal com ara la coneixem, atès que cada vegada hi ha més facilitats perquè cada ciutadà sigui un emissor d'informació; se'ns assegura que la generació del que s'ha anomenat els "nadius digitals" ja no tindrà interès ni tan sols per la televisió, que durant quatre o cinc dècades ha sigut el mitjà de comunicació de masses per excel·lència. Però mentre aquests grans canvis no s'esdevenen, el que sembla clar és que no té massa sentit una mateixa empresa enviï a fer la cobertura d'una roda de premsa tres o quatre equips de periodistes diferents, i tampoc no en té que després aquests periodistes editin la notícia cadascú en una sala de redacció situada en un lloc diferent de la mateixa seu empresarial.

En unes altres paraules -o, potser millor dit, des d'una altra perspectiva- d'allò que es poc dubtar poc és que la feina del periodista serà cada cop més polivalent. I ho serà en un doble sentit: d'una part s'haurà d'implicar més, li agradi o no, amb la tecnologia; i, d'una altra part, haurà de ser hàbil en la tasca per a mitjans de comunicació amb exigències molt diverses pel que fa a les modalitats expressives.


2. Competències que s'han d'assolir

Competències generals

Competències instrumentals

- Comprendre e interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmics.

- Ser capaç de comunicar-se amb propietat de forma oral i escrita en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, és a dir, en català i espanyol, tant amb audiències expertes com inexpertes.

- Dominar les eines informàtiques i les seves principals aplicacions imprescindibles per a l'activitat acadèmica ordinària.

Competències personals

- Ser capaç de treballar en equip, participant activament en les tasques assignades i negociant opinions discrepants, fins arribar a posicions de consens.

- Desenvolupar la capacitat de raonament autònom i amb distància crítica en temes o qüestions controvertides.

- Tenir consolidats hàbits d'autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, així com l'organització i la correcta temporalització.

Competències sistèmiques

- Haver desenvolupat el sentit de la curiositat, així com el desig de saber allò que resta ignorat, imprescindible en tot procés formatiu i en tota activitat professional amb projecció.

- Ser capaç d'aplicar i d'adaptar els coneixements adquirits en contextos i situacions noves amb flexibilitat i creativitat.

- Estar capacitat per progressar en els processos de formació i aprenentatge de manera autònoma i contínua.

Competències específiques del Grau

- Coneixement dels processos informatius i comunicatius, així com de les principals teories que els formalitzen i critiquen.

- Coneixement i aplicació de les tecnologies i dels sistemes utilitzats per processar, elaborar i transmetre informació.

- Coneixement de l'ús correcte oral i escrit de les llengües pròpies.

- Coneixement de l'estructura dels mitjans de comunicació i dels seus principals formats, en tant que expressions dels modes de vida i de les seves cultures en relació amb els contextos socials i els seus canvis.

- Coneixement de l'ètica i deontologia professional del periodisme així com de l'ordenament jurídic de la informació.

- Coneixement de l'estructura, funcionament i gestió de l'empresa de comunicació.

- Coneixement dels principals debats i esdeveniments mediàtics.

- Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en las llengües pròpies de manera oral i escrita.

- Capacitat per llegir i analitzar textos i documents especialitzats de qualsevol tema rellevant.

- Capacitat i habilitat per comunicar en el llenguatge propi de cadascun dels mitjans de comunicació.

- Capacitat i habilitat per utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives.

- Capacitat i habilitat per utilitzar els sistemes i recursos informàtics i les seves aplicacions interactives.

- Capacitat i habilitat per al disseny dels aspectes formals i estètics en mitjans escrits, gràfics, audiovisuals i digitals.

- Capacitat i habilitat per a l'execució de les principals tasques periodístiques en les diverses àrees temàtiques.

- Capacitat i habilitat per buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de fonts o document (escrit, sonor, visual, etc.) d'utilitat per l'elaboració i processament d'informació.

- Capacitat i habilitat per recuperar, organitzar, analitzar i processar informació i comunicació amb la finalitat de ser difosa, servida o tractada.

- Capacitat per identificar i analitzar els productes informatius en qualsevol gènere, llenguatge o suport, a efectes de procedir a un estudi crític dels mateixos.

- Capacitat i habilitat per saber utilitzar dades i estadístiques de manera correcta i comprensible per a la divulgació majoritària.

Competències específiques de l'assignatura:

- Capacitat per a l'execució de les principals tasques periodístiques en una sala de redacció.

- Coneixement de les formes bàsiques d'implementació de notícies en mitjans de comunicació de tots mena.

- Habilitat per organitzar, jerarquitzar, prioritzar i desenvolupar productes periodístics per a mitjans impresos, audiovisuals i/o digitals.

- Habilitat per al disseny de pàgines de periòdic i per fer-hi un treball de redacció àgil.

- Introducció en les habilitats necessàries per a la producció i la presentació de les notícies a la ràdio i la televisió.

- Desenvolupament d'habilitats per utilitzar i harmonitzar diferents eines digitals a internet.


3. Continguts

Nota: si no s'indica el contrari, les activitats descrites a continuació es portaran a terme, amb les adaptacions oportunes, per a cadascuna de les plataformes informatives: premsa, ràdio, televisió i internet.

- Ideació de projectes.

o Apreciació de les oportunitats de mercat (lectories o audiències potencials, targets, etc.)

o "Brainstorming" sobre tipologia de projectes i definició del projecte editorial.

o Estimacions pressupostàries.

- Preparació formal del projecte.

o Disseny de la maqueta o format.

o Adaptació dels elements de software necessaris.

- Organització de la producció.

o Llistat de tasques d'edició i redaccionals.

o Assignació de rols.

o Preparació del calendari de tasques.

- Consell de Redacció

o "Brainstorming" sobre temes.

o Selecció de continguts previstos.

o Distribució de cobertures.

- Cobertura "in situ"

o Localització d'escenaris i de fonts.

o Documentació i guió previ

o Realització d'entrevistes

- Execució del projecte

o Redacció dels textos, títols, sumaris, destacats, etc.

o Edició gràfica, si s'escau

o Posada en pàgina

o Producció i realització del programa audiovisual, si és el cas.


4. Avaluació

El plantejament de l'assignatura presenta unes dificultats especials pel que fa a l'avaluació dels estudiants. D'una part per causa de la varietat de tasques i el fet que hi hagi una única acta final. Però també perquè la feina redaccional es fa pràcticament sempre en equip, i als professors no sempre els resultarà senzill apreciar les aportacions individuals. A més, cal criteris que poden no ser sempre coincidents, com el valor professional dels resultats obtinguts i l'esforç i la progressió personal de cada alumne.

D'acord amb la memòria del pla d'estudis aquesta matèria comptarà amb els següents elements:

- Participació a les activitats plantejades.

- Treball individual (en aquest cas, les aportacions individuals a la producció periodística resultant de les activitats).

- Treball en grup (incloent aquí les aptituds per al treball en grup i també els les aportacions col·lectives a la producció periodística).

- "Exposicions o demostracions". Un criteri aquest que es podrà assimilar a la demostració d'habilitats específiques pel que fa a tècniques de comunicació escrites i orals, així com a les habilitats relatives a l'ús de les tecnologies.

Cadascun dels professors especialitzats (premsa, ràdio, televisió i internet) posarà a cada estudiant una nota numèrica (sobre 10), i la qualificació final serà la mitjana aritmètica de les quatre notes obtingudes.

En el nou marc d'avaluació de la UPF, que pretén potenciar l'avaluació continua, cada docent especialitzat haurà de dissenyar, un cop avaluat del seu tram, les condicions de la recuperació, és a dir, les proves i el conjunt de competències que s'han de tornar avaluar en el cas que un/a alumne/a suspengui un tram i l'hagi de recuperar.

No tots els/les alumnes es poden presentar a les proves de recuperació. Només aquells/es que hagin participat en les activitats normals del tram i les hagin suspès. Ningú no es pot presentar de cap manera per millorar la nota obtinguda. Tampoc es pot presentar un/a alumne/a que no hagi participat de forma normal i continuada a les sessions dels diferents àmbits i trams.

Per aprovar el conjunt de l'assignatura s'han d'aprovar cadascú dels trams. La nota numèrica final incorporarà a la mitjana aritmètica els valors de les recuperacions quan s'escaigui. Si la nota final del conjunt de l'assignatura - és a dir, de la nota mitjana - estigués per sota del cinc, l'alumne/a l'hauria de repetir sencera el curs següent."

5. Bibliografia i recursos didàctics

La relació de llibres que es proposa aquí es refereix prioritàriament a un aspecte de l'assignatura:: la forma de treball actual dels periodistes a les redaccions dels mitjans informatius i el rol que tenen els professionals en un context multimediàtic.

Allan, Stuart / Thorsen, Einar, eds. (2009): Citizen Journalism. Global Perspectives. Nova York: Peter Lang.

Fogel, Jean-François / Patino, Bruno (2005) : Une presse sans Gutenberg. Paris : Editions Gasset & Frasquelle.

Killebrew, Keneth C. (2005): Managing news convergence. Pathways to Journalistic Cooperation. Oxford: Blackwell Publishers.

Kolodzy, Janet (2006): Convergence Journalism. Writing and reporting across the news media. Oxford: Rowman and Littlefield Publishers.

Lee-Wright, Peter / Phillips, Angela / Witschge, Tamara (2011): Changing Journalism
Londres: Routledge.

Micó, Josep Lluís (2006): Periodisme a la xarxa. Llenguatge nou d'un vell ofici. Vic: Eumo Ed.

Parra Vallarce, David / Álvarez Marcos, José (2004): Ciberperiodismo. Madrid: Editorial Síntesis.

Paulik, John V. (2001): Journalism and New Media. Nova York: Columbia University Press. Edició en espanyol: El Periodismo y los nuevos medios de comunicación. Barcelona: Paidós Comunicación.

Randall, David (2007): The Universal Journalist. Nova York: Pluto Press.

Salaverría, Ramón / Negredo, Samuel (2008): Periodismo integrado: convergencia de medios y reorganización de redacciones. Barcelona: Sol90Media.

.

6. Metodologia

La metodologia docent es basa pràcticament al cent per cent en la simulació professional. Aquest sistema d'adquisició de competències ha estat ja profusament provat a la carrera de Periodisme de la UPF i els seus professors hi estan ben familiaritzats. Amb el nou pla de Grau es pretén prémer al màxim aquest "know how" i convertir la simulació en una fórmula quotidiana.

Les activitats es duran a terme principalment a la "Redacció Integrada". Es tracta d'un espai de 240 m² que conté els següents elements o subespais:

- Una gran sala de Redacció ("Newsroom"), amb una capacitat total per a 80 persones amb els seus corresponents taules i ordinadors. Aquesta sala es pot dividir en tres seccions mitjançant uns envans mòbils, de manera que, eventualment, cadascun dels tres espais resultants serveix específicament per a l'edició de premsa, ràdio i televisió.

- Un estudi de televisió (adjacent per un dels extrems a l'esmentada sala) i el corresponent control de realització.

- Dos locutoris de ràdio, també connectats amb la part corresponent de la sala de redacció.

- Una sala de reunions amb capacitat per a unes 15-20 persones. Conté taules aptes per al treball amb pàgines de diari i impressora en color capaç per imprimir els PDF resultants del disseny de pàgines.

- Una saleta polivalent: producció, reunions, etc., proveïda de línies telefòniques i aparells de reproducció de diversos formats.

L'espai està dissenyat de manera que el seu ús sigui flexible i es puguin anar adaptant a les vicissituds que el procés de convergència de redaccions experimenti en els pròxims anys. És a dir, eventualment es podrien usar tres sales com a redaccions independents per a premsa, ràdio i televisió. En els 28 ordinadors d'aquestes tres sales hi ha instal·lats precisament els programaris que es necessiten per fer les tasques d'edició corresponents a cadascuna d'aquestes plataformes de difusió. Però la hipòtesi de treball bàsica és que, si els processos de convergència de redaccions a les empreses es van consolidant, la Redacció Integrada de la UPF sigui un espai modèlic d'aquest procés. I en aquesta direcció va també el disseny del nou pla d'estudis.

Els estudiants seran des del primer dia els redactors i reporters, i ben aviat editors, coordinadors, caps d'atribucions, etc. dels diversos projectes. De forma rotatòria i al llarg de nou mesos els 80 estudiants del tercer curs del nou grau en Periodisme de la UPF assumiran els diversos rols i exerciran les diverses funcions que són pròpies de les redaccions de diaris, serveis informatius de ràdio i televisió, portals d'informació digital, etc.

La Facultat de Comunicació té establerts acords amb diverses empreses periodístiques per tal de donar sortida a la producció periodística que sorgeixi del Taller. A aquests efectes, i per fomentar la idea d'integració de continguts, s'ha establert una marca comú, "Ç" o "cetrencada" que donarà nom als diversos productes.

Els mitjans amb què es treballarà i per als quals es treballarà són els següents:

§ Premsa: El Punt/Avui. Elaboració de 8 suplements de 8 pàgines.

§ Ràdio: UPF Ràdio. Elaboració de continguts per a diversos espais d'aquesta emissora. No es descarta establir nous convenis amb alguna emissora externa.

§ Televisió: Barcelona Televisió (BTV). Elaboració de 4 magazines de mitja hora.

§ Internet: Vilaweb. Elaboració de successius reportatges multimèdia destinats a un canal específic que aquest mitjà ha reservat a aquests efectes (www.vilaweb/cetrencada)

Els convenis signats estableixen que la responsabilitat redaccional recau sobre els estudiants i els professors del Taller Integrat, però al mateix temps la feina es realitzarà atenent a les línies editorials de cada mitjà i respectant en allò que calgui les seves normes d'estil.


7. Programació d'activitats

L'horari bàsic de coincidència dels estudiants a la Redacció Integrada és el següent:

Dimarts, dijous i divendres, de 9 h. a 14 h.

Els professors especialitzats dels diversos trams del curs assistiran, en general, a dues de les tres sessions setmanals. Com a tònica comuna la seva actuació presencial tindrà lloc els dimarts i els dijous, de manera que els matins dels divendres seran destinats a treball lliure dels estudiants-redactors.

El primer dia del curs els estudiants seran distribuïts en quatre grups (A, B, C, D). El curs es divideix en quatre trams d'aproximadament set setmanes i mitja cadascun:

I: Del 25 de setembre (dimarts) al 16 de novembre.

II: Del 20 de novembre al 8 de febrer.

III: Del 12 de febrer al 19 d'abril.

IV: Del 25 d'abril al 14 de juny.

La dedicació preferent dels estudiants a les diverses plataformes (premsa, ràdio, televisió i internet) es realitzarà segons les rotacions indicades en el següent quadre, on a sota de la lletra dels diversos grups hi figuren els cognoms dels professors especialistes responsables.

I

II

III

IV

PREMSA

A

D

C

B

P.Rozas / Caminada

P.Rozas / Caminada

O.Lamas / Domingo

O.Lamas / Domingo

RÀDIO

B

A

D

C

Palau

Catà

Borrell

Ramos Monter

TELEVISIÓ

C

B

A

D

Sanclemente

Cassany

Esteve

Cassany

INTERNET

D

C

B

A

Domínguez/Ribas

Llombart

Llombart

Domínguez/Ribas

Els professors Salvador Alsius i Francesc Salgado assumiran la coordinació general de la Redacció Integrada. Els professors Xavier Ramon, Irene da Rocha, Marta Narberhaus i Ariadna Fernández (més un altre a determinar) tindran, entre d'altres funcions, la responsabilitat de contribuir a la realització de cobertures coordinades entre les diverses plataformes.

Així mateix es comptarà amb la participació d'estudiants de 4t curs del Grau en Periodisme que realitzaran el seu Treball de Final de Grau en la modalitat "Treball experimental en mitjans propis". Aquests estudiants, en funció del nombre i dels seus compromisos de mobilitat, es distribuiran per trimestres o quatrimestres i en aquest curs se'ls adjudicarà com a principals missions la de contribuir a la consolidació de UPF Ràdio i la de potenciar l'ús de les xarxes socials al voltant de la marca "Ç".