1. Objectius

Estudiar i analitzar les estratègies i els missatges de la comunicació política i de la propaganda electoral, en particular en el marc de les societats democràtiques. Centrarem la nostra atenció en el paper que juguen els polítics com a interlocutors de partits polítics, de governs, o de institucions; en els mitjans de comunicació de masses, i en el comportament dels ciutadans. Ens interessa molt conèixer la relació que s’hi estableix i els efectes que provoquen aquestes tres dinàmiques d’actuació conjunta en la societat actual (polítics, mitjans de comunicació i ciutadans). També mereix una particular atenció la irrupció d’Internet en la comunicació política a l’hora de comprendre la comunicació i la propaganda electoral al segle XXI. En la mesura que els períodes de campanya electoral representen una oportunitat única per poder analitzar esdeveniments polítics i electorals, pararem atenció en la darrera campanya electoral massiva a Espanya (les municipals de maig del 2007), així com la campanya per a les eleccions de les Corts Generals de març del 2008.

2. Competències generals
–        Capacitat d’anàlisi i de síntesi.
–        Capacitat de crítica i d’autocrítica.
–        Capacitat per aplicar el coneixement en situacions pràctiques.
–        Aplicació del coneixement sociopolític a l’anàlisi de la comunicació política.
–        Capacitat d’anàlisi i d’interpretació dels missatges públics.
–        Capacitat d’argumentació oral i competències comunicatives.
–        Adquisició d’habilitats comunicatives en els processos cognitius.

3. Competències específiques
–        Coneixement de les relacions històriques entre política, mitjans de comunicació i ciutadans.
–        Interpretació del missatge polític i de la propaganda electoral.
–        Interpretació de la comunicació política a través de la història més recent.
–        Descoberta de com els avenços tècnics configuren noves realitats socials.
–        Coneixement de les diferents formes comunicatives segons l’espai i el temps.
–        Habilitat per investigar els contextos en què es produeixen els missatges polítics.
–        Comprensió dels factors que intervenen en la comunicació política i en la propaganda electoral.
–        Coneixement del consum polític.
–        Coneixement de les diferents aportacions teòriques sobre la comunicació política i la propaganda electoral.
–        Comprendre el comportament polític en les societats avançades.
–        Coneixement d’esquemes eficients comunicacionals per millorar les pràctiques en la comunicació política.

4. Contingut

Primera setmana
Tema 1. La comunicació política
Orígens de la comunicació política i de la propaganda electoral, i definició dels seus trets fonamentals.
Metodologia: sessions magistrals.
Lectura 1. BADIA, L. De la persuasió a la tematització. Introducció a la comunicació política moderna. Pòrtic, 1992. Capítol 3: "La perspectiva sistèmica i interactiva de la comunicació política", pàg. 123-170.
Lectura 2. BARRANCO, F. J. Técnicas de marketing político. Pirámide, 1982. Capítol 1: "Plan de marketing político", pàg. 15-26.

Segona setmana
Tema 2. Estratègies de comunicació política
La comunicació política en el context de les democràcies avançades. Estratègies de comunicació. Elements de les estratègies de comunicació.
Metodologia: sessions magistrals, i creació de cinc grups de treball per realitzar un espot de propaganda electoral, o una imatge gràfica d’un candidat, una falca de ràdio i un debat electoral final entre els cinc candidats.
Lectura 3. IZURIETA, R. i d'altres. Estrategia de comunicación para gobiernos. Crujía, 2002. Capítol: "Estrategias de comunicación política", pàg. 23-76.
Lectura 4. ORTIZ, F. Guía de marketing político.Cómo actuar para llegar y mantenerse líder. Ediciones ESIC, 1983. Capítol 2: "Objetivos electorales", pàg. 79-102.

Tercera setmana
Tema 3. La campanya electoral permanent
La campanya electoral non stop. Comunicació estratègica amb la ciutadania. El contacte directe dels polítics amb els ciutadans.
Metodologia: sessions magistrals.
Lectura 5. PANIAGUA, F. J. Comunicación política y elecciones. Nuevas prácticas en el escenario español. IC+COM, 1994. Capítol 8: "La fase de difusión del mensaje electoral. Comunicación hacia el exterior", pàg. 263-335.
Lectura 6. MUÑOZ-ALONSO, A.; ROSPIR, J. I. (ed.). Comunicación política. Universitas, 1995. Capítol 6: "Americanización y modernización. Breve historia de la campaña electoral", pàg. 141-168.

Quarta setmana
Tema 4. La comunicació política en la campanya electoral
Anàlisi del context socioeconòmic, institucional i polític. Elaboració del missatge polític. Comunicació del missatge polític.
Metodologia: sessions magistrals i presentació davant del grup de material audiovisual que diversos partits polítics presentaven a les eleccions municipals espanyoles del 2007. Debat i discussió, en format fòrum, del material audiovisual.
Lectura 7. GAUTHIER, Gilles i d'altres. Comunicación política. Gedisa, 1998. Capítol 5: "Un modelo comunicativo de la política", pàg. 95-130.
Lectura 8. PÉREZ GARCIA, D. Técnicas de comunicación política. El lenguaje de los partidos. Tecnos, 2003. Capítol 3: "Cómo trazar un plan de comunicación. Comunicación de partido y comunicación electoral", pàg. 71-107.

Cinquena setmana
Tema 5. El vot dels ciutadans
Les clivelles i els partits polítics. El comportament electoral al nostre entorn cultural. Desafecció ciutadana i nous moviments socials.
Metodologia: sessions magistrals.
Lectura 9. MARTIN, L. Marketing político. Arte y ciencia de la persuasión en democracia. Paidós, 2002. Capítol: "El candidato", pàg. 61-120.
Lectura 10. LÓPEZ EIRE, A. Retórica y comunicación política. Cátedra, 2000. Apartats del 24 al 37, pàg. 96-130.

Sisena setmana
Tema 6. Els mitjans de comunicació de masses i la comunicació política
L'interès dels mitjans de comunicació per la política. Els periodistes i el missatge polític. Professionalitat dels mitjans i dels periodistes.
Metodologia: sessions magistrals i presentació davant del grup del marxandatge i dels gadgets que els diferents partits van fer servir per promocionar els candidats i la imatge de marca a les eleccions municipals espanyoles del 2007. Anàlisi, debat, discussió i avaluació, en format fòrum, del material.
Lectura 11. MUÑOZ-ALONSO, A.; ROSPIR, J. I. Democracia mediática y campañas electorales. Ariel, 1999. Capítol 1: "La democracia mediática", pàg. 13-53, i capítol 3: "El marketing político como producto de la democracia mediática", pàg. 89-109.
Lectura 12. DEL REY, J. Los juegos de los políticos. Teoría general de la información y comunicación política. Tecnos, 1997. Capítol 8: "Los juegos de la ingeniería mágica", pàg. 135-173.

Setena setmana
Tema 7. La comunicació política institucional
Les institucions i la generació de comunicació política. La comunicació del missatge polític des de les institucions.
Metodologia: sessions magistrals.
Lectura 13. D. A. La comunicación política. Diputación de Pontevedra, 2001. Capítol: "Campañas políticas: las campañas electorales y la propaganda política", pàg. 121-136.

Vuitena setmana
Tema 8. La valoració ciutadana de les imatges polítiques
L’efecte dels mitjans de comunicació sobre el ciutadà exposat a la comunicació política. Els efectes dels debats electorals i dels anuncis polítics en televisió. La influència de la comunicació política en el grau i la qualitat de participació cívica.
Metodologia: sessions magistrals.
Lectura 14. CANEL, M. J. Comunicación política. Tecnos, 2006. Capítol 5: "¿Qué piensan los ciudadanos de las imágenes políticas?: los efectos de las estrategias de comunicación política en las audiencias", pàg. 181-216.

Novena setmana
Tema 9. La comunicació política en el segle XXI
La professionalització de la política. La concentració de mitjans de comunicació. Fragmentació d’audiències i globalització.
Metodologia: sessions magistrals i presentació dels cinc grups de treball dels espots de televisió realitzats, o de la imatge gràfica, més la falca de ràdio.
Lectura 15. SÁNCHEZ, Óscar. "El servicio postventa de la política. Lógicas publicitarias, mercadotecnia política y repercusiones democráticas". Publicaciones Universidad Pontificia de Salamanca, 2005. Capítol 1: "Esencia y acotación del marketing político", pàg. 24-68.

Desena setmana
Tema 10. Internet i comunicació política
Teledemocràcia i ciberdemocràcia. L’e-govern: una estratègia de la comunicació política governamental. Internet i les noves formes de fer campanyes electorals.
Metodologia: sessions magistrals i realització del debat “televisiu” entre els cinc candidats del grup de treball. Valoració, puntuació i votació del candidat.
Lectura 16. LUQUE, Teodoro. “Marketing político. Un análisis del intercambio político”. Ariel, 1996. Capítol 4: "El intercambio político y la situación competitiva política", pàg. 117-160.

5. Avaluació de l’assignatura
La nota de l’assignatura tindrà tres fonts d’avaluació.
1)  Un examen final (60% de la nota), que consistirà en una prova escrita.

2)  16 lectures (30% de la nota). Al llarg del trimestre s’aniran facilitant a través del webmail 16 lectures, que hauran de fer els estudiants. A partir d’aquestes, es faran quatre petits exàmens tipus test, que avaluaran la comprensió dels textos. Aquestes lectures es consideren material docent, i són una part de lectura obligatòria en la formació de l’estudiant.

3)  La realització de l'espot televisiu o imatge gràfica del candidat de cadascun dels cinc grups de treball creats, més la falca de ràdio i el debat “televisiu” entre els cinc candidats (10% de la nota).

La nota final de l’assignatura serà la mitjana de les tres parts. Si no se supera una de les tres parts no es pot fer la mitjana, i l’assignatura queda suspesa. En aquest cas, l’alumne haurà de presentar-se a la convocatòria de setembre, en la qual farà un examen. La nota d’aquest examen serà la nota final de l’assignatura.

6. Bibliografia bàsica
CANEL, M. J. Comunicación política. Tecnos, 2006. ISBN 84-309-4440-0.
D. A. Election Time. The European Yearbook of Political Campaigning 2005. Hartinger Consulting communications Gimbh. Viena, 2006. ISBN 3-9502163-1-6.
DEL REY, J. Comunicación política, Internet y campañas electorales. De la teledemocracia a la caberdemocr@cia. Tecnos, 2007. ISBN:, 84-309-4506-1.
DEL REY, J. Los juegos de los políticos Teoría general de la información y comunicación política. Tecnos, 1997. ISBN 978-84-309-3076-0.
IZURIETA, R. i d'altres. Estrategia de comunicación para gobiernos. Crujía, 2002. ISBN 987-1004-14-1.
LUQUE, T. Marketing político. Un análisis del intercambio político. Ariel, 1996. ISBN 84-344-2111-9.
MUÑOZ-ALONSO, A.; ROSPIR, J. I. Democracia mediática y campañas electorales. Ariel, 1999. ISBN 84-344-1277-2.
PÉREZ GARCÍA, David. Técnicas de comunicación política. El lenguaje de los partidos. Tecnos, 2003. ISBN 84-309-3939-3.

7. Bibliografia complementària
BADIA, L. De la persuasió a la tematització. Introducció a la comunicació política moderna. Pòrtic, 1992. ISBN 84-7306-988-9.
BARRANCO, F. J. Técnicas de marketing político. Pirámide, 1982. ISBN 84-368-0204-7.
CAMPMANY, J. El efecto ZP. Planeta, 2005. ISBN 84-08-05729-4.
D. A. El candidat davant el micròfon. Els polítics catalans parlen dels mitjans de comunicació. Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. Trípodos, 2003. ISBN 84-933351-2-6.
D. A. La comunicación política. Diputación de Pontevedra, 2001. ISBN 84-88363-64-8.
CASTRO, R. Tema clave de ciencia política. Gestión 2000, 1995. ISBN 84-8088-102-X.
CHOMSKY, N. Ilusiones necesarias. Control del pensamiento en las sociedades democráticas. Libertarias/Prodhufi, 1992. ISBN 84-87095-90-9.
COLOMÉ, G. El príncipe mediático. Mediterrània 2001. ISBN 84-8334-241-3.
GAUTHIER, Gilles i d'altres. Comunicación política. Gedisa, 1998. ISBN 84-7432-652-4.
GIFREU, J.; PALLARÈS, F. (ed.). Comunicació política i comportament electoral. Mediterrània, 1998. ISBN 84-8334-000-3.
LOPÈZ EIRE, A. Retórica y comunicación política. Cátedra, 2000. ISBN 84-376-1787-1.
MAAREK, P. J. Marketing político y comunicación. Claves para una buena información política. Paidós, 1997. ISBN 84-493-0451-2.
MARTIN, L. Marketing político. Arte y ciencia de la persuasión en democracia. Paidós, 2002. ISBN 84-493-1238-8.
MOUCHON, J. Política y medios. Los poderes bajo influencia. Gedisa, 1999. ISBN 84-7432-731-8.
MUÑOZ-ALONSO, A.; ROSPIR, J. I. (ed.). Comunicación política. Universitas, 1995. ISBN 84-7991-039-9.
ORTIZ, F. Guía de marketing político. Cómo actuar para llegar y mantenerse líder. Ediciones ESIC, 1983. ISBN 84-7353-032-9.
PANIAGUA, F. J. Comunicación política y elecciones. Nuevas prácticas en el escenario español. IC+COM, 1994. ISBN 84-609-3182-X.
SÁNCHEZ, O. El servicio postventa de la política. Lógicas publicitarias, mercadotecnia política y repercusiones democráticas. Publicaciones Universidad Pontificia de Salamanca, 2005. ISBN 84-7299-663-8.
SANTIAGO, G.; VARELA, A. Marketing político electoral para municipios. La Crujía Ediciones, 2006. ISBN 987-601-012-3.