1.    COMPETÈNCIES DE L’ASSIGNATURA

1.1. Competències generals

• Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica
• Treball autònom i en equip
• Capacitat de crítica/autocrítica
• Competència comunicativa
• Atenció activa a les presentacions i intervencions realitzades pels companys

1.2. Competències específiques

Competències de grau mínim

1.    Identificació dels rols i de les funcions dels membres de l’equip de l’agència de relacions públiques. Comprensió de la seva interrelació en el procés de treball i dels mecanismes de funcionament empresarial de l’agència.

2.    Coneixement de les funcions, rols i interrelacions entre els diferents agents implicats en les relacions públiques en el departament intern de l’organització (empresa, institució pública, ONL). Identificació dels marcs estructurals de cada agent implicat.

3.    Identificació dels mitjans i de les tècniques per a la comunicació estratègica des de les relacions públiques. Visió de conjunt de la professió de les relacions públiques com a estratègia de direcció.

Competències per al grau d’excel·lència

4.      Utilització creativa i àgil dels conceptes i de les informacions per analitzar els processos de comunicació en relacions públiques en el context actual.

2.    AVALUACIÓ

2.1. Criteris d’avaluació generals

L’objectiu del curs Estructura d'Empreses i Departaments de Relacions Públiques és que l’alumne assoleixi amb un grau satisfactori totes les competències de grau mínim que permetin fer una aproximació a les estructures organitzatives de les agències i els departaments interns que duen a terme la comunicació de relacions públiques. La competència per al grau d’excel·lència és la que distingeix un grau satisfactori d’un grau excel·lent en l’assoliment dels objectius globals d’aprenentatge.

L’avaluació de l’assignatura es farà, d’una banda, a través de l’examen final. De l’altra, l’avaluació preveu un treball de recerca col·lectiu que l’alumne fa al llarg del curs. Els continguts de cada treball seran exposats públicament davant el grup classe i formaran part del temari per a l’examen.

Sense tenir un pes específic en l’avaluació global de l’assignatura, en la nota final intervindran també elements formals com la presentació dels treballs fets, la capacitat d’exposició i d'argumentació tant oral com escrita i la intervenció activa de l’alumne.

2.2. Pes de cada mètode d’avaluació en la qualificació global

Seguint l’estructura proposada, es detalla a continuació el pes que cada mètode d’avaluació té en la qualificació final de l’assignatura:
-Examen final (35% de la nota)
Consistirà en una prova escrita.

- Treball de recerca (65% de la nota)
El treball ha de cercar la màxima informació sobre el tema escollit, emprant les tècniques investigadores més adients per aconseguir els resultats desitjats. En un calendari prefixat, els estudiants presenten els resultats de les seves investigacions a classe. Les seves aportacions –corregides pel professor– són matèria per a l’examen. El darrer dia de classe, els grups lliuren els treballs al professor.

3. CONTINGUTS TEÒRICS DE L’ASSIGNATURA
Bloc de contingut 1. Els subjectes de les RP: el subjecte executor.
· Models organitzatius del subjecte executor de les RP.
· Avantatges i desavantatges dels diferents models organitzatius.

Bloc de contingut 2. El departament intern de relacions públiques i comunicació a les organitzacions espanyoles.
· Diferències rellevants en el context dels diferents subjectes promotors (empreses, institucions públiques, ONL): nomenclàtor, funcions, objectius, organigrama, dependències i interdependències. 
· El departament intern de RP i comunicació a l’empresa.
· El departament intern de RP i comunicació a l’administració pública.
· El departament intern de RP i comunicació a l’organització no lucrativa.

Bloc de contingut 3. L’agència de relacions públiques i comunicació a Espanya.
· Tipologia d’agències i empreses de RP i comunicació.
· Plantejament empresarial de les agències: missió, estructura, personal. La representativitat comercial i la responsabilitat legal.
· Àrees d’organització interna de l’agència: responsables i organigrama.
· Característiques més rellevants de les agències actuals.

4. BIBLIOGRAFIA
4.1. Bibliografia bàsica

• ADECEC. La comunicación y las relaciones públicas en España. Radiografía de un sector. Barcelona: ADECEC,. 2004.
• CUTLIP, S. C.; CENTER, A. H. Relaciones públicas efectivas. Barcelona: Gestión 2000, 2001.
• GRUNIG, J.; HUNT, T. Dirección de relaciones públicas. Barcelona: Gestión 2000, 2000.
• WILCOX, D. L.; AULT, H. P.; AGEE, W. K. Relaciones públicas. Estrategias y tácticas. 6a. ed. Madrid: Addisonwesley Longman Inc., 2000.

4.2. Bibliografia complementària

• ADECEC. 40 éxitos de comunicación. 2a. ed. Madrid: Pearson Educación, 2005.
• ARCEO, J. L. Tratado de publicidad y relaciones públicas. Madrid: ICIE Universidad Complutense de Madrid, 1999.
• BASKIN, O.; ARONOFF, C. E. Public Relations. The Profession and the Practice. Dubuque: WCB, 1988.
• BLACK, S. El libro de oro de las relaciones públicas. Barcelona: Gestión 2000, 2004.
• BOIRY, P. A. Las relaciones públicas o la estrategia de la confianza. París: Gestión 2000, 1989.
• MARIN, A.; TRELLES, I.; ZAMARRÓN, G. Mass Media y universidad. El reto de la comunicación en las universidades. Universidad de Granada, 2005.
• NOGUERO, A. La función social de las relaciones públicas. Historia, teoría y marco legal. Barcelona: ESRP-PPU, 1995.
• SEITEL, F. P. Teoría y práctica de las relaciones públicas. 8a. ed. Madrid: Prentice Hall., 2002.