Curs 2007-2008
Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
 
Política Catalana (12073)
 

OBJECTIUS

Aquesta matèria té com a objectiu l'anàlisi del sistema polític català, emmarcat tant en el sistema polític espanyol com en el de la Unió Europea. S'hi estudien les relacions entre societat i política a través de l'estudi dels principals actors i també les estructures i els processos institucionals.

Pretén donar les eines de base per a una millor comprensió i una anàlisi més acurada dels grans temes del procés polític català als inicis del segle XXI.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

PART I. EL MARC JURÍDIC-INSTITUCIONAL

Tema 1. El catalanisme
Origen i evolució. La II República. La dictadura franquista. La transició.

Tema 2. El marc constitucional: la Constitució de 1978
L'Estat social i democràtic de dret. La monarquia parlamentària. L'Estat autonòmic.

Tema 3. L'Estatut d'Autonomia del 2006 (I)
Les institucions de Catalunya. El Parlament de Catalunya. Les funcions parlamentàries. El President de la Generalitat. El Govern de la Generalitat: organització i funcionament. El Conseller primer. Les altres institucions estatutàries: el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell de Garanties Estatutàries i el Consell Audiovisual de Catalunya.

Tema 4. L'Estatut d'Autonomia del 2006 (II)
El sistema de repartiment de competències.

Tema 5. La Unió Europea
Les institucions i la normativa comunitària.

Pràctiques: el Parlament de Catalunya.

PART II. LA CRÒNICA POLÍTICA I PARLAMENTÀRIA

Tema 1. De Josep Pla al programa 59 segons de TVE
Els cronistes polítics dels anys 20 del segle passat als actuals, i els canvis que s'han produït en els articles d'opinió d'aquella època en relació amb l'actual. Els debats de política catalana a la televisió. Exemple: Àgora (TVC-33) i 59 segons de TVE-Catalunya. La tertúlia política a la ràdio.

Tema 2. El poder català i els mitjans de comunicació de Catalunya
Relacions de la política catalana. Govern, Parlament i partits polítics amb el mitjans.

Tema 3. Líders polítics catalans
De Jordi Pujol a José Montilla. Comportament dels líders polítics catalans amb la premsa.

Tema 4. La política catalana en època electoral
Conferències, debats públics, publicitat, etc. De les conferències de premsa a la notícia editada.

Tema 5. L'Estatut vist per la premsa de Catalunya i per la premsa de Madrid
Diferències entre mitjans de comunicació.

Tema 6. La informació parlamentària a Catalunya
Ràdio i televisió (programes especialitzats de política catalana a Catalunya Ràdio, el Canal 33 i Ràdio 4).

Tema 7. Les coalicions a Catalunya
Del Tinell (2003) al Pacte de l'Entesa (2006).

Tema 8. La política catalana a Madrid
Congrés, Senat i Delegació del Govern a Madrid.

Pràctiques: l'experiència d'haver vist en directe l'elaboració del programa "59 segons" de TVE. El polític i els periodistes que hi participen.

AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA

Els estudiants que vulguin poden fer un treball en grup (com a màxim de 3 persones) i presentar-lo a classe en la data que es determini. En aquest cas el treball s'avalua fins a 2 punts i l'examen final fins a 8 punts, 4 punts per a cada pregunta, una de la primera part i una altra de la segona part.

Pels estudiants que no facin cap treball, l'avaluació es farà mitjançant l'examen final que tindrà dues preguntes, una de la primera part i l'altra de la segona part. Cada pregunta s'avalua fins a 5 punts. Els estudiants que no arribin a 1,5 punts en qualsevol de les dues preguntes no aproven l'assignatura.

L'assistència regular i la participació a classe pot millorar la nota final fins a 1 punt.

Bibliografia
PART I

AJA, E. El Estado de las Autonomías. Madrid: Alianza, 1999.
ALBERTÍ, E. altres. Manual de dret públic de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, 1992.
BARCELÓ, M.; VINTRÓ, J. Dret Públic de Catalunya. Rubí: Cedecs Editorial, 2001.
BOSCH, A. El sistema electoral. Una proposta per al Parlament de Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1995.
CAMINAL, M.; MATAS, J. (coord.). Sistema polític de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona/Universitat Autònoma de Barcelona/Tecnos, 1998.
DIVERSOS AUTORS. Comentaris a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, 1991.
DIVERSOS AUTORS. Informe sobre la reforma de l'Estatut. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, 2003.
FONT, J.; CONTRERAS, X. L’abstencionisme a les eleccions autonòmiques de Catalunya. Barcelona: Mediterrànea, 1998.

Textos normatius:
Constitució Espanyola; Estatut d'Autonomia de Catalunya; Reglament del Parlament de Catalunya. Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya, 2006.

Bibliografia
PART II
ANTICH, Josep. El Virrey. Ed. Planeta.
MERCADER, Jordi. Memòries de Pasqual Maragall. ACR.
PEDRÓS; Ramon. Jordi Pujol a les Espanyes. Ed. Planeta.
PLA, Josep. Cròniques parlamentaries (1933-1934/1934-1936). Destino, 1982.
PUJOL, Jordi; CUYAS, Manuel. Memòries de Jordi Pujol. Barcelona: Proa.
RIDAO, Joan. Les coalicions polítiques a Catalunya. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, Institut de Ciències Polítiques i Socials.
"La dualidad linguística, mediática y política catalana". Article EL PAIS, 20 de febrer del 2007.

Altres fonts complementàries

- Fundació Jaume Bofill (apartat publicacions): http://www.fbofill.org
- Institut de Ciències Polítiques i Socials: http://www.icps.es
- Institut d'Estudis Autonòmics:
http://www10.gencat.net/drep/AppJava/cat/recerca/index.jsp
- Parlament de Catalunya: http://www.parlament-cat.net